.
Juguem al futbol i temps per repassar el millor,
si és que trobem algun millor del partit de la retransmissada ahir
entre el Granada 74 i el Nàstic, Quim Pons, bon dia i bona hora, Quim, què tal?
Bon dia.
Això de trobar el millor avui complicat, no?
Sí, home, és complicat, hem de buscar alguna cosa positiva avui,
tot i que segur que n'hi ha alguna, com per exemple,
que Roberto Jiménez va parar moltes pilotes, eh, Jordi?
Sí, no?
Sembla bé, aquest o no?
Sí, sí, sí, no, no.
Perfecte, perfecte.
Escolta'm, el camp no seria l'escrivà no valeguer aquest?
No va ser sang de la vostra devoció, no?
Home, ni de la nostra n'hi ha ningú, tot i què hem de dir,
i això sí que és molt positiu, que segurament és un dels camps
on ens han tractat millor de les espanyes futbolístiques,
ja sigui primera, segona, segona, bé on sigui.
Esplèndi del comportament dels empleats del club,
esplèndi del comportament que va tenir el cap de premsa de la Granada 74
i esplèndi també el comportament de l'encarregat que viu
a dintre d'aquest escrivà no castilla,
que es va esperar fins tard que ens tinguessin el camp
per tal de poder tenir llum i etcètera, etcètera, etcètera.
Per tant, el camp no seria un camp de futbol,
sinó que seria segurament alguna altra cosa similar amb gespa,
bé, si es pes un di, però sí, tenia herba per dir per pastar les vaques,
però el comportament de la gent, excel·lent, sense cap mena de dubte.
També va ser de profitós a la visita
perquè va permetre retrobar vells amics, no?
El Granada 74 s'ha farcit d'exjugadors del NACI 4 en concret,
si no ho ha gerrat, i vau tenir l'oportunitat de conversar amb alguns d'ells.
Sí, sí, i abans de partir fins i tot ja havíem parlat ja amb en el Ruf,
tot i que no ens vam entrar per micròfon,
ens va explicar diverses coses d'aquest més que curiós Granada 74,
un equip fictici totalment que s'ha inventat aquest any.
Vaja, una plaça, jo em rotllo franquici, perquè ens entenguem.
Una mica NBA, allò com els Grizzlies,
que un dia s'han jugant a Vancouver al Canadà
i l'altre dia s'han jugant a Memphis.
Hòstia, és que domines NBA, Jordi?
Bé, té cops amagats, molt bé.
Per cert, escolta, Iolanda García, què se n'ha fet d'ella?
Iolanda García es torna demà, eh?
Que no pateixi Quimpons, que no pateixi l'audiència,
no t'escaparàs del regal, ja ens ho ha dit,
que li deus souvenir igualment, encara que avui no estigui aquí,
però demà ja ha rengut por antena.
Vale, vale, no, és que ara pensava,
si t'NBA, dic que no estigui jugant a l'NBA,
o alguna cosa, o la PlayStation...
Per cert, que t'han portat el rei Jordi.
Deixem-ho estar.
Per què? No, home, avui és el dia, avui toca fer això, no?
Sí, home, però a un s'ha portat molt malament,
li han portat carbó i tampoc no fa falta difondre-ho.
Ah, val, val, val, val, val.
Escolta'm, si et sembla, repassem què ens va dir Marco,
per exemple, un d'aquests jugadors del Nasi,
que vesteix ara mateix la samarreta del Granada 74,
que explicava precisament alguna d'aquestes coses,
i com és de curiós jugar amb un equip a motril
quan és agradable, vaja, una miqueta tot plegat.
Tenemos suerte de que vivim en una ciudad,
la verdad, que es preciosa
y que tiene una calidad de vida muy grande
y que se ve muy bien, como es Granada,
y después el inconveniente de que,
pues cada dos semanas tenemos que bajar a motril
a jugar los partidos de casa, ¿no?
Pero, bueno, también agradecer a todo el pueblo motrileño
de que nos ha aceptado muy bien
y de que se está volcando,
porque prácticamente la totalidad de los aficionados
que hoy vendrán a vernos, pues son de aquí,
no son de motril,
y la verdad que nos están apoyando muchísimo, ¿no?
El bo de Marco, que no disposa de gaires minuts en aquests moments,
que, vaja, no gosa de la confiança de l'entrenador,
qui sí que, per exemple, sense anar més lluny,
ahir va jugar va ser Manel Rus,
un home que està jugant amb certa regularitat
i fins i tot disposa, Quim, de pancartes al seu favor.
Escoltem-ho.
Per cert, que hi ha una penya ruz aquí a motril
amb una pancarta ben explícita, eh?
Penya ruz, obrim cometes,
tienes más huevos que las gallinas de Bisuegra.
Això és el que fiquen en aquesta pancarta.
Un jugador que veu una pancarta aquestes
ha de sortir motivadíssim al camp, eh?
Home, motivadíssim, motivadíssim.
Tot el que sigui literatura motiva els jugadors,
ja t'ho dic ara.
I d'aquesta calanya encara molt més.
Escolta'm, ahir des de la retransmissió
veu demanar la complicitat dels vallants
per buscar el possible responsable
de la situació, de la mala situació de l'equip,
una situació que ahir encara es va agreujar una miqueta més
i van sortir-ne noms per a tots els gustos, no?
Sí, una mica per a tots els gustos,
tot i que n'hi va haver dos que es van portar
una mica al top ten,
però vaja, que van sortir també una mica
per prendre-s'ho amb més conya,
que no passa una altra cosa,
que segurament amb això del futbol, Jordi,
de vegades és el que toca fer, eh?
Agafar una mica més el to irònic
i fotre una mica de conya,
perquè si no t'acabes amargant
i de vegades penses que tampoc val massa la pena.
però bé, la gent va demostrar
que també té sentit a l'humor
i va deixant algun nom que no està malament tampoc.
Gent que s'ho pren en filosofia,
anem per al primer d'aquests noms.
Perdoneu un moment,
que ens ha arribat un missatge a les 4.37,
5588, Nàstic, Àngel García,
de moment estàs aquí empatant amb Salvador, eh?
Ah, però jo també soc culpable, dic jo.
No, no, aquí el missatge que acabem de rebre.
Bueno, bueno.
Àngel García, un possible culpable,
però jo crec que aquí, tu i jo,
ens agrada més el segon nom, eh?
Aquí, aquí, aquesta és a camara de mi.
Vinga, va.
De moment, es reparteixen aquestes votacions
Xavier Salvador i Javi López,
a parts iguales.
Una votació a Àngel García,
l'altra que diu que la culpa sempre és a Joko Ono.
Joko Ono, eh?
Sí, la culpa de todo la tiene Joko Ono,
mítica frase,
on les hi hagi, sense càmera dubta.
Això deu ser d'alguna cançó de...
Sí, ara m'enganxa,
perquè és que són els morts d'adolescència
i ara en Rodríguez,
però diria que es podria rècords o una cosa així, eh?
Això és la teva època, eh, aquí.
Sí, aquí no t'he vist bé, eh?
Ja, ja, però em perdo, eh?
O sigui, això amb els grups sóc molt dolent, jo saps.
Escolta'm, el camp de Motril,
on es va disputar ahir aquest partit,
és un camp una mica estranyot,
ja ho hem anat explicant,
ho vau explicar ahir bastament
durant la retransmissió,
i ens va sobtar molt
durant la retransmissió,
els que estàvem escoltant el partit,
això que comentava Jordi Blanca.
Bona tarda, Nautero Ortega,
senyores i senyors,
en el moment en què les cheerleaders
han acabat la seva actuació...
Abans parlàvem d'NBA...
Però digue-li cheerleaders,
digue-li majorets,
digue-li festival de fi de curs
abans de Nadal,
ahir la canalla encara tenia festa,
i jo crec que van repetir,
saps allò típic que es fa el 21 de desembre,
abans que s'acabi el col·le?
Sí, sí, sí.
Allò festival de Nadal,
que les nenes de classe
feien un ballet típic,
i els nens erets tan borde
que no t'atrevies ni a ballar,
doncs ahir les nenes
van tornar a fer el ballet
abans del partit.
No eren cheerleaders professionals,
doncs?
No, no, no,
eren nenes directament d'escola
que ballaven amb uns pompons,
vaja,
molt bonic tot plegat,
i Jordi Blanc s'emociona
perquè aquestes coses així
és sensiblon,
i bueno,
va estar a punt de treure el vídeo,
saps jo que fan els papis
que treuen el vídeo i graven?
Doncs Jordi Blanc
va estar a punt de fer això, eh?
Va,
a tu veig que no et va entusiasmar gaire,
la veritat.
No,
és que estàvem repassant
les alineacions
junts del partit,
però bé,
és que Jordi Blanc
s'està queixant
que no el deixem intervenir.
Vull dir,
espera un moment, eh?
Espera,
no ara no penjou el telèfon,
perquè què volies dir, Jordi?
Ara és vergonyós
i no vol parlar.
Bueno,
ja ho té,
ja ho té,
ja ho té això,
Jordi Blanc,
ja té aquestes cosetes
que de tant en tant
no vol parlar.
Però després això,
rancuniós com és ell,
després t'ho tira en cara,
després t'ho tira en cara,
quan arribi,
quan arribi aquesta tarda
veuràs
el primer que et dirà.
És així,
ell.
Escolta'm,
ciutat de Murcia
granada 74,
Quim?
Molt clar no ho tenim.
Actualment
es diu granada 74,
ara molt clar,
sap allò,
el subconscient
que tereix
de tant en tant,
doncs ens passa una mica
això,
i crec.
I va passar
unes quantes vegades,
escolteu-ho.
No, no, no.
Per salvar
el que podia haver estat
el gol del ciutat,
perdó,
del granada 74,
que ja ens confonem
amb el ciutat de Murcia.
Maldonado deixa clavat,
el jugador del ciutat de Murcia,
Aidal,
jolín,
del granada 74.
I ara,
Llorente Carcedo
està monestant amb el gol
a la banqueta
del ciutat de Murcia,
perdó,
del ciutat de Murcia.
No, no,
li diu manada 74.
És prou, eh?
Carai,
li diu manada Ruth,
perquè ja ho has dit
totes vegades,
de Ciutat de Murcia, eh?
Perdona,
la centrada ara
del ciutat de Murcia,
la pilota es passeja
per davant de la porteria.
Quants quilòmetres
hi ha de motril
a Murcia, Quim?
I això
només és una petita selecció, eh?
No ho sé,
ja no en tinc ni idea,
però és que ens vam aixecar
el tema, eh?
És que estàvem tan acostumats
a dir-li ciutat de Murcia,
se'n manada totalment.
Jo em reconeixer
durant la transmissió.
Escolta'm,
però això de les franquícies,
ara fora conyes,
està en una situació
mitja legal, no?
Tot plegat
és una mica,
ha quedat com una mica estranyot
i sembla com si ara
s'ha fet des de la LFP
en fet mans i màniques
perquè no es pugui tornar
a repetir un cas com aquest.
Sí,
el que passa que
els hi agradi
o no els hi agradi,
des que els clubs
són societats anònimes esportives
tens tot el dret del món.
Vull dir,
tu vens el PAC sencer
de la teva societat anònimes esportives
i és com el que ven una empresa
i per tant,
jo crec que
és el que dius,
és il·legal totalment
i no és ni legal ni legal,
vull dir,
queda en un marc
tota la gent
que no hi ha legislació per això
i per tant,
vull dir,
mentre no compleixi
o no entri dintre un marc
il·legal totalment
es pot fer
i per tant,
si és una empresa
tu la vols vendre,
la pots portar on vulguis
i és el que ha fet
la ciutat de Murcia amb això.
En un camp complicat
amb un equip
que té dos noms,
vaja,
el NACIC tenia ahir
tots els elements en contra
i a més a més
i a més a més
i afegim
que els periodistes
d'aquesta casa
es dediquen
a insultar
els jugadors
malament rai.
Insultem.
La boca li fot estravada
per darrere
dins de l'àrea
i és que estava
sol davant del porter,
o sigui,
o el jugador
no estigués tonto
per dir-ho clar
o és penal.
Per què diu ara
Ter Ortega?
Jo sóc el que em va quedar
a la ciutat
però si no ho entenc.
Jo el que no entenc
és per què li dius
al pobre mal donat
ximple.
Perquè és que era un penal
de llibre
i era perquè ens en tingués
l'àrbitre.
Vull dir,
clar,
mal donada
se'n anava sol,
el jugador les tira
i és que clar,
el jugador no sap
que està sol davant del porter
que jo crec que sí que ho sabia
o és que és un penal de llibre.
Fins i tot
crec que després
vas tenir,
crec que no,
ho vas explicar,
vas tenir l'oportunitat
de tenir un petit diàleg
amb l'àrbitre.
Escoltem,
escoltem com va anar
aquesta conversa bastida.
Tu miraràs por l'àrbitre
que de fet li vaig dir
a Tati era penalti,
apunta-lo per l'altre dia.
Espera,
és que li comento
perquè és que ens passa just per davant,
ara somriu,
si m'ho dic per ser cas,
dic, vale,
em diu adéu,
dic, vinga,
un àrbitre que no ha aconseguit
cap victòria visitant
el seu currículum
d'aquesta temporada.
És que,
ara que suposo
no m'entendrà en català,
casolar,
casolar,
casolar,
però molt,
però molt,
o sigui,
de forma més descarada
i sense amagar-se'n.
Molta complicitat,
no,
amb l'àrbitre,
veig?
Va mig somriure
quan li vaig dir això.
Passava just per davant,
va coincidir,
i li vam comentar això
i va mig somriure.
Com interpretes aquest mig somriure?
Allò diu,
mira,
aquests pobres de Tarragona impotents,
o jo,
sí, sí,
era penalti,
m'he menjat amb patates.
Després,
tu,
que s'ho va pensar allò
que era,
que estàvem fent una mica conya
i ho va veure així.
El que passa que,
bueno,
que ho apunti,
que ho tingui clar
per un altre dia
que ens ha de tornar això,
que els àrbitres això ja ho tenen.
I que compensen de tant en tant,
doncs aquesta que ens la torni
un altre dia,
que ens torni a xiular,
perquè d'ahir s'estrenava.
Quan ens obri el nou estadi,
doncs que es nota,
no?
Escolta'm,
Antonio Tapia,
és un home singular,
podríem dir,
i que tu et va quedar espaciament
al seu aspecte.
Sí, sí, sí.
Home,
dilatada trajectòria,
aquest home.
Sí, sí,
molt, molt, molt.
I jo crec que un bon entrenador
i més pel que està fent
amb aquest equip,
vaja,
a mi m'agrada com a tècnic.
Escoltem com,
vaja,
professor de Natus,
professor de Socials,
escolteu-ho.
Antonio Tapia,
Jordi,
és el més semblant
a un profe de, no sé,
de Socials o de Natus
de la nostra època del col·le.
Però és un bon entrenador, eh?
Sí, sí, no, no.
Esferten ascensos
aquells que no donaries un dur,
impossibles.
No, i després estava
al filial del Màlaga,
va passar el primer equip
i no va remufar per amunt, eh?
El polifili igual va fer, no?
Sí, sí, exactament.
M'he dit que sigui mal entrenador, eh?
Només és l'aspecte que dona,
ara forta la banqueta,
mirant-se el partit
i amb les pintes que porta, vaja.
D'un intel·lectual.
Que li preguntin a Marco,
que va ser en aquest intel·lectual.
A veure, Quim,
de què tenen pinta
els profes de mates?
De Natus.
De Natus o de Socials,
ha de ser això, eh?
Home, té pinta
pantola de pana, Jordi.
Sí?
Camisa.
Sí.
Normalment era quadra,
ho dic que podria ser llisa, també.
Jarsallet d'aquells amb botnets,
més estil rebaquet,
el rotllo de la nostra companya Naplais.
Sí.
D'acord?
I ullaretes i bigutets.
A més, la pantola de pana
havia de ser marrón
i la xecateta acostumava a ser a cobert.
Sí o no?
Pantaló espacialment gastat.
I pantaló gastat.
I jaqueta d'aquella
de canviar poc, eh?
Sí, sí, sí, això mateix, eh?
Poc vestuari, podríem dir.
Sí, sí, sí, sí.
Però sí o no?
Sí.
He definit el perfil
d'Antonio Tàpia,
l'entrenador que granà de 74.
Escolta'm,
a banda de les característiques dels professors,
després d'una derrota dolorosa
com la que va ser ahir,
els jugadors es queden una miqueta
sense paraules i sense arguments, no?
I a temps de vestidors,
les declaracions no van ser espacialment lluïdes,
podríem dir.
Home, jo em quedo amb la final de Pinilla, sobretot,
i també amb el que ens ho explicava Mingú,
segurament els dos capitans van ser que van parlar
amb més cap, amb més seny,
de tal com està la situació del Nàstic,
però anteriorment,
i és comprensible totalment,
perquè és aquella teoria que a més hem dit molts cops,
que després dels partits entenem perfectament
que ni entenedors ni jugadors
tinguin el cap prou fred
com per dir el que realment penses en aquell moment,
perquè estàs calent i et surt el que et surt, no?
Perquè segurament a nosaltres també ens passa
just quan acaba el partit
o quan et foten un gol en contra.
Però...
I la cosa més anava de rotllos, eh, Jordi?
El d'amico no el podrem escoltar,
va ser una resposta contundent, eh,
podríem dir,
va ser una proclama...
I hi havia algú que tampoc se'n tenia massa.
Al més pura ser compatriota,
però la que sí que podem escoltar
és la que va fer Òscar López,
que tampoc no ho vam acabar d'entendre massa.
Òscar, s'ha tocat fons?
No, no, per suposar que no.
Què s'ha de fer per reaccionar?
No ho sé, mirar...
perquè hem perdut i...
jo què sé.
A veure, a veure què tal.
Està molt fotut aquí, per això?
No, no, no,
però una derrota no m'agrada.
Si em veu Òscar López,
vaja, amb poquetes paraules...
M'he entès res del que dic.
Clar, i català, eh, Jordi Blanc?
Sí, sí, sí.
És que hi ha la segona resposta
entre mig d'una frase
i l'altra et diu...
A veure, que no entenc,
o sigui, no em perdo.
Escolta'm, segurament
un dels millors records
que us endueu de motril
és la imatge final
que ens va descriure el Quim Pons
just al final de la retransmissió,
Quim Pons sol,
gairebé sol,
dins de les instal·lacions
i ballant tovalloles esteses,
escoltem-ho.
Ha arrencat ja...
L'autocar...
Sí, sí, sí, ha arrencat
ha arrencat fa una estona
hem canviat l'ubicació,
estem al costat d'un senyor
que està estenent tovalloles,
vull dir, imagina't com està el pàtio aquí,
és l'encarregat del camp
que viu aquí dintre del camp
i està estenent les tovalloles,
vull dir, només et dic això.
Perdoneu,
les secadores no existeixen aquí.
No, no, no,
estenem...
Home, és com el clima que fa
és desperdiciar llum
i que se n'estalvia energia.
Com eren les tovalloles, per cert?
De color blau.
Estaves estenent, a més a més,
també la segona equipació,
ens vam quedar una estona
amb aquest senyor,
molt trempat, per cert.
Estaves estenent les situacions,
no, segona, perdona,
l'equipació d'entrenament
de l'equip de Motril,
realment,
de l'equip que juga a Motril
que acabava de perdre
davant de l'Almeria B
per 3-0 a la tercera divisió.
Bueno, aprofiteu.
I estava rentant la roba,
vull dir, anava per feina, aquest senyor.
Escolta'm,
ja per acabar amb Quim...
Aquesta nit,
sempre a Nàstic,
què fem?
Sí, sí, no, perdonem.
Esperem d'estar aquí,
que la companyia cliquera
ens permeti estar ja a Barcelona
perquè continuem a l'aeroport de Màlaga
a hores d'ara,
no sé si sentiu ja la 13 de fons,
el soroll que típic d'un aeroport,
i vaja,
que hi haurà full,
hem convidat com és David Garcia,
bé, en fons,
parla una de les seves situacions,
i molt pendents també
durant tot el dia
del que pugui passar a Can Nàstic.
S'espera que a les properes hores
el Consell d'Administració
faci públic alguna cosa
respecte a la situació de Javi López,
si segueix o no
el que demana el gimnàstic de Tarragona
i per tant,
estarem molt pendents
durant tot el dia,
l'informació és a Tarragona Ràdio
i també, lògicament,
el sempre a Nàstic
us aproparem a l'última hora
de tot el que pugui estar passant
a Can Nàstic,
tot el que pugui estar passant
a aquest Consell d'Administració
que a priori s'ha de reunir demà a la nit,
però que podria avançar la reunió avui
i decidir què es fa amb Javi López,
recordo que qui avui entrena
o ha entrenat,
i que demà té jornades d'estiva,
per tant,
tot fa pensar que a les properes hores
s'ha de decidir alguna cosa
sobre el futur de Javi López.
Doncs ens escoltem aquesta nit,
Quim,
moltíssimes gràcies,
bon viatge
i record samé para blanc,
d'acord?
Avui fa molt vent, eh?
Començo a patir
perquè l'avió,
potser quan s'enlairi,
si s'enlairi,
es mou molt.
Agafa't fort el cellent,
una abraçada.
Sí, una abraçada,
adeu.