Un minut a tres quarts de dotze del migdia.
Deixem a Isenda que faci la seva feina, deixem la fiscalitat.
I volem cridar la seva atenció sobre una exposició
que es pot veure aquests dies al pati Jaume I de l'Ajuntament.
Es tracta d'una mostra titulada Tornar a casa.
L'exposició l'organitza, l'ha portat fins a Tarragona
l'Associació d'Amics de Tarragona amb la Xina Mudan
i pretén, entre altres coses, donar a conèixer la realitat
de molts nens i nenes xinesos que han perdut la seva família
per raons de violència diversa, a més a més.
Lídia Cintes és la presidenta de l'associació
i avui ens acompanya. Lídia, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, ens agrada que vingui la Lídia de tant en tant.
Perquè, entre altres coses, jo recordo que quan vam parlar amb ella
la primera vegada que va sorgir aquesta entitat
amb moltes ganes que continuen mantenint la força,
fan allò, la feina de la cursa del corredor de fons, no?
Poc a poc, però constant.
I ara ens heu sorprès, perquè val a dir que és una sorpresa
aquesta exposició, amb aquesta mostra que ve avalada per una entitat,
per una associació així, diguem-ne, internacional, no, Lídia?
L'associació es diu Morning Tears,
és una associació que va néixer a Europa,
mitjançant un noi, em sembla que és de Bèlgica,
que va anar a la Xina per motius professionals
i que es va trobar amb aquest problema, no?
Amb el problema que hi havia molts nens,
per la situació que fos, que es trobaven
per motius que es havien quedat desarraigats de la família,
per motius de violència, dels pares molts a la presó,
que es trobaven que...
Violència d'estat, la majoria de vegades, també executats,
perquè la pena de molts s'aplica a la Xina.
Exacte, què passava amb aquells nens?
Aquells nens no són per anar al monofenat,
la família moltes vegades no se'n vol fer car,
tios, avis, perquè moltes vegades...
No oblidem l'estigma que hi ha sempre als descendants d'algú
que ha patit repressió de l'estat.
És molt important i aleshores aquests crios
es trobaven que pràcticament quedaven al carrer,
desprotegits totalment.
Aleshores va sorgir aquesta associació,
que mitjançant gent que ja treballava a la Xina,
mirar de aglutinar esforços
per poder fer alguna cosa per tenir cura d'aquests nens.
I aleshores s'han creat centres o intenten crear centres...
Sí, exacte, de fet ja tenen uns quants centres
i aleshores el que estan fent és això,
anar treballant perquè es doni a conèixer
a la part més àmplia de tot el món
perquè puguin saber què és el que està fent
i anar a tenir més mitjans
per poder continuar fent aquesta tasca.
El que fan són centres d'acollida
en els quals els donen les primers ajudes,
com són l'atenció mèdica, el menjar, la roba,
assistència psicològica
i gent, sobretot, que teniu un colze
per poder repenjar-se en aquests moments
que ho passen tan bé a una criatura.
Poden treballar amb un cert relaxament
en aquest marc de la Xina,
tenint en compte que són penària...
Exacte, sí, a poc a poc costa, com tot,
però de fet estan aconseguint,
com ja ens va dir la Rosa,
que és la delegada a Espanya de Morning Tears el divendres,
estan aconseguint que s'involuqui el govern,
que és molt important,
i que l'administració tingui cura
i cada vegada més estan lluitant
perquè donin eines personal,
facilitats a l'hora de tenir centres
o espais per poder anar construint els centres
per poder atendre aquestes criatures.
I a poc a poc es van veient
que està donant-se els seus fluïts,
perquè a fet també tenen allà treballadors
que són d'allà
i són els que estan tenint cura dels nens
i que s'involucri el govern
i que s'adoni que és un problema
que s'ha de fer front,
és molt important.
És que sembla mentida en aquest món globalitzat
que diuen que vivim
substituint uns tòpics per d'altres.
La Xina abans era moltes coses,
ara la Xina és el jagan asiàtic,
la Xina és l'anfitrió dels Jocs Olímpics,
la Xina és o era fins fa uns anys
aquell país on s'adoptava canalla,
que estava en uns centres i en uns orfenats,
en una situació realment terrible.
Hi ha moltes Xines
i les imatges que es projecten
són una mica controvertides
i fins i tot aquí a Occident
creen una certa desconfiança.
Sí, de fet,
la Xina hem passat d'un país
totalment desconegut,
perquè ells mateixos ja no volien molt donar-se a conèixer,
estava molt tancat
i clar, ara que el moment que s'obre
la Xina és molt gran,
la Xina té 40.000 coses per descobrir
i què passa?
Que normalment
el dolent o el greu
és el que es veu el primer
i clar,
s'ha de saber,
ells estan lluitant
per donar una imatge molt millor
de la que està donant,
però de fet,
la Xina té coses molt maques
però també hi ha coses dolentes
que si ara s'ha obert
i també ells volen
que des de fora
al món occidental
puguem ajudar
i aportar
perquè ells puguin tirar endavant,
també hi és un bon pas.
Clar, aquest model econòmic
que estan adoptant
sembla que està creant
molts problemes de desarrelament
en el món rural,
entre els joves,
les diferents generacions,
una societat
que està molt apagada
a la tradició
però que està xocant
amb aquest nou model social
que arriba
amb aquest materialisme
una miqueta descontrolat.
Doncs sí,
la veritat és que sí.
Estem veient
amb aquests defassos
que hi ha
de la població del camp
que clar,
estan portant
que moltes ciutats
que són punts industrials
i punts importants
a la Xina
que ja arriba un moment
que és que tampoc
no poden acollir
tanta gent
i comencen a trobar-se
amb problemes també
d'atur
i aleshores
buscar de marxar d'allà.
La majoria de la gent
el que volen
és quedar-se allà
però moltes vegades
no hi ha tant pet,
comencen a trobar-se problemes
i que no tenen sortida.
S'han trobat
el que és un xoc molt gros
i assumir tot això
de cop en un país
tan gegant
vull dir...
Tornarem a l'exposició
però a mi m'agradaria
Lídia i aquests aquí
que parléssim
una miqueta
de l'associació
perquè afortunadament
sempre s'incorporan
ullens nous
a Tarragona Ràdio
i no tot el dia
estan enganxats a la ràdio
i potser
el dia que va venir
la Lídia
i va explicar
quina és la feina
que fan a l'associació
doncs valdria la pena
comentar-ho.
Sou una associació
relativament jove
a Tarragona
que la vau configurar
sobretot a famílies
que vau adoptar
nens o nenes xineses.
Sí, sí.
A veure, aquest era
una mica el punt de partida
d'aquesta associació
era això, no?
Doncs les famílies
que havien passat
per aquest procés
o que estan passant
potser aquests són els
que més necessiten
ara una mica
de recolzament
pel fet
que els està costant
arribar a les seves filles.
M'enten molt el termini, no?
Sí, sí.
Per portar els nens cap aquí.
Moltes dificultats.
Estan més que dificultats
a veure
les explicacions que donen
és que hi ha moltes famílies
ara es comença també
a obrir l'adopció
a Xina també
i clar,
primer se suposa
que volen donar pas.
Les pròpies famílies xineses
ja entren en aquest model d'adopció.
Comencen ja a entrar
en aquest model.
Això és una bona cosa, no?
I és important
perquè ja dius
el fet que hi ha
aquell problema
de la llei del fill únic
que ha portat
a tantes desgràcies
per a tants nens
estan lluitant
perquè això no arribi així
i a partir d'aquí
l'associació
es va crear
mitjançant famílies
que havien passat
per aquest procés
que teníem
amb les nostres filles aquí
i que encara no les tenen
però que tenen ganes
d'estar una mica
units amb aquest món
que sembla que te'n recorda
o t'uneix una mica més
amb el que tens allà encara, no?
I bueno,
el nostre fet
era el que volíem
i que a poc a poc
penso que anem aconseguint
el treball de formigueta
és això, no?
És d'una manera
donar a conèixer
aquesta gran Xina
que és tan llunyana
però que també és propera
que no només són les Olimpiades
sinó que també
tenen una cultura
que és bonica d'aprendre
que tenim un col·lectiu xinès
aquí a Tarragona
que s'ha d'integrar
a poc a poc
a la ciutat
i que de fet
a poc a poc
costa
el caràcter xinès
costa molt, oi?
costa
diuen que són desconfiats
és que el xinès
ha patit molt
el poble
planer
no estem parlant
dels grans polítics
ni els grans governants
sinó el que és el poble
el dia a dia
venen d'una història
molt, molt, molt dura
pateixen
i han patit
i estan patint molt
i aleshores
han rebut sempre
moltes batacades
que diuen
i és allò que
és el caràcter xinès
una mica
però de veritat
hem pogut comprovar
per alguns amics
que tenim
que són cautes
que poc a poc
però una vegada
posen el teu cor
el seu cor
la veritat
és que són persones
excel·lents
que tenen
unes mires
i tenen
una filosofia
i un carinyo
que la veritat
és que tenim experiències
d'uns quants amics
que són
de moment
ja heu pogut contactar
que és l'entitat
amb persones xineses
que viuen a Tarragona
sí, sí, sí
home, doncs
això és un èxit
està molt bé
diuen que és un èxit
i bueno, de fet
per nosaltres estem contents
perquè diuen
si nosaltres ja hem aconseguit
que ells ens escoltin
o que entenguin una mica
la filosofia
de la nostra associació
doncs ja és prou important
clar, perquè ara jo penso
Lídia
que a veure
la mitjana d'edats
de nens i nenes xinesos
de les famílies
que esteu a l'associació
quina pot ser?
entre els quatre
cinc anyets
no som més grans
no
a tot i perquè en el cas
que fossin més grans
clar, ara que se'n parla tant
dels llocs de Pequín
i tot plegat
la canalla
sigui xinesa
sigui tarragonina
o nigeriana
sempre fan preguntes
lògicament
i clar, de veure una miqueta
tot aquest moviment
tot això
que no sorgissin
doncs preguntes
perquè jo m'imagino
que tard o d'hora
vosaltres com a famílies
voleu anar allà
amb els crios
i tant
almenys en el nostre cas
és un tema personal
lògicament
però vaja
tot fa pensar
que
de fet fa pensar
home, una de les coses
a veure si aquí a l'associació
lluitem d'alguna manera
perquè les nostres filles
a veure, són ben catalanes
ho he dit sempre
però no té res a veure
però a veure
ells tenen una història
una petita història
que és evident que no es pot amagar
i ara ja comencen a entrar
a unes edats
que clar, el que dius tu
cada vegada
fan preguntes més
més més
ma filla personalment
quina edat té la teva dona?
la meva té 4
4 anys
i ara és l'edat
que ja comencen a preguntar
moltes vegades
no saben ni el que pregunten
ni com ho pregunten
però comencen a ser
més xafarders del normal
i de fet
mama
nena
anirem un dia
tu tens ganes
d'un dia tornar a la Xina
i pujar a l'avion
sí, sí, mama
sí
però no m'ho vull quedar sola
aquesta va ser la
clar, que no pensi
que a veure si aniré
perquè la canalla
quan és petita
té moltes pors
són petits
però algo
ho tenen al cap
i clar, és aquell moment
que aviat
has de començar
a dir-los més
normalment
la seva història
que la tenen
clar, però per això
esteu els pares i les mans
per donar aquesta confiança
i per tot
per això volem que sigui
una cosa normal
el fet que siguin xineses
el fet que vinguin d'un país
que té
un arremelament cultural
molt important
que té uns coneixements
que com els tenim
tan a prop ara
és bo aprofitar
que els tenim
perquè puguin compartir
aquestes experiències
perquè per als nostres fills
sigui una cosa normal
i per a nosaltres
també és una forma
d'enriquir-nos
i de fet també
ja que ens toca
viure en un món
que cada vegada
estem les races
tan barrejades
les unes amb les altres
de fet, a veure
és bo sempre
aprendre
que no pas
el tancar-nos
amb uns mateixos
de fet que la comunitat xinesa
sigui àmplia
això és un factor
important i interessant
pels vostres fills i filles
perquè a l'escola
es troben amb altres nens
i nenes xinesos
per tant ja no se senten
estranys i únics
això és molt positiu
és el fet que no sigui
un bitxo raro
volíem dir
perquè
té el color de pell
d'aquesta manera
penso que aquests problemes
avui en dia
ja crec que no
no es donen
però bueno
se pot donar el cas
i si tu veus
que n'hi ha altres nens
que es veuen
ni que elles
igual que ells
el problema és menys greu
i això facilita les coses
quin és el contingut
de l'exposició?
que són fotografies
sí
són fotografies
jo he portat
no es veu a la ràdio
però almenys
per poder-ho compartir amb tu
és una miqueta
una mica de fotografies
d'un dels centres
on estan aquests nens
i està una mica
recolzat
en
que petitets que són
sí, de tot
de tot
i a vegades són amb edats
amb 13-14 anys
que són edats
també bastant problemàtiques
n'hi ha de petits
n'hi ha que s'estan fent grans
amb centres d'aquests
aquí hi ha un peu de foto
que diu
els pares de Wanli
van ser ejecutats
la setmana passada
la nena sembla feliç
aparentment
sembla que ho ha superat
és a dir
que aparentment
aparentment
malsons
per por
autolesions
ansietat
retrocessos
miccions nocturnes
vergonya
sentiment de culpabilitat
alerta constant
traumes
estem parlant de canelleta
molt petita
l'empresonament
o l'execució
de pares
no aturen
i fa que comencin
la violència
i els abusos
senzillament
produeixen canvis
els perjudicis
que hi ha a la Xina
i això
estem llegint
textualment
del que proposa
l'exposició
diu
els fills dels criminals
són criminals
això
sempre
sempre
tenen aquesta mentalitat
la mare em va dir
que no jugués
amb aquell nen
se suposa
perquè el seu pare
havia estat ejecutat
no podem acceptar
Jan Zue
a la nostra família
la seva mare
va matar el seu pare
Jan Zue
porta mala sort
molts perjudicis
fruits de la incultura
moltes vegades
lògicament
que alguns col·lectius
tenen
altres no
no és que tota la Xina
sigui així
però estem parlant
de nuclis molt pobres
i nuclis que encara
estan molt
molt tancats
a veure
aquí veiem que són
unes instal·lacions
que estan
bé entre cometes
si parlem de la Xina
si les tinguéssim aquí
ens escandalitzaríem
però imagino
que són les instal·lacions
que poden oferir
aquesta entitat
amb els recursos
que tenen
però vaja
són instal·lacions
molt bàsiques
no hi ha luxes
ni coses que no
res d'això
per tant
jo m'imagino
que és una entitat
que busca
apadrinament
recolzament
econòmic
també
moral
que se'n parli d'ells
però que també
hi hagi aportacions voluntàries
avui en dia
amb això de les ONGs
és complicat
demanar aportacions
econòmiques
però
aviam
sempre hi ha una bona causa
si no és aquesta
és una altra
i si et cau aquesta a les mans
per què no
vull dir que d'alguna manera
fer aquesta exposició
també serveix
perquè nosaltres
puguin col·laborar
amb l'entitat
exacte
a veure
el més important
és això
donar-se a conèixer
perquè clar
està a Barcelona
la delegació
però sempre és difícil
arribar
perquè dius
hi ha moltes ONGs
hi ha moltes organitzacions
benèfiques
que treballen
amb moltes desgràcies
i moltes penes
en aquest món
i bueno
ells eren uns més
que tenien ganes
de donar-se a conèixer
aquí a Tarragona
i a través nostre
que tenim una mica
a veure
amb el que és Xina
tots dos
van voler
veure la possibilitat
l'Ajuntament
es va oferir
aquesta possibilitat
de poder-la portar aquí
i bueno
i de fet
és això
es volen donar-se a conèixer
volen que sàpiguen
quina és la situació
d'aquests nens
com estan treballant ells
i evidentment
buscar persones
que vulguin col·laborar
ja no tan sols
equinòmicament
sinó també
voluntaris
perquè puguin estar
amb aquests centres
o poder estar
en qualsevol lloc
delegació
o el que sigui
per poder fer
trasques d'administració
i poder recaptar fons
en fi
qualsevol ajut
és útil
però evidentment
el més important
és l'ajut econòmic
ells només
van
amb aportacions
amb apadrinaments
i aleshores
és el que
volen donar a conèixer
per poder tenir
cada vegada més
per poder
que aquests centres
siguin millors
de fet ara estan
començant un projecte
que d'aquí és el nom
de l'exposició
que es diu
Tornar a casa
que en lloc de construir
aquests centres així
que són més freds
que no deixen de ser
una institució
fer el més semblant
a casa
aleshores el projecte
que tenen ara
és fer cases
unifamiliars
en la qual
només hi visquin
3-4 nens
amb persones
que els hi faran
com de pares
i que ells puguin sortir
a comprar
puguin tenir
una vida normalitzada
dins de tot
una vida dintre del que tenen
més normalitzada
exacte
a veure
és una opinió personal
però no caiem
en el parany
partim de la base
que la majoria
de la gent
que habitem
en aquest planeta
són bona gent
i tenim sentiments
i ens sap greu
que hi hagi canalla
que passi aquesta situació
però a vegades
caiem en el parany
de dir
oh jo no puc canviar el món
evidentment
jo no puc ajudar
a tots els nens del món
evidentment
però potser em pots ajudar
3
exacte
doncs el parany
que no puc
no faig res
a veure
doncs
pot ser aquesta
pot ser una altra
però val la pena
acostar-se
per un exemple
la forma
una de les formes
que tenen
d'una opció
de contribuir
a la gent
en apadrinari
és per exemple
donant 25 euros
al mes
que això és el que costa
l'alimentació
i la roba
i bueno
d'un nen
en un mes
25 euros
i les seves necessitats
materials estan completes
que no és que vulguis dir
quan la padrina
que sigui aquell nen
com hi ha moltes vegades
que també en la foto
que sí que es fa
però vull dir
és ajuntar
però saps que
el gasto mínim
que tenim
per poder alimentar
aquell nen
donar-li la roba
la medicació
el que necessiti
la cura d'aquell dia
són 25 euros
només que una persona
que s'hi pogués
ajudar
fent
doncs mira
jo em comprometeixo
amb això
que són 25 euros
avui en dia
al món
i saps que pots tenir cura
d'aquest nen
visiten l'exposició
no els compromete res
i coneixen una realitat
que ara que diem
que no hi ha distàncies
al món
doncs que tampoc
no n'hi hagi per això
Lídia Cint
és un plaer com sempre
que vagi molt bé
gràcies
moltíssimes gràcies
per a tu
per donar-me l'oportunitat
adeu-siau
bon dia
bon dia
bon dia