Fixem ara la nostra mirada en aquesta aposta realment extraordinària
que ens arriba des del Museu Arqueològic de la Plaça del Rei.
A partir de demà podem visitar l'exposició
a pel·les fanosa i l'antiguitat clàssica.
És un recorregut per les obres d'aquest artista fincat al Vendrell
que estan vinculades amb el món clàssic.
Francesc Terrats, molt bon dia.
Molt bon dia.
El Francesc és el director del Museu Nacional Arqueològic
i és una exposició que ja d'entrada ens ha portat, com sempre, al catàleg
i el primer que no ens ha sobtat perquè ja coneixíem la seva obra
però que una vegada més la delicadesa de les escultures de pel·les fanosa
la veritat és que ens deixen anar al cap molt més enllà
i no només en l'antiguitat, perquè és una obra absolutament intemporal.
Sí, és una obra intemporal, és una obra, com bé deies,
i per això hem organitzat aquesta exposició amb molta relació
amb l'antiguitat clàssica, però és una obra plena de sensualitat.
El tema de la bellesa, el tema dels cànons clàssics de la bellesa,
especialment de la bellesa femenina, també va preocupar
i va ocupar l'obra de fenosa al llarg de la seva vida.
I, per tant, en aquesta combinació de factors
és on ens vam fixar a l'hora d'establir relacions
amb la Fundació Apenes Fenosa del Vendrell
i amb el seu director, el Josep Miquelana García,
i amb la presidenta, que és la Bídua Fenosa,
per tal de veure si podíem concretar una proposta
en estricta col·laboració com així és i com avui inaugurem
aquest vespre a Nova Museu.
Molts visitants redescobriran probablement la feina de Peles Fenosa,
tot i que és prou coneguda, però podria ser també que molts visitants
la descobríssim a través d'aquesta visita.
Jo estic convençut, és a dir, en aquest país tenim un problema a resoldre
i és el tema del coneixement de la nostra gent
i de la gent que ha fet aportacions molt reconegudes a l'estranger
però poc explicades i poc conegudes a nivell domèstic.
I, per tant, jo penso que aquesta és una tasca també en què el museu s'hi ha d'implicar
i insisteixo, si a més a més en col·laboració amb una altra institució
que també necessita, que també agrairà que la seva existència
i la seva activitat sigui més coneguda del que és fins ara,
doncs nosaltres ja ens sentim com apagats.
I haig de dir que ara que vinc de la sala d'exposicions del museu,
doncs, bueno, una vegada més, deixeu-m'ho dir així,
l'exposició des d'un punt de vista de presentació d'emlicient plàstic
del format expositiu, jo penso que ajudarà, una vegada més insisteixo,
a entrar en l'obra de Peles Fenosa i a entrar en el significat
i en aquestes arrels mediterrànies, en aquestes arrels clàssiques
d'un escultor, en aquest cas, que es va deixar portar per les inspiracions
en les que nosaltres sempre fem referència,
que és a dir, escolta, som hereus realment de l'antiguitat clàssica,
no és un invent, no és una fal·làcia, no és res.
No és una marca.
No és una marca, és una realitat en el parlar, en la forma de vida
i en la forma d'organitzar-se i també en la manera d'expressar-se plàsticament.
I a Peles Fenosa va veure d'aquesta antiguitat clàssica,
hi va veure a Tarragona, però hi va veure també a la Mediterrània,
per exemple, en la fotografia que presideix el catàleg
i en la fotografia que presideix el folletó promocional,
és a Peles Fenosa en un dels santuaris de la cultura grega,
terres itàl·liques, com són els temples de Paestum.
Ell, en aquest cartell, en la portada del catàleg,
mira amb molta reflexió i amb molta sensibilitat
allò que els seus avantpassats, que són els nostres avantpassats, van fer,
i es veu molt clarament en la fotografia transpua, de manera diàfana,
que el que està fent és deixar-se empapar per l'aura,
per l'esperit d'aquest clacicisme que després ell va reinterpretar
amb les seves escultures, amb la seva obra.
I per tant, això ho volem transmetre.
A Peles Fenosa, si no, va xerrar de néixer a Barcelona,
però sempre l'hem vinculat molt amb el territori més proper.
I és que va descobrir, entre cometes, el que era la Tarragona clàssica
quan va instal·lar-se per estiuejar
i va crear una segona residència per la zona del Vendrell.
I a partir d'aquí ell no és que descobrís Tarragona,
però sí que comença a veure que és un punt al qual sempre s'hi pot arribar,
sempre s'hi pot tornar.
Sí, efectivament.
A Peles Fenosa no oblidem que és un exemple,
des d'un punt de vista dinàmica vital,
del que van haver de patir i van haver de resoldre
molts intel·lectuals de la seva generació.
I a Peles Fenosa s'ha d'exilar a París en l'any 39,
però després, així que pot retornar a Catalunya
i en el retorn a Catalunya compra una finca, una casa en el Vendrell,
que ara és la seu de la seva fundació,
i a partir d'aquí redescobreix, no redescobreix,
té l'oportunitat de connectar, tal com deies, amb el territori
i amb la història i amb els testimonis de la història d'aquest territori.
I a partir d'aquí són els seus viatges continuats,
molt repetits a Tarragona i coneix molt bé els monuments de Tarragona,
coneix molt bé les obres exposades en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
coneix, per exemple, i en l'exposició s'en presenta alguna,
fotografies de les seves visites a la Vila Romana dels Munts.
Tot això que ara ens és tan proper...
Però no trobava la Faustina, no?
No trobava la Faustina, però trobava l'esperit de la Faustina
i del Callus Valerius Avitus.
I a partir d'aquí es deixa portar per aquest sentiment d'inscripció
en una cultura que ha conformat un paisatge en un territori
que és el seu i que és el nostre.
Saludem Josep Miquel García, ell és el director de la Fundació A Peles Fanosa.
Josep Miquel, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
De fet, la Fundació, diguem-ne que és qui articula tota aquesta obra,
tota aquesta història de Peles Fanosa,
no d'aquesta manera excepcional amb aquesta col·laboració que feu amb el Museu,
sinó en un moment determinat us vau plantejar que aquesta obra
havia de trobar un punt, un punt de partida on pogués expandir-se
no només cap al territori, sinó arreu del món, no?
Exactament.
El Vendrell i Fenosa estan lligats per una casualitat,
però l'obra de Fenosa es pretenia universal
i la nostra activitat, malgrat que som una fundació ben arrelada al territori,
i el país té una vocació molt internacional.
L'obra de Fenosa està molt repartida pel món,
com naturalment la seva notorietat?
Doncs és força escampada per França,
malgrat que té una gran dificultat
que tenen altres artistes contemporanis de Fenosa,
perquè ell és un català que viu a París
i pels francesos no deixa de ser un estranger,
i pels catalans passa el mateix,
com va viure a París el tenen per un artista estranger,
de tal manera que està molt desubicat.
Malgrat això, les ciutats més importants de França
tenen escultures monumentals als seus carrers,
a París, a Perpinyà, a Toulouse,
però com a col·leccionista privat et diré, per exemple,
que els seus col·leccionistes eren molt fidels
i persones molt singulars, com Picasso,
que tenia 150 escultures que li havia comprat
des que es van conèixer l'any 24.
A Peles Fenosa, com tots els artistes d'aquelles generacions,
i bona part, com deia el francès, artistes exiliats,
va conviure, va treballar i compartir,
coneixença, coneixement i experiències
amb grans noms d'aquella dècada dels 30, dels 40, dels 50, no?
Sí, i d'una manera molt profunda
que es manté encara amb terceres generacions.
Picasso deia que Fenosa és el meu fill de mare desconeguda,
i Paul-Eluard el considerava també com el seu fill,
i sobretot els poetes l'estimaven molt.
Eloard, Jean Gené, Francis Ponge, Jean Cocteau, Jules Supervielle,
tots l'estimaven molt i li van dedicar uns poemes excel·lents
que depassen la pura personalització amb ell
i que, de fet, veuen amb ell el que és l'escultura,
l'escultura temporal, molt vinculada al món de la poesia.
També els catalans, no només els francesos,
sinó que Salvador Espriu, per exemple,
li va dedicar un llibre sense formes i paraules
que connecta molt amb aquest espírit atemporal d'aquesta exposició.
Tenint en compte els registres diferents de Peles Fenosa,
l'exposició l'heu plantejat també, diguem-ne,
en tres àmbits diferents, no?
Sí.
Francesc?
L'exposició intenta, per una banda, presentar les arrels d'inspiració sentimental
i iconogràfica plàstica de Fenosa a la Mediterrània,
però a Peles Fenosa també volem que s'entengui, es concreti aquestes arrels
i per això hem, d'alguna manera, situat un espai
en què es presenta molt clarament el que és la vinculació de Peles Fenosa
amb la nostra terra
i això ens dona peu a incorporar peces del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
que normalment es veuen en un altre format,
inscrites en el que són els espais de procedència arqueològica,
però que en l'exposició es poden veure molt bé, molt imbricades
en el que és la transposició en l'obra de Fenosa.
I, aleshores, també hem volgut, lògicament, explicar, aprofundir molt
amb el que és la relació en la inspiració de Peles Fenosa
en la iconografia clàssica.
Els tres apartats acaben lligant molt bé
i explicant perfectament l'obra de Fenosa
i aquesta relació no només amb Tarragona,
sinó, jo diria, amb la Catalunya clàssica,
amb els arrels de la nostra cultura, com deia al principi d'aquesta entrevista.
Pensem que, al cap i a la fi,
amb aquesta organització, amb aquesta estructura de l'exposició,
el visitant podrà conèixer Peles Fenosa,
però també podrà entendre molt millor
el que és el discurs general del museu
i aquesta vinculació, aquesta traslació del discurs
de la romanitat o del món clàssic en el nostre món actual.
Veure com una persona del segle XX, un artista del segle XX,
va saber deixar-se portar per la sensibilitat
que li transmetia aquesta cultura
de la qual ell se sentia hereu i reivindicava l'herència,
en el món del segle XX i, per tant, també en el món de la nostra generació
i en el món dels nostres espais culturals.
I en aquest aspecte, doncs, bueno, com sempre,
organitzem una exposició, però organitzem una sèrie d'activitats.
Per exemple, aquí present, el director de la Fundació Peles Fenosa,
Josep Miquel García,
encetarà, trencarà el foc en una conferència
en la que plantejarà, n'estic convençut,
això ja depèn d'ell, jo no sé com ho farà,
ho farà molt bé,
però no sé com ho plantejarà,
però que porta el mateix títol de l'exposició
i on tindran l'oportunitat d'aprofundir
i transmetre aquest aprofundiment
de totes aquestes relacions de Peles Fenosa
amb l'antiguitat en el públic que vingui.
Entenem que això és essencial,
anar, d'alguna manera, treballant en aquesta idea
que el món clàssic no és un món llunyà,
el món clàssic és un món proper
i figures com a Peles Fenosa
i l'obra de Peles Fenosa
i de molta gent i molts artistes
i literats i poetes,
com deia Josep Miquel García,
que es van deixar inspirar
i van escriure a partir d'allò
que l'obra de Fenosa els havia suggerit,
és un instrument,
un pont magnífic, preciós,
per ajudar-nos en aquesta tasca
en la que nosaltres,
per responsabilitat, estem embarcats.
Des del punt de vista material,
com si diguéssim,
en quins termes s'ha establert
la col·laboració entre el museu i la fundació?
Sessió de peces, documentació...
Val de dir que ha estat una relació
molt, molt positiva,
primer de tot perquè
en Francesc Terrat
s'havia estat patró de la fundació
i coneix i estimava molt
també Fenosa
i després perquè
s'ha desenvolupat un procés de sorpreses
amb el sentit que
la idea era inicialment aquesta,
com un escultor del segle XX
té una passió pel món de l'antiguitat
i vinculada molt a Tarragona
perquè ell no feia altra cosa
que ensenyar als seus hostes del Vendrell,
la ciutat, el territori, el paixatge,
però a poc a poc
a partir d'aquest origen
s'ha anat il·lustrant
en funció que trobàvem peces
que es vinculàvem a peces del museu.
Per exemple,
la figura de l'Antinús
que és una de les peces
més extraordinàries que hi ha a l'exposició
perquè l'Antinús
aquest estiu té una dimensió
com a figura internacional
arrel de la gran exposició
que es fa a Londres
dedicada a Adrià
i resulta que els munts
ha tocat el Vendrell
i va arrestar sempre
una figura de l'Antinús
i també d'una manera molt excepcional
la pel·lesfenosa
havia fet una figura de l'Antinús
i veure les dues
una al costat de l'altra
doncs resulta més que emotiu
i hem anat trobant
un altre exemple
que s'ha desenvolupat
amb el decurs de la investigació
per exemple,
Fenosa
a partir d'un moment
il·lustra els rius catalans
i té una escultura dedicada
al Llobregat
a l'Ebre
al Segre
realment convençut
que els rius
es podien il·lustrar
en forma d'escultura
i jo ho desconeixia
però sembla ser que la cultura romana
va fer el mateix
vol dir que
hi ha escultures dedicades
als rius
i posem aquí
escultures del Fenosa
dedicades als rius
i posem la que tenim a Tarragona
en aquest aspecte
que no és el Tunquis
no és el Franculí
però és
l'Ebre
l'Iberus Fumen
del qual tenim una base
de la personificació
feta en època romana
i si permeteu
això que deia ara
Josep Miquel García
Fenosa
representa Antínous
i jo crec que
Fenosa
ara quedarà molt poètic
i segurament
no va ser així
però jo crec que
es pot dir
està molt bé
fer aquest imaginari
Fenosa
quan va visitar els munts
va intuir
va anticipar
la troballa de l'Antínous
és a dir
és d'alguna manera
aquests espais
que ens serveixen
per fer
del discurs
expositiu
un discurs
documental
que informi
que ajudi a formar
en la gent
però també
que afegeixi
aquest punt
de poesia
i si m'ho permeteu
arrel de la pregunta
que ha estat contestant
fins ara
Josep Miquel García
jo diria
també
és a dir
que la relació
ha estat absolutament
planera
d'absoluta
col·laboració
i per mi
com a director
del museu
fins i tot
positivament
sorprenent
quan fa un temps
amb Josep Miquel García
i aquest pas meu
pel patronat
de la Fundació
ens vam plantejar
la possibilitat
d'acabar fent
això que avui inaugurem
doncs bueno
intuïem
que hi podria haver
certes dificultats
d'encaix
i de coherència
de solidesa
en el discurs
i la sorpresa
és que en definitiva
i disculpa
Francesc
és un agermanament
entre el fons del museu
i obres que hi ha
a la Fundació
òbviament
sí, sí
i un nou espai
de col·laboració
això que jo fa molt de temps
dic
i em sembla que molts
que estem gestionant
espais culturals
diem
que és que
hem de trencar
una miqueta
el nostre espai concret
i obrir-nos
a espais de col·laboració
per enriquir
el discurs
i la capacitat
de transmissió
d'allò que nosaltres
hem de transmetre
i aquí
jo voldria
agrair moltíssim
ara que ell és aquí
en el Josep Miquel García
i en la Pina Sada
del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
com a responsable
de les exposicions
la feina que han fet
i la capacitat
que han tingut
per fer
d'una voluntat
de col·laboració
que s'intuïa necessària
positiva
però dificultosa
el resultat
jo crec que brillantíssim
i interessantíssim
i atractivíssim
que s'ha aconseguit
jo soc el primer sorprès
del magnífic resultat
d'aquesta exposició
ha quedat
una gran exposició
i ara penso que
els que coneixem
superficialment
l'obra de Fanosa
descobrirem
que més enllà
d'aquelles magnífiques
figures femenines
hi ha moltes coses més
i hi ha també el drama
perquè
per exemple
hi ha dos conceptes
que a l'exclusió
es poden intuir
però un és que
Fanosa s'identifica
amb els mites
especialment
amb la figura
d'Ulisses
que surt molt
en la seva iconografia
i que aquí hi ha
algunes peces
perquè
Fanosa no va deixar
de ser un exiliat
i Ulisses
no és altre personatge
que aquell
que vol tornar
a casa
i Fanosa
volia tornar a casa
es va exiliar
va viure a França
des de l'any 1920
són molts anys
tota la vida
estimant un país
com ell s'estimava
Catalunya
llavors
aquesta
identificació
amb Ulisses
o amb Prometeu
o amb Sant Jordi
no deixen de ser
unes transmutacions
d'envell
físiques
i l'altra
és que
aquestes metamòrfosis
que ell fa anar
en el fons
ell creu
que les metamorfosis
són l'acció
dels déus
sobre els humans
i així com
Picasso
les metamòrfosis
són en braus
en elements violents
en el seu cas
són metamòrfosis
de la naturalesa
i això és Fanosa
perquè ell deia
al identificar-se
en la mitologia
que els humans
tenen quelcom de divins
i això era molt
el seu personatge
ell era una persona
optimista
i creia
de manera convençuda
que els humans
en termes generals
tenen quelcom de divins
i aquesta capacitat poètica
hi és
per tant
no hi ha només
l'escultura
i la mitologia
hi ha el convenciment
que la humanitat avança
que la humanitat
és positiva
que malgrat
les guerres mundials
que hi va viure
la guerra civil
la mort
la desesperació
l'home pot continuar endavant
jo diria que
si podem aconseguir
en la visita
d'aquesta exposició
una miqueta
emular la postura
de Peles Fanosa
davant d'aquesta
magnífica obra
de l'antiguitat
que dona
que està al catàleg
realment
haureu aconseguit
l'objectiu
perquè és una immersió
absoluta
com bé deia
en la Mediterrània
en la cultura clàssica
però amb una mirada
absolutament universal
i des del present
aquesta fotografia
és esplèndida
jo m'agraeixo molt
que el museu
l'hagi posat
a la coberta
i la viuda
del Fanosa
que és la que
va fer la fotografia
quan la va veure
es va posar
a plorar
perquè aquí
hi ha dues coses
hi ha un home
del segle XX
d'esquena
que està mirant
impressionant
l'acròpolis
i de l'altre
és que
de l'altre
és que
la cultura
d'ençà dels grecs
ha anat
endevallada
vol dir que
ell pensava
que realment
el punt més àlgid
de l'escultura
i de la cultura
està amb els grecs
i que
la humanitat
culturalment
no ha fet més
que d'evallar
això ho creia
fins que va tenir
50 anys
a partir dels 50 anys
ell ho diu
arriba un punt
que Praxiteles
m'abarrava el pas
perquè era
en cap cas
podia ni conceptual
ni físicament
superar-ho
llavors aquí està ell
d'esquena
mirant
el món grec
i donant-nos
un punt
no el veia amb la cara
però
l'imaginem
doncs
satisfet
i expectant
com ens passa sovint
no hem mirat el rellotge
i ara l'acabem de mirar
i diem
però si
se'ns ha acabat
pràcticament
el temps
de totes maneres
comentaves francès
l'activitat
d'aquesta conferència
que pronunciarà
el director de la fundació
heu previst altres activitats
dins del que és
Apel Esfenosa
i l'antiguitat clàssica
sí
d'una banda
com és habitual
les jornades de portes obertes
dies després
de la inauguració
que serà aquest cap de setmana
proper
dissabte i diumenge
i també el dia de Santa Tecna
és una exposició
en el marc
de les festes
però després
també hi ha
com en altres
visites comentades
trucant en el telèfon
que suposo
tothom tindrà
al museu
se'n podran
enterar
els diumenges
a les 12 del migdia
és lliure
i organitzarem
una visita cultural
també al Vendrell
per visitar
que la gent de Tarragona
tingui l'oportunitat
de visitar
la fundació
Fenosa
i també
la casa museu
Pau Casals
del Vendrell
i el museu Déu
també del Vendrell
per tant
és aprofitar
per portar
l'obra de Fenosa
a Nova Andrell
a Tarragona
però també
des de Tarragona
anar a conèixer
l'espai vital
i l'espai d'inspiració
de Fenosa
Ens ocupa aquesta qüestió
que és destacadíssima
breument
Francesc
que no només col·laboreu
amb entitats properes
en el territori
com ara la fundació
sinó que recentment
heu inaugurat
a Badajoz
Abans d'ahir
vam inaugurar
l'exposició
L'Igmira
la que vam organitzar
en el 2006
com a homenatge
a l'Institut Arqueològic Alemany
en el Museu Arqueològic de Badajoz
després d'haver passat
per València
per Múrcia
i per Berlín
i ara se'n va
a Portugal després
és a dir
són aquests espais
insisteixo
d'apertura
de col·laboracions
i de difondre
allò que es fa
des d'un museu
i allò que des d'un museu
es pot dir
i posar-ho a disposició
d'altres comunitats
Esteu en forma
com sempre
Ho intentem
Francesc Terrats
director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Josep Miquel García
director de la Fundació Apeles
Fanoza
moltíssimes gràcies
i enhorabona
per aquesta col·laboració
A vosaltres
Adéu-siau
Bon dia
Bon dia