Les 10 del matí i 11 minuts.
Estem en directe al matí de Tarragona Ràdio,
parlant de política amb el nostre proper convidat,
amb el que abrim aquesta nova franja horària del programa.
Avui ens acompanya el secretari general
adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya, Felip Poboig.
Avui visita Tarragona per contactar amb diferents col·lectius
del món educatiu, sindical, econòmic i comercial de la ciutat
i d'altres punts de la demarcació,
concretament d'aquí de la comarca del Tarragonès.
Aprofitant aquesta visita a Tarragona,
avui al matí de Tarragona Ràdio volem repassar amb ell,
amb Felip Puig, els principals temes de l'actualitat política
en clau catalana i també en clau local terraunina.
Senyor Felip Puig, bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies.
Com dèiem, avui farà una mena de torner de contactes
amb gent del món educatiu, del món empresarial, econòmic,
social, sindical de la ciutat de Tarragona.
Quin objectiu busca, en fi, amb aquests contactes
el secretari general adjunt de Convergència?
L'objectiu és múltiple, però jo diria que molt senzill
també de sintetitzar, oferir l'alternativa de Convergència
i de Convergència i Unió en uns moments en què es nota
faltar clarament un lideratge, un referent i una resposta
a l'actual situació econòmica, però també d'ambició nacional.
I des d'aquesta perspectiva, tot el que representi escoltar,
mostrar sensibilitat, proximitat, compartir preocupacions i inquietuds,
i finalment mostrar quins són els valors, les actituds i les idees
i les propostes que Convergència està plantejant en aquests moments.
Creiem que més enllà de l'agenda política i mediàtica,
és important que ens multipliquem pel territori
i que tinguem molt de contacte amb la gent,
amb els agents econòmics i socials, amb la gent emprenedora
i en definitiva amb tots aquells col·lectius i ciutadans
que d'una manera o altra cada vegada reclamen més respostes a la política.
Suposo que aprofitarà la visita per parlar amb la gent de Convergència
d'aquí de Tarragona, amb els membres de l'executiva local, amb els afiliats.
Com veu el partit aquí a Tarragona, Felip Puig?
Des de la distància una mica, però també des del contacte més o menys habitual?
Doncs aquí a Tarragona i a Reus l'altre fa poques setmanes,
i en definitiva a les Terres de l'Ebre o al Camp de Tarragona,
on també, com has dit, estarem a Torredembarra, a Solou,
ens anem també a la capital de Baix Camp una estona a parlar amb els pagesos.
Jo crec que, en general, la militància, el partit, l'organització,
el primer partit polític de Catalunya, en aquests moments està en un estat
dinàmica, d'atenció, de treball, d'implicació important.
I, per tant, aquí a Tarragona, jo també crec que des d'aquesta nova etapa
amb en Joan Arejo al capdavant del partit,
i amb en Santi Pallà renovat com a president comarcal,
estem en condicions també de fer aquesta feina que s'està fent arreu del territori,
de fer un partit cada vegada més obert, d'apostar per la casa gran del catalanisme,
i, sobretot, de recuperar també aquella gent que, en algun moment dels darrers 25-30 anys,
s'ha pogut veure una mica allunyat o, d'alguna manera, desensitjat
per les dinàmiques internes, que a vegades una organització gran com la nostra sempre té,
per reincorporar-los i per, d'alguna manera, aconseguir aquesta majoria
que al voltant de Convergència ofereixi una alternativa a l'actual dels governs.
Ara fa un any i mig de les últimes eleccions municipals,
les eleccions que van suposar la derrota de Convergència i Unió
aquí a la ciutat de Tarragona, la pèrdua de l'alcaldia,
creu que el partit ho ha paït, ho ha portat bé en aquest any i mig, en aquests 18 mesos?
Bé, això ha estat un cop dur, no podem negar-ho,
que Tarragona ha estat un dels estandards de la política municipal
de Convergència i Unió amb els darrers 15 anys
i des d'aquesta perspectiva, doncs, és evident que en aquests moments
Convergència ja està començant a treballar per oferir una alternativa
a l'actual govern socialista.
Creiem sincerament que no només a Tarragona, sinó que en general a Catalunya,
a les grans ciutats, el partit socialista està en una certa davallada,
davallada, veurem aquí a la ciutat de Tarragona,
que evidentment està obrint ara en aquests moments un nou cicle,
però sí que és veritat que el model socialista de governar les ciutats,
de governar el país, fins i tot si em permet de governar l'estat espanyol,
doncs comença a mostrar, doncs, febleses, debilitats,
una mala aproximació a la gent, un estil que jo diria que es basa més
en l'intervencionisme, en el control i en una certa prepotència d'amagògia
i aquí és on crec que podrem tenir una oportunitat
i estic convençut que sí, que la gent aquí a Tarragona
la militància a Tarragona, pel que he pogut jo constatar,
vaig compartir també assemblees locals i comarcals,
doncs està preparada per recuperar, dibuixar un projecte per la ciutat,
un projecte nacionalista, un projecte de Convergència i Unió,
que en definitiva torni a engrescar i permeti recuperar, doncs,
l'alcaldia de la ciutat, doncs, a les propers eleccions municipals.
Ho heu factible, senyor Puig, tenint en compte que ara estem en una etapa política
a la ciutat de Tarragona, després de 18 anys de govern de Convergència i Unió
amb l'alcalde Joan Miquel Nadal, sembla ara, teòricament, que toqui una tongada
també més o menys llarga de govern presidit pels socialistes.
Creu realment factible amb possibilitats recuperar l'alcaldia el 2011?
No serà fàcil i, per tant, aquest és un objectiu que reconeixem
les dificultats que es donen en uns moments en els que l'alternança democràtica,
com s'ha produït en altres llocs, doncs, pot donar més perspectives,
potser, de continuïtat, doncs, al govern que ara està començant.
Però crec, sincerament, que l'entrada en crisi del que és el model socialista,
la percepció, en general, que els socialistes no estan preparats
per afrontar la crisi que en aquests moments està sacsejant, doncs,
el nostre país i l'estat espanyol,
també, evidentment, doncs, aquest estil de fer política dels socialistes
que, en general, doncs, acostuma a tenir un punt de llunyania
i una mica d'una certa visió prepotent i demagògica
en molts dels aspectes més quotidians,
estic convençut que també ens permetran oferir, doncs,
aquest estil de major proximitat, de major sensibilitat,
de major compromís amb el progrés i, en definitiva, doncs,
amb la gent emprenedora,
demostrar que les polítiques socials de convergència, doncs,
són molt més sòlides, reals i no tant demagògiques
com la llei de la pendència que el tripartit no està aplicant
i que també a la ciutat de Tarragona estic convençut,
doncs, que tornarem a oferir, doncs,
aquesta il·lusió i aquesta confiança.
Dit això, és evident que és un repte complicat,
que és un repte difícil,
però que estem convençuts que és possible
que aquest nou cicle que s'està començant a percebre en el país
de confiança retrobada en la gent de Convergència, Convergència i Unió,
si més no, tots els indicadors ens diuen
que comença a articular-se un desig de canvi generalitzat,
doncs, bé, per què no?
D'aquí dos anys i mig queda molta feina per fer
i estic convençut que els companys i companyes de Tarragona,
doncs, també la farem.
Aquest repte difícil que vostè reconeix,
l'encapçalarà Joan Arejo, el 2011?
Avui Joan Arejo és el nostre cap de llista,
és el nostre referent
i avui Joan Arejo és el nostre candidat,
però aquesta és una decisió que haurà de prendre,
evidentment, d'aquí uns mesos, d'aquí un any,
doncs, els propis militants de la demarcació de Tarragona,
de la ciutat de Tarragona
i el que és evident és que avui les confiances de Convergència
estan dipositades en Joan Arejo,
que és qui encapçala, doncs,
el projecte de Convergència i Unió a l'Ajuntament,
en el municipi,
i quan haguem de prendre aquestes decisions
estic convençut que ell serà un dels referents
en què, finalment, doncs, Convergència i Unió
haurà de prendre una decisió
de qui és el nostre candidat a alcalde.
A l'anterior mandat, aquí a Tarragona,
les relacions entre Convergència democràtica
i Unió democràtica no van ser fàcils,
més aviat complicades, difícils, tenses,
fins i tot alguns atribueixen aquestes males relacions
a la posterior derrota electoral,
han millorat aquestes relacions,
confien que tot això que va passar en el passat
s'acabi aplanant al llarg d'aquest mandat?
No només confio, sinó que n'estic convençut,
perquè si bé és possible que aquesta relació
fos un dels factors, només un dels factors,
que no permetés revalidar la continuïtat
del projecte Convergència i Unió
i el relleu en l'alcaldia de Joan Miquel Nadal
en Joan Arejo,
estic convençut que de cara al futur
aquests errors, aquestes tensions,
aquestes friccions,
si es consolida d'alguna manera
aquest projecte de nou compartit
entre Convergència i Unió de cara a la ciutat,
ens permetrà ser molt més efectius,
treballar molt més units
i en definitiva no oferir aquestes fissures
o aquestes dissensions
que en algun moment poden, evidentment,
descensisar i confondre
a alguns dels nostres electors.
I se'l passa pel cap, suposo,
de cara al 2011
que pugui haver-hi llistes separades
en aquest municipi
o en d'altres importants del país.
No, estic convençut que Convergència i Unió
continuarà sent aquest gran partit
de centre catalanista
que prioritza els interessos dels ciutadans
per sobre dels interessos partidistes
i en aquest sentit,
doncs jo no només apelo,
sinó que confio en la generositat
de la gent de Convergència
i de la gent d'Unió
per oferir una alternativa,
repeteixo,
a l'alcaldia socialista de Tarragona.
Fora estrictament de l'actualitat política
a Tarragona, de Tarragona Ciutat,
aquí al costat de Constantí
tenim el cas d'una moció de censura
que es presenta
contra un alcalde socialista
amb protagonisme de Convergència i Unió,
d'Esquerra Republicana
i un exresidor del PSC.
La Direcció Nacional de Convergència
dóna suport a aquesta moció de censura?
No, ja ens hem manifestat
que no veiem
d'una manera favorable
aquesta decisió
de la nostra gent a Constantí.
I per tant,
des d'un punt de vista polític,
no la valem.
Bé, també vull advertir
de totes maneres
que aquest és un municipi
que porta ja bastants mesos
sotmes a un cert desgovern
sense cap lideratge a nivell local
i que això ha generat
que finalment a nivell del poble
jo puc arribar a entendre
que diferents forces polítiques,
diferents regidors,
diferents ciutadans,
davant de la manca d'iniciativa
i de la manca de solució
als problemes més quotidians
d'un ajuntament,
acabin prenent decisions
que van més enllà
dels criteris generals
que volen d'alguna manera
tenir els partits polítics.
i per tant,
des d'aquest respecte també
a l'autonomia local
puc arribar a entendre,
però no acceptar políticament,
que s'hagin pres aquestes iniciatives
perquè la gent del poble
creu que s'ha de donar
una resposta a la governabilitat
d'un ajuntament
que estava, repeteixo,
sense ningú al timó
en els darrers temps.
Amb aquesta serà
la cinquena moció de censura
a la comarca del Tarragonès.
Aquí n'hi ha hagut
de tots els colors
en l'últim any i mig.
Alguna moció de censura
ha favorit
Convergència i Unió,
com per exemple
el cas de Torredembarra.
Com valora de totes maneres
que en un any i mig
en una comarca com aquesta
s'hagin produït
tants canvis a l'alcaldia?
Jo ho valoro
des de la convicció
que cal que ens proposem
de veritat
i només ho podrà impedir
el Partit Socialista,
que estic convençut
que en el fons
no li interessa,
que abordem una reforma
de les lleis electorals.
Jo crec sincerament
que es nota
a diferents pobles
no només al Tarragonès,
podríem parlar del Maresme,
podríem parlar fins i tot
de comarques de Girona,
podríem parlar de petits pobles
de les comarques de Lleida
o del Pirineu,
en definitiva,
arreu del país
tenim un cert desajustament
entre una llei electoral
que permet a vegades
una excessiva fragmentació
i una manca de governabilitat
dels serveis públics
més propers
que són els que es presten
des dels ajuntaments
a unes determinades dinàmiques
que s'allunyen
de la necessitat immediata
dels ciutadans.
I finalment,
amb una llei
que no està ben pensada
per articular
com en altres estats europeus
es configura
majories sòlides
des del primer moment
acaben passant
fórmules
o situacions
de desestabilització
que van resolent-se
en les pròpies dinàmiques locals
com ara ha passat a Constantí
o com ha passat
amb altres municipis.
Jo crec
que el que hauríem
de pensar
amb tranquil·litat
en els propers anys
és de dotar-nos
d'una llei
que ens permetés
que els ajuntaments
tinguessin
majories sòlides
i estables,
que la política
des d'un punt de vista
de combat ideològic
que és evident
que també es mostra
amb el model de poble
i de model de ciutat
es traslladés més
el que és
la política nacional
i que els ajuntaments
tinguessin
d'alguna manera
un marc
d'elecció
de l'alcalde
i dels regidors
i de configuració
de majories
que no comportés
aquesta inestabilitat
a la que es veuen
sotmesos
molts pobles
que crec
que en el fons
el que la gent
ens demana
és que hi hagi
algú que mani
que actui democràtica
i amb participació
però que en definitiva
que siguin
entitats
que resolguin
els problemes
del dia a dia
i que a vegades
doncs
com repeteixo
a Constantí
o com vam veure
també a Torredembarra
o altres llocs
doncs queden bloquejats
per una excessiva fragmentació
i una situació
de feblesa institucional
que no és bona
per ningú
hem parlat
de Tarragona
ciutat
d'altres municipis
aquí a Tarragona
la Diputació de Tarragona
la governa
Convergència i Unió
en pacte
amb el Partit Popular
quina valoració
fa la direcció
del partit
d'aquest pacte
i de governar
aquesta institució
la principal
que té en aquests moments
la Federació Nacionalista
Miri, els Consells Comarcals
les Diputacions Provincials
són organismes
de gestió local
de segon nivell
i aquí el que cal
també és que hi hagi
crec sincerament
doncs
acords
que permetin
governar
doncs
amb una visió integral
i amb una visió
en aquest cas
de país
però també de territori
doncs
aquests serveis
supramunicipals
que són també imprescindibles
per aquest equilibri territorial
que Convergència defensa
per tot el país
no?
jo faig una valoració
molt positiva
de la gestió
que s'està fent
des de la Diputació
de Tarragona
i ja la vaig fent
al seu moment
sota la presidència
de Joan Arejo
i ara
amb Josep Poblet
un alcalde de Vilaseca
que crec que és
un dels referents polítics
que avui tenim
aquí a les comarques
de Tarragona
doncs
observo
valoro
perquè ho segueixo
de molt a prop
que s'està fent
una molt bona gestió
política
i una molt bona gestió
des d'un punt de vista
de suport
i de servei
el que és
els nostres ajuntaments
els nostres
Consells Comarcals
i en definitiva
el que és
els serveis
de proximitat
i de garantir
que fins i tot
el poble més petit
doncs pugui tenir
aquell assessorament
aquell suport
aquella subvenció
que permeti garantir
que la qualitat de vida
arriba doncs
des de la gran ciutat
fins al poble més allunyat
no?
La Diputació ens porta a parlar
del debat territorial
vostè ara fa un moment
feia una menció
a la llei electoral pendent
tenim llei territorial pendent
també
el futur de les diputacions
vagaries
comarques
quina és la postura
de Convergència Democràtica
de Catalunya
respecte a aquesta qüestió?
El primer principi
i criteri
que hem de tenir
molt clar
de cara al futur
i que Convergència
i Unió
doncs compartim
és que
no podem en cap cas
incrementar
els nivells
d'administració
que existeixen
en aquests moments
al nostre país
en una situació
com la que tenim
encara més
hem d'anar
a primar
l'administració
a racionalitzar
tots els organismes
competencials
que avui
es sobreposen
arreu del territori
i per tant
qualsevol plantejament
ha de comportar
necessàriament
la supressió
d'antigues administracions
si és que en volem crear
de noves
hem d'avançar cap a noves
vagaries
però sobretot
des d'un punt de vista
de racionalitat
i des d'un punt de vista
que això tampoc signifiqui
que es pugui
de nou
concentrar
i per tant
anar a processos
de noves centralitzacions
que
d'alguna manera
siguin negatives
pel territori
em refereixo
que ens podríem trobar
en aquest cas
creant noves vagaries
com les de les terres
de l'Ebre
o les de l'Alpirineu
i que això
en lloc de ser positiu
per aquestes terres
i pel seu equilibri territorial
i la seva acusació social
comportessin
per exemple
que hi hagués
una concentració
de recursos
i d'acció institucional
en les comarques
més poblades
com les del Camp de Tarragona
o en aquest cas
les de la Plana de Lleida
per tant
sobretot
aquest principi
i aquest criteri
l'hem de tenir present
apostem per
aquestes noves
set vagaries
de les quals
les terres de l'Ebre
i el Pirineu
ja en formen
una clara referència
avui
territorial
geogràfica
i jo crec
que fins i tot
institucional
veurem si aquestes
noves idees
que es mouen
al voltant
d'una vagaria
pel Penedès
poden acabar
aquallant
i tenint
consens del territori
sense consens del territori
crec
no cal imposar
cap nova realitat
i això sí
si avancem
cap a noves vagaries
això ha d'anar
en detriment
del buidatge
i pràcticament
la supressió
de les diputacions
provincials
En clau de política
catalana i espanyola
senyor Puig
aquests dies
es parla dels pressupostos
o s'estan debatent
pressupostos
de la Generalitat
i de l'Estat
dels primers
no cal dir
que Convergència i Unió
estan en contra
i hem escoltat
les veus dels diputats
per Tarragona
al Parlament de Catalunya
dels segons
dels pressupostos
en els de l'Estat
hi ha alguna possibilitat
de canvi de vot
del sentit de vot
de Convergència i Unió
en les properes setmanes
al Congrés?
No, cap ni una
i és que
ja ens hauria agradat
i ens hauria fet
molta il·lusió
donar suport
a uns pressupostos
perquè hagués comportat
o hagués volgut dir
que serien uns pressupostos
que en primer lloc
hi haurien
les polítiques econòmiques
per fer front
a aquesta crisi
que contemplarien
el finançament
que avui Catalunya
està reclamant
i que finalment
també hi haurien
les polítiques socials
que la nostra gent
cada vegada més
està necessitant
ni una cosa ni l'altra
no veiem
ni el lideratge econòmic
ni les polítiques necessàries
per afrontar
una crisi econòmica
tant a nivell
de pressupostos
de l'Estat
com de la Generalitat
no hi ha
el nou finançament
que Catalunya
no només reclama
sinó que necessita
obsessionadament
per lluitar
contra la crisi econòmica
i per tant
són uns pressupostos
a més
molt allunyats
del que avui
la societat catalana
la gent emprenedora
les empreses
els treballadors
les famílies
més necessitades
necessitarien
creiem sincerament
que el Partit Socialista
no està preparat
per fer front
a la crisi
i això
on també s'evidencia
és amb el principal instrument
de fer política
que són els pressupostos
a Madrid
i a Catalunya
els pressupostos
que avui està presentant
el Partit Socialista
estan molt allunyats
del que Convergència
i Unió creu
que hauríem de necessitar
i és aquest el motiu
tan senzill
com aquest
que fa que no li puguem
donar suport
malgrat
el nostre desig
i la nostra responsabilitat
permanent
de contribuir
de proposar
d'intentar millorar
la nostra no és una oposició
destructiva per se
no és anar a la contra
sinó que és
com estem fent
en aquests moments
des d'un punt de vista
molt constructiu
i propositiu
doncs està permanentment
intentant
que les coses
s'orientin molt millor
del que avui
s'estan projectant
i pressupostant
ja que parlem de diners
creu que hi haurà
acord de finançament
abans del 31 de desembre
falten 26 dies
Si fos per les promeses
i per d'alguna manera
les declaracions
i intencions
del president Zapatero
li hauria de dir que no
em porta a la conclusió
que crec que sí
que n'hi haurà
doncs d'alguna manera
ja pràctica impossibilitat
que això es continuï
allargant en el temps
perquè cal tancar els pressupostos
i perquè d'alguna manera
doncs
un nou incompliment
seria jo crec ja
difícilment digerible
per part del partit socialista
i en aquest sentit
jo crec que sí
que hi haurà
un acord de finançament
però lamentablement
haig de dir
que intueixo
i que crec
que no serà
l'acord de finançament
que Catalunya necessita
tant de bon m'equivoqui
perquè aquest és el motiu
pel qual des de Convergència i Unió
hem donat
tot el suport necessari
al president Montilla
tota la unitat
en el Parlament de Catalunya
al voltant del govern
perquè pogués negociar
amb la màxima fermesa
el finançament
que ens permet l'Estatut
i que Catalunya necessita
però observo
que lamentablement
una vegada més
el partit socialista
de Catalunya
el president Montilla
estan més
inclinats
i són més proclius
malgrat el teatre
i les amenaces
que fan
acceptar disciplinadament
les decisions
del PSOE
i del govern de l'Estat
que no pas
a defensar
els interessos
del país
per tant
crec que sí
que hi haurà un acord
però
tant de bo
com equivoqui
crec que no serà
el que Catalunya
necessita
per lluitar
contra la situació
econòmica
i en aquest cas
que farà
convergència
si no és bo
bé
o si creu
que no
és el més satisfactori
possible
que quedi clar
no és
ni una amenaça
ni començar a posar
la vena davant
de la ferida
suport
fins a l'últim minut
ara bé
si aquest finançament
acaba sent positiu
pel país
ho celebrarem
aplaudirem l'acord
i ens en felicitarem
tots
i per tant
doncs haurem de valorar
que finalment el president Montilla
i el govern tripartit
han fet el que havien de fer
però si no és així
evidentment
Convergència i Unió
no li podrà donar suport
i evidentment
farem tota l'acció
política necessària
perquè en el futur
es pugui obtenir
allò que necessitem
vull deixar molt clar
que aquest és un acord
molt transcendent
no és només
per lluitar contra
la crisi econòmica
no és només
perquè tenim un nou estatut
sinó perquè
és la primera negociació
precisament
que hi ha
després d'aquest nou estatut
que ens ha de permetre
avançar cap a un model
de finançament
molt més
ambiciós
molt més eficaç
i molt més respectuós
a la nostra capacitat
de crear riquesa
i que per tant
marcarà
d'alguna manera
clarament
la tendència
i la línia
i el camí
cap al qual
els propers anys
estiguem en condicions
d'aconseguir
més bon finançament
i com que l'objectiu
de Convergència i de Convergència i Unió
és anar avançant tranquil·lament
però sense masses demores
perquè en els propers
4-5 anys
aconseguim
un concert econòmic
és a dir
gestionar tots els nostres recursos
crec sincerament
que si no hi ha
un acord de màxims
aquest objectiu
i per tant aquesta necessària aportació
de més diners
i de més recursos
per Catalunya
doncs quedarà
d'alguna manera hipotecada
Si d'altra banda
el Tribunal Constitucional
retalla de manera significativa
l'Estatut de Catalunya
Feli Puig
és partidari
de fer un referèndum
de tornar a convocar
els ciutadans del país
a una consulta?
Fixi's que les preguntes
que no només vostè
sinó tots els mitjans de comunicació
ens fan reiteradament
estan permanentment
instal·lant
i això és el que
no ho atribueix
els mitjans de comunicació
sinó la realitat política
instal·lant-se permanentment
amb hipòtesis
com és que Catalunya
té tants reptes
i tantes amenaces pendents?
Com és que encara
no hem resolt prou
doncs
el finançament que necessitem
l'autogovern
que vam pactar
fa més de dos anys
com és que tot plegat
això està encara pendent
doncs
d'aquestes decisions
arbitràries
del president Zapatero
o del Tribunal Constitucional
bé, perquè hi ha un partit polític
que avui està governant
Catalunya i Espanya
que no està
d'alguna manera
responent a les expectatives
del nostre país
des d'aquesta òptica
és obvi que
Convergència i Unió
defensarem
amb la màxima ambició
el sostre d'autogovern
que l'Estatut
avui aprovat ens permet
i per tant
si hi ha una sentència
que retalli aquest autogovern
per cert
pacte que vam fer
entre Catalunya i Espanya
aprovat pel Parlament
aprovat pel Congrés
refrendat
amb referèndum
pel poble de Catalunya
bé, si hi ha
un Tribunal Constitucional
que es retalla
que ens diu
que no podem avançar
cap a aquest increment
de poder polític
de sobirania
de dret a decidir
doncs és obvi
que caldrà
segons el meu criteri
doncs una reacció social
una reacció política
en el Parlament
i jo crec sincerament
que ens haurem
de plantejar
si és que aquesta retallada
òbviament
doncs
limita
aquesta ambició
de Catalunya
de seguir sent
un país
que vol
el màxim
de poder polític
doncs ens haurem
de plantejar
i jo crec que des d'un punt
de vista de radicalitat
democràtica
que si es va demanar
l'opinió
del poble de Catalunya
sobre si acceptaven
l'estatut
que ara està amenaçat
doncs que tornem
a preguntar-nos
amb un referèndum
amb una consulta
sobre si s'accepta
aquest estatut retallat
o aleshores
es torna a iniciar
un procés de negociació
amb el govern central
senyor Felip Puig
secretari general
adjunt de Convergència
Democràtica de Catalunya
gràcies per venir
doncs aquest matí
en directe
a la cinturina
de Tarraona Ràdio
per haver repassat
diferents temes
de l'actualitat
política general
i també la local
de la ciutat de Tarraona
moltes gràcies
a vosaltres
una vegada més
fins la propera
bon dia
gràcies
bon dia