Ja ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio
Nati Mounkosi, una veterana
de mans unides a Tarragona,
col·laboradora, integrant, habitual,
que avui, donat que l'agenda no permetia
la presidenta de l'entitat, la delegada
aquí a Tarragona, doncs ha vingut ella
prou experimentada i prou coneguda,
perquè ella ha passat també per diferents
moments en aquesta ONG. Nati, molt bon dia.
Bon dia. Un plaer que ens acompanyis, de veritat.
Jo també he d'estar aquí.
És que feia temps que no ens veiem, ah, clar, lògicament
l'entitat es va renovant també.
Clar, clar, clar. És que saps què passa?
que, segons els nostres estatuts, una delegada
es vota per tres anys i es renova sis,
però als sis anys llavors ja té d'acabar.
A més en la línia que porteu vosaltres sempre
de transparència. Sí, perquè jo trobo que està bé
perquè cada delegada té la seva manera de fer
i aporta riquesa també a l'ONG,
que l'ONG té de ser viva i vibrant.
I continua viu aquell ritual
en el millor sentit de la paraula
o aquella tradició que és un acte simbòlic
del baranar,
de la FAM, que el feu aquest dimecres?
Sí, el fem el dia 12, o sigui passat demà,
i el baranar simbòlic de la FAM,
que tindrà lloc al col·legi del Sagrat Cor,
que és el carrer Santa Joaquina Bedruna,
a les 6 de la tarda.
Ja fa molts anys que el feu, eh?
Sí, fa més de 35 anys.
Per això t'ho dic, que forma part de la història
d'aquesta ciutat.
Com que tu has col·laborat tant amb nosaltres,
vull dir, ja ens conegui interioritzat, ja.
Per això mateix, sí, sí.
No, no, el baranar de la FAM i els sopars de la FAM,
ja et dic, fa més de 35 anys.
I llavors, el que fem, doncs,
es reunim i col·laboren els socis,
enviem cartes a tots els socis,
als col·laboradors,
a tota la gent que vulgui venir,
perquè amb la recaptació del tiquet donatiu,
que són 10 euros,
llavors financem un projecte que aquest any hem escollit,
com que tenim el lema de Mare Sanes, Dret i Esperança,
doncs promocionem, finançar un projecte
de promoció de desenvolupament i salut
a 15 aldees de la zona de l'estat d'Ariana i a la Índia.
I durant aquest acte,
llavors ens explicarem el projecte,
que, esclar, es tracta d'una zona rural
on les persones treballen per compte aliena
i, clar, el que perceben elles
és un salari sota de llindar de la població.
i els principals problemes són culturals,
sistema de castes i d'ots,
que ja s'estan d'això que a l'Ariana estan molt remarcats,
i els dots, sobretot,
si a una noia no se li dóna un don,
ja ho troben humillant per la família.
I també el treball infantil,
deficiència en el sistema sanitari educatiu
i marginació de la dona.
I aquest projecte serveix per millorar
totes les condicions generals de la vida
dels sectors més marginats.
I, sobretot, mitjançant l'alfabetització,
la promoció de la dona
i la garantia dels serveis genitaris bàsics.
Aquest projecte puja un import de 45.732 euros.
I amb aquesta quantitat
es podran beneficiar directament
4.500 persones
de 270 aldees,
principalment dones.
O sigui, que tothom que col·labori
i que doni aquest donatiu, aquest etiquet,
doncs col·laborarà.
Clar, aquest benefici directe
i que, en el millor dels casos,
que és quan vosaltres veieu
que els projectes es van materialitzant
i van quedar com més enllà,
indirectament i en un futur
també beneficiaran les persones.
Sí, sí, perquè el lema que té
en mans unides
és ensenyar a pescar,
o sigui, no donar-los la caritat.
Vosaltres no feu projectes assistencials d'urgència?
No, no, no.
Nosaltres fem projectes
de sanitaris, agrícoles, educatius,
de promoció social,
de promoció de la dona,
amb tots els països,
amb tots els continents,
sense tindre en compte
ni la raça, ni la religió,
ni el lloc on estan.
O sigui,
el que té el lema de mans unides
és que els hi dona la canya
per ensenyar-los a pescar.
Perquè jo trobo que la gent,
clar, si els hi dones diners,
si anem a mirar al fons,
també faltes,
ofereixes la dignitat de la persona.
En canvi, si tu el promociones,
li dones una bona educació,
perquè l'educació
és el principal
en una persona,
perquè allò ja el prepara
per treballar,
pel futur.
Després també
se li obren més portes,
perquè sap el que pot exigir,
els drets que té.
O sigui que,
i mans unides,
el que fa és finançar
aquests projectes
d'aquestes diferents matisos.
Si ens atrevíssim,
tots plegats,
a fer una reflexió
més profunda,
ens adonaríem
que això de la caritat
i de fer un donatiu
no té res a veure
amb la justícia,
no?
I el que vosaltres treballeu
és per la justícia
donant possibilitats
a que tothom
pugui assolir
la seva autonomia.
Sí,
però saps què passa?
Que mans unides
treballen amb dues línies,
la sensibilització aquí
i l'ajut internacional,
que és el finançament
de projectes.
Però el donatiu,
el que nosaltres diem,
ara hi ha crisis econòmica,
bé, però un euro,
cinquanta cèntims,
d'aquestes persones
que potser s'ho treuen d'elles,
que dius,
doncs mira,
aniré a fer un cafè
i no el faig i ho dono,
això també per la persona
que ho dona
contribueix
a què nosaltres
puguem finançar
aquests projectes.
A veure,
tranquil·litzar la consciència,
vull dir,
tots tenim,
perquè quan veus
aquestes misèries
i aquesta pobresa,
vull dir,
esclar,
te toca el cor,
no?
Però jo trobo
que nosaltres,
esclar,
per finançar els projectes
necessitem
la donació
d'aquesta gent.
Potser no m'he explicat
bé, Nati,
però no em referia
tant a que,
en aquest sentit,
sinó al sentit,
hem de dir que tampoc
estem,
que no som extraordinaris
per ajudar els altres,
vull dir que estem actuant
amb un sentiment
de justícia
i compartim una mica
del que tenim.
Ho deia des d'aquest punt de vista,
no de cap manera
que no col·laboressim,
per favor.
No, no, no,
potser jo també,
aprofitant,
escolta,
Jo,
aprofitant la benentesa,
doncs també m'he espleiat
en aquest tema.
S'ha d'aprofitar
a qualsevol moment,
sobretot per despertar-nos
la consciència.
Però això és que passa,
és de justícia,
vull dir,
és de justícia.
Em referia des d'aquest punt de vista.
Per tant,
el Sagrat Cor,
a quina hora?
A les sis de la tarda.
Aquest dimecres.
El dimecres,
i farem,
explicarem
tota la,
diguéssim,
la marxa de les mans unides
d'aquest any,
encara no podem donar resultats
perquè no hem tancat els comptes,
però explicarem també
el projecte aquest,
ben explicat,
hem de deixar
per ordinador,
imatges i tot.
I llavors també val a dir
que aquests baranars
són simbòlics
perquè donem coca
i xocolata,
vull dir que no és allò
d'així,
però també hi ha
diverses botigues
que ens han donat objectes
i llavors
aquests objectes
com que amb el tiquet
hi va un número,
els arrifarem.
O sigui que a més a més
de col·laborar
per finançar aquest projecte
de l'Índia,
també es podran gaudir
d'aquests regalos
que ens donen
desinteressadament
les diferents empreses.
I com altres anys
m'imagino que si algú diu
dimecres a les sis de la tarda
ja ho tinc fatal
però es pot fer
l'aportació del valor
del baranari
perquè tinguis altres obligacions
a aquella hora.
Tiquets
es poden
obtindre
a la Delegació
de Mans Unides
que és Rambla 9-119
a escala
segon-segona
o bé a la mateixa
porta del Sagrat Corc
allí també tindrem
tiquets per donar.
Però sí, sí.
El baranar de la fam
aquest dimecres
en marxa ja
que ara
a començaments
de l'any vinent
la marxa de la solidaritat
amb els joves estudiants
no?
Sí, sí, sí.
De moment
proposem
i estem
el dia 26 de novembre
tindrem
la primera reunió
amb tots els professors
i molt contents
amb tots aquells centres
que vulguin col·laborar
perquè ja farem
la quinzena marxa.
Home, doncs
alguns potser ja són profes, eh?
Alguns dels alumnes
que van...
Sí, i et diré una cosa
és curiós
perquè el millor
no sé
un dia
vaig anar, bueno, un dia
vaig anar a rehabilitació
i una infermera d'aquelles
no sé
clar, jo porto
les camisetes
per rehabilitar
les camisetes
de Mansonilles
perquè cada any
fem una camiseta
amb el lema
que treballem
i diu
ai Mansonilles
diu doncs
i no sé
i va sortir la conversa
diu doncs
jo vaig participar
de l'any a la marxa.
És que són milers de joves
que han participat
en aquesta marxa
a moltes escoles.
Per això
com que és
imagina't tu
la quinzena
doncs ja
és el que dius tu.
Tot això
a més
sota el paraigua
d'aquesta exposició
que vau inaugurar
al vestíbul
de Caixa
a Tarragona
amb les vuit
propostes
per fer un altre món
als objectius
de desenvolupament
del mil·lenni
si diem que són vuit
que passa per
erradicar la pobresa extrema
i la fam
assolir l'educació
primària universal
promòria la igualtat
tot això
és tan de sentit comú
i tan evident
que dius
i això ha de ser
un objectiu inassolible?
Sí
Doncs mira
al setembre del 2000
al final de la cumbre
del mil·lenni
celebrada a Nueva York
191 estats membres
de les Nacions Unides
es van subscriure
a aquesta declaració
del mil·lenni
i el compromís assolit
es van plasmar
amb un llistat
de vuit objectius
de desenvolupament
del mil·lenni
i la finalitat
és contribuir
a erradicar
la fam
i la pobresa
i millorar
l'educació
la salut
la situació
de les dones
i el medi ambient
a lloc
com a límit
pel 2015
també val a dir
que no és la primera vegada
que es firmen
els jefes d'estat
i de govern
firmen declaracions
en aquest sentit
i que no han posat
els suficients recursos
ni els mitjans necessaris
però també cal dir
remarcar
que amb aquesta aprovació
o sigui
aquesta firma
de l'aprovació
dels objectius
s'han impulsat
d'una manera
o sigui
aquesta vegada
el 2000
s'han impulsat
d'una manera
més intensa
i sense precedents
el compromís
per respondre
a les necessitats
dels més empobrets
del planeta
estem parlant
d'uns 1400 milions
de persones
pobres
pobres
pobres
d'allò
de no tenir
absolutament res
1400 milions
és molt
és que és molt
perquè una cosa
a veure
una cosa
és ser pobra
i l'altra cosa
és que no tingui
res per menjar
o sigui
que dintre
la pobresa extrema
tenim aquest dilema
o sigui
ser pobra
que no tens
les necessitats
complertes
i també
gent que no poden
menjar
o sigui
que s'aixequen
al dematí
i durant el dia
no sé
no tenen res
per menjar
ni saben
si demà
en tindran
això és
jo trobo
que nosaltres
aquí
ens hauria de
a vegades
que les xifres
són fredes
jo perdonin
però parlar
de 1400 milions
de persones
que com diu la Nati
s'aixequen al matí
sense saber
si menjaran
avui o demà
a mi no em sembla
una xifra freda
a mi em deixa glaçada
que no és el mateix
i a més
que si tu analitzes
i profunditzes
jo trobo
que
la fam
o sigui
aquesta pobresa
no és un problema
econòmic
sinó que és un problema
polític
un problema de gestió
de recursos
exacte
vull dir
sí que ara
diu que el 25 de setembre
es van reunir també
els caps de govern
de la ONU
i van dir que tenien
per assolir
aquests objectius
aportarien
una quantitat
de 4.500 milions
de dòlars
de dòlars
en educació
3.000 milions
de dòlars
per lluitar
contra la malària
i 1.600 milions
de dòlars
per reforçar
la seguretat alimentària
això és el que van dir
el 25 de setembre
clar
nosaltres pobres
ignorants
que no entenim
de macroeconomia
a vegades
no entenem res
però si cada cop
s'hi esmercen
més recursos econòmics
i cada cop
hi ha més reunions
i es fan més declaracions
de principis
però cada cop
augmenta més
el nombre de pobres
és que alguna cosa
no funciona
diguem-ne
tonta
o que jo no sé
fer números
però alguna cosa
no funciona
jo tonta
jo l'antè
no tens res
no no
no quadren els números
posem més diners
posem més recursos
tens sentit comú
però hi ha més pobres
home
no m'estranya
que després
tinguin crisi financera
si no saben fer números
al final
potser nosaltres
els números
de casa els fem millor
no sé
què et sembla Nati
sí no no
sí
a veure
la manera de col·laborar
amb mans unides
o que diuen
nosaltres apostem
parlem amb la Nati
mans unides
qualsevol persona
naturalment
és lliure de col·laborar
amb moltíssimes organitzacions
que hi ha al nostre país
que treballen molt i molt bé
però en aquest cas
si volen fer-ho amb mans unides
el baranar
d'aquest dimecres
si volen anar-hi millor
a més tenen el sorteig
d'aquests articles
que sempre fa il·lusió
fa gràcia
i a més que són
vull dir que són bons articles
clar que sí
vull dir que escolta
que es beneficiaran d'això
quan arribi la marxa de la solidaritat
que ja en parlarem
doncs
anar amb els nois
eh
allò doncs
posant els dinerets
per cada tram de la marxa
o en qualsevol moment
donacions
i donatius
intemporals
sí
vull dir donatius
perquè
nosaltres hem fet
moltes activitats
a més a més
del baranar de la fam
doncs
conferència
vam fer un llançament de campanya
amb una
amb una conferència
a la càmera de comerç
sobre les mares sanes
drets i esperança
que és el lema
si t'hi fixes
és un dels objectius
perquè clar
són vuit
les propostes
mans unides
ja va començar
el 2007
amb l'educació
que era el lema
saps llegir
tu sí
els altres no
eh
llavors
hi ha tot el material
el 2008
o sigui
en aquesta campanya
que estem encara
que no s'acaba
fins al 31 de desembre
treballem
mares sanes
dret i esperança
i el 2009
l'any que ve
parlarem sobre
erradicar la pobresa
extrema i la fam
amb el lema
combatre la fam
projecte de tots
i així
doncs anirem complint
tots els vuit objectius
a veure si pel 2015
han reduït la pobresa
amb no sé
amb unes tres quartes parts
o
o la meitat
no hi ha dubte que
s'ha de ser crític
però s'ha de ser positiu
a l'hora
també
per tant doncs
cal pensar que
tard o d'hora
algú posarà seny
i aquestes coses
es podran anar transformant
de moment
conèixer la realitat
des de la mirada
de persones que treballen
fa molts anys
podem conèixer
aquesta mirada
a l'exposició
que hi ha
Caixa Tarragona
a l'exposició
que es podrà veure
fins al 29 de setembre
i que es titula
aquesta
vuit objectius
per
vuit propostes
per fer un altre món
i conté
en cada un dels plafons
reflexions
i propostes
de cada objectiu
per tal de promoure
l'acció
en cada camp
i es pot veure
fins al 29 de desembre
de desembre
jo t'anava a preguntar
a veure
de desembre
pràcticament
el que queda de l'any
sí
això mateix
i després
perdona
un incís
t'he dit
l'objectiu
del 2009
però és que
el 2009
nosaltres
Mans Unida
celebrarà el 50 aniversari
sí que ens ho comentava
Satur
la delegada
l'altre dia
la farem
no dic grossa
però alguna cosa farem
o sigui
que 50 anys
de la creació
de Mans Unida
que són molts anys
ja de treballar
és mig segle
sí
Déu-n'hi-do
tant de bo
no haguéssiu de celebrar
aniversaris
te diré una cosa
jo me'n recordo
quan vaig entrar
a Mans Unida
sempre deien
és que Mans Unida
s'ha creat
per desaparèixer
perquè clar
si desapareix
Mans Unida
i les altres ONGs
vol dir que
s'hauria erradicat
la pobresa
doncs 50 anys
que porteu
i portem 50 anys
i amb les perspectives
en aquests casos
es diu per molts anys
però en el cas vostre
millor dir-vos això
millor que jo vingués
i dir
mira jo l'hem de
saps què
que ja no tornarem mai més
Mans Unida
ja ha tancat
perquè ja
el món està
estabilitzat
i la pobresa
doncs ja està combatut
i això
o sigui que
molt bé Nati Moncos
i moltíssimes gràcies
de veritat
ha estat un plaer
trobar-te
i a mi també
Iolanda
no saps tu l'alegria
que tinc d'haver vingut
nosaltres encantats
recordin a les 6 de la tarda
dimecres
Col·legi del Sagrat Corp
que allí estem esperant
a tota la gent
molt bé
moltes gràcies
i bona sort Nati
adéu
gràcies
moltes gràcies