Les 10 del matí, 39 minuts, seguim endavant en aquest recorregut
per les zones de la ràdio de la ciutat,
amb altres protagonistes de la vida ciutadana de la ciutat de Tarragona.
Un dels protagonistes que ja hem recordat aquests dies
en els espais informatius és Lluís Valar,
que des d'aquesta mateixa setmana, des del passat dilluns,
estrena el càrrec de director del Museu d'Història de la ciutat de Tarragona.
Substitueix en el càrrec Lluís Pinyol,
que deixa justament aquesta feina per raons de salut
i segur que també molts oients del matí de Tarragona Ràdio
els són el nom de Lluís Valar vinculat al món de la política,
perquè ell durant uns quants anys va ser regidor a l'Ajuntament
i portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya
vers a l'Ajuntament de Tarragona.
Ara Lluís Valar d'alguna manera torna a l'escena pública,
però no en qualitat de polític, sinó en qualitat d'historiador.
Senyor Lluís Valar, bon dia.
Hola, bon dia.
Lluís Valar també, segurament que el coneixen molts oients
perquè ha participat de tant en tant en les tertúlies
del matí de Tarragona Ràdio.
Lluís Valar és licenciat en Història,
treballava a l'arxiu del Port de Tarragona
i ara ha accedit a la feina,
al càrrec de director del Museu d'Història de Tarragona.
Ahir, l'atinent d'alcat de patrimoni, Rosa Rossell,
ens explicava una mica com havia anat tot el procés,
però val la pena que el propi Lluís Valar ens expliqui
justament la seva voluntat de dedicar-se
a qüestions relacionades amb la història
i amb el patrimoni de la ciutat
des del moment en què va deixar l'Ajuntament
el mes de juny del 2007.
Doncs, efectivament, hi ha vida més enllà de la política
i un, quan surt de la vida política,
doncs ha de guanyar la vida d'alguna manera.
Jo estava a l'arxiu del Port,
però no renunciava a una millora
amb les més condicions professionals
i d'activitat laboral.
En aquest sentit, em vaig presentar
ara ja fa un any a una convocatòria
d'oposicions a l'Ajuntament.
Les proves van ser començaments d'any,
vaig quedar en segon lloc
i la consellera, l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona,
ha decidit en el seu dia
ampliar la plantilla de tècnics,
en part per les necessitats
sorgides del nou organigrama
que s'aplica a l'àrea de patrimoni
i en part també per la situació de Lluís Pinyol.
En aquest context,
van recórrer a la bossa de treball
que es genera amb qui ha aprovat les posicions
però no ha obtingut plaça,
em van trucar a mi
i aquí sí que val a dir
que em van donar la confiança
de confiar-me al càrrec de director,
un càrrec que ve a substituir Lluís Pinyol,
però en cap cas ha de fenestrar Lluís Pinyol
perquè segueix al mateix nivell i categoria
però fent unes tasques diferents
de difusió del que és el patrimoni.
D'alguna manera vostè va començar
presentant-se a unes oposicions
per ser tècnic de l'Ajuntament de Tarragona
i ha acabat amb aquesta feina de gestió,
amb aquesta feina de direcció.
Què suposa que va d'alguna manera
aquest procés que comença fa un any
assumint aquest càrrec?
Què suposa a nivell personal per a vostè?
A nivell personal una gran satisfacció,
és una gran fita professional
i per altra part un repte,
intentar situar en el mapa dels museus de Catalunya
el Museu d'Història de la ciutat de Tarragona.
Definint ben bé el seu projecte museogràfic,
definint exactament què és el museu
i on està la ciutat de Tarragona
i més enllà que es reconegui
en el catàleg de museus de Catalunya
complint tot allò que la llei catalana
marca per museus.
Aquests són els objectius.
Quines són les competències
realment que té el director
del Museu d'Història de Tarragona?
A què es dedica o a què es dedicarà?
En què concentrarà la seva feina Lluís Valar?
A gestionar el patrimoni del museu.
El patrimoni del museu
és bàsicament patrimoni immoble.
Són els edificis de Tarragona
i sobretot de la tàrrecor romana.
Aquesta és la principal feina.
Val a dir que parlàvem abans
d'un nou organigrama,
i és important remarcar això
perquè abans museu
tenia un concepte més ample,
més ambigu,
que bastava tot el que era patrimoni.
En aquest moment
hi ha per una part
el que és difusió i divulgació,
tàrrecor viva i d'altres coses,
escoles, etcètera.
Hi ha els aspectes documentals,
hemeroteca, arxiu,
que són una altra pota
de la qüestió aquesta.
Hi ha la qüestió de control arqueològic
i específicament allò que és museu,
que són els béns materials aquests,
la custòdia i la divulgació,
amb voluntat, sobretot,
d'explicar tota la història
de la nostra ciutat.
Abans que arribessin els romans
aquí hi havia gent,
i això s'ha d'explicar,
i després també hi ha gent,
i fins ara intentarem fer un projecte
que la gent sàpiga mirar i llegir la ciutat
en les diverses èpoques.
És a dir,
no sé si es pot desprendre les seves paraules,
que hi ha una concentració tan gran d'atenció
en l'època romana
que val la pena també impulsar
altres èpoques històriques de la ciutat?
Esclar, jo diria que sí,
el llegat romà és importantíssim,
condiciona la forma de la ciutat,
allò que van fer els romans,
aterrassar-la i no sé què,
continuen vivint a sobre d'aquesta estructura.
Per tant, inevitablement,
és molt potent.
Però cal tenir present
que quan passegem per la part alta,
doncs bona part de l'estructura aquella
és de l'edat mitjana.
La catedral és un monument importantíssim
de l'edat mitjana,
i si anem movent-nos per la ciutat,
doncs al segle XIX, al segle XX
hi ha hagut uns creixements urbanístics
i una forma de fer les coses
que s'ha d'explicar.
Sempre parlem de la xartrè,
es val la pena explicar
que abans d'una fàbrica de licors
allò es va dissenyar
com una fàbrica tèxtil amb un vapor
i val la pena explicar això.
O la mateixa tabacalera
que és una fàbrica ben peculiar,
oi?
Amb un aspecte de palauet
que ens sorprèn
i que avui quan algú fa una indústria
doncs fa una cosa molt més funcional
i es deix d'aquesta ornamentació.
Bé, doncs tot aquestes són coses
de la ciutat que se li han d'explicar.
Hem d'explicar les fortificacions
del segle XVIII
i ara tenim, per exemple,
una oportunitat magnífica
que ara el 2011
per commemorar la guerra del francès
i explicar una altra època
també interessant de la nostra història.
S'ha marcat alguna prioritat,
Lluís Valar,
al capdavant del Museu d'Història?
Alguna cosa, prioritat,
quan dic prioritat,
de fer-la, en fi,
de manera més immediata possible?
Com a primera cosa,
iniciar tots els tràmits
per obtenir aquest reconeixement
com a museu,
que encara està pendent
i que no s'entengui
com un retret
per a qui m'han precedit
en la direcció del museu.
És l'objectiu de tots plegats
i hem de treballar
i hem d'anar-ho fent.
Jo crec que ara estem
en un moment ideal
per intentar, doncs,
assolir això.
Reconeixement com a museu,
què vol dir en la pràctica, doncs?
Doncs que estem inscrits
en el registre
a l'Efecte de la Generalitat
i que podem accedir
a ajuts,
a subvencions,
a una xarxa, doncs,
d'intercanvi d'exposicions,
en fi, treballar en xarxa
i amb interactivitat
amb la resta de museus locals
de Catalunya.
Perquè aquesta absència
d'estar en el registre
ens impedia fins ara,
o ens impedeix fins ara,
actualment,
poder participar
de tots aquests intercanvis
i de relacions
amb altres museus
de Catalunya.
En aquest moment
estem reconeguts
com a col·lecció,
no com a museu,
però jo crec que Tarragona
reuneix totes les condicions
per ser museu
i hem de treballar
en diàleg
amb les administracions
i aconseguir, doncs,
que estem en el registre
com a tal museu.
El museu gestiona
els immobles,
els monuments,
que, per exemple,
són patrimoni mundial,
els monuments més coneguts
des de la perspectiva
dels ciutadans?
Sí, sí, sí.
I en quina situació
creu que estan ara
bàsicament
aquests immobles,
aquests monuments?
Aquests monuments
estan sempre
en constant necessitat
de cura i vigilància.
Són edificis antics,
són edificis
que han estat
molt reutilitzats
durant la història,
cosa que també
s'ha d'explicar,
i això vol dir
que el seu estat
de conservació
és delicat.
Totes les obres
dels humans
tenen un principi,
un final,
i l'objectiu
que ha de tenir el museu,
a part d'explicar-los
i de difondre'ls,
és la seva cura
i el seu manteniment.
I això és importantíssim.
Ara s'actuarà
sobre l'amfiteatre,
però aquesta necessitat
de buscar subvencions
i ajuts
per mantenir
en bon estat
els edificis aquests
és imprescindible.
Tenen moltes amenaces
i el que hem de procurar
és minimitzar-les
i pal·liar
els efectes
que tenen
sobre els edificis.
Fins ara
ho podia veure des de fora,
ara ho pot veure
des de dins,
ho pot comprovar
des de dins,
des de la direcció
del Museu d'Història.
Hi ha algun edifici
o algun d'aquests monuments
que cregui que necessiti
una cura espacial
pel seu estat actual?
D'entrada
i sense haver
aprofundit massa
encara
amb el que són els edificis,
la muralla
és imprescindible.
Tots recordem
que hi va haver
un esllavissament
i hi ha un pla director
de la muralla
que ens hem de posar
immediatament
a aplicar-lo
perquè és un dels edificis
delicats
del nostre entorn.
Estic pensant
en alguns edificis,
la mateixa casa Castellarnau
que acull
l'asseu
del Museu d'Història
de Tarragona,
la casa Canals
recuperada fa pocs anys
per la ciutat
després d'haver estat
durant molts anys
abandonada.
Aquests dos immobles
per exemple
estan en un estat
adequat?
Estan
en un estat
acceptable
i evidentment
necessiten millores.
El que hem de trobar
és una funcionalitat
pròpia
per cadascun d'ells.
Jo crec que especialment
amb la casa Canals
tenim una oportunitat
immillorable
de congelar-la
el que va estat
una casa
del tipus
d'una certa noblesa
provinent
d'una burguesia
comercial
ennoblida
i d'això
congelar-la
tal com va estar.
Ens ha arribat així
i la mantenim així
i expliquem
la funcionalitat
d'aquell edifici
i com la gent
que hi vivia
es anava adaptant
a les noves necessitats
en un entorn
que és el que és
i això.
I la casa Castellarnau
jo entenc
que amb les modificacions
que hi ha hagut
i amb els que se li dona
i això pot tenir
una utilització
la tipologia
d'edificis
és molt semblant
però la podem utilitzar
entenc molt més
per actes
recepcions
i coses
d'aquesta mena.
D'aquesta manera
evitaríem
una certa duplicitat
d'un mateix tipus
d'edifici
que des d'un punt de vista
d'en què gastem
els diners públics
doncs sembla
poc justificat
que tinguem dues coses
que pràcticament
rèplica una de l'altra.
Fent aquest recorregut
senyor Valar
un recorregut
una mica imaginari
a través de les zones
pel que serien
alguns dels edificis
emblemàtics
de la part alta
o projectes
s'ha recuperat
estic pensant en un
que s'arrossega
ja des de l'anterior mandat
el de Cala Garça
relacionat també
amb aquest aspecte
jueu
el Call Jueu
la zona jueva
de l'antiga ciutat
de Tarragona
quina és la seva
voluntat
sobre aquesta qüestió?
D'entrada
aquestes qüestions
qui ho porta
és el meu cap
que és el Joan Menchon
que és el que està
per sobre
de totes aquestes àrees
i això però val a dir
que ja m'agradaria
incorporar el que és
el patrimoni del museu
una part de la nostra història
com és la presència
de la comunitat jueva
la seva desgraciada història
perquè totes aquestes coses
també s'han d'explicar
i en aquest sentit
jo crec que Cala Garça
se li donarà
una solució
de musealització
i podrem comptar
amb el patrimoni
que representa
una obra
d'aquesta mena
s'està treballant
encara
quina solució
se li dona
per tant
no puc avançar
perquè
es treballa
amb diverses idees
abans ha comentat
com parlàvem
d'altres èpoques
més enllà de l'època romana
ha posat exemples
d'explicar
la xartres
explicar edificis
emblemàtics
com la tabacalera
també estic pensant
en èpoques
que segurament
històricament
han estat molt abandonades
a la ciutat de Tarragona
pel que fa
a la seva difusió
i explicació
com per exemple
el modernisme
seria una d'aquestes
també?
sí
el modernisme
és una d'aquestes
i ara s'està començant
a treballar
una ruta
modernista
i a valorar
els edificis
d'aquesta època
sí, sí
és que són moltes
vull dir
si anéssim
detallant-hi d'això
tenim un patrimoni
poc valorat
molt integrat
molt superposat
un sobre l'altre
som un exemple
en quant a
reutilització
sobretot
d'edificis
i el que
jo entendo dir
és que això és
com una estratigrafia urbana
i el que hem d'explicar
és cada una
d'aquestes capes
que estan
l'una sobre l'altra
o una al costat
de l'altra
què és com som
i que la gent
sàpiga veure
cadascun d'aquests
valors diferenciats
i contextualitzats
en la seva època
per què es van fer
com es van fer
i per què servien
en definitiva
ja per acabar
senyor Valar
tornant a un aspecte
més personal
de l'entrevista
li agradaria
que a partir d'ara
el ciutadà
els ciutadans
que a més el coneixen
segurament molts
des de fa temps
l'oblidessin
com a ex-polític
com a ex-portaveu
d'iniciativa
per Catalunya
Barça
a l'Ajuntament
de Tarragona
i el tinguessin
només en compte
com a historiador
i com a director
del Museu d'Història
que em vegin ara
com a director
del Museu d'Història
sí que ho oblidin
la història
és la que és
jo no obdico
ni renuncio
ni renego
d'allò que he fet
com a polític
aquí està
val la pena
que em recordin
però que entenguin
que ara estic
en una altra funció
jo sempre he explicat
que per mi
la política és una activitat
que ha de tenir
entrada i sortida
i que no m'agrada
la dedicació
professional
de manera indefinida
i si vol dir
que la meva sortida
va estar
sobtada
i sorpresa
s'ha d'acceptar
com a tal
i s'han de desenvolupar
altres aspectes
de la vida personal
de cadascú
seguis com a militant
però d'Iniciativa
per Catalunya
sí
i ajudant
amb allò que em sigui possible
tenint en compte
que ara tinc molta feina
en aquesta nova activitat
molt bé
temps tindrem
en els propers mesos
d'anar parlant
amb més detall
d'algunes dels projectes
de les propostes
que llença
el Museu d'Història de Tarragona
en aquesta nova etapa
que estrena
amb un nou director
al capdavant
l'historiador
Lluís Valar
que des d'aquesta mateixa setmana
com deia a més
el màxim responsable
del Museu d'Història de Tarragona
senyor Valar
molta sort
en aquesta nova responsabilitat
que vagi molt bé
i fins la propera
moltes gràcies
bon dia
bon dia