Les 10 del matí i 11 minuts,
quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
temps per parlar durant els propers minuts
en aquest programa de política i d'economia,
en el sentit de parlar dels impostos i de les taxes municipals
i també del projecte de la proposta de pressupostos
que l'equip de govern municipal portarà a plenari
en els propers mesos.
Tot això en aquest marc,
en aquest ambient de crisi econòmica general
i que també afecta, evidentment,
les arques i les finances municipals.
Per aquesta raó, aquest matí de dijous
han convidat el tinent d'alcalde responsable
de l'àrea de gestió econòmica i pressupostària de l'Ajuntament,
el senyor Pau Pérez.
Senyor Pérez, bon dia.
Bon dia, Alcar.
La situació econòmica no és bona, això està clar.
La crisi afectarà a grans trets,
després ja podem entrar en detalls,
però afectarà d'una manera clara
el projecte de pressupostos de l'Ajuntament de Tarragona
de cara al 2009?
Sens dubte.
Sí, sí, afectarà de manera clara.
La situació és dolenta per alguns sectors
que són importants dins de la part d'ingressos,
d'una banda,
i d'altra l'aportació de l'Estat també es veurà afectada.
On es nota especialment el tema dels ingressos,
en les arques municipals?
Evidentment, en el que és impost de construccions i obres
i en les taxes i licències urbanístiques.
Evidentment, la construcció
que aporta un volum relatiu,
però que estem parlant d'alguns milions d'euros,
que sempre són importants.
És un 2% del pressupost, però és important.
I les aportacions a l'Estat?
Les aportacions a l'Estat tenim de dos tipus.
Una, que tenim el compromís que no es tocarà,
o sigui que com a mínim no perdrem comba,
que és la part corresponent a la nostra situació.
La capitalitat, el nombre d'habitants,
tot això estarà en aquesta línia.
Però hi ha una altra, que és la liquidació d'impostos
que corresponen al govern central i ens transfereixen.
Això quedarà afectat,
però no tant com l'any que ve, segurament,
perquè això porta un retard sempre de l'impacte
de quan es fa la declaració de l'IAE
i quan es fa la recaptació.
No és automàtic de l'any anterior.
Per tant, encara serà pitjor el 2010 en aquest aspecte.
Ara que parlem d'això de les aportacions de l'Estat,
no podem oblidar que estem en ple debat
sobre el tema del finançament autonòmic,
del finançament del govern de Catalunya,
però, per exemple, també del finançament dels municipis.
I se n'ha parlat força en els últims dies.
El mateix discurs de l'alcalde,
la Diada Nacional de l'11 de setembre
va parlar d'això,
de la necessitat de millorar el finançament dels ajuntaments.
I recordem que hi ha pronunciaments claríssims
de les associacions municipalistes de Catalunya
o fins i tot a nivell general de l'Estat.
Hi ha hagut posicions d'alcaldes
de ciutats importants de l'Estat
reclamant això.
Com creu, Pau Pérez,
el tinent d'alcalde de gestió pressupostària,
que cap a on hauria de modificar-se també
el sistema per millorar el finançament
dels ajuntaments de Catalunya
i del conjunt de l'Estat?
Per mi és la gran assignatura de la transició.
Assignatura pendent encara, de la transició.
Jo estic en política els últims anys
de manera molt activa,
però fa molt que m'interessa
viure de primera mà
algunes coses de la transició.
i el que recordo ja d'aquelles dates
al principi és del 80,
és aquella distribució
entre el sistema d'impostos i de recursos
entre les administracions de l'Estat.
No hem millorat pràcticament,
hem incrementat molt la participació,
però no hem millorat substancialment
entre que altres administracions ho han fet.
O sigui, ara mateix segurament estem al voltant
del 35, 50, 15 i això no pot ser.
Aquest 50 és l'administració autonòmica,
la Generalitat en aquest cas.
Jo crec que no és només l'Estat
el que ens ha d'aportar,
sinó també la Generalitat,
que d'una manera important ha duplicat
l'últim any la seva aportació
a Tarragona concretament,
però encara d'una manera molt petita.
O sigui, hem aconseguit
al voltant de dos milions d'euros
i estem aconseguint inversions molt importants,
perquè si fem un repàs
a les que té en cartera a Gissa,
estem parlant de més de 100 milions d'euros,
que és una xifra,
és un volum molt important.
Però tot i així,
penso que hi ha un gran diferencial
entre el que ens obliga a fer la ciutadania
i també les lleis,
les noves lleis com el tema de ciutadania,
i els recursos que tenim per dedicar-hi.
O sigui, jo crec que és molt greu
que no s'atengui aquest tema,
que recorrentment els alcaldes
i les federacions i associacions
de tota mena i de tot signe
estan reclamant.
És un millor repartiment
del que està més a prop al ciutadà,
el que ha de suportar la pressió directa
perquè és el que té la persona davant,
no té una altra institució,
ni té una empresa,
ni té la persona davant.
És el que ha de poder tenir
els recursos materials ben utilitzats,
ben fiscalitzats,
amb més rigor i més control,
però, evidentment, disposar-ne.
A l'espera, doncs,
que miri tot aquest sistema,
que, com deia Pau Pérez,
és una assignatura que arriba fins i tot
o que prové des de l'època de la transició.
I, com dèiem,
en aquest marc de crisi econòmica en general
s'han de plantejar els pressupostos
i s'ha de plantejar també una proposta
d'augment d'impostos i de taxes municipals
de cara al 2008,
que de cara al 2009,
que acostuma a ser també un pas previ
a la presentació de la proposta de pressupostos.
Tenint en compte el nivell d'IPC
que tenim ara mateix,
a nivell d'Estat,
a nivell de Catalunya i a nivell de Tarragona,
quina és la voluntat política
de l'equip de govern
pel que fa a impostos i taxes municipals
de cara a l'any vinent?
Bé, nosaltres, evidentment,
el que està patint, com dèiem abans,
és el ciutadà
i nosaltres el que no farem
és incrementar la pressió.
I no incrementarem la pressió
perquè en aquests moments,
efectivament, el que s'ha de fer
és procurar que tothom pugui
atendre les seves necessitats
i desenvolupar inversió
amb el màxim de la nostra capacitat
per fer moure els diners.
Nosaltres no incrementarem la pressió
tot i que tindrem una situació
molt complicada.
Però aquesta situació molt complicada,
a mi sempre m'heu sentit dir,
i aquests micròfons més d'una vegada,
que el que era l'herència anterior
afectava relativament.
I afectava relativament per dues coses.
Però, d'una banda,
perquè nosaltres sempre tenim un sistema
i uns ingressos recurrents
propis dels nostres impostos
i propis de les altres administracions.
I això és un sou que cada mes,
que cada any tenim,
per tant, a dures penes
arribem a final de mes,
a final d'any, però arribem.
Però, d'altra banda,
està l'endeutament,
que té també dues branques.
D'una banda,
el que l'Estat ens deixa
i que estem reclamant
que deixi de fer com a mínim
durant la crisi,
que és que no es deixa endeutar
per damunt d'un cert nivell,
i d'una altra,
el consum que hem fet ja
d'aquesta capacitat.
M'explicaré.
O sigui, si nosaltres podem endeutar-nos
en dos, en realitat,
en 140 milions d'euros,
demanem a l'Estat
que la llei d'estabilitat
aquest any no s'apliqui
i puguem ultrapassar
aquest límit del 110,
d'una banda.
Per què?
Perquè ja el tenim consumit.
És cert
que això passa a molts ajuntaments,
però a mi em preocupa
el que s'ha fet aquí
i passa el meu.
Que quina conseqüència té?
Que estiguem al límit.
Doncs això,
que s'ho han gastat abans.
Home, s'ho han gastat abans
i també hem de dir
que s'ha invertit.
Per tant,
no tot el que s'ha fet
s'ha fet malament.
No vull recordar
coses de 30 milions
que no s'han fet bé,
però evidentment
aquest endeutament
té una part positiva
que està al carrer
i que són equipaments
i obres fetes.
Però és possible endeutar-se més?
Què és el que reclama
l'Ajuntament a l'Estat?
Bueno,
És a dir,
esperen una resposta positiva.
Sí,
perquè si no tenim
un altre mecanisme.
L'altre mecanisme
és un nou pla financer.
Aquest consistori
que jo ho vaig criticar durament
per les conseqüències
sobre la despesa corrent
que tenia.
M'explico.
Va demanar
en molt llarg termini
i amb una carència important
un seguit de prèstex
de volum
de 25 milions d'euros
fins a 33.
I nosaltres,
per fer això,
el que va fer
és un pla financer
que s'està complint.
Aquest pla financer,
d'una banda,
toca revisar-ho el 2009
i d'una altra,
si ho fem ara,
doncs podem incloure
al nou pressupost
aquesta variació.
Per tant,
si l'Estat
no en deixa
de manera genèrica,
autoritzant
a incrementar
el límit
d'un deutament,
nosaltres ho farem
per l'altra via
que és
amb un pla financer
que justifiqui
que tindrem un retorn.
En qualsevol cas,
diu que no
augmentaran
la pressió fiscal
sobre els ciutadans.
Això què vol dir?
Que bàsicament
totes les taxes municipals,
tots els impostos
estaran al voltant
de l'IPC.
De quin IPC?
Del de Tarragona,
del de Catalunya,
de l'Espanyol?
Del de Tarragona
perquè volem
mantenir aquesta coherència.
a mi em fa gràcia
que l'oposició
continuï trobant
això
estrany.
Nosaltres
fem un referent
per la nostra gent
i el referent
més proper
és aquest
i si alguna vegada
resulta que
en comptes de ser
com és
el més favorable
és el menys favorable
doncs ja mirarem
què farem.
Per del moment
és el més favorable
pels nostres.
O sigui,
estem parlant,
com que ha tornat
a baixar la inflació,
estem parlant
al voltant
del 4,7.
De fet,
4,7,
4,8.
L'aigua
l'altre dia
vam aprovar
l'increment
mitjà
del 4,8.
No hem fet
gaire propaganda
d'això
perquè l'any passat
també es va parlar
d'aquest tema.
Quines
taxes
poden
o no
haurien
de pujar això?
Hi ha dues
molt clarament.
Jo tinc avui
converses en l'oposició
i explicaré una mica
quina és la situació
perquè sabeu
que la taxa
ha de suportar
el cost del servei.
L'impost
grava
una situació
concreta
patrimonial
o d'activitat.
Però la taxa
és un servei públic.
I ja sabeu
el que va passar
l'any passat
en la brossa.
Nosaltres,
de fet,
la brossa
hauria d'incrementar-se
molt
perquè
l'any passat
ja no vam voler
cobrir-la
de manera sencera.
Però com que estem
immersos
en un canvi
d'ordenança
que va generar
l'equip anterior
i com que
entenem
que fins que no
estigui acabat
i establerts
els preus públics
és complicat
actuar
de la mateixa
manera
amb tothom,
doncs aquest any
també la congelarem.
Estarem parlant
d'un increment
també del 4,7.
És a dir,
que l'única
impost que l'any passat
sí que va pujar
de manera clara,
el de la brossa,
aquest any també
es congelarà.
sí,
el que encara
estic acabant
d'estudiar
és el de la grua.
La grua
no sé per què
i estic acabant
de mirar-ho,
ha tingut un increment
molt fort
i clar,
jo entenc
que la grua
l'ha de pagar
el que aparca
malament,
o sigui que
això ho farem així.
Però de tota manera
encara no sé
perquè parlarem
amb els portaveus
i acabarem de veure
avui mateix
els estudis
i prendrem
una decisió
sobre el tema.
Però el tema
de la grua
amb això
què vol dir?
Que encara podria
pujar més?
Sí,
la grua,
el cost,
l'estudi econòmic
és d'un cost
molt important,
d'un increment
molt important.
Mirarem
a veure si
ho apliquem
de cop,
ho apliquem
en anys successius,
això es va intentar
amb l'altre govern,
el que passa
és que després
no es va fer.
O sigui,
quan hi va haver
un diferencial
van fer un increment
molt alt
i després
amb la idea
que els altres anys
continuïa aquest increment,
però després
no ho van fer,
o sigui,
després van continuar
amb l'IPC
i això el que fa
és que el gap,
el diferencial
cada vegada
sigui més gran
i estiguem,
entre cometes,
subvencionant
una cosa
que és complicat.
Tenim ja
una mica
perfilats
el que pot
anar a grans trets
el tema
de les taxes
i els impostos municipals
de cara a l'any 2009
i pel que fa
al projecte de pressupostos
que ja ens deia
al principi de l'entrevista
que és evident
que la crisi econòmica
actual
afectarà directament.
Com calcula,
com pensa,
com preveu
que serà el projecte
de l'any vinent?
Molt restrictiu,
doncs?
Sí.
Bueno,
perdona que acabi
de parlar d'ingressos
perquè, clar,
ja vam tenir
una reunió aquí
quan havíem tingut
la reunió
de la Comissió
de Bonificacions Fiscals
i llavors aquest tema
que era molt important,
aquelles 24 mesures,
si recordeu
que vam
engegar,
doncs m'agradaria
fer com a mínim
cinc cèntims,
o sigui,
simplement dir
que es posaran en marxa
totes aquestes mesures
de benefici fiscal
a col·lectius
com el tema
de la construcció
i a les famílies
i temes d'acció social
per actuar
davant de la crisi.
O sigui,
que això també
el que passa
és que té un impacte
relatiu
dins del que és
la pujada
de les tasses.
Pressupostos
restrictius,
evidentment,
evidentment
perquè tenim
una devallada
d'alguns
dels ingressos,
particularment
com hem dit
el tema
d'ICIO
i de llicències urbanístiques
i després
tenim
un increment
de despeses
important
en algunes
de les coses
del que se'n diu
corrent.
Compromisos
que no tenen
a veure
amb
l'acció política
pròpia
sinó
ja
moltes vegades
amb temes
de manteniment
que estan
en marxa
personal
seria manteniment
i finançament.
El finançament
té un increment
molt fort.
Per què?
Perquè els tipus
d'interès
s'han incrementat
i a nosaltres
ens pot costar
entre un milió
i un milió
i dos cents
més d'interessos.
Les amortitzacions
com que teníem
més prèstec
també.
Estem parlant
de dos milions
i mig.
Aquí estem parlant
de tres milions
setcents
al voltant
de quatre milions.
Hi ha compromisos
amb grans
contractes
que s'havien fet
i alguns
que s'han acabat
de fer
que incrementen
l'IPC
i que per tant
també
tindrem
un diferencial.
El tema
de personal
que com sabeu
estem dedicant
una atenció
molt important
a la casa
que mancava
lideratge polític
i que d'alguna manera
el funcionari
necessitava
un seguit
de coses
que estem
atacant
molt directament
també
té un increment
important.
Ja l'ha tingut
en guany
però l'any que ve
sobretot
si penseu
que hi ha
50 guàrdies urbans
més
44 al final
però una cinquantena
i que volem
fer 25 més
i 25 més
doncs això
només aquest capítol
també pot pujar
en torn
al 6 o al 7%.
I això
pot anar en detriment
de què?
Perquè clar
els diners
no es poden estirar
com un xiclet.
I més en guany
o sigui
nosaltres en guany
el creixement
serà
molt proper
a 0.
O sigui
no serà
com l'any anterior
va arribar a ser
el 7%
i els anys
immediatament anteriors
seran
molt
molt de bonança
econòmica
que no es va saber
aprofitar.
A vegades
estàvem creixent
al 8 i mig
al 9
i no es va aprofitar.
En guany
jo no crec
que pugem
més
del 1
no crec
que pugem
més
del 1
del 2
pel que fa
a corrent.
a despesa
corrent.
Això també
pot afectar
tot aquest panorama
el tema
d'inversions.
El ciutadà
es pregunta
això afectarà
que l'Ajuntament
pugui fer
menys equipaments
menys coses
en definitiva.
Sí,
però perquè
és diferent.
Primer
t'acabo
el que em deies
de la despesa
normal
o corrent
en detriment
de què
doncs jo et diré
quines són
les nostres prioritats
ho hem dit
sempre
seguretat
amb aquest increment
de guardia urbana
i més accions
de seguretat
ensenyament
amb el tema
de les guarderies
que suposarà
també
la posada en marxa
també suposa
una despesa
corrent
important
i el tema
social
perquè
entraran
en alguns
programes
socials
que també
seran
molt importants.
Per això
la despesa
nostra
corrent
tindrà
tres eixos
principals
en detriment
del que sigui
ja mirarem
com acaba
de quadrar
com ho havies dit
però jo sé
que el ciutadà
també percep
que hi ha coses
més prescindibles
que d'altres.
Inversions
no,
inversions
nosaltres
funcionarem
seguint
aquell pla
que vam preparar
el de quatre anys
amb alguna
concreció
per exemple
no sé si recordeu
però clar
jo tenia
per cada any
dos milions
per actuacions
als carrers
doncs en guany
ja es veurà
quins són
i segurament
serà més
més de dos milions
d'euros
hi haurà
al voltant
de tres i mig
veurà quatre
per actuacions
concretes
ja amb nom
i cognoms
en projectes
que ja estan
fet
a diferència
d'anys anteriors
que es deia
que
i s'havia de fer
el projecte
i s'havia d'adjudicar
i no es feia
res dins de l'any
en guany
ens hem dedicat
més a fer projectes
i a preparar-nos
pel futur
o sigui
hi ha una revisió
lògica
del pla d'inversions
però hi ha una inversió
més potent
que la d'enguany
segur
que farem el pla
temps hi haurà
per
en fi
quan hi hagi
la proposta
concreta
de pressupostos
ja més es debati
en el plenari
temps hi haurà
de conèixer
més en detall
la qüestió
pressupostària
però per anar acabant
avui
en aquesta conversa
en aquesta entrevista
amb el tinent
d'alcalde
de gestió econòmica
i pressupostària
dues qüestions
concretes
que poden afectar
o no
a l'economia
a les arques
municipals
i els pressupostos
de l'any vinent
Fortí de la Reina
i Pàrquing Jaume I
dos temes
que venen del passat
com afecta
això del Fortí de la Reina
si és que afecta
econòmicament
i si hi ha
alguna cosa inclosa
o pot anar
alguna cosa
alguna partida inclosa
en els pressupostos
de l'any vinent
i després
el tema del Pàrquing Jaume I
del que tant s'ha parlat
pel tema
del desviament econòmic
ara amb una despesa
ja xifrada
amb 25,7 milions
d'euros
i amb una previsió
de 5 milions més
per la reforma
o la remodelació
del projecte
sobre el primer tema
jo fa molt de temps
ja vaig dir
al principi
del mandat
que tenia la sensació
que no ens costaria
un duro
jo crec que no ens costarà
ara hem fet una execució
subsidiària
que és el que hem preparat
des de contractació
que haurà de pagar
el propietari
després de mi
ho va dir
amb més autoritat
l'alcalde
per tant
estic tranquil
en aquest sentit
i el pressupost
no inclou res
en relació al Fortí
pel que fa al Pàrquing
home
té una incidència
a la empresa
tot i que nosaltres
el que hem fet
és donar aval
i la càrrega
aquesta càrrega
acaba comptant
amb la total nostra
o sigui
d'alguna manera
limita la nostra capacitat
d'inversió
però
no és directament
no ens representa
una despesa directa
de
financera
o sigui
els interessos
i l'amortització
tot i que hem demanat
carència també
la pagarà
l'empresa municipal
d'aparquaments
pel que fa
aquests 5 o 6 milions
de més
que s'han de gastar
ja sabeu que
això serà
quan
estigui el tema
aclarit
per tant
jo no ho veig
dins
d'aquesta legislatura
jo no ho veig
en tot cas
cap al final
o que estigui definint
i que hem entrastat
puguem anar fent
el projecte
però jo
des de llavors
per l'any que ve
no m'afecta
molt bé
doncs
agraïts aquestes qüestions
el Parc Ingema Primer
i el Fortí de la Reina
acabem aquest repàs
com dèiem
comentant una mica
per on poden anar els trets
en matèria de pressupostos
i també pel que fa
a impostos i taxes
municipals de cara
a l'any 2009
ara que ens trobem
en aquest període
i en aquest context
de crisi greu
econòmica
a nivell mundial
hem parlat avui
amb el tinent d'alcalde
de gestió econòmica
Pau Pérez
a l'Ajuntament de Terra
Nació Pérez
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia