Jordi Sorinyac, que em penso que ha pogut assistir a la roda de premsa
que ha fet Rosa Maria Calaf, no res, en 15 minuts, poc més,
la investiran en doctora Honoris Causa.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Heu parlat amb ella, ha fet una roda de premsa,
ella tenia intenció de concedir entrevistes,
però ja sabem que és una persona encantadora,
en vam parlar amb ella fa uns quants mesos en directe
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
i si no ho ha fet, tinc entès, perquè va una miqueta
allò agafada per l'agenda, perquè s'ha de tornar a Pequín, no?
Doncs mira, tant clar com que si l'acte d'investidura
com a doctora Honoris Causa hagués estat la setmana passada,
Rosa Maria Calaf avui no podria estar a Tarragona,
perquè ella ha explicat que en casos com aquests,
recordin que Rosa Maria Calaf actualment és corresponsal
de Televisió Espanyola a la zona d'Àsia i Pacífic,
ha estat, per tant, la corresponsal que ha seguit
els efectes devastadors del terratrèmol a la zona del sud de Xina,
a la província de Sichuan,
i doncs ha explicat que ara, tenint en compte
que ja havien passat 8-9 dies del terratrèmol,
que l'agenda de Televisió Espanyola
li havia pogut proporcionar un substitut,
sí que ha pogut estar avui a Tarragona,
va arribar, de fet, fa molt poques hores aquí a Catalunya,
però que si l'acte hagués estat la setmana passada
no hagués tingut temps ni de bon tros d'arribar aquí,
perquè en casos com aquests, davant d'un esdeveniment
d'aquell tipus, una desgràcia d'aquestes característiques,
prima va estar al peu del canó,
prima va estar seguint les informacions
que es derivaven de les conseqüències d'aquest terratrèmol.
Hem tingut l'oportunitat de conversar amb Rosa Maria Calaf.
Rosa Maria Calaf, no cal dir-ho, és periodista,
és una periodista que ha rebut moltíssims premis
al llarg de la seva trajectòria professional.
Per citar-ne només alguns.
Va rebre el Premi de Periodista de l'any 2001
per part del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
També ha rebut un Premi Ondas l'any 2001.
També ha rebut un premi especial de televisió
per part de l'Associació Professional Espanyola d'Informadors.
Hem parlat amb ella, hem parlat de la seva situació actual,
de l'estat de la professió,
i ens ha explicat coses molt interessants.
Per exemple, Rosa Maria Calaf porta 38 anys,
al peu del que en una trajectòria professional,
per tant, molt important,
que l'ha portat a corresponsalies d'arreu del món.
I una de les coses que més ha desacat
quan li hem preguntat sobre què ha canviat més
en la professió llarg d'aquests últims anys,
ens ha parlat del canvi de la concepció dels informatius.
Ha parlat, per exemple, que cada vegada
els informatius tendeixen més a l'espectacle.
Escoltem què ens explica Rosa Maria Calaf.
Realment els que portem molts anys
te'n dones compte que la informació s'està transformant
en el famós infoentretenimiento.
I aleshores, jo en el discurs d'avui,
el que diguis és que a mi no em preocupa
que hi hagi humoristes, programes de matinada, etc.,
que facin informació i que la gent,
perquè hi ha una data molt curiosa,
i és que la gent jove, sobretot,
pràcticament l'únic contacte que té amb la informació
són aquests programes amb clau d'humor.
que hi ha normalment a la nit,
doncs, bueno, això és perfecte, no?,
perquè és una forma d'informar-se.
I no em preocupa, ja dic, que els humoristes
i tota aquesta gent, doncs, facin informació.
Però sí que em preocupa que els periodistes
vulguin fer entreteniment.
I això, doncs, és el que està passant, no?
Què passa?
L'equació, moltes vegades,
quan es proporciona entreteniment,
això moltes vegades es reverteix amb més audiència,
i les televisions públiques es troben
en desavantatge en moltes ocasions.
S'exigeix a les televisions públiques,
com és el cas de Televisió Espanyola,
on treballa actualment,
o també a TV3, a Televisió de Catalunya,
on hi va treballar també als anys 80,
que siguin, alhora, líders d'audiència
i que, a més a més, ofereixin un producte de qualitat.
Davant d'aquesta disjuntiva,
un doble objectiu que no sempre es pot aconseguir,
Rosa Maria Calaf ho té clar.
Ha de primar que les televisions públiques
ofereixin un producte de qualitat,
bona informació,
i, sobretot, s'ha de fer un exercici de pedagogia
perquè la gent entengui aquest esforç.
I perquè és cert que una televisió privada,
en fi, ha de fer negoci,
però una televisió pública, no.
És a dir, una televisió pública,
sobretot en el capítol informatiu,
el que ha de fer és informar,
i, com deia el rector,
crear una societat amb una opinió pública sana.
I, aleshores, aquesta és la tasca de la televisió pública,
no els índices d'undiència,
ni els rèitings, ni tot això.
En fi, la televisió pública ha de fer
una televisió de qualitat
i una televisió al servei del ciutadà,
i aquest és el seu objectiu.
I ningú posaria a pensar
que un hospital, doncs, ha de donar diners, no?
La seguretat social el que ha de fer
és curar i ocupar-se del ciutadà,
no guanyar diners.
Doncs, la televisió pública és el mateix.
O sigui, el principal objectiu
és posar-se al servei del ciutadà.
Però això també és important
que se li expliquin al ciutadà.
L'hem preguntat també a Rosa Maria Calaf
quin consell donaria als joves estudiants.
Ho hem preguntat perquè aquesta proposta
de doctorant ve a càrrec dels Estudis de Comunicació
de la Universitat de Rovidei-Bergili.
Rosa Maria Calaf ho té clar.
Ha explicat que, segons ella,
s'ha d'intentar inculcar als joves estudiants de periodisme
que el periodisme no és només una feina,
sinó que és una professió molt complexa.
Escoltem-ho.
Jo crec que primer, doncs,
és una determinació absoluta
i saber això, que aquesta és una professió
que va molt més enllà d'un treball.
O sigui, que no és una feina.
O sigui, és una missió.
És realment un compromís
amb la societat.
O sigui, una feina d'una extraordinària responsabilitat.
i que el que s'ha d'aconseguir és, si un vol arribar a l'èxit,
arribar-hi per l'excel·lència.
O sigui, no per fer bajanades.
I avui en dia, doncs, sembla que realment el que prima,
doncs, són els programes que tenen més audiència,
no són els millors.
I això és el que s'ha de matxacar.
En aquest sentit, Rosa Maria Calaf ens ha explicat
que els futurs periodistes tindran el repte
d'enfrontar-se amb les empreses
per intentar imposar els criteris periodístics
abans que els criteris empresarials.
Aquest doctorant, aquesta investidura de Rosa Maria Calaf
com a doctora honoris causa
per part de la Universitat de Rubí i Virgili,
té alguna particularitat que val la pena comentar.
D'entrada, val la pena remarcar
que és el primer doctorant en l'àmbit de la comunicació
que atorga la Universitat d'en Rubí i Virgili.
I, a més a més, és la primera dona
que invaseix la Universitat de Rubí i Virgili
com a doctora honoris causa.
És un fet que ha volgut remarcar especialment
el rector de la URB, Francesc Xavier Grau.
És el primer doctorat honoris causa
proposat des de l'àmbit de la comunicació
de la nostra universitat,
proposat per la Unitat de Comunicació.
encapçalada pel doctor Bernat López
que farà també de pedria de l'acte.
I per la Universitat té un valor especial.
També, circumstancialment,
és el primer doctorat honoris causa
que recau amb una dona.
Ve en un moment també de desplegament
per la Universitat del Pla d'Igualtat.
Per què s'atorga aquest doctorant a Rosa Maria Calaf?
Doncs, bàsicament, per aquesta dilatada carrera professional
com a periodista, com a corresponsal internacional
i també per les seves cròniques de l'interès informatiu,
marcada sempre per la qualitat, el rigor i l'ètica.
I precisament, aquest rigor, aquesta qualitat,
aquest sentit crític i aquest compromís
és el que ha volgut assecar en Bernat López,
del cap de la unitat predepartamental
d'Estudis de Comunicació de la Universitat
Rovira i Vergilí,
que ha destacat aquesta gran trajectòria
marcada per aquesta qualitat
com el principal argument per atorgar aquesta distinció.
Rosa Maria Calaf ha estat una professional
i és, afortunadament, una professional compromesa.
És una periodista que es creu la seva feina
i que l'ha exercit amb rigor, amb qualitat
i amb sentit crític.
I això no abunda, per desgràcia.
Un periodisme conscient de la seva responsabilitat
i exercit des d'aquesta responsabilitat
és una cosa molt de celebrar i molt d'aplaudir
i és el que la nostra universitat en aquest acte pretén.
Rosa Maria Calaf ha estat, ocupa, com dèiem actualment,
la corresponsabilitat de Televisió Espanyola
de la zona d'Àsia i Pacífic,
però Déu-n'hi-do, té una trajectòria d'aquelles
que podríem dir fa fredat.
Va obrir la corresponsabilitat a Moscú
als anys 70, quan encara, òbviament,
Moscú era la capital de l'antiga Unió Soviètica.
També va obrir la corresponsabilitat de Viena.
Va reestructurar també la corresponsabilitat
de Buenos Aires per a Amèrica del Sud
i, a més a més, també ha estat corresponsal a Nova York
pels Estats Units i Canadà i de Roma i del Vaticà.
Una trajectòria d'aquestes envejables
i que podríem dir més o menys
que tots estaríem d'acord als periodistes
en aquest sentit que, de vegades,
en aquesta professió hi ha molta enveja,
hi ha moltes persones que es miren amb bons o amb els ulls,
però segurament si féssim una enquesta
sense gaire rigor científic,
però una enquesta preguntéssim als nostres companys
i també als espectadors,
que és a les que costa que podríem estar gairebé tots d'acord
que agrada la feina de Rosa Maria Calaf,
la seva trajectòria,
i que també té un punt d'enveja,
que a tots segurament ens agradaria fer la seva feina
i també, per què no dir-ho,
fer-la també com la feina.
Doncs del que està teix de significar,
sobretot el discurs de Rosa Maria Calaf,
que d'una manera tan clara
ens has fet arribar aquí al matí de Tarragona Ràdio,
significar-lo en el sentit d'aquesta línia ètica
que és una mica la lluita de David contra Goliat,
però que encara es mantenen persones
com ara aquesta gran professional
i felicita naturalment a la Universitat Rovira i Virgili
que hagin triat aquesta dona
per ocupar un altre lloc
que en la llista de doctors honoris causa
de la nostra universitat.
Ara, d'aquí un moment, començarà l'acte, no?
Sí, sí, a les 12.
A les 12 és una cerimònia complexa
perquè hi ha diferents parlaments,
és una cerimònia amb bastanta pompa, si se'ns permet l'expressió.
També hi ha l'actuació d'un grup de Can Coral.
És una cerimònia que requereix assaig previ
perquè tots ens fem una miqueta la idea de la seva complexitat.
Deixeu-me remarcar, en qualsevol cas,
que Rosa Maria Calaf té vinculacions tarragonines.
El seu pare i el seu avi, per part de pare,
són d'aquí, de Tarragona.
És una ciutat per què en Rosa Maria Calaf se la coneix força bé
i va passar alguns anys de la seva infantesa.
I per aquí també hi ha uns vincles
que han fet de cantar encara més a la Universitat de Rovira i Virgili
per poder atorgar avui aquesta distinció.
Moltíssimes gràcies, Jordi Sorinyac,
en directe des del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili.
Gràcies, fins després.
Fins després, bon dia.
Nosaltres ara fem una petita pausa
i de Jordi Sorinyac passarem a Quim Pons del rectorat.
Doncs anirem a Can Nàstic,
però des d'aquí, des de l'estudi,
perquè avui els jugadors descansen.