Nosaltres el que farem, com els dèiem, seran molts els protagonistes
que ens aniran acompanyant.
En primera instància, primer que tot, si no se'ns volen els papers
que literalment ens estan volant, saludaríem Jordi Piqué,
ell és el director de l'Arxiu Municipal.
Gràcies, Jordi, per acompanyar-nos.
I gràcies per agafar els papers perquè em volaven literalment.
Si no arriba a ser per tu, em quedo sense el guió.
I volem saludar la professora de la Facultat de Ciències Econòmiques
de la Universitat Rovira i Virgili, Maria Jesús Muñoz, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ella, conjuntament amb el professor Vicent Terol, estan elaborant,
pràcticament tenen ja l'esborrany acabat, d'un llibre sobre la història econòmica
de la fàbrica, un projecte de la Fundació Altadis.
Perquè jo tinc entès, Maria Jesús, que el Tadis, a mesura que ha anat
tancant fàbriques, ha encarregat un llibre sobre la història econòmica
de cadascuna de les plantes, no?
Sí, d'alguna manera el que ha volgut fer és un testimoniatge
de l'existència d'aquestes plantes.
i, bé, com que des que és Altadis justament ha tancat, doncs, unes onze
de les que tenia, doncs, cada una dels que ha anat tancant ha anat fent-li l'obra corresponent.
Bé, la Fundació Altadis, a més, fa altres estudis i tot el que és el sector del tabac,
doncs, li dona una certa publicitat i acollida.
Val a dir que agraïm justament a Altadis la deferència que ens permeti,
doncs, avui utilitzar aquestes instal·lacions per dur a terme aquest programa especial
del matí de Tarragona Ràdio.
Amb una mica d'imaginació, intentem mirar aquesta Tarragona en blanc i negre
que dèiem ara fa un moment.
Home, aquí dins del que són els jardins de Tabacalera,
t'ho pots imaginar una mica, perquè aquest regust de la dècada dels anys 30, no, Jordi?
Sí, podríem parlar de la dècada dels anys 30, però, esclar, la història es rebonda
fins i tot una dècada abans, no, a inicis dels anys 20, no, i concretament a l'any 22,
quan finalment es decideix que es construiran dues noves plantes
de la companyia rendetària de tabacs, una serà a Tarragona i l'altra serà a Màlaga.
És a partir de les hores quan s'inicia el tot plegat, no.
Després la producció, i finalment després de moltes circumstàncies,
s'iniciarà l'any 1932, però el punt de sortida serà el 1922
quan hi ha un reial decret del Ministeri d'Hisenda,
que en aquell moment era ministre d'Hisenda Francesc Cambó, no cal oblidar-ho,
i que per tota una sèrie també de confluències, d'interessos,
es decidirà que sigui a Tarragona i no a un altre lloc,
atès que no n'hi havia cap altre de fàbrica de tabacs a Catalunya.
I a partir d'aquell moment, de l'any 1922, serà quan s'iniciarà tot aquest procés
que al final arribarà el 1932, gairebé 10 anys després,
que començarà la producció del primer tabac.
Les motivacions econòmiques per què s'instal·la aquí a Tarragona
és una part d'aquesta història que comentarem amb la Maria Jesús,
però en tot cas, completant aquella fotografia,
estem parlant d'una Tarragona en la que la seva població no arriba a uns 28.000 habitants.
Sí, és que en general entre la dècada dels 20 i dels 30,
la població de Tarragona fluctuarà molt poc, creixerà molt poc o minvarà molt poc,
perquè a finals de la dècada dels 30 també estem als 30.000 habitants
i a inicis de la dècada dels 30, estem entre els 25.000 i els 30.000 habitants.
Una Tarragona en la que aquell tòpic encara algú fa servir,
sí que realment era una Tarragona de funcionaris militars
i una representació important del clargat,
tenint en compte la seva posició,
i en el que l'economia es basava fonamentalment en l'agricultura
i en el moviment portuari, i poca cosa més, no?
Bàsicament, crec que en aquell temps no és un tòpic.
No, no, era així, no, Maria Jesús?
Parlar de la ciutat, dels militars, l'administració...
Però ara ja no tant, eh?
Ara ja no tant.
Però en aquell temps, doncs sí,
perquè, doncs clar, eren un percentatge elevat
del conjunt de la població, no?
Representaven un percentatge elevadíssim.
I, esclar, tota l'economia,
el que no era el petit taller
o el sector del camp, del conreu i de la pesca,
bàsicament eren petits tallers que hi havia
i després tot el comerç
i el que representava el comerç
que girava al voltant de l'eix del port, no?
Tot el comerç, doncs, del vi,
que era molt important, del fruit sec,
tota l'activitat portuària i comercial
que se'n derivava era importantíssima, això sí.
Ara, a nivell industrial,
jo crec que hi havia una presència requítica,
no hi havia gairebé res.
Algun tallaret i poca cosa més, eh?
Com aquell qui diu.
Exacte.
Amb aquest tòpic de militars,
capellans i funcionaris,
deien les males llengües, Maria Jesús,
que a Tarragona s'instal·lava la fàbrica de tabacs
una mica per les influències
que podien tenir determinats personatges
en la vida política madrilenya, no?
A veure, la xarxa sempre existeix.
Jo no estic negant que Teruel existe
i si no es diu que Teruel existe,
doncs Teruel se n'obliden.
La xarxa funciona en aquest sentit,
però funciona des de fa molt de temps, eh?
És a dir, hi ha un seguit d'elits tarragonines
que des dels anys 80 de segle XIX
i estan intentant que una de les plantes,
que la primera vegada se ho va portar a Logroño,
doncs una de les plantes de l'arrendatària
vingui a aquesta ciutat.
A veure, que el Ministeri d'Hisenda sàpiga
que aquí n'hi ha facilitats,
que l'Ajuntament farà tot el possible
perquè la instal·lació sigui possible,
tal qual la necessita l'arrendatària,
que n'hi hagi contactes...
Bé, tot això jo no ho estic negant en absolut.
Però les raons objectives van ser les altres, no?
Diguem-ne que Tarragona no s'ha de posar
de genolls davant l'Estat
perquè l'arrendatària necessitava una fàbrica aquí.
I per tant, hi ha unes raons de mercat.
Hi ha unes raons de mercat,
unes raons de situació econòmica
que fan que la planta s'hagi de posar de totes totes...
Bé, ho explico una miqueta, si et sembla.
A veure, el que està passant a la dècada dels 20
és que la producció de l'arrendatària
no és suficient per a la demanda existent.
I un focus important de demanda és Barcelona, justament.
Tal com està dissenyada l'organigrama de l'arrendatària,
el que ja és una fàbrica a Madrid,
una emblemàtica molt antiga a Sevilla,
un dipòsit a Càdiz,
i després anem imaginant per la costa,
perquè el que té són com a embuts,
com a punts d'embut litorals,
justament perquè per litoral arriba tota la matèria primera
i els principals inputs de la producció.
El que té és Bilbao, San Sebastián, Gijón,
anem veient la poqueta distància litoral que hi ha entre elles,
la Corunya, anem baixant, tenim Sevilla-Càdiz,
i ja passem a la Mediterrània, Alacant, València,
i el que s'hi veu, si mirem aquest contorn litoral,
és que hi ha un forat molt gran entre Càdiz i Alacant,
i un forat molt gran,
i en aquell moment forat és una idea física,
perquè els costos dels transports són determinants,
un forat molt gran entre València
i la frontera.
O sigui, el que necessita és una planta propera
al consumidor, en aquest cas serig a la zona
barcelonina, però que tingui,
o que estigui també situada en un port
amb una capacitat, diguem-ne, de gestió.
I per què no s'instal·la a Barcelona?
A veure, Tarragona té avantatges.
El que necessita, bàsicament, l'arrendatària és
un port de primera classe.
Tarragona és un port de primera classe.
És un port, a més, que té contactes
amb tots els proveïdors estrangers,
sigui de rama, sigui de maquinària,
que necessita l'arrendatària en aquell moment.
Perquè avotatge té contactes amb tots els ports
d'empaques, de paper d'embolicar,
tot el que necessita,
dins del que seria el mercat intern,
perquè avotatge també està ben connectat en aquest sentit.
Tarragona té una taxa d'activitat suficient.
És a dir, tant en masculí com en femení
està per sobre de la mitjana espanyola.
És a dir, n'hi ha mà d'obra.
També cal tenir en compte que és una fàbrica
pensada des del començament
per treballar de forma mecanitzada.
És a dir, no hem de pensar en milers de treballadors...
No en la Carmen la Cigarrera.
Exactament.
Aquesta no té res a veure.
Justament, a més, l'arrendatària té una política
de no tenir tanta mà d'obra en les seves fàbriques.
No tots els processos estan mecanitzats
quan comença la fàbrica aquí,
però no perquè a Tarragona no es mecanitzi,
sinó perquè no hi eren en aquell moment.
Per exemple, la preparació de rabà no estava mecanitzada,
però liada, empaquetada...
I en tot això, tot està mecanitzat.
Per tant, la taxa d'activitat és suficient
per tenir una mà d'obra accessible.
I després, a Tarragona el que té, sobretot,
i jo crec que és important, és tranquil·litat.
És a dir, en aquell moment és l'etapa del pistolerisme a Barcelona.
El gerent de l'arrendatària és Francisco Bastos.
Francisco Bastos és un militar aragonès,
però integrant de la Lliga.
Està proper a Can Bó.
Can Bó és ministre d'Hisenda.
A la xarxa, em deies abans.
Sí, però...
Les influències...
Però superposada a unes raons subjectives.
Tarragona era un lloc estratègic.
Bastos està molt preocupat pel pistolerisme,
perquè fins i tot, uns anys més tard,
arriba a fer una obreta, una novel·leta,
que és pistolerisme i història tràgica.
Quan, per exemple, s'inaugura la fàbrica de Tarragona...
No, perdó, no quan s'inaugura,
quan es col·loca la primera pedra,
que Bastos ja no està en el moment que s'inaugura.
Quan es col·loca la primera pedra,
ell fa molt l'esment que els obrers i la patronal
han d'anar en concòrdia i a més.
Està molt preocupat per aquest tema de la conflictivitat laboral.
Nosaltres, diguem-ne, Tarragona té el que té Barcelona
amb tranquil·litat.
I a més, està en una posició molt bona geogràficament,
perquè és pràcticament equidistant de València,
perquè el començament és bastant subsidiària
de la fàbrica de València,
de València i de la frontera.
I a més, està pensada per això també,
per les primeres elaboracions que fa,
que són superiores al quadrado,
les primeres elaboracions que fa la fàbrica de Tarragona
les està distribuint per Catalunya, justament.
Enriuta, dels estudis de mercat que es fan en l'actualitat,
s'ho van pensar bé, tot això?
Sí, a veure, l'única fàbrica així contemporània,
perquè després tenim les emblemàtiques del segle XVII,
que nosaltres tenim la pista perduda,
però l'única fàbrica contemporània
que ni els hostiladors saben per què es va fer,
és a dir, que no tenim més que raons de xarxa,
és la de Logroño, la de Logroño inicial,
no la de Nova Planta, no parlo de l'actual,
sinó la inicial, la de la que, diguem-ne,
li va guanyar la partida a Tarragona el 87,
quan ja el 87 probablement,
per raons de mercat, era a Tarragona
la que havia de tenir aquesta planta.
És l'únic cas en què es busca per què, per què,
i es parla del bon contacte amb Sagasta.
Aquí jo no dic el contrari,
jo no estic...
Potser fins i tot, més que en el moment en què s'aprova,
la xarxa va poder funcionar,
va tenir una certa importància,
i el moment que arrenca,
a l'any 32.
A l'any 32, perquè la de Màlaga no arrenca.
És a dir, es projecten les dues,
el 22, es fan les dues,
a més, doncs, amb una planta cent blanc i demés,
la de Màlaga no arrenca,
perquè serà després una fàbrica que arrencarà als anys 70,
i es queda com a centre de fermentació,
i arrenca la de Tarragona.
I per què triga quasi una dècada
entre que s'aprova i es posa en funcionament?
Què va passar?
Des del 1922 fins al 32,
què obre portes?
La fàbrica de Tarragona?
Sí.
Les obres van a bon ritme,
tot que es diu que, bueno,
hi ha molts rumors d'estancarar, no estancarar,
fins l'any 27 van a bastant bon ritme.
De fet, bueno, ja ho estem veient,
és un edifici, a més de pressiós,
que també influeix en el mitjà de Tabacalera,
a més de pressiós, doncs, és gran,
bueno, és un edifici consistent,
està molt ben fet, pel que sabem,
perquè tampoc som enginyers per poder-lo assegurar,
però està molt ben fet.
És molt funcional, pot semblar que no ara,
però és molt funcional en aquell moment,
pel que eren les fàbriques de tabacs,
ara no té res a veure amb antigues plantes.
Disculpa'm, ah, sí, perquè trigava tant.
I la mala sort està en que l'any 30
es produeix una fortíssima inundació,
bueno, el francolí es esborda,
es produeix una forma estrepitosa
i, doncs, s'anega una part important de les instal·lacions.
L'any 30 més, doncs, clar,
coincideix amb la depressió econòmica,
comença a haver-hi problemes de si s'ha d'obrir,
de si no, s'ha d'obrir.
I amb anterioritat,
ja quasi al començar l'obra,
el que es descobreix,
que és una altra presucitat,
el que es descobreix, bueno,
com sempre a Tarragona,
s'ha començat a fer l'obra
i es descobreix la necròpolis.
Perquè, al principi, aquesta planta anava a la necròpolis,
o sigui, a sobre del que serà,
o del que va ser durant molts anys el Museu Paleocristià.
Aleshores, bueno, clar,
paren les obres,
el mossèn Serra i Vilaró comença a fer les excavacions
i es decideix deixar de la planta
una miqueta més cap avall, cap al port.
Bueno, són un seguit de qüestions
que van endarrerint la...
Però, malgrat, tot arrenca,
la de Màlaga no arrenca
i potser sí,
Mallol Carné,
la parella Mallol Carné,
té alguna cosa a dir en aquest...
Carné és el ministre d'Hissenda,
en aquell moment,
és que és replicant a Catalunya,
Mallol és, bueno,
de tots conegut,
una figura important a la ciutat,
va signar el pacte de Sant Sebastià,
és del mateix partit,
possiblement Teruel existe?
Sí, sí, ja, ja.
Si va a veure més el 32 que el 22.
El 22 jo considero que és sobretot
raons de mercat,
els que estan decidint la fàbrica aquí.
I l'aturada aquesta,
a veure, certament,
com diu Maria Jesús Moinyos,
que en els inicis
hi ha una voluntat d'arrencar
i d'anar de pressa,
perquè en un any,
entre el 1922 i el 1923,
un cop ha sortit el reial decret
que diu que aquí es farà la planta
de la companyia arrendetària de tabacs,
es compren tots els terrenys.
Aquests terrenys eren de cultiu?
Eren de conreu.
Era terreny agrícola, no?
Sí, i tot això...
Es compren, s'expropien...
Ho resolen absolutament en un any,
cosa que ara també,
des de la nostra perspectiva actual,
doncs Déu-n'hi-do,
el ràpid que van anar.
I fins i tot fan
que com que eren terrenys de conreu
repartits en petites extensions arrendataris,
pagèsos arrendataris
que tenien les terres arrendades
els propietaris,
els faciliten amb aquests pagèsos,
la companyia,
el poder treballar,
com que es quedaran sense feina,
poder treballar en les obres
de construcció de la fàbrica.
Clar, vull dir,
el 1923 ja es comença,
un any després del reial decret,
però, esclar,
es troben amb el que abans s'apuntava,
que només entre mig metre
i un metre de profunditat
comença a sortir un capitell corintí,
restes de ceràmica,
fins que ja al final es troben un sarcòfag,
veuen que realment estem parlant
d'un jaciment arqueològic important.
el cardenal Vidal i Barraquer
fa venir a Mossèn Serra Vilaró,
que era un eclesiàstic arqueòleg reconegut,
per dirigir totes les excavacions,
clar, fins que descobreixen
més de 2.000 tombes,
una necròpolis paleocristiana
la més important d'Europa.
T'he sentit parlar
d'almita de Tabacalera,
com un terme acunyat.
Què vol dir,
almita de Tabacalera,
Maria Jesús?
A veure,
és una qüestió que s'està repetint
en totes les plantes
que estan sent tancades,
una emocionalitat
que està dipositada
en cada una de les ciutats
en aquestes instal·lacions fabrils.
A Tarragona,
a més, estava esperada,
o la planta,
va desvetllar amb moltíssima il·lusió,
és a dir,
el moment que s'aprova la instal·lació
i que s'havia de construir
i que s'havia de posar en funcionament,
perquè Tarragona no tenia
una bona conjuntura
en els anys 20.
Després de la Primera Guerra Mundial,
bé,
n'hi ha un seguit de problemes
que fan que s'incrementi l'atur,
que no s'hi vegi ben bé la sortida
perquè no ha acabat de donar
el salt industrial
i s'hi veu una oportunitat
d'arrossegament,
que això seria discutible,
però com a mínim,
i això no és gens discutible,
d'ocupació.
D'ocupació i, per tant,
perquè Tarragona tradicionalment
també ens ha de ser
una ciutat terciària,
comercial i demés.
Ocupació d'homes i dones?
D'homes i dones.
El tema de les dones és important, no?
És que el tema de les dones
és molt important.
Però bé,
el mite és...
Només cal imaginar-se
aquella ciutat
de vint i escaig o mil habitants,
una ciutat que,
on ara hi som,
doncs veuria des del cim,
veuria camps, només.
Una instal·lació d'aquesta envergadura.
A Tarragona no n'hi ha cap negoci
perquè sobrepassi els vint obrers
en aquell moment.
Clar,
una instal·lació d'aquesta envergadura
tan bonica,
perquè recorda un palau,
és...
A veure,
Tarragona va pensar
que aquesta fàbrica
li solucionaria el futur,
d'alguna manera,
que seria una eina de progrés.
I, de fet,
és emblemàtica.
A veure,
als anys 60,
la primera gran empresa
multinacional
que es situa a Tarragona,
que és Iqua,
que també, clar,
també és emblemàtica
per la mateixa raó.
A veure,
doncs Iqua
arrenca amb 400 i escaig
treballadors.
En aquell moment,
a la calera,
aquesta instal·lació de Tarragona
sobrepassa els 800.
800 treballadors?
800 treballadors.
És el moment màxim,
de totes maneres.
Després ja comença
a deballar la mà d'obra
a la fàbrica.
Clar,
tot plegat,
el que està donant
és una idea,
doncs...
Bueno,
a més,
també cal...
Donava estatus
als treballadors,
també,
des del punt de vista social.
És a dir,
els que treballaven a Tabacalera.
És que no és estrany,
perquè treballar a Tabacalera
no era qualsevol cosa.
En els anys 30,
en els anys de postguerra,
sobretot,
i jo diria
que fins als anys 80.
Després, diguem-ne,
les condicions,
gràcies a Déu,
les condicions econòmiques
i laborals,
doncs,
s'igualen,
no dic que siguin iguals,
però s'igualen lleugerament,
però els treballadors a Espanya
fins als anys 70
eren persones,
malgrat el règim,
força desprotegida,
sense assistència social,
sistemàtica,
i que el treballador aquí...
Primer, ja tenia un sou només base,
que és el que hem pogut comparar,
per sobre de la mitjana,
per a categories semblants,
per sobre de la mitjana
del mercat de treball en general.
Per a més,
complements,
premis d'elaboració,
antigüetat,
i després, bueno,
un seguit de qüestions
que poden tenir
més o menys conflictivitat,
però que durant bona part existien
i que no existien,
per exemple,
per a les dones
de fora d'aquestes instal·lacions,
com és maternitat,
lactància,
d'una forma encoberta
des dels primers anys
quan no existia
ni la seguretat social
o el que eren
els tallers auxiliares,
que era realment
una forma encoberta
de jubilació,
els eventuals
tenien un subsidiu de vegez,
vull dir,
n'hi havia un seguit
de prestacions socials
de tabacalera
o d'una empresa
qualsevol de l'Estat,
o que tingui l'Estat al darrere.
De prestacions socials
de cobrament,
diguem-ne,
de diner en espècie
que no tenien
les altres...
I sobretot,
una cosa important,
una dona de tabacalera
treballa molt,
consti en acte,
perquè dins de tabacalera
n'hi havia diferència de salari
entre homes i dones,
però treballa molt
i comparant-lo
amb el que és
el mercat de treball
en general,
era una dona
que guanyava
un sou molt digne
i fins i tot
per superior
als homes,
el treball masculí,
el mercat de treball
fora del que serien
empreses estatals.
Carmen Pisa fuerte,
claro que...
Carmen Pisa fuerte.
Ja diguem-ne
que assoleix
des del punt de vista social
una autonomia
que anteriorment
no tenien altres dones,
era impensable
que una dona
que es dediqués
bàsicament a la pagesia
o a la petita venda
al detall
pogués assolir
aquestes prestacions socials
i aquests salaris
importantíssims.
I aquesta consideració
també,
aquesta consideració social,
perquè una dona
treballadora del tèxtil
no té aquesta consideració social.
I aquesta situació
de privilegi
entre cometes
que tenien els treballadors
i treballadores
de tabacalera
en comparació
amb la resta
del mercat laboral
de Tarragona
també explica
que el cos
del personal
de la tabacalera
a vegades
fos endogàmic,
que hi haguessin
avis, pares
i nets
o avis,
mares i netes
treballant.
Clar.
La guerra civil
com a tots els àmbits
suposa una interrupció
de la producció
pràcticament s'atura
durant un període
no s'atura del tot
però davalla
la producció
lògicament.
Davalla
d'un 20%
una cosa així
a més
la fàbrica
no va estar
contínuament
treballant
a Tarragona
Tarragona
treballa
durant l'any 37
després
s'estrangerà
de Vic
i el que s'està
fent sobretot
són
labores ebre
pot ser
quadrada
o pot ser
ebre
doncs
labores ebre
el que serien
comunes
que són
de baix preu
i los populares
que són
cigaretes
amb molt poca
rama
la picadura
que deien
els avis
perquè ja escassejaven
hi ha problemes
de distribució
i de més
són cigaretes
molt curtetes
i són
justament
el que es li deia
labores de guerra
i això
sí s'està fent
aquestes labores de guerra
tant a Tarragona
però és que tenim
des del 37
a Tarragona
només tenim
la producció
perquè surten
unes sèries
que inclouen
més anys
i després sí que
n'hi ha una cosa preciosa
en aquesta fàbrica
que al Jordi
li encanta
que és un lligall
bé
només un lligall
del trasllat a Vic
vull dir
del que serien
les col·lectivitzacions
i bé
és un lligall preciós
no dona
moltíssima informació
però sí que
deixa constància
si veu
que s'estan fent
comunes ebres
labores de guerra
forma part
de l'arxiu
que teniu
de donació
aquest lligall
que diu la Maria Jus
tant la Maria Jus
com en Vicenç
els dos historiadors
que estan fent
el llibre del Tadís
es basen
en bona part
en la documentació
del fons documental
de Tavacalera
una altra cosa
que passa aquí
durant la guerra
i que és apreciable
encara amb molts
dels morts
que ens estan envoltant
són
els efectes
dels bombardeig
Tavacalera
estava molt pròxima
a un centre
a dos centres neuràlgics
o estratègics
el port
d'una banda
i els dipòsits
de la camps
a l'altre
i Tavacalera
està al mig
i aleshores
es noten
en les parets
del darrere
tot just
es veuen
els efectes
de la metralla
més que en cap altre lloc
però també
el que és
el pavelló
de la direcció
uns 15 dies
abans
de l'entrada
de l'exercit franquista
a la ciutat
hi haurà
un bombardeig important
i morirà
un carabiner
i un altre
quedarà molt mal ferit
de fet
serà
el pavelló
que quedarà
més enderrocat
després de la guerra
i que s'haurà
de reconstruir
a partir de l'any 1945
segons el vostre treball
i fins al 75
és a dir
hi ha 3 dècades
d'autentis esplendor
de Tavacalera
és el seu moment
de glòria
a veure
la fàbrica
torna a arrencar
el 43
justament pel que diu
el Jordi
doncs ha quedat
malmesa
no
cal fer reparacions
hi ha un pressupost
important
per fer aquestes reparacions
aquestes reconstruccions
és a dir
no és el 39
quan comença
sinó que és l'any 43
i aleshores
aquí el que tenim
és la millor planta
sens dubte
però
matisant-lo amb el temps
del 45
als anys 70
és la millor planta
del monopoli
és a dir
això sense
després ja
la qüestió
és més discutible
però
en aquest tram
sí
a veure
és una instal·lació
de nova planta
és una instal·lació
que no arrossega
problemes de mà d'obra
ja sé que queda molt llet
dir això
però la història econòmica
no t'entranyes
és a dir
com la pròpia economia
clar
s'ha de fixar
un sentit de fixar
per exemple
una fàbrica antiga
com pot ser Sevilla
com pot ser València
doncs té una trajectòria
de treball manual
continuat
pot estar sobrepassant
els 2.000 obrers
això per termes contemporanis
és excessiu absolutament
reabsorbir aquesta mà d'obra
que després serà un problema
de Tarragona
en menys escala
reabsorbir aquesta mà d'obra
per aquestes fàbriques
és dur
instal·lar
amb màquines antigues
noves màquines
és dur
aquí tot és
diguem-ne
de nova planta
clar
això li està
vol dir que té tecnologia
ho hem de matisar
perquè la postguerra
a la punta
de la tecnologia
és discutible
però té tecnologia a punta
té tecnologia a punta
i amb relativa poca mà d'obra
s'està produint
de forma considerable
dins del monopoli
fins al punt
que els anys 70
més de la cinquena part
de la producció total
de cigarretes
de les fàbriques
que fan cigarretes
del monopoli
estan fetes
en la fàbrica de Tarragona
vull dir sí
és un moment
d'alta productivitat
comença a caure una mica
els anys 70 ja
però d'alta productivitat
i referent
totes les estudis
que hi ha
ho diuen
com a de passada
perquè és com un mite
a banda del mite de Tabacalera
està el mite de la fàbrica de Tarragona
dins de Tabacalera
fins a
insisteixo
els anys 70
els anys 70
els 75
aquí comença a haver-hi
en paral·lel
amb la pròpia societat
tota una sèrie de moviments
la part sindical
la part social
l'abordarem
més endavant
en el programa
però des del punt de vista
estrictament econòmic
què fa que hi hagi
aquesta davallada
en el que era
no es veu una davallada
a veure
és
Tabacalera
té en aquell moment
a veure
aproximadament
potser m'estic equivocant
d'una o dos
però té com unes 14 plantes
entre
entre processament
i
i bueno
i fàbriques
d'elaboració
des del 61
hi ha un pla
de modernització
de fàbriques
i
a mesura
que s'està aplicant
aquest pla de modernització
de fàbriques
el que tenim per exemple
és que Sevilla
que era una fàbrica preciosa
meravellosa
i el que es vulgui
però de l'any de la Quica
doncs comença a ser
o és una fàbrica
de nova planta
a partir del 66
el 78
Logroño
és una fàbrica
de nova planta
a València
s'estan introduint
noves tecnologies
intenta
diguem-ne
acompassar
o fer convergir
les fàbriques
i
clar
aquestes de nova planta
estan ocupant
la mateixa situació
puntera
que abans tenia Tarragona
quan la resta era antiga
era de nova planta
era ella
prenen el relleu
del que va ser
la tabacada de Tarragona
no és que aquí
a veure
aquí n'hi ha una renovació
continuada
aquí quan nosaltres
acabem l'estudi
estan les protos i foc
que n'hi ha
a Logroño
no és que sé
que es deturi
però clar
n'hi ha una convergència
que fa ja
que aquí
doncs
l'antiga maquinària
Esmermon
per exemple
o bueno
Marques
o Molins
Marc Vuit
és igual
antiga maquinària
doncs ha de conviure
amb les noves incorporacions
no sempre són
acoplables
el problema normal
d'una fàbrica
que té ja història
el moment que té història
té preu
d'alguna forma
no és tanquet de balli
com que
les altres
també
doncs
I canvia el context
socioeconòmic
de la pròpia societat
el tema d'Europa
baixa la demanda
això ja és més endavant
ja hi ha cap als 80
no?
segurament
quan comencen als 70
les expectatives
són boníssimes
en principi
doncs
allò
el mascle viril
que fuma
picadura al quadrat
o aquello rancio
sin filtro
i demà
doncs
està donant pas
als progres
a les dones
sobretot
volen marques més suaus
volen gustos
més americans
bueno
fins i tot
n'hi ha un problema
que les marques americanes
doncs
en capes més benestants
són les que més es consumeixen
i llavors
quan Tabacalera
fa una aposta
l'aposta que afecta molt
a la fàbrica de Tarragona
que és l'aposta
pel Fortuna
està fent docados
en aquell moment
però clar
Tarragona acaba sent
una fàbrica especialitzada
en Fortuna
en el 90%
de la producció
dels últims anys
una mica Nobel
alguna sota llicència
no estic dient
que només sigui Fortuna
però és sobretot Fortuna
al 70
és una dècada
que s'inicia
amb molt bones expectatives
l'entrada
a la Unió Europea
bueno
al mercat comú
en aquell moment
el que ja està
clar
és varien
les condicions de monopoli
en teoria
no pot haver un monopoli
dins del concert
de la comunitat
aleshores
és clar
no és que de cop i volta
Tabacalera
sigui una empresa privada
però
sí que ha de començar
a adequar-se
a condicions de mercat
i les condicions de mercat
comencen a ser
menys favorables
és a dir
per adequar-se
a Europa
doncs cal que
els impostos
que recauen
sobre el tabac
s'elevin considerablement
comencen a haver-hi
campanyes de salut
bueno
de antitabac
d'alguna manera
i s'està enfrontant
diguem
no està encaminant
cap a la liberalització
en un mercat
no encara en retracció
però que ja
està tenint problemes
llavors
el primer que té problemes
de tot
és el mercat de negre
i finalment
el consum
que deballa
és el mercat d'arròs
us sembla que
fem una mirada
a l'interior
a través d'una visita
que està a punt
de començar
Jordi Sorinyac
que està acompanyat
a més a més
del últim director
de Tabacalera
us sembla que
passem a l'interior
i després tornarem a ensumar
l'aulor de tabac
tornarem a ensumar
l'aulor de tabac
em penso
ara m'indicaran
si Jordi Sorinyac
ja està a punt
estan tot just
a l'entrada
les portes obertes
en aquestes grans sales
plenes de pols
i de coloms
també que formen
part del paisatge urbà
de la ciutat de Tarragona
i no podia ser
d'una altra manera
que també formés
part de l'interior
de Tabacalera
Jordi, bon dia
Hola, bon dia Jolanda
estem molt a propet teu
estem aquí
a l'edifici principal
a l'edifici del mig
al costat
vora d'aquest enrallotge
que per cert
continua marquant l'hora
aquí a l'antiga
a l'antiga tabacalera
i estem aquí
per fer una petita visita
no podem recórrer
tota la fàbrica
ni de bon tros
perquè les seves dimensions
són realment espectaculars
però sí que volem comentar
una mica com és
com són
l'interior d'aquests edificis
i conèixer una mica
quin és el procés
de producció
efectivament
com comentàveu
d'aquesta fàbrica
sabem que s'hi feien tabacs
però quin era aquest procés
que s'hi feia exactament
per comentar-ho tot plegat
ens acompanya
qui ha estat
l'últim director
durant força anys
del Tadis
aquí a Tarragona
el senyor José María Iza Aguirre
senyor Iza Aguirre
bon dia
Hola, bon dia
bons dies
primer que tot hem de comentar
que la fàbrica encara
fa olor de tabac
una olor
insistent
al llarg
gairebé
tota la nau
bueno, sí
toda la gente
que no habitualmente
no ha trabajado aquí
cuando entra
es lo primero que dice
y lo primero que sorprende
dice todavía huele
pues debe ser verdad
nosotros
la verdad es que
ya estamos tan acostumbrados
que no nos damos cuenta
estan immunizados
no podríamos decir
sí, seguramente
abans de entrar en directe
hem donat un petit recorregut
i ens comentava el senyor Iza Aguirre
que nosaltres en certa manera
som privilegiats
perquè molts dels mateixos treballadors
no hem pogut veure la fàbrica
com està avui en dia
amb tot el seu esplendor tan espectacular
perquè clar, ens hem d'imaginar
tota aquesta fàbrica
plena, plena de maquinària
gairebé
en tots els passadissos
avui
aquesta maquinària
s'ha recollit completament
l'interior d'aquestes naus
ha sabuit
i ens queden unes naus
uns pavellons immensos
sí, efectivamente
la fàbrica hoy en día
desde el punto de vista
lo que se ve ahora
es espectacular
se ve en toda su dimensión
vacía
lo que pasa que
para los que trabajamos
en su día aquí
la sensación también
aparte de espectacular
es un poco triste
para nosotros está sin vida
esto tenía vida
cuando estaban
las operarias
los operarios
todos trabajando
entonces aquello tenía vida
no se veía tan grande
y seguramente
cuando los antiguos
trabajadores y trabajadoras
de la fàbrica
vengan a visitarlo
pues les parecerá
bastante más grande
de lo que a ellos
les parecía
cuando estaban
trabajando aquí
si les sembla
expliquem una miqueta
qué es feia
en cadascuna
de les parts
de la fàbrica
nosaltres estem
a l'edifici central
és aquest edifici
que es veu
al final dels jardins
quan s'hi entréssim
pel passeig
de la independència
l'edifici on hi ha
el rellotge
perquè la gent
que miri
per la reixa
si ha vist alguna vegada
s'acabi de situar
tenim a l'esquerra
un edifici
molt gran
una nau
molt gran
també anem a la dreta
també una nau
molt gran
i tenim a darrere
una sèrie
d'amagatzems
no?
Efectivamente
en els edificis
en els edificis
de detrás
els que dan
a Vidal i Barraquet
a Vidal i Barraquet
són sis edificis
sis bloques
són els antics
almacenes
que necessitem
que feren molt
grans
perquè el tabac
ocupa
poc espèixi
i per tant
hi ha
molt espèixi
i per tant
necessitem
molt espèixi
per almacenar
esos els almacenes
que estaven detrás
mirant de frente
a la fábrica
a la izquierda
tendríamos
el proceso primario
el proceso primario
era donde
recibíamos
la hoja de tabaco
troceada
y nosotros
lo que teníamos
que hacer
era humectarla
para poderlo picar
y una vez
que la habíamos picado
la hebra
el tabaco
que se mete
dentro del cigarrillo
la volvíamos a secar
para dejarla
a la humedad final
y almacenarla
ese proceso
se realizaba
en lo que
le llamamos
en el primario
o la planta
de preparación rama
luego
en medio de la fábrica
arriba de todo
estaba la parte
de oreo
la zona
donde
el tabaco
se mantenía
durante un tiempo
hasta que
la parte
de maquinaria
de secundario
es decir
lo que hacían
los cigarrillos
lo necesitaba
y ahí permanecían
el tiempo
que fuera necesario
y en lo que era
la nave
de la derecha
la nau
que dona
a l'antiga
sufrera
y ahora
que dona
a Torre Jordi
para antenar antes
exacto
en esa nave
en la parte
de arriba
teníamos lo que era
el secundario
los talleres
de elaboración
también la parte
más espectacular
y donde también
más mano de obra
teníamos aplicada
ahí se
rehacían los cigarrillos
se envasaban
se encajonaban
y por último
se enviaban
a los almacenes
de producto terminado
y digamos
esto podría ser
a grandes rasgos
el diseño
de lo que era
la fábrica
lógicamente
también
nos falta
mucho espacio
que tener en cuenta
que la fábrica
por el volumen
que tenía
y por la complejidad
tecnológica
que tenía
pues tenía
unas plantillas
muy importantes
de mantenimiento
mecánico
mantenimiento
eléctrico
mantenimiento
electrónico
y servicios
pues desde
control de calidad
almacenes
logística
etc.
Aquí per entendre's
per tant
arribaba la fulla
de tabac
y en sortía
el producto que fos
ya fos
el cartolador de tabac
en el seu moment puro
si se'n van a fer
es completaba
absolutament
tot el procés
Efectivamente
aquí venía
la hoja de tabaco
troceada
últimamente
en sus momentos
hace por 50
o menos años
o 30 años
venía en hoja
pero bueno
y aquí
se acaba
el proceso
el producto
que sale
de la fábrica
que salía
de la fábrica
era un producto
terminado
dispuesto
a dejarlo
en el mercado
y que se pudiera
formar perfectamente
Hemos de decir
que era un procés
absolutament
mecanizat
Sí, efectivamente
ya desde hace
bastantes años
el producto
el procedimiento
el proceso
productivo
tanto del primario
como del secundario
estaba totalmente
automatizado
eran ya
velocidades
para que la gente
se haga
un poco de idea
de 10.000 cigarrillos
por minuto
eso lógicamente
requiere
maquinaria
que hacía
10.000 cigarrillos
por minuto
eso requiere
lógicamente
una tecnología
importante
y que el personal
lo único que hacía
era supervisar
la maquinaria
instalaciones
etcétera
eran las máquinas
no
y había
máquina
para cada
un
de los procesos
y había
una máquina
supongo que
liaba la cigarreta
o una otra
máquina
que feia
los filtres
y todo esto
se hacía
de manera
automatizada
y con unas
quantidades
ingentes
como comentaba
sí sí
efectivamente
todo estaba
automatizado
y cantidades
bueno
aquí en las épocas
más fuertes
hemos llegado
a hacer
50 hasta 60
millones
de cajetillas
en un mes
no al final
que hacíamos
pues 30
pero llegábamos
a hacer
pues eso
50 o 60
millones
de cajetillas
en un mes
multiplicado
por 11 meses
al año
pues daba
una cantidad
importante
de tabaco
muy importante
¿quins productes
se elaboraban
aquí señor
Izaguirre?
Hombre
como productos
más conocidos
por la gente
pues y como volumen
digamos también
los más importantes
pues fueron
Fortuna
y Ducados
dentro de Fortuna
pues Fortuna Normal
Fortuna Light
Fortuna Mentol
y luego pues una serie
de Nobel
Nobel Blando
a decir Nobel Blando
Nobel Duro
nosotros distinguíamos
entre la cajetilla
blanda
y la cajetilla dura
el producto
del cigarrillo
era idéntico
pero el envase
era diferente
y luego
muchos
últimamente
hacíamos
muchas labores
muchas marcas
para exportación
exportación a Europa
exportación
a Oriente Próximo
etcétera
Els productes
que se han elaborat aquí
han anat canviant
pero al llarg
dels anys
i al llarg
també
de les necessitats
de la compañía
mare
el Tadis
en el seu temps
tabacalera
el que fos
Sí, efectivamente
en función
de las necesidades
del mercado
y de las propias
necesidades
de la compañía
nos asignavan
un tipo de productor
u otro
originalmente
se hacían
series largas
y digamos
prácticamente
había maquinaria
que no cambiaba
en todo el año
de labor
y últimamente
pues en cambio
se hacíamos
unas series
muy cortas
con cambios
continuos
de labores
que nos hizo
tener que adaptarnos
a las necesidades
productivas
que es lo que
quería el mercado
Pels que somos
profanos
en la materia
porque los que no
conocemos
gaire
el proceso
de producción
del tabac
por la vara
de las diferentes
marcas
de Fortuna
de Nobel
etc.
Cada marca
de tabac
suposo
que portaba
un tipo
de barreja
de plantas
de fulles
y eso era
el que le daba
l'element
diferencial
a cadascuna
de las marcas
Sí, efectivamente
cada tipo
de tabaco
cada marca
tenía una liga
nosotros le llamamos
liga
una mezcla
diferente
de tabacos
que le daban
su sabor
característico
el tabaco
proviene
de muchos
países
del mundo
y era una mezcla
propia
de esa
labor
determinada
y por tanto
digamos
efectivamente
el sabor
las características
organolépticas
de ese producto
eran diferentes
al de otro
otra marca
Así es
Un parell
d'aspectes
més relacionats
amb l'edifici
senyor Izeguirre
no ho hem comentat
i de fet
no és visible
per la gent
sinó
però tot
el que
hi ha
sota
això
és bastant
important
crec
sota
tota
la nau
totes
les plantes
hi ha un
soterrani
que recorre
tot el que
és la planta
un soterrani
per tant
d'unes dimensions
impressionants
que hi havia
que hi havia
en aquest
soterrani
El soterrani
que efectivamente
como bien dice
está en todo
lo que es
el edificio
principal
la U
principal
y es visitable
quiero decir
que la altura
es para una persona
puede pasar
actualmente
está vacío
porque lo hemos
dejado vacío
pero ahí mantenía
donde pasaban
las instalaciones
de vapor
de electricidad
de gas
de vacío
transporte de polvo
etcétera
también
quiero hacer
mención
de que aparte
digamos
de estas
de estas
este sótano
hay unas
dos ruinas
que están dentro
de lo que es
el
que son pocos
conocidas
para el gran público
que están dentro
de lo que es
la
superficie de fábrica
que hay una cripta
per románica
y luego otros restos
que pensamos
que están
muy bien conservados
y que también
pues recaerán
cuando se abra
en su día
pues será
yo creo que será
otro motivo
de muestra
y de orgullo
para las personas
que vengan a visitarlo
De fet,
ens ho han comentat
abans
els nostres anteriors
convidats
a l'edifici
de Tabacalera
no s'havia d'ubicar
on està ubicat
actualment
sinó que s'havia d'ubicar
uns metres més
cap a l'esquerra
entre cometes
i situen
en el mapa Tarragona
on hi ha actualment
la necrópolis
perquè va ser
construint la tabacalera
que precisament
es va descobrir
la necrópolis
Efectivamente
el edificio iba
en vez de donde estamos
ahora
iba pegado
a la calle Ramón y Cajal
lo que pasa
es que cuando empezaron
a hacer
las fundaciones
de la fábrica
pues encontraron
lo que encontraron
en los restos
paleocristianos
y se fueron
y se fueron
viniendo
hacia donde
estamos
ahora
la fábrica
aún así
está encima
de los restos
de ahí
esas dos zonas
que decía


y de la administración
y de la administración
había viviendas
porque se consideraba
en aquel momento
pues que los responsables
deberían
de estar viviendo
en la fábrica
para mejor
gobierno de la misma
y efectivamente
yo he vivido aquí
y otras personas
también
y ingenieros
etcétera
lógicamente
esto es un tema
que ya
ya no sé
en las nuevas
fábricas
ya no es así
pero bueno
efectivamente
sí
aquí había viviendas
y
y varias viviendas
donde han vivido
pues hasta cinco familias
han vivido
en el mismo tiempo
En menjar
para acabar
senyor Iza Aguirre
quan en dies
com avui
torna a visitar
la fábrica
que vostè ha dirigit
durant molts i molts anys
quin sentiment
li ve al cap
una miqueta
de nostàlgia
de record
de temps passats
que és el primer
que li ve al cap
quan torna
a trepitjar
Tabacalera
hombre
cuando lo veo vacío
y como está
pues
un poco de tristeza
muy tristeza
porque
esto era un edificio vivo
que tenía vida
y en este momento
pues está
está en pausa
pero por otro lado
hombre
yo creo que
que alegría
porque digamos
el edificio
va a revertir a la ciudad
va a revertir a la ciudad
y se le va a dar
un uso
que
que vamos a poder
disfrutarlo
todos
yo me incluyo
y mis hijos
y por lo tanto
yo creo que
que el futuro
debe ser
debe ser positivo
y eso
pues me alegra
es un poco
un sentimiento
se ha encontrado
tristeza por un lado
alegría por otro
senyor Faguerre
moltíssimes gràcies
per haver-nos fet
d'anfitrions
d'excepció
podríem dir
en aquesta visita
per l'interior
de Tabacalera
moltes gràcies a vosaltres
doncs
jo heu vist
i Holanda
hem conegut una miqueta
com era
aquest procés productiu
exactament
què es feia
l'interior
de Tabacalera
hem pogut
fer-nos una mica
a la idea
de com era
l'interior
d'aquest edifici
hem estat
realment
uns privilegiats
uns testimonis
d'excepció
de poder contemplar
aquests passadissos
realment immensos
suposo que ara
d'aquí a una zona
quan arribi
l'alcalde
senyor Ballesteros
li podrem preguntar
quan tothom
no només nosaltres
tothom
podrà contemplar
de primera mà
com són
aquests edificis
doncs sí Jordi
és una de les preguntes
que li farem a l'alcalde
que ja fa una estoneta
que també està passant fred
com la resta
de persones
que estem avui
en aquest programa especial
porta un bon abric
sí sí porta
nosaltres teníem
que portar l'anorac
d'anaprades
que dic jo
i ens l'hem deixat
però en fi
i gràcies naturalment
José María
e Izaguirre
li preguntarem a l'alcalde
naturalment
pel futur
d'aquest edifici
però ara
amb el Jordi
ho dèiem
si s'ubica aquí
doncs un museu
nacional arqueològic
etcètera
però perdre
la pista
històrica
del que era abans
no caldria
o es podria contemplar
la possibilitat
de crear un centre
d'interpretació històrica
que no es perdés
el referent
del passat
de l'edifici
jo crec que tot just
per tot el repàs històric
que ha fet
la Maria Jesús
de tot el que ha representat
la fàbrica
de tabacs
de Tarragona
tant a l'estat
a Catalunya
com a
no cal dir-ho
a la nostra ciutat
per tot el que ha representat
a nivell
de producció
industrial
però també
el que ha representat
en la vida
de milers
de treballadores
i treballadors
de tarragonins
i tarragonines
per tot això
jo crec que és
inevitable
i recomanable
i totalment convenient
i oportú
que independentment
que una bona part
de la superfície
d'aquestes instal·lacions
sigui ocupada
pel Museu Nacional
Arqueològic
de Tarragona
hi hauria d'haver
un espai
dedicat
que fos un centre
d'interpretació
de la tabacalera
del que ha estat
aquesta fàbrica
durant 75 anys
i del que ha representat
per Tarragona
i per tota la part baixa
de la ciutat
i això ho podem fer
perquè tenim
els fons documentals
d'una banda
de la pròpia fàbrica
que són més de
800 metres lineals
de prestatgeria
que hi ha documentació
des de l'any 1923
fins al seu tancament
però a més a més
també hi ha
els fons documentals
tota la documentació
que ens informa
de la vida sindical
dels treballadors
i també
el fons documental
del grup d'empresa tabaquer
que ens informa
de la vida social
dels treballadors
és a dir
el nucli
del que hauria de ser
aquest centre d'interpretació
el tenim
i es podria fer
després a banda
del que és pròpiament
dita la documentació
també amb els acords
que van haver
amb el Tadis
en els darrers temps
hi havia
un cotxe
Citroën antic
dels anys 30
tota una sèrie
de quadres
una màquina
de liar
que en deien
la Vila Seca
la medalla d'or
de la ciutat
és a dir
tota una sèrie
d'elements
més materials
no hi ha tant documentals
que sens dubte
seran una de les joies
d'aquest futur centre
d'interpretació
doncs avalteu permís
li traslladarem
aquesta proposta
a l'alcalde
a veure què diu
Maria Jesús
el vostre llibre
el llibre que esteu fent
el Vicente Aroli
tu mateixa
en quin moment està?
bé
nosaltres tenim
un projecte
està finançat
com vas dir
per la Fundació
el Tadis
ens hem compromès
a lliurar-lo
al juny
en aquest moment
està
pràcticament redactat
i el que sí
m'agradaria
i us ho demano
seria
incorporar
aquest
el contingut
d'aquest programa
òbviament
si tant les persones
si tant
tant aquí ho ha fet
com aquí ha intervingut
perquè bé
l'historiador treballa
amb la font que té
l'historiador
nosaltres
com a tal
treballem amb el Fons de Tabacalera
el Fons de Tabacalera
és econòmic
arriba l'any 2000
i n'hi ha un seguit de veus
que se'ns escapen
i jo crec que aquest programa
donarà aquestes veus
sí
a partir de les 11
seran aquestes veus
i em sembla
que és
l'epíleg
perquè nosaltres
ho tractem com a epíleg
ja
doncs l'epíleg
del nostre
del nostre estudi
ha de ser aquestes veus
també
repuller aquestes veus
i bueno
seria
seria la fi aleshores
el tractat i l'epíleg
és un honor
i som nosaltres
qui agraïm
aquesta deferència
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
a tu
per dedicar-nos
aquesta estona
Jordi Piqué
moltíssimes gràcies
també ha estat una estona
molt enriquidora
i a més a més
com dèiem
amb el seu punt
d'emoció
vindran totes aquestes veus
que esmentava la Maria Jesús
integrants del grup d'empreses
treballadors
extraballadors
contactarem amb algun dels treballadors
que quan es va fer
el tancament definitiu
de la fàbrica
van optar
no per la prejubilació
sinó per anar a treballar
a altres fàbriques
els trucarem per telèfon
i els tindrem en directe
en fi
passaran moltíssimes veus
que aniran reconstruint
la història
d'aquest espai
que avui ens ocupa
fa un any
que es va tancar
aquesta fàbrica
motiu suficient
per recordar-ho
i sobretot
per mirar cap al futur
aquesta part
la farem
amb l'alcalde de Tarragona
i amb la regidora responsable
de l'àrea
de patrimoni
Jordi Maria Jesús
moltíssimes gràcies
bon dia
gràcies