Senyor Daniel Pí, president del Consorci d'Aigües de Tarragona, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Aquests dies s'ha parlat molt de la sequera, de la manca de pluges.
La situació és preocupant a les comarques de la demarcació de Tarragona?
Amb una climatologia com la Mediterrània, l'aigua sempre és un bé escàs.
Aquest any ho és més, i per tant, d'alguna forma hem d'estar encara més alerta.
Però això no és un país com Finlàndia, no és un país com Alemanya,
sinó que tenim unes característiques que en algunes coses són molt positives,
però l'aigua és escassa.
Per tant, sempre, no aquest any, sempre l'utilització de l'aigua és una cosa que s'ha de fer
amb molta cura, amb molta intel·ligència.
Des de fa diverses setmanes, però des de les diferents administracions,
s'està alertant que la situació en un any és especialment complicada.
Hi ha el perill que si les situacions per llonguis puguin arribar a restriccions?
En el cas del que compet el CAT, el Consorci d'Aigües de Tarragona,
l'alimentació que tenim a partir de l'Ebre ens permet garantir
que aquest estiu hi haurà un subministrament regular.
Això no vol dir en absolut que no haguem d'extremar les mesures d'estalvi.
Precisament per això, aquests dies hem presentat
la campanya gota a gota s'esgota amb tot el que porta afegit,
que de fet no és una cosa nova aquest any,
que és una continuïtat del que ja vam començar l'any passat.
És una campanya que fem a mitges amb la Diputació i el Consorci d'Aigües de Tarragona
i que el que busca és donar elements a la gent perquè faci allò que deia, un ús raonable.
No es tracta que la gent no gasti l'aigua que necessita,
el que es tracta és que la gent no gasti l'aigua que realment no necessita.
Ara parlem d'aquesta campanya, de com efectivament fer un ús raonable de l'aigua,
però per tacar aquest primer capítol de l'entrevista,
quan aquests dies, i perdoni que insisteixi, s'està parlant tant d'aquesta situació,
moltes vegades aquesta alarma se centra especialment en la Conca del Ter i la Conca del Llobregat.
Aquí a les comarques de Tarragona, el trasbassament d'aigua del riu Ebre
ens aïlla una miqueta d'aquesta situació més delicada?
L'abastament de l'àrea del camp de Tarragona bàsicament s'efectua amb recursos propis,
no ho oblidem, amb pous i captacions que tenen els ajuntaments,
i també amb aigua de l'Ebre.
Bàsicament amb aigua de l'Ebre.
Per tant, podem dir que aquest estiu l'àrea de Tarragona tindrà un subministrament similar
al que ha tingut els anys passats, no hem de patir.
Però insisteixo molt, això no vol dir que no haguem de ser curosos amb l'ús de l'aigua.
No és competència al cap i a la fi del CAT, del Consorci d'Aigües de Tarragona,
però aquesta setmana és notícia el comentari de la possibilitat de traslladar aigua
amb vaixells d'algun port d'Europa on d'ells podria ser Tarragona?
Escolta, li puc assegurar que aquesta és una qüestió que no compet al CAT,
en el sentit que si s'han de prendre decisions per unes situacions d'emergència allà on estiguin,
aquestes decisions competeren a l'administració hidràulica.
Serà el Departament de Medi Ambient i l'Agència Catalana de l'Aigua que farà allò que convingui.
Nosaltres aquí no som els interlocutors adequats per contestar aquest tipus de qüestions.
Gota, gota s'esgota. Aquest és el títol d'aquesta campanya que ja es va posar en marxa,
de fet, com comandàvem ara fa un parell d'anys, es renova.
Parlàvem abans de consells per fer un ús raonable de l'aigua.
Quins consells podríem donar als nostres ulls, senyor Pi?
La primera qüestió és saber quanta aigua estem gastant,
si som un usuari particular, domèstic, a casa nostra.
I això que sembla una cosa molt simple, nosaltres ho volem fer més fàcil.
Per això una de les coses que fem dins d'aquesta campanya és suministrar en aquells municipis
on es fa una petita carpeta on amb molta facilitat es poden fer els números
que la gent sàpiga quanta aigua està gastant a casa seva.
Perquè si fem aquests números i la gent que ens està escoltant els pot fer,
doncs ens hauria de sortir uns 100 litres per persona i dia.
100 litres per persona i dia es considera que és el que es necessita realment,
és l'estàndard d'ús d'un ús raonable.
S'ha parlat de 100 litres, tenint en compte quilos, rentadores...
Rentadores, i s'agafa el consum de tota la casa, es divideix,
és que és mensual per 30 i pel número de gent que hi visqui.
D'entrada això, que pot semblar molt simple, ens pot donar moltes pistes
de si som eficients a casa nostra.
Si surten 112 n'hem de patir.
Però si ens sortissin valors de 200, alguna cosa passa.
Alguna cosa malament a ser enfec.
Alguna cosa passa que pot ser un mal hàbit o una mala instal·lació,
totes dues coses.
Molt bé, mesurar això ja és una primera cosa que convidem a la gent a fer.
Hi ha un segon element.
Tenim coses molt simples i les posem a títols simplement d'exemple.
Però la gent que tindrà accés en aquesta campanya
rebrà uns dosificadors, uns airejadors,
que són uns mecanismes que permeten que amb un ús absolutament igual d'una ixeta,
d'un lavabo, d'un punt de suministre, d'un punt de cuina,
la sensació és la mateixa, però en canvi per rentar-se és la mateixa,
neteja exactament igual, però la barreja amb aire de l'aigua fa que gasti menys.
Són uns elements que els posem com a exemple del que es pot fer.
Aquests airejadors, discrepi, que sempre que s'han difós han tingut molt d'èxit.
Què ha de fer la gent que vulgui també amb accés?
A les poblacions on aquest any els ajuntaments ens han demanat,
i hi ha d'una vintena d'ajuntaments que han demanat aquest any participar en la campanya,
rebrà a tothom a casa seva una carta,
a la qual li convidaran a anar a un punt on se li donarà tota la informació,
insisteixo molt en la informació,
però també se li donaran aquests elements que permeten reduir l'estalvi,
reduir el consum d'aigua.
No ens quedem només en això.
També fem una feina de cara als escolars,
de les poblacions que ens ho han demanat,
on convertim els nois i noies en auditors.
Els fem auditar a ells el consum d'aigua que fa l'escola
i decidir si és un consum raonable o no raonable
i si es pot o no es pot millorar.
Això també hi ha hagut una sèrie d'ajuntaments
que ens ho han demanat i que ho tirarem endavant.
Això potser seria la part més visible de la campanya,
però no ens podem oblidar que ens queden dues coses més
que també són importants de fer.
És la feina amb els ajuntaments.
Disposar d'una base de dades dels consums municipals
i, per tant, de les possibilitats d'intervenció
i les possibilitats de millora,
i això és una feina poc pública,
però que fem freca-freca amb els ajuntaments.
Feina fosca, però necessària.
Feina imprescindible.
Ningú no entendria que demanéssim
que a l'altra banda del comptador la gent fos molt curosa
i que a la banda d'aquí del comptador
resulta que estiguessin perdent una quantitat d'aigua
que no tingués cap tipus de control.
Per tant, això s'ha de controlar i s'ha de mesurar
i s'ha d'aconseguir que no hi hagi pèrdues
o que hi hagi les mínimes imprescindibles.
I també volem fer unes jornades sobre tarifes d'aigua,
perquè a vegades, per les tarifes,
allò que quan ens toca amb la butxaca,
tots entenem més bé les coses,
per la vida les tarifes es pot incentivar l'estalvi.
I no sempre, no sempre es fa.
El títol d'aquesta jornada seria alguna cosa
com tarifa de l'aigua com a eina de gestió?
El títol potser és el que menys em pot arribar a preocupar,
però sí que el que volem és que els gestors de l'aigua
a nivell local,
recordem que el Consorci només abasteix fins als dipòsits municipals,
no som els que distribuïm a les cases.
Dels dipòsits municipals cap a les cases,
hi ha empreses,
en algun cas ho fa directament l'Ajuntament,
cada lloc pot ser diferent.
Molt bé, doncs volem estar segurs
que els gestors,
a l'altra banda del dipòsit,
els gestors en domèstica,
que n'hi ha que ho fan extraordinàriament bé,
no cal ni dir-ho,
però que tenen totes les eines
i que a les tarifes que s'apliquen a les nostres poblacions,
que n'hi ha moltes que ja ho fan,
insisteixo una vegada més,
però que tenim unes tarifes
que penalitzen l'ús excessiu
i que afavoreixen l'estalvi.
I això són tècniques aquelles potser molt ensopides
i molt avorrides,
però que són unes eines que la gent les entén magníficament bé.
Creu que actualment el preu de l'aigua,
el preu que paguem als consumidors,
és raonable?
Perdó, això del preu de l'aigua
sempre és una cosa que s'ha de posar en comparació.
Perquè algú també ha comentat,
escolti'm, si realment falta aigua,
doncs pugem el preu
i llavors la gent se n'adonarà que és un pescat.
No, déu-nos en guarda,
regular les coses allò per l'oferta i la demanda
en un cas d'un bé absolutament bàsic com és l'aigua,
seria un autèntic disbarat.
No, el preu de l'aigua sempre és una qüestió de saber
què hi posem a dins.
Per donar aigua,
en primer lloc aquesta aigua s'ha d'agafar d'un origen,
s'ha de potabilitzar,
això és un cost,
s'ha de distribuir,
s'ha de portar fins al lloc,
s'ha de distribuir,
això és un altre cost,
i no ens n'hem d'oblidar que en el rebut de l'aigua
també hi tenim el cost de retornar aquella aigua neta a lloc.
Que això és una cosa que com que cada vegada
som més exigents,
i és bo que siguem més exigents,
però com que cada vegada som més exigents,
aquest també és un cost,
el cost de la depuració,
que cada vegada puja més.
Per tant,
tenint en compte que som un país
que no agafa l'aigua,
la llença al barranc o al mar sense res,
sinó que fa uns processos,
aquí hi ha uns costos.
I aquests costos sempre els hem de comparar
amb els països del nostre entorn.
Em sembla recordar que a la mitjana a Catalunya
en aquests moments estem parlant de 1,31 euros,
parlo de memòria,
però no me'n vaig gaire,
1,31 euros metro cúbic,
de mitjana a Catalunya.
A França,
a l'àrea de París,
amb molta més disponibilitat d'aigua,
estan pagant 2,9.
Oh, però és que els francesos
tenen més nivell de vida.
Sí,
si deflectem el nivell de vida,
parlo també de memòria,
però no m'equivoco gaire,
a 2,3.
Per tant,
comparativament,
1.000 litres d'aigua,
1,3 metros cúbics,
tenint en compte,
perdó,
1.000 litres d'aigua,
1,3 euros,
tenint en compte
que aquí hi va
tot el procés d'abastament
i de depuració,
1.000 litres d'aigua,
escolti,
compariu amb el preu
de 1.000 ampolles d'aigua mineral
de litre
i a més a més
nosaltres l'hi portem a casa.
La gent,
jo crec que el càlcul
es fa de manera molt ràpida.
Ja per anar acabant,
senyor Pia,
abans hem estat parlant
de models,
de com les actuacions de la gent,
creu que en línies generals
s'està actuant correctament?
La gent ja està prou consciència
que amb l'aigua
hem d'actuar
amb especial cura,
diguem-ho així,
sense alarmismes,
però...
Aquí s'ha de mirar la cosa
sempre amb el got
més mig ple que mig buit.
Hi ha un fet
que és innegable.
A Catalunya tenim estabilitzat
el consum d'aigua
per evitar
des de fa bastant de temps.
No ens està creixent
i això és una bona senyal.
I moltes
de les noves actuacions
que es fan,
per exemple,
de tipus urbanístic,
tenen present
la necessitat
de l'estalvi d'aigua.
Per tant,
ja estem dissenyant
uns edificis
que incorporen mecanismes,
estem dissenyant
unes zones verdes
que ja no són tant,
no requereixen tant d'aigua.
Evidentment que tots
podem tenir al cap
aquella excepció,
aquell disbarat
que encara es fa,
però jo crec que aquesta
és una qüestió,
una batalla
que a poquet a poquet
a poquet a poquet
l'anem guanyant.
És imprescindible,
però,
i això és un missatge
que s'ha de llançar
amb absoluta contundència.
En el nostre país,
independentment
de les obres
d'abastament
que es facin
per urgència
o en llarg termini
al nostre país,
l'aigua serà
un bé
sempre
que serà
escàs
i que,
per tant,
és molt
i molt
i molt convenient
que el fem servir
amb tota la cura
que una cosa escassa
mereix.
Per millorar
aquest estalvi
i per reguanyar
l'eficiència,
en definitiva,
està previst
d'octerm
algun tipus
d'instal·lació,
algun tipus
d'obra
per aprofundir
una mica més
en aquest sentit,
senyor Pi?
Sempre
les obres
que s'estan fent
per una part
el Consorci d'Aigües
de Tarragona
però per altra part
els ajuntaments
o les empreses
subministradores
són esforç molt gran
en tenir la xarxa
en molt bones condicions.
Jo he de recordar
que el percentatge
de pèrdues
en xarxa
a Catalunya
està a 10 punts
per sota
de la mitjana
espanyola.
Quan parlem de pèrdues
perquè la gent
sàpiga
de què se'n parlen
a què ens referim?
Aquella aigua
que es perd
en el procés
de distribució,
aquell percentatge
d'aigua
que perquè hi ha
una petita fuita
és a dir,
aigua que s'agafa
a la captació
i que no s'arriba
a posar en el comptador.
Per tant,
s'estan treballant
contínuament
però la tecnologia
no ho és tot
i per tal
de fer un ús eficient
de l'aigua
necessitem uns còmplices
i aquests còmplices
són la gent
normal i corrent
tots i cadascun
de nosaltres
que a casa nostra
hem de tenir molt clar
que quan s'obre l'aixeta
estem fent ús
d'una cosa
que no és infinita
i que per tant
d'alguna forma
tenim l'obligació
de preservar-la
d'utilitzar-la
amb cura.
Senyor Daniel Pi
president del Consorci d'Aigües
de Tarragona del Cat
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
per explicar-nos
una miqueta coses
que ja sabem
que són de calaix
en molts casos
però que mai ve de més
en tornar-les a recordar.
El més simple a vegades
és el que més costa
en tot cas
ha sigut un plaer.
Moltes gràcies
bon dia.
Gràcies.