És un quart d'una i cinc minuts, sona la banda.
Si algú diu quina banda, home, la resposta és òbvia,
és la Banda Unió Musical de Tarragona.
Enguany celebra el seu 15è aniversari.
Entre altres coses, per celebrar-ho,
ha preparat un concert per aquest dissabte a la plaça de la Font.
Ens acompanya en Josep Miquel Marsà, vicepresident de la banda.
Bon dia, Josep Miquel.
Hola, bon dia.
Benvingut. En Jordi Massip, sots director de la banda.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Fa quins anys tu ja eres a la banda?
Doncs sí.
És que sí?
És molt jove, és professor del conservador,
però és que és molt jove, el Jordi.
I coqueto perquè no diu l'edat.
Però aquí, vinga, doncs és igual.
Quan vas entrar a la banda?
Jo vaig entrar amb 16 anys.
Amb 16, perquè de fet l'esperit de creació de la banda
va sorgir amb tot un grup de músics joves, no?
Sí, van ser els propis músics els que van crear la banda.
Al principi eren 25 o 30, tots molt jovenets,
fa 15 anys, i a partir d'aquest temps s'ha anat treballant,
i avui dia podem dir que a la banda tenim quasi, quasi 80 components.
O sigui, amb 15 anys sembla que sigui poc,
perquè de 30 a 80, però la veritat és que formar un músic costa molts anys.
Oh, i tant.
I quan la vau crear, quants músics éreu, una mica la comparativa?
Sí, el que diu el company, uns 30-35 músics,
els que van poder replegar, i cada any anava augmentant la cosa,
perquè, clar, tenir escola, i també els músics de la ciutat,
i així, clar, cada vegada es van assabentant que hi ha una banda,
i volen formar part i tocar amb nosaltres.
L'escola va ser una proposta de la pròpia banda més tardana,
vull dir en principi, tímidament, com a banda, que ja n'hi havia prou feina,
tenint en compte la joventut, vau apostar també per músics ja consolidats
perquè estiguessin al capdavant, els més joves,
ara sou vosaltres que heu pres el relleu.
L'escola va ser més tard.
Sí, no molt més tard, per això, perquè dins de la filosofia
de la banda de música, de les bandes de música,
sempre hi ha la creació d'una escola per formar els músics de la banda,
perquè pugui tenir sempre una continuïtat, no?,
i fer una cantera per poder... que no s'acabi mai això, no?
I va ser l'any següent, o al cap de dos anys,
que ja es va crear l'escola, i també ha anat creixent molt
durant tots aquests anys.
Es va crear l'escola, es va crear la banda juvenil...
i, bueno, es va crear la banda d'iniciació, que en tenim tres,
es va ampliar l'escola, se segueix ampliant,
s'ha creat l'escola d'adults, amb molt d'èxit,
és una cosa que es va sobtar a tots,
perquè, bueno, sembla que en vam començar vuit o nou, o així,
i ara no ho sé exactament, però,
jo ho podré dir, la quantitat que hi ha.
L'experiència de l'escola d'adults ja des del començament,
jo no sé si us va sorprendre,
però, clar, estem parlant de persones ja d'una mitja edat
que dius, home, i ara jo m'he de matricular
i començar des del començament...
És a dir, que és una pedagogia diferent,
la que apliqueu lògicament dels adults
als que podeu aplicar amb els nens,
perquè són persones grans que volen divertir-se,
tocant un instrument, fonamentalment.
Hem de pensar que són gent que està tota una jornada treballant
i que al final d'aquesta jornada tenen ganes d'aprendre música,
no només aprendre música, sinó tocar un instrument,
i no només tocar un instrument, sinó poder-lo tocar en grup,
vull dir que tenim molts alumnes d'aquesta taula d'adults
que estan tocant amb alguna de les bandes de la nostra entitat.
És un 15 aniversari,
això sempre fa que es faci una miqueta de memòria,
d'aquells 30 del començament estàs tu,
però hi ha més integrants que continuen dins de la banda?
Sí, tenim en principi, d'entrada,
a part del Jordi, només tinc dues persones al cap,
són el Reyes Rubalcaba i l'Òscar Coig,
amb 70 i pico d'anys cada un,
i segueixen cada dia al peu de l'assaig, en aquest cas,
i els concerts, és un exemple a seguir per la joventut,
que a la seva edat segueixen coplint.
Parlem de músics de més de 70 anys
i agafant-ho des de l'escola mateix,
quina és l'edat mínima de músics que teniu a la banda?
Doncs el més jovenet són 6 anys.
Imagina't, aquí sé que hi ha generacions per tocar absolutament de tot.
Aquí sí que realment us heu lluït i a més de veritat.
No cal fer memòria d'aquests 15 anys que és prou coneguda,
però el que sí que és cert és que podem fer memòria dels darrers mesos.
No heu parat de treballar, només cal entrar a la vostra plana web
per veure la quantitat d'actuacions que heu fet.
Sí, la veritat és que ha sigut un any bastant atapeït
perquè, clar, una celebració així ho mereix,
i bé, hem fet un cicle de concerts per tota la província,
que hem anomenat concerts als auditoris,
vam tocar l'auditori de Pau Casals,
vam tocar també l'auditori de Salou,
vam tocar a Tortosa fa molt poquet,
vam fer un intercanvi amb una banda valenciana,
vam anar a Teruel, vull dir que, bueno, etcètera, etcètera.
Ha sigut un any ple.
Parlem d'aquest concert extraordinari del 15è aniversari,
però la vostra presència a totes les manifestacions festives de la ciutat
ja és a banda d'aquests bolus que feu fora de Tarragona,
i és un esforç important preparar aquest concert,
perquè vosaltres sou a la Cercavila, sou a la professor,
vull dir, és a dir, que esteu en el tema de Santa Tegla
com a qualsevol altra entitat, no?
Sí, anem a veure, el problema principal,
a part de preparar el concert i la fenya que comporta,
i ara aprofito per dir,
és que tenim un problema molt serió de local.
Jo us anava a preguntar pel local,
que és un clàssic des de la banda.
És un clàssic que diu,
doncs, complim 15 anys, però complim 15 anys sense local.
Nosaltres, gràcies al port,
podem fer funcionar l'escola,
amb més o menys dificultat,
però gràcies al port de Tarragona,
que s'ha cedit un local,
però el local que tenim d'assaig no és suficient.
I, bueno, és el problema que tenim pendents
i esperem que veiem si d'una vegada l'Ajuntament,
i sabem que no som nosaltres,
sinó que hi ha moltes entitats de Tarragona
en aquestes circumstàncies,
doncs es pot, no ho sé, fer alguna cosa
perquè puguem d'una vegada ensajar,
perquè precisament per demà que tenim assaj general,
pel concert del dia 20,
que ve la banda del Beric,
que és una banda molt important d'allà de València,
tenim que agafar una furgoneta,
tenim que marxar del local d'assaig,
tenim que buscar un lloc per ensajar,
i amb els costos que es representa tot això,
simplement, després d'aquí 15 anys,
potser ja ens toca, no?
Home, a nosaltres no ens correspon dir-ho,
però, vist des a fora, dius,
una banda de la qual la ciutat està absolutament orgullosa,
perquè és veritat,
tothom està molt orgullós de la banda Unió Musical de Tarragona,
que és present,
una ciutat com Tarragona no pot prescindir d'una banda
d'aquesta categoria,
que encara no tingueu local,
des de ja,
on estarà el col·legi Jaume I,
que ja estàveu allà en unes condicions,
i al Saavedra,
i a la plaça Sant Joan,
ara mateix, clar,
és que jo ara anava a fer tot el perible,
però que era una miqueta,
doncs,
d'anar amunt i avall,
en funció del local que quedava més o menys buit,
però sempre en unes condicions bastant difícils,
el local actual de sessió del Port,
està bé,
té condicions,
però es fa petit,
exacte,
es fa petit,
i hi ha un problema bastant greu d'espai,
no vull dir,
amb la quantitat de músics que hi ha,
no disposem d'una sala amb condicions,
primer per Cabrai,
i després acústicament,
és,
bueno,
no té cap tipus de condició,
no?
A veure,
jo ara no us posaré en el compromís,
o si feu el que vulgueu,
de dir,
posar-hi noms i cognoms al lloc on us agradaria anar,
però quines característiques hauria de tenir
el local que necessiteu
per fer la vostra activitat en condicions?
No demanem luxes?
En condicions,
senzillament.
Com hauria de ser?
Pues anem a veure,
nosaltres sabem que hi ha uns contactes
a través dels marejans,
amb un local que està per allà a la zona del port,
però bueno,
la cosa,
no puc dir que sabem perquè no sabem res,
o sigui,
es parla,
es parla,
però en concret no sabem res.
Nosaltres necessitem una sala d'assaig
lo suficient àmplia
perquè puguin cabre 80,
o el dia que puguem ser 100 músics,
o el que sigui,
però simplement per ensajar,
o sigui que no és que demanem
ni que tingui aire condicionat,
ni que tingui calefacció,
tot això no ens fa falta,
que si fa falta l'aire condicionat,
o es fa falta la calefacció,
doncs arrascarem la butxaca i la posarem nosaltres,
però un local com simplement per ensajar,
o sigui,
és que fa molt de temps que s'ha dit el local,
i s'ha mirat alguna cosa,
però no ho sé,
sembla ser que aquí a Tarragona
no n'hi ha locals,
o almenys no hi ha locals en condicions,
però bueno,
simplement és l'aspecte reivindicatiu
que portem 15 anys sense local,
i no s'agradaria passar 15 més sense local,
a mi em cau la cara de vergonya
quan vaig por ahí
amb les bandes de fer concerts,
per exemple vam anar a fer un concert
amb la banda joven,
la Villalba dels Arcs,
que té una banda,
sembla recordat,
de 20 o 25 músics,
vam fer un concert allí,
i ens va caure a tots,
bueno,
el que havia de caure,
de veure els locals que tenen,
la sala d'assaig,
una virgueria,
que la banda de Tarragona,
amb la meitat d'allò
nosaltres no tindríem prou.
Des del moment que hi ha aquesta reivindicació
és que no el vireu a curt termini
la sessió d'aquest local,
per tant cal continuar una miqueta aquesta lluita,
demostrant que no crec
que aquestes alçades
hagi de demostrar res,
que sou la banda de Tarragona
i que sou d'una altra qualitat,
i això us ho han reconegut per tot arreu.
Sí, no, la veritat és que
a vegades és difícil entendre
com la banda ha arribat
amb aquest nivell de qualitat
i de quantitat de músics
amb les condicions
que s'ha tingut
durant tots aquests anys,
vull dir,
imagina't si s'haguessin tingut
unes bones condicions,
on podríem estar ara, no?
Això és gràcies a l'esforç,
sobretot de la gent
que forma l'entitat, no?
I de les juntes directives
que hi ha hagut,
i les ganes
que té la gent
de fer música,
tocar en grup
i tirar endavant, no?
De les ganes
d'associacionisme que hi ha, no?
Jo, a veure,
hem de parlar del concert naturalment,
però sempre que hi hagi
l'oportunitat,
com que ja fa molts anys
que aquesta demanda,
justa demanda,
s'està fent,
doncs hem d'aprofitar
sempre a qualsevol ocasió
per recordar
que la banda de Tarragona
necessita un local
adient per fer la seva feina.
Exacte.
Tot i així,
no renuncieu
a obsequiar
a la ciutat de Tarragona,
només faltaria
amb un concert com el de dissabte.
Què heu preparat?
Bé,
el dissabte
el Jordi ara comentarà
la qüestió musical,
ens ve
la unió musical
d'Alberic
en devolució
de la visita
que vam fer nosaltres,
em sembla recordar
que era el mes de juny,
bé,
és una banda
que va guanyar
el segon premi
del certamen
de músiques
que es fa
allà
a la comunitat valenciana,
per tant,
és una banda potent,
jo fa 10 minuts
acabo de parlar
amb el president
i m'ha dit
que ell sobre l'escenari
segurament seran
entre 100
i 110 músics,
o sigui,
això dona
la importància
que té a aquesta banda,
no només
per la quantitat
de gent que tenen,
sinó,
com espero
que la gent de Tarragona
pugui escoltar,
per la qualitat
que tenen
i evidentment
nosaltres intentarem
estar a l'alçada
que es mereix Tarragona.
No dubtem.
Repertori, Jordi,
una miqueta
o si vols reservar-te
alguna cosa
però en principi...
No, no cal.
Mira,
nosaltres començarem
el concert
amb un pas doble
que es diu
15 anys d'unió musical.
És un pas doble
que el nostre director,
Joan Batista Meseguer,
ha dedicat
a l'entitat,
igualment com ho va fer
ja fa uns anys
que ens va fer
un pas doble
a la banda
i aquest any
el títol és
15 anys d'unió musical
per aquest 15 aniversari.
Després,
a continuació,
farem una obra
bastant coneguda
per tothom
que és
La Torre de l'Oro
i per acabar
el concert
una obra
ja d'una importància
i d'una qualitat
important
que és
La Suite Hebraica.
És una obra
que té diferents moviments
i on la banda
pot lluir
la seva qualitat
i els diferents timbres
i plans sonors
que la composen.
Hi ha un temps
per reivindicar
i un temps
per gaudir
de la bona música
ben interpretada
per la banda
Unió Musical
de Tarragona.
Esperem que el comentari
que ha fet
el Josep Miquel Marçà
no es converteix
en un pronòstic
15 anys més així.
Esperem que no,
que 15 anys
deia el Bolero
que era aquello
15 anys
o 20 anys
no és nada
doncs sí,
sí que és.
Anem amb compte
i que no es perllongui
en el temps.
Enhorabona
per la feina
que feu tots plegats
i sabeu
que us ho diem
molt sincerament
i moltíssimes gràcies
per venir avui.
Gràcies a vosaltres
per donar-nos
l'oportunitat
per explicar això.
I bona festa major.
No us hi canseuària
Gràcies.