Mig minut, tres quarts de dotze del migdia,
la pluja, que al cap i a la fi és aigua,
no és impediment perquè la nostra unitat mòbil
transiti per la ciutat de Tarragona.
Han trobat aixopluc al Palau de Congressos.
S'han desplaçat fins allà
perquè tenim els agents de la propietat immobiliària de Tarragona,
el col·legi professional d'aquest col·lectiu,
fent unes jornades, un seminari sobre rendaments urbans.
Fins allà s'ha desplaçat, com dèiem,
la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia, Jolanda.
Esteu a cobert, no?
Doncs no, no estem a cobert i comença el plovis que ja.
Doncs vinga, fem via, fem via.
Esperem que la situació no s'agreuxi.
Som al capdamunt de les escales del Palau de Congressos.
Efectivament, tenim la gent del Col·legi d'Agents
de la Propietat Immobiliària de Tarragona reunits
en el marc d'aquest seminari pràctic sobre rendaments urbans,
es debatran sobre normes jurídiques i fiscals.
Ja estem tots reunits ben junts,
que és el nostre convidat, que és en Joan Antó,
és API, òbviament, i és en concret vocal
de l'àrea de comunicació de la Junta de Govern del Col·legi.
Joan, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ens hem desplaçat aquí a l'unitat mòbil
per parlar no només sobre aquest seminari,
sinó sobre l'actualitat del mercat immobiliari,
una actualitat que ja fa molts mesos
sobre la qual n'estem parlant,
i ells, com a professionals,
ben segur que tenen una visió privilegiada
per fer una radiografia del sector,
a més a més, aquí a les nostres comarques,
a la ciutat i a la demarcació de Tarragona.
Si li sembla, Joan, podríem parlar precisament d'això,
per fer una pregunta de caire general,
com a Apis, des del Col·legi d'Apis,
com veieu en aquests moments la situació del mercat immobiliari
a la ciutat i a la demarcació?
Bé, la situació crec que és prou coneguda per tothom.
Hi ha el que anomena la gent una crisi financera,
que és cert, és a dir,
tenim problemes per aconseguir finançament,
per poder fer les operacions immobiliàries,
però això ha desembocat en una crisi que encara té un caire pitjor,
que és una crisi psicològica.
Nosaltres el principal problema que tenim en aquests moments
és que la gent no hi confia,
la gent no hi creu que d'alguna manera ara és un molt bon moment
per comprar un habitatge, que de fet ho és,
ho és perquè els preus no es caiguin baixant molt,
però el fet està en que no baixaran molt més.
És allò de la llei de l'oferta i la demanda,
ara segurament hi ha més oferta que en els últims anys,
i això implica una mínima rebaixa dels preus,
els preus no baixaran molt més,
però els preus ara segurament estan en unes xifres raonables,
i ara segurament és un bon moment.
És així mateix, els que són propietaris d'un pis,
que el van comprar fa escassament uns anys,
lògicament no volen perdre un valor adquisitiu gran,
llavors el que fan és baixar,
però baixar mínimament el preu del pis,
a canvi que els compradors es puguin aprofitar
una situació que és transitori,
i això s'acabarà,
és a dir, això durarà el que durarà
i no creiem que duri més d'aquest 2008, principis del 2009.
Vosaltres, per les vostres previsions, creieu això,
que aquesta situació pot durar com a molt any i mig,
que a finals del 2009 ja podria tornar a posar-se en marxa
la maquinària del sector?
A més, Jordi, em agradaria ser una mica més optimista.
Jo crec que hi ha un punt important,
que és l'estiu del 2009,
en el qual s'han de veure què passa amb l'economia en general,
perquè el que està clar és que nosaltres estem parlant d'habitatge,
però l'habitatge sabem tots que arrastra el consum,
arrastra el cotxe, arrastra tot, pràcticament.
Llavors, jo crec que això, a l'estiu,
ha de tenir un signe diferent del que té en aquests moments.
De fet, hem de dir que nosaltres, des del col·legi,
hem notat que potser ja estem,
ja hem tocat el fons,
és a dir, el fons ja l'hem tocat,
i ara toca pujar,
tímidament, molt tímidament,
que és aquest període encara que serà dur,
però que no serà pitjor del que estem ara.
Pel contacte directe que teniu amb la gent que vol vendre els seus pisos
i la gent que els vol comprar o llogar,
a banda d'aquesta situació general,
d'aquestes qüestions segurament de caràcter més generalitat,
quines altres inquietuds tenen?
El problema que tenen és el tema del finançament,
és a dir, aquest és el problema capital
que nosaltres ens trobem al sector immobiliari,
és a dir, la gent,
amb condicions econòmiques que són fa un any òptimes,
ara no pot comprar,
és a dir, ara se'n va al seu banc de tota la vida,
parla amb el director de tota la vida,
el que ha tingut sempre,
que ha tingut els estalvis,
que ha tingut, perquè també ha consumit,
per tant els estalvis no han sigut abundants,
però vol comprar, pot pagar,
i el banc té reticències,
està pujant al grau de mora,
i suposo que els problemes que diuen
que hi ha liquidesa són certs,
jo crec que això és un front
que s'ha d'atacar en algun moment,
és un front que s'ha de solucionar
per poder reactivar un sector
que és un motor com és l'immobiliari.
En aquest sentit,
les mesures que s'emprenen les administracions
per intentar reactivar aquest motor financer,
injectar liquiditat a les entitats financeres,
creieu que les mesures que s'emprenen les administracions
són les adequades
i que poden permetre posar en marxa tot aquest engranatge?
Anem a pams.
Què vol dir això de mesures?
És a dir,
jo he vist els mitjans de comunicació
que sí,
que s'estan fent contactes
amb entitats financeres de primer nivell,
que s'està pactant una quantitat de diners
per destinar a que reactiva l'economia,
però nosaltres no hem de res.
És a dir,
nosaltres,
i ara me'n vaig al peu de carrer,
nosaltres,
amb la gent que vol comprar un pis,
no hem vist res solucionat,
que vaig al Bangle i li diuen...
Miri, ara sí...
Al Bangle i continuen dient que no, vaja.
Continuen dient que no,
i aquesta és la realitat.
Que demà li diran que sí,
que demà tindrem un problema doblement greu.
Primera,
que li tindran que deixar els diners,
i segona,
que li tindrem que dir
amb aquest futur consumidor
que ara canvia la seva actitud
i que ara sigui crèdul
i cregui que realment pot comprar,
perquè ara hi ha una crisi,
com dèiem abans,
de confiança,
la gent no s'ho creu que pot comprar.
Si va al banc i li diu que no compri,
si tot el seu entorn,
mitjans de comunicació,
li diuen que no compri,
llègicament la gent no compra.
La gent intenta esperar que,
i aquesta crisi psicològica que deies,
entren aquí factors una mica estranys
fins a cert punt,
la gent s'espera per comprar
perquè creuen que els pisos baixaran més,
la gent que té pisos
òbviament no està disposada
que els pisos venguin més,
i s'entra en una espiral
una mica estranya fins a cert punt.
Això és així,
però també hem de tindre en compte una cosa,
a veure,
nosaltres tractem amb pisos,
és a dir,
si fóssim un concessionari
i vinguéssim cotxes,
demà podríem vendre un Seat,
el que sigui,
un Seat Ibiza,
d'un color,
i passa demà
tenint un altre del mateix color.
Amb els pisos no,
amb els pisos és únic,
encara que estigui en un mateix edifici,
és un pis únic,
una orientació única,
exterior, interior...
Nosaltres el consell
que sempre hem donat
des del Col·legi de Pis
és que quan una persona
troba un pis que li agradi,
que el compri,
que el compri,
perquè és que si no,
algú altre el podrà passar davant
i li podrà prendre el pis
que pot ser el pis de la seva vida,
i això ha passat molt sovint.
Per tant,
jo crec que ara és un moment
en què la gent
ha de fer càlculs
de la seva situació econòmica i financera,
ha de parlar
amb la seva entitat financera
o amb nosaltres,
perquè nosaltres som
a la vegada interlocutors
entre l'entitat financera
i el client,
i comprar,
si troba el pis,
comprar-la,
lògicament.
Tornem a peu de carrer.
Les preferències ara
per als consumidors
des de cantant
per la compra,
pel lloguer,
perquè se sap parlant
que segurament
el mercat de vivendes de lloguer
anava augmentant.
Realment és així?
Sí, ha augmentat moltíssim,
és cert.
I també hi ha un mite
que diu que els propietaris
tampoc volen llogar
i que no hi ha massa...
Sí, que no hi ha oferta
de pisos de lloguer.
No hi ha oferta.
De fet,
no és ben bé així.
El que passa és que és cert
que el propietari
és estricte
a l'hora de mirar
quin inquietat
li posa dins de casa d'ell.
I això sí que és un tema
que l'administració
ha de solucionar
en algun moment.
És a dir,
tota la societat civil,
empresarial,
és conscient
que quan una persona
no paga el lloguer del pis
s'ha de quedar al carrer.
I això ho sabem tothom.
I és un fet
que en el moment
que això s'instauri
en el món judicial,
les coses canviaran.
Perquè en aquests moments
és la legislació
que diu en aquest camp?
Bé,
de la legislació,
com tot el món judicial,
que no volem criticar,
però que és una realitat,
eternitza els plaços
per a poder treure
l'inquilí del pis.
Treure,
estic dient, eh?
i un altre tema
és per a poder cobrar
les rentes impagades,
que això és un altre tema,
no?
Però clar,
això et desanima
qualsevol propietari
a posar el seu pis
en lloguer
o com a mínim
desanima
per a triar molt bé
quin és l'inquilí
que ha d'entrar.
Podríem dir que la gent
és molt selectiva
per decidir a qui
doncs li dones
el teu pis de lloguer.
És selectiva
per manca
d'una legislació
que sigui molt més activa
i molt més pragmàtica
i ràpida
a l'hora
d'aquell que no paga
doncs treure'l fora.
En aquest sentit,
crec que la Generalitat
ha posat en marxa
des de fa un parell d'anys
una normativa
en aquest sentit
que segurament
a la persona
que posa el seu pis de lloguer
no li assegura
uns ingressos tan elevats
com els preus de mercat,
però sí que li assegura
que cada mes
doncs podrà cobrar
amb l'inclí i el comprador.
Creu que en aquest sentit
és una bona línia,
és una bona mesura aquesta?
És cert.
A veure,
hi ha alguna ajut,
jo diria que
per part del...
És un real decreto
del govern espanyol
que facilita
l'inquilí,
determinats inclins,
sobretot
a la gent jove
que es vulgui emancipar,
que els paga
una part de la renta
i aquesta part de la renta
pràcticament
està garantida
al cobrer l'inclí.
Però també és cert
que tornem a treballar
el mateix.
Això està en marxa,
està en funcionament,
però encara no s'està pagant.
És a dir,
llavors l'inquilí
ha de suportar
el pagament d'aquesta quantitat
que segur que cobrarà
perquè és l'Estat.
Però d'un moment
no l'està cobrant.
D'un moment no el cobra.
És el símil
que podíem fer abans
amb el tema
de la llei de dependència.
Però bé,
centrat en el nostre cas
s'ha de posar
l'administració
a solucionar els temes
de manera pragmàtica.
És a dir,
està bé que parlin
i que parlin
d'expectatives futures
i de canvis.
Jo crec que això
és importantíssim.
De fet,
nosaltres des del col·legi
hem demanat
que l'administració
fins i tot
faig a campanyes
a favor
de retornar
la confiança
al ciutadà,
al SOMI,
a la campanya
del SOMI famós.
És a dir,
que li digui
escolta,
som-hi,
anem a comprar.
És a dir,
això és important,
però després també
que es veuen
les parts reals
i pràctiques.
Vull dir,
que posi
aquests diners
damunt de la taula,
posi les eines
perquè la gent
retorni
amb la confiança
de comprar
el lloguer.
Hem parlat
de l'augment
del lloguer
i també se sap
parlant
en els darrers temps
de l'increment
d'una altra fórmula
que és el lloguer
amb opció de compra.
Realment és una fórmula,
una altra opció
que cada vegada
va pujant
en interès?
És correcte.
A veure,
això està reflexat
en el Pacte Nacional
de l'Habitatge
i és una figura
que es busca
de tenir un tractament
realment molt bo.
i nosaltres considerem
que és una figura
que tindrà
el seu espai.
No creiem
que sigui
un canvi
de funcionament
o un canvi
que tothom
s'adapti,
però sí que és cert
que algú trobarà
amb aquesta figura
un refugi.
De fet,
té sentit.
És a dir,
un lloguer
amb opció de compra
és aquella persona
que paga el lloguer
cada mes
i aquests diners
no van a un sac
fora d'edat
sinó que
s'acumulen
per quan vulgui
comprar el pis
a un preu
que està prèviament pactat
en el moment
de fer el contracte
de lloguer.
I això,
per tant,
ara en aquests moments
creiem que és una
bona solució.
És una figura
que ja està existent,
ja està vigent
en aquests moments?
Ho ha estat sempre.
Això està recollit
al Codi Civil
des de fa molts anys.
El que ara
està fent la Generalitat
o que farà,
estem parlant
una altra vegada
de paraules,
el que es farà
és intentar estimular
totes dues parts
perquè això
sigui una realitat.
Sobretot aquí
on estan fent
molta incidència
és amb els promotors
immobiliaris
que tenen
immobles acabats
que en aquests moments
malauradament
no es poden vendre
i que això
podria ser una sortida
bastant bona
de cara al promotor.
És a dir,
que vagi cobrant
i que en algun moment
canviï el cicle econòmic
i pugui vendre.
Vist des de fora
podria ser una opció
perquè si estem parlant
que segurament
la peça que falta
perquè l'engranatge
funcioni és d'aquesta liquiditat
la gent està disposada
ara a pagar
unes quantitats massors
però li falta
poder pagar
el gruix del pis
perquè no repa
finançament
per part de les entitats
financeres.
Seria una bona fórmula
a estimular?
És així,
ho serà
quan les coses
estiguen damunt de la taula.
No,
la veritat és que sí.
és a dir,
paraules n'hi ha moltes,
el que falta són feits.
Passant parlant això
de paraules,
del paper de les administracions
de diferents fórmules,
hem encat aquí
una miqueta de previsió
per part de tots plegats?
Segurament perquè
aquestes fórmules,
aquestes mesures
ja estiguessin actives
fa un parell d'anys abans
per poder preveure
aquesta situació actual?
A veure,
si nosaltres
ens remuntem
a dos anys enrere
la situació era òptima.
És a dir,
estem pràcticament
a la corba,
al pic de dalt.
Però també s'estava parlant
que potser ell
s'estava generant
una bombolla
i que aquesta bombolla
en algun moment
hauria d'acabar patant.
Hem de ser justos
amb això.
El tema de la bombolla
jo fa com a 10 anys
que ho estic sentint.
Si haguéssim fet cas
a la bombolla,
el 2006,
2005,
2004,
2003,
ningú hauria comprat pisos,
ningú hauria apostat
pel sector mobiliari.
En canvi,
aquests anys
han estat els anys
més àlgids
que han generat
després que hi hagués
un consum,
que hi hagués
una activació
de l'economia.
Joan Antó,
ja per anar acabant,
suposo que com a resum
podríem dir
que la gent
que tingui dubtes
doncs,
vaja,
es pot dirigir-se a vostè,
a qualsevol professional,
a qualsevol API,
que poden fer assessorament
i poder acabar
de polir
alguns d'aquests detalls.
Per suposat.
A veure,
el fet que avui
nosaltres estiguéssim aquí
crec que és un fet
a tindre molt en compte.
El sector immobiliari,
amb el creixement
que ha tingut
d'increment
d'agències immobiliàries,
pràcticament
a l'estat del carrer
i trobaves moltes agències immobiliàries,
el paper del col·legi
o de l'API en si
va quedar molt diluït
en el seu moment.
Nosaltres veiem
aquesta situació
com una oportunitat,
una oportunitat
on hi ha una figura
que és l'API
que fa molts anys
que estava
i ara segueix estant,
que el que està fent
amb aquestes jornades
és preparar la gent
amb un nivell
tècnic elevat
perquè puguin ser
els millors professionals
que puguin intermediar
tant en la compra-venta
com en el lloguer.
De fet,
avui s'està parlant
de temes jurídics
amb molt detall
i temes econòmics financers
amb molt detalls
del lloguer.
És a dir,
hi ha 95 persones
posades a una sala,
95 APIs posats a una sala.
És a dir,
que d'alguna manera
des del col·legi
lògicament
obrim la porta
que pugui vindre tothom
però animem
a tota la gent
que ens està escoltant
que si han de fer
una operació
vinculada
amb el sector immobiliari
que mirin
sobretot
que sigui
una agenda
de la propietat immobiliària
o una API
que és el que nosaltres considerem
que és la garantia
de professionalitat.
Doncs amb aquest consell
si li sembla
ho deixem,
el deixem,
Joan Antó,
vocal de l'àrea de comunicació
de la Junta del Govern
del Col·legi d'APIs
de Tarragona.
Et deixem tornar a entrar
en aquest seminari.
Moltes gràcies
per atendre en directe
els microfons
de Tarragona Ràdio
i si et sembla
ens retrobem
en una nova ocasió
per veure si realment
aquest cicle
continua augmentant
si anem passant
d'una fase a una altra.
Moltes gràcies a vosaltres
i sou un plaer
tornar a parlar
quan vulgueu.
Fins ara, gràcies.
Adéu.
Doncs, Jolanda,
hem de dir
que no ha plogut,
al final?
No, no,
trobo que a més
la conversa
molt interessant.
El cel s'ha mantingut
encapotat,
no ha plogut
i la veritat
és que agraïm
explicacions clares
amb els apis
en aquest sentit
i el nostre convidat
doncs, vaja,
ens ha ofert
una radiografia
molt completa
i molt clara
de la situació
actual del sector.
Es veït alguns dubtes,
es veït també
alguns mites
i, vaja,
en uns moments
en què l'accés
d'informació
provoca desinformació
a saber trobar
alguna font fiable.
I, vaja,
jo la veritat
és que ha donat
un missatge
força original
i com a molt real
sense aquell optimisme
que sembla
que sigui, doncs,
una mica
d'anar per casa.
M'ha convençut bastant,
ja t'ho dic ara, eh?
Sí, sí,
vull dir,
jo crec que hem posat
molt bé
els factors
que intervenen
en aquesta situació
tan complexa.
Va, anem a comprar un pis, Jordi.
Va, vinga, va,
que són les 12.
Fins ara.
Adéu.