Ai, el món dels cavallers, el món aquest medieval,
el passat de Catalunya, els mites fundacionals, en definitiva,
que també formen part del nostre present,
que estem celebrant, bé, hi ha qui ho celebra més
i aquí ho celebra menys,
els 800 anys del naixement del rei Jaume I a Montpellier.
A motiu d'aquesta efemèria idea,
l'Òmnium Cultural del Tarragonès
ha preparat una excursió per aquest cap de setmana
a la ciutat francesa per conèixer de primera mà els orígens
d'aquest personatge, sens dubte, clau en la història de Catalunya.
Ens acompanya el president de l'Òmnium, Joan Andreu Torres, molt bon dia.
Molt bon dia.
Clar, Jaume I té la part històrica, important,
la part, diguem-ne, de sentiment nacional,
la part folclòrica, que també la té és un personatge molt complet,
la part literària, mitològica, legendària.
Bé, l'avantatge d'aquest rei, vull dir,
el fet de viure una temporada molt intensa,
clar, viu un període també a nivell d'expansió
de tot el territori molt important, no?
Clar, arriba fins a Múrcia, vull dir,
la qual, doncs, clar, vull dir, va a Mallorca, etcètera,
vull dir que amb els anys que va viure
va portar una activitat de, bueno, en aquest cas,
de guerres, de conquestes...
I de més coses, diuen, també, eh?
Bé, sortia l'últim llibre sobre les dones que es fossi interessant, no?
Vull dir, no teníem gaires manies en aquella època.
Clar, evidentment, l'aristocràcia i els nobles, no?
Els altres no, res.
Els altres no, el que arribava i el que tocava
i parla de comptar, no?
Que ha existit el dret de pernada que tenien,
el dret de cuixen, no?
I, per tant, doncs, bé, una societat,
bé, com amb els seves avantatges i inconvenients,
com tenim ara nosaltres.
Però sí que és interessant, bé,
aprofitar aquest 800,
el 800 aniversari del rei Jaume I del naixement,
per, almenys d'Òmnium,
donar una visita al lloc on va néixer,
on el van batejar,
vull dir, una mica, a la ciutat que els primers anys,
la seva infància, va viure allí, no?
Vuit segles donen per construir una llegenda
a la qual no li falta aguarniment.
Ara comentava el Joan Andreu,
aquest llibre són les dones de Jaume I,
però d'unidosis han escrit llibres, novel·les històriques
al voltant del personatge.
Però, de fet, aquest viatge que organitza l'Òmnium Cultural,
no dic acòstia a la realitat,
però sí que ho fa des d'una perspectiva,
primer que tot, doncs, històrica, no?
I després, doncs, ja aniran sortint més anècdotes,
més llegenda, però, en principi, històrica.
Sí, nosaltres, bàsicament, com cada any,
muntem sempre una sortida a l'any,
i, doncs, sempre enfocat des del punt de vista
del món català, no?,
des del nostre país.
Hem visitat castells, hem fet rutes de castells,
hem fet rutes d'art, etcètera, no?
I aquest, bueno, em quedo interessant
de poder-lo organitzar i anar allà, a Montpellell.
Allí també visitarem l'exposició que tenen ells,
allà, sobre el Dr. Jaume,
també amb motiu d'aquests 200 anys.
I també, doncs, d'uns guies que ens n'han explicat,
una mica, també, tota la ciutat en si,
des de l'època medieval,
com també s'ha anat desenvolupant, no?
Això serà...
És el 31 de...
És a dir, aquest dissabte?
Exacte.
Per cert, jo abans que rei,
i, perdona, Joan Andreu,
no se'ls posin les dentetes llargues
perquè no queden places.
No, no.
Comidat el Joan Andreu perquè el trobava molt interessant,
però és que tan bon punt es va organitzar,
es va omplir ràpidament.
Es va omplir de seguida,
i som 53 places que teníem,
i 53 que s'ha...
Jo dic perquè a vegades després ja truquen,
escolti que...
No, no, no cal que es molestin.
Exacte.
És a dir, arriba...
I en aquest museu hi ha una exposició que és temporal,
però també tindreu oportunitat
de fer una visita al museu en si, no?
Sí, sí, fer una visita que hi ha del museu
i també a la ciutat,
tant a la casa on va néixer el rei Jaume
com també a l'esgrésia on el van batejar.
A part de visitar tot el casc medieval, etcètera,
per guies de...
per persones que són guies de la mateixa ciutat.
I que hi ha que realment, doncs,
estigui...
Tot està documentat com per saber,
hi ha constància que eren aquells espais
on va néixer, on el van batejar,
on vivien els seus pares...
Sí, amb ell, sí, amb ell hi ha...
Hi ha tota aquesta reconstrucció històrica
que, per sort, està molt documentada, no?
És una època que, clar,
ja s'escrivia molt tot el que feien,
tot el que passaven amb els documents, etcètera,
i que, lògicament, després veia
afavorit per les cròniques
i després, clar, s'hi feixessin les llegendes
i després s'hi van afegint les novel·les
i s'hi van afegint tot l'imaginari
de l'època, d'aquella època,
i la posterior, també, no?
La que ha vingut després s'hi ha anat afegint, no?
Llavors es va fent la llegenda,
però sí que hi ha...
Primer, hi ha molta documentació
i això és un gran que va ser les seves cròniques, no?
Que, clar, que estaven redactades,
pràcticament, al moment que es feia l'acció, no?
A banda d'aquesta exposició,
el 800 aniversari,
s'està, doncs, celebrant
amb activitats, amb el Teniu Constància,
Constància, que se celebri allà?
Aquí ja en parlarem.
Sí, no, no, allà hi ha això,
jo que ara en ho sabem,
hi ha aquesta exposició de Jacques,
el conqueridor, vull dir,
el rei d'Aragó
i nascut a Montpellier, no?
Vull dir, és un museu
que explica una mica,
suposem que explicarà una mica
tota la seva trajectòria
com a rei
i també com a conqueridor, no?
Vull dir, com a guerrer, no?
I llavors no, llavors són visitars,
espais, palaos, etcètera,
de l'època,
amb allí Montpellier.
I és inevitable, doncs,
aquesta referència a la història de Catalunya
i a aquests moviments territorials
que hi va haver-hi,
és a dir, és un terreny, diguem-ne,
familiar pels catalans, diguem-ho així.
Sí, sí, sí.
I això servirà també una miqueta
per refrescar la memòria, segurament, no?
Home, i al mateix temps també,
que sàpiga el sud de França
que Catalunya existeix, no?
Sí, doncs també tens raó.
Que tenim molts problemes, avui dia,
en tot el que és el català,
a tota aquesta zona, no?
Clar, tot el llenguador,
que té molts problemes,
perquè, clar, l'estat francès
està matxacant...
És molt intransigent amb les altres llengües,
en aquest cas amb el català, no?
Havia sortit, l'altre dia,
havia sortit una notícia, també,
dient això, no?,
que es volia posar la possibilitat
que s'obrís una mica
aquesta part de llengüística
o plurilingüística a França
i que es n'és ajudant,
reforçant,
i d'alguna manera
que el català,
aquesta part de llenguador,
no desapareixi.
Per això va proposar,
no sé si un diputat,
un senador,
allà a París,
però que a París cal molt lluny.
És difícil perquè, a més,
quan es parteix de,
tot i que pugui haver-hi alguna ajuda determinada,
es parteix molt de l'esforç
i la voluntat de moltes persones
que tenen la petita televisió,
la petita emisora de ràdio,
l'escola Bressola,
que treballa...
I que és la mateixa generalitat,
vull dir,
que ajuda molt en aquestes escoles Bressola
perquè, clar,
l'ajuda de l'administració francesa
és mínima.
I, per tant,
quasi que són com una mena d'escoles privades
dintre del sistema francès d'ensenyament.
Sí, com una raresa,
com una cosa així mig folclòrica,
gairebé,
com aquell que diu.
I quan aneu allà,
podeu parlar en català
en una botiga,
en un bar,
us entenen?
No.
A vegades aquí tampoc.
Sí, sí, no.
El pas que aquí,
ja veus que quan vas a la botiga,
el primer que dèiem què desia,
no, no,
si vinc a comprar,
no vinc a desigir,
desiar, no?
Aleshores,
clar,
hi ha dificultats,
clar,
com és Perpinyà,
Prades,
tota aquella zona,
encara hi ha gent gran
que ho manté,
no,
el català,
però,
Carcassó,
Narbon,
no res,
costa,
costa,
costa molt.
Ni retolació,
ni parlar,
res,
res,
tot és...
Hem aconseguit que el guia
i tot això
ens ho farà,
vull dir,
amb un català provençal,
derivat de la cara de la llengua OCH,
a veure com.
Home,
també és curiós d'escoltar-ho.
i, escolta,
dins d'OMNIU,
heu pensat fer alguna cosa més relacionada amb Jaume I,
de moment?
No,
de moment,
amb Jaume I s'estaria programant alguna cosa el mes de setembre,
es pensava fer,
a veure què podríem fer des de l'OMNIU central de Barcelona,
des de la seu central,
poder fer alguna cosa,
per exemple,
el que es va fer últimament va ser el tren que va anar cap a Alacant,
on es va fer, doncs,
la festa de la salvació del pis valencià a Alacant,
però,
ara l'abril,
el 25 d'abril es va anar a Alacant,
però,
de moment,
he estat pensant a veure què es podria fer una mica de cara al setembre-octubre.
Creus que és un personatge atractiu,
ara,
en l'actualitat?
Home,
jo penso que sí,
que vull dir que,
home,
és que és un personatge folclori quasi mitològic,
quasi legendari,
era de tot,
era de tot,
era de tot,
no?
I clar,
i quan un,
doncs,
segons quin llibre,
quina vida d'ell llegeixes,
tens la capacitat de quasi imaginar-te que estàs allà al mig,
no?
Vull dir,
al mig de l'acord,
amb les intríncules,
i tot el xou medieval.
I escolta,
hi ha una època que si els templers,
que si anem a recuperar de la cristiandat,
d'aquest tipus de coses,
és un món apassionant,
des del punt de vista literari,
no?
I mitològic,
com deies,
legendari.
Aprofitant que pràcticament l'Òmnium Cultural,
doncs,
marqueu una miqueta la pauta de curs,
també,
com l'any acadèmic,
heu fet una activitat molt intensa en quant a conferències,
en aquests últims mesos,
aquestes últimes setmanes,
ja pràcticament,
en doneu per tancat el curs d'Òmnium?
No, no,
vull dir que va,
ara hem acabat les conferències literatura i lectura,
llibres i lectura,
ara estem junt amb la llibreria La Rambla,
doncs,
estem obviant tot un cicle de conferències sobre,
bàsicament,
sobre Catalunya,
basant-nos en llibres que últimament han sortit,
i per tant,
doncs,
la llibreria La Rambla,
diferents dies,
pot tothom assistir-hi,
obert,
obert,
és gratuït i obert,
aquest tipus de presentació de llibres,
més que conferències,
és presentació de llibres,
tot fan referència al que és el nacionalisme,
el nacionalisme de Catalunya.
No, i això ho tirareu fins al final de juny,
pel que veig?
Sí,
llavors ara també estem preparant ja el que és el dia 17 de juny,
un autocar,
per tant,
també vull dir,
si aquí sí que encara hi ha possibilitats,
anar al Palau de la Música,
on fem el premi d'una altra lletres catalana,
que llavors fem una tarda,
ens el passem i un vespre ens el passem allà al Palau de la Música.
també estem tirant ja el que és el terreny de l'any.
Clar,
que això ja per Santa Tecla,
no?
Per Santa Tecla es dona,
el sistema serà el de sempre,
les botlletes...
Sí,
fem unes botlletes
i llavors la gent pot donar la seva participació,
dient qui creu
i argumentant una mica que es mereix aquest premi,
no?
I per tant,
i això és el més immediat a realitzar.
També ja hem començat un curs d'història,
en guany fem aquí el botlletí també,
canviem els socis,
també ho posem,
que és un curs d'aprofundiment sobre,
des de la Primera República,
la Guerra Civil,
i ens el fa tant el Josep Sánchez-Sarballó
i el Jordi Piqué.
Home,
doncs també amb persones prou conegudes
i prou acostumades també a aquest tipus d'activitat.
Ja no en fem de català,
classes de català no en fem.
Home,
perquè ara hi ha altres organismes,
per la pròpia universitat.
Ja puja molt,
la majoria de gent ja puja avui dia
a les escoles en català
i per tant ens dic molt
que és cada any fer un curs d'història
de Catalunya,
que això sí que s'està molt mancat
i també són oberts,
per tant vull dir tothom...
Que no cal ser soci d'on dium?
No, no cal ser soci.
Ni per anar a aquests actes,
ni a les conferències,
ni per participar al curs.
No, no, no,
nosaltres fem tot el que sigui obert a la ciutat
perquè és la tasca que pensem
que hem de fer,
un servei a la ciutat
des del món de la cultura i del país.
M'ha cridat molt l'atenció
perquè no me'n recordava jo
que vau ser els primers
que van fer classes de català
aquí a la ciutat de Tarragona
quan el català no s'ensenyava el BUP,
ni el batxillerat.
No, no existia, no.
No existia.
Allà baix,
al carrer Podaca,
al carrer Podaca,
baixant a mà dreta
en un portal així
com molt petit,
molt estret.
Doncs vam començar a fer les classes allí
i bé,
el que treballem bastant,
perquè els temps canvien,
per sort,
doncs ja no n'hem de fer,
no cal que en fem,
i una altra cosa,
projectament interessant,
cada any que ve,
és un projecte que en diem CADEM.
El CADEM és,
com que treballem amb el Consorci
i fa les parelles lingüístiques...
Ah, un tema de voluntariat lingüístic.
Ahir en parlàvem aquí al programa.
El voluntariat lingüístic,
el que fem serà,
totes les parelles lingüístiques,
nosaltres els muntarem
una activitat mensual.
És a dir,
cada mes,
cada mes,
totes les parelles que vulguin...
Les parelles que estan al Consorci,
que estan al Consorci,
sí, perquè treballem conjuntament,
també nosaltres hi col·laborem
com a home i amb mi col·laborem,
i llavors,
doncs,
a aquestes parelles podrem anar
a visitar un museu de Casa Castellarnau
o podem anar a fer la ruta del Císter
o podem anar a fer activitats,
però així com les parelles van treballant
o van fent el seu diàleg
de dos en dos,
parella en parella,
la idea és poder,
una vegada més,
reunir-les totes
i fer una activitat conjunta,
també, doncs,
inclús d'anar a veure
un assaig de castells,
per exemple,
i coses d'aquest tipus
que mensualment
una activitat de cara
donar cohesió
a aquesta activitat.
A veure,
perquè ahir parlem
amb alguns integrants
de parelles lingüístiques,
una de les integrants
era Marian,
si no recordo malament,
que es deia,
és colombiana,
parlava ja en català,
i a vegades té un nen
i parlaven del tema
de les festes,
de la mona,
i ella explicava
que una de les motivacions
justament era
per integrar-se
en aquest tipus de coses.
des del moment
que, més enllà
de la conversa particular
que pugui tenir
amb l'ensenyant,
com diuen,
doncs,
tenir aquesta activitat social
també consolida
el coneixement
de l'entorn.
Sí, sí,
això és un projecte
que ja portem
per començar
al setembre,
que direm
que dem.
Doncs rectifico,
no feu vacances,
allò que deus
ja esteu acabant el curs,
ara vinga,
ja veig que teniu
un estiu
molt votant
amb dium cultural.
Joan Andreu Torres,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
A vosaltres.
I bon viatge, eh?
Ja ens explicareu com ha anat.
Quan tornem ja et portem les fotos.
Molt bé, d'acord.
Molt bé, adeu.