El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí, 33 minuts,
estem a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
canviem absolutament de registre,
hem parlat d'història i també una mica de política
amb l'exalcalde i historiador Josep Maria Recasens,
i ara, com dèiem, canviem absolutament de tema
buscant l'actualitat més immediata, la d'ara mateix,
el que està passant ara mateix en un punt de la ciutat,
concretament a la ciutat de repòs i vacances de Tarragona,
on aquest matí s'inaugura aquesta primera trobada
de famílies de lesbianes i gais de Catalunya.
Una iniciativa prou interessant i que, a més, insistim,
comença aquest matí a desenvoluparà durant tot el cap de setmana
fins al proper diumenge.
Tenim la unitat mòbil desplaçada a aquest punt de la ciutat
amb Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Jordi Sorinyac als micròfons.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Ha començat ja la trobada?
Doncs sí, de fet, la trobada va començar ahir dijous
donant pas a una de les activitats més lúdiques d'aquesta trobada,
que s'allargarà fins diumenge aquí a la ciutat residencial.
Ara, en aquests moments, s'està fent la benvinguda institucional
al tret de sortida oficial d'aquestes jornades
amb la presència, entre d'altres autoritats,
de l'alcalde de la ciutat, el senyor Josep Fèlix Vallesseros.
Volem parlar d'aquesta trobada que, com dèiem, té dos àmbits clarament diferenciats.
Un, aquest gaire més lúdic, més informal,
i de l'altre, unes jornades més de debat i d'anàlisi
per parlar, per xerrar l'estat d'aquest col·lectiu.
Ens acompanyen dues persones, dos convidats.
D'una banda, la Maria José Ariza,
ella és la secretària de l'Associació de Famílies Lesbianes i Gais.
Maria José, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la Maria del Mar González,
ella és professora del Departament de Psicologia Evolutiva
i de l'Educació de la Universitat de Sevilla
i és una de les ponents d'aquestes jornades.
Maria del Mar, bon dia, bonos dies.
Bones dies, què hi ha?
Primer que tot, Maria José, comentem,
aquestes jornades es va donar i el tret de sortida.
Sou prop de 300 persones.
Quin balanç feu d'aquestes primeres hores?
Doncs estem molt contents tots plegats.
Un quòrum de participació sobre el que esperàvem.
i sobretot estem contents perquè el que més ens importa,
que són els nostres fills, s'ho estan passant d'allò més bé
i que és el que ens fa més gois, veure'ls feliços, riem i fem amics.
Al llarg d'aquests dies hem insistit que es tracta de la primera trobada
d'aquestes característiques que es fa aquí a Catalunya, a casa nostra.
Per què, des del vostre col·lectiu,
heu cregut necessari dur a terme una iniciativa d'aquestes característiques?
Bé, perquè, com tu has dit al començament, per dues raons.
Una raó lúdica, festiva, perquè som famílies
i volem conèixer-se entre nosaltres i compartir experiències.
I, per altra banda, també una altra vessant més reivindicativa,
en el sentit de dir que som famílies,
som famílies que tenien les mateixes preocupacions que la resta de famílies,
que és la felicitat dels nostres fills, la seva educació,
que tinguin totes les seves necessitats complertes.
I una miqueta estem cansats que es posi en tela de juicio
la nostra idoneitat com a famílies.
I per això també volem que això sigui un acte de visibilitat
i de normalització de les nostres famílies.
En aquest camí cap a la normalitat, que te'n busqueu,
precisament aquesta manca de visibilitat
és una de les principals hàndicaps,
de les principals mancances que heu de patir?
Bé, sí, perquè a vegades, i això encara hi és,
a la societat hi ha molta homofòbia
i sobretot també hi ha molt desconeixement
de què som les nostres famílies.
Però bé, també tenim nosaltres el que fer aquesta feina
i això és el que estem intentant fer cada dia
és a la nostra associació.
Els canvis legals, les lleis que es van aprovar el 2005-2006,
la llei de matrimonis homosexuals, la llei d'adopció,
va permetre donar un pas molt important per al vostre col·lectiu.
va ser aquest un punt de partida
per avançar de forma significativa cap a la normalització?
Va ser un punt molt, molt important
perquè d'alguna manera ens igualava
en quant a drets i obligacions també
amb la resta de famílies.
Però encara queda molta feina a fer
perquè hi ha molta feina a fer a nivell d'educació,
a nivell de societat
i sobretot es ha de lluitar contra,
i repeteixo, contra tot aquest sentiment d'homofòbia
que encara existeix a la nostra societat,
a aquesta societat i a la resta del món.
Falta fer pedagogia, per tant?
Sí, correcte. Falta fer molta pedagogia
que ha de partir també des de polítiques
que es facin des dels governs
en el sentit de normalitzar les famílies
i donar recolzament a les nostres famílies
i a totes les famílies en general.
D'això m'ho va preguntar a la Marimar González.
Ella és de Sevilla, però ens ha comentat
una miqueta el català.
Intentarem fer l'entrevista
en la mesura del possible en català.
Ella, com dèiem, és professora
del Departament de Psicologia Evolutiva
i d'Educació de la Universitat de Sevilla.
És una de les ponents d'una taula
que començarà d'aquí una estona a les 12,
que porta per títol
Homomaternitat i homopaternitat.
I és una de les responsables
d'un dels únics estudis
que s'ha fet a l'estat espanyol
sobre aquesta equació.
Ara parlarem d'aquest estudi, d'aquesta equació,
però així en termes generals,
què li sembla, senyora González,
que es dugui a terme una trobada
d'aquestes característiques,
d'aquest col·lectiu.
Val? És necessari? És indispensable?
Jo crec que en aquest moment és indispensable.
Després és necessari, en general,
cada vegada que un col·lectiu
que ha sigut marginalitzat
o que ha sigut eixat
cap a les marges de la societat
reivindica ser incluït de nou.
Necessita encontrar-se,
necessita reforçar-se, empoderar-se,
necessita perdre la excepcionalitat
que en gran medida han vivido
durant molt de temps.
I en aquest sentit,
jo crec que tant per a les madres
o els pares com per als nens
i és evidente en el cas dels nens,
està sent sent fantàstic.
És realment conmovedor verles
com arribaron cada qui en la seva família
i en el seu món
i han ido fent lazos
amb molta facilitat.
A nosaltres ens sembla
que aquesta és una medida necessària
en general
i en aquest moment,
just en aquest moment
en el nostre estado,
en tot el estado espanyol,
en el que se ha conseguïo
el canvi legislatiu
però encara necessitem
fer un canvi social molt més gran,
ens sembla imprescindible.
Les productions parten
aquesta situació de desequilibri,
tot i que fa pocs anys
es va produir aquest canvi important
en la legislació,
un canvi gairebé pioner
en molts aspectes.
La societat, en aquest cas,
no ha avançat al mateix nivell
que la legislació?
Bueno, yo creo que la sociedad
sí está avanzando muy deprisa
y los estudios mismos del CIS
que en torno a la homosexualidad
recogen cómo la sociedad española
ha cambiado increíblemente
en 20 años
en su percepción
de la homosexualidad
pero hay muchos elementos
que hay que cambiar todavía.
¿Qué elementos, por ejemplo?
Por ejemplo,
yo estaba yo pensando,
a ver,
empezando por un ámbito
al que van todos los niños,
la escuela.
La escuela sigue siendo
un entorno
en el que se tiene en la cabeza
un tipo de familia,
la familia convencional
de padre, madre y criaturas,
y eso se ve en todas partes,
desde los protocolos,
las cartas que llegan
a las familias
hasta los textos
con los que nuestros niños estudian.
Cuando estudian la familia,
estudian un tipo de familia
y la suya difícilmente
se ve reflejada ahí.
Las libras de text
trobar dibuixos
d'una familia
y no es necesariamente la seva.
Efectivamente,
no solo de ellos,
o sea,
le ocurre lo mismo
a los hijos de madre sola
o a los hijos de padres separados,
es decir,
hay todo un conjunto de familias
que ya no son tan excepcionales,
que es un volumen considerable
en la sociedad
que no se ven representados
en la escuela
y la escuela tiene que adaptarse.
Y quien dice la escuela
dice la sanidad,
dice los juzgados,
dice los servicios sociales,
los servicios de atención a familias.
Tenemos, digamos,
todo un conjunto de cambios
que hacer en las instituciones
que tienen relación con la familia,
porque no tenemos ningún derecho
a seguir poniendo barreras
a familias que tienen exactamente
las mismas circunstancias
que las demás.
Hay personas que se quieren entre sí,
que quieren a sus hijos,
que tienen características suficientes
para llevar adelante
el desarrollo de esos críos
de la mejor manera.
Y niños que están creciendo bien
en su entorno familiar.
Necesitamos,
todo el resto de la sociedad,
quitar las barreras
que permitan
que esas familias
se integren realmente.
Y yo creo que ese es el reto
que tenemos ahora.
hemos hecho el cambio legislativo
que permite el matrimonio
y la coadopción,
la filiación conjunta,
nos queda todo lo demás.
La María del Mar González
es precisamente especialista
en això,
en el paper dels nens
en aquestes famílies.
¿Cómo se desarrollan
que se desarrollan
els nois i noies
que viuen
amb pares o mares homosexuals?
Pues bien,
realmente se desarrollan
tan bien o tan mal
como quienes viven
con heterosexuales.
Eso dicen nuestros estudios
que hemos hecho
con hijos menores de edad,
el que estamos haciendo ahora
con hijos mayores de edad,
que han crecido
con gays o lesbianas
y todo lo que se han desarrollado
en un conjunto amplio de países.
Son muy coincidentes los datos.
Tanto que distintas academias
profesionales,
pues desde la pediatría,
la psicología,
la psiquiatría,
el trabajo social
o el psicoanálisis,
todas esas academias profesionales
se han pronunciado públicamente
diciendo que los gays y lesbianas
tienen las mismas capacidades
para crear entornos
favorecedores del desarrollo
que los niños que crecen
en estas familias
van a crecer
con las mismas oportunidades
de desarrollo
que los demás
y que por tanto
tenemos que hacer un trabajo
digamos de facilitar
la vida de todos ellos.
Realmente no estamos encontrando
dificultades en el desarrollo
en los niños que hemos estudiado
de distintas edades.
El fet de criar-se
però en una familia monoparental
¿es aporta alguna particularidad
en concret?
El hecho de que sean
un progenitor o dos
o que sean homoparentales
o biparentales
o tiroparentales.
Que viven en una familia
con dos padres
o dos madres.
Homoparentales.
Sí que les aporta...
Aunque de modo general
se desarrollan bien
y sin peculiaridades
con respecto a los que viven
con heterosexuales
el hecho de que su familia
sea así
introduce algunos matices
algunos caracteres específicos.
Mirando los aspectos
más positivos
nos hemos encontrado
que estos niños
tienen mayor flexibilidad
en su concepción
de los roles de género
que llamamos
de lo que significa
ser hombre o mujer
en nuestra sociedad.
Ellos admiten
con más facilidad
que tanto hombres
como mujeres
podemos usar
martillos, biberones,
secadores de pelo
o palas.
Ese sería un primer
efecto positivo
que tienen.
Hemos encontrado también
que son niños o niñas
más tolerantes
claramente
en su actitud
hacia la diversidad
y hacia la diversidad sexual
desde luego.
Luego
otro de los efectos positivos
que hemos apreciado
también
en el estudio
de los mayores
que estamos haciendo ahora
es que
han crecido
con más libertad
para vivir
su sexualidad
de un modo libre.
Nos hemos encontrado
que hay muchos
más heterosexuales
que homosexuales
dentro de ellos
pero todos ellos
reconocen
haberse podido plantear
qué serían
y cómo vivirían
y qué sentían
sin presión.
Y quienes se han vivido
como heterosexuales
pues algunos de ellos
se han planteado
si serían homosexuales
o no
y lo han podido plantear
sin angustia
digamos
y quienes se han vivido
como homosexuales
que son la minoría
lo han hecho
sin problemas.
Ya quisiéramos
que en todas las familias
eso fuera así
cuando todavía resulta
tan complicado
ser gay o lesbiana
en esta sociedad.
Eso en los aspectos positivos.
En lo que puede encontrarse
de problemas
de aspectos más negativos
que no tienen que ver
con la familia en sí
sino con la sociedad heterosexista
en la que crecemos
igual que
las familias
de personas inmigrantes
no tienen problemas
en sí mismas
sino
si crecen
en una sociedad
xenófoba
¿verdad?
Pues
sí que nos encontramos
que son chicos
que han tenido que
en ocasiones
encontrarse
con rechazos
y han aprendido
a responder
a ellos
que tienen que
luchar contra
la excepcionalidad
ahora ya menos
porque justo
por este tipo
de encuentros
se van sintiendo
menos excepcionales
saben que hay más niños
que viven con dos mamás
o con dos papás
pero muchos de ellos
han crecido
sin conocer
a otras familias
sobre todo los que son
más mayores ahora
crecieron sin conocer
a otros chicos
en sus mismas circunstancias
de hecho nos han pedido
a nosotros
que les pongamos en contacto
y vamos
preparando un encuentro
de mayores
de hijos adultos ya
jóvenes
que han crecido
con gays o lesbiana
y desde luego
han vivido
ahora ya menos
la ilegitimidad
el hecho de que sus padres
no se pudieran casar
o sus madres
no se pudieran casar
que no pudieran tener
los beneficios
que otros tenían
por el hecho
de tener
efectivamente
acceso legal
vínculo legal
reconocido
con los dos progenitores
eso está cambiando
afortunadamente
y yo espero
yo estoy muy confiada
en que efectivamente
los distintos colectivos
profesionales
que tienen relación
con estas familias
también vayan cambiando
sus actitudes
las familias
a las que estamos
entrevistando ahora
que estamos volviendo a estudiar
nos dicen
que empiezan a notar el cambio
que van al pediatra
por ejemplo
y les dicen
pero bueno
¿quién es la madre?
y dicen las dos
y ya está
no hay más problemas
y no pasa nada
no pasa nada
o no pasa nada
en la mayor parte de los casos
si están teniendo
más problemas
en las escuelas
porque todavía faltan
como decíamos
instrumentos, materiales
formación
pero bueno
yo diría que
paulatinamente
las cosas van cambiando
y bueno
creo que tenemos
el deber de hacerlo
la responsabilidad
como sociedad
de favorecer
que estos niños
también crezcan
entre nosotros bien
de fet
celebrar aquesta trobada
avui el 2008
es possible
amb la màxima normalitat
sense cap tipus
de problema
pero también serveix
una trobada
d'aquest tipus
per parlar
per conèixer gent
que durante
molts anys
ha viscut
gairebé
en l'anonimat
mitjana
la clandestinitat
per recordar
uns temps
que han estat
certament
home
no sé si catalogar-los
com difícils
però sí
com a mínim
complicats
home
jo penso
que tota la gent
que estem aquí
i ara no parlo
dels nostres fills
sinó parlo
de nosaltres
com a gays
o com a lesbianes
hem tingut
en la nostra vida
una etapa
en la que
hem estat
com es diu
ficats
a l'armari
però bueno
els nostres fills
d'alguna manera
són
les persones
que ens han fet
sortir d'aquest armari
amb més força
que mai
per lluitar
per els drets
dels nostres fills
que és el principal
i el més important
que tenim a la vida
ja per acabar
qui ha de dur a terme
aquest paper
per aconseguir
la plena normalització
que parlàvem ara
que aquests col·lectius
que treballen
amb aquestes famílies
doncs
també
hi participin
plenament
a qui li correspon
doncs
dur a terme
aquest paper
per aconseguir
la normalització
l'estat
ha de continuar
legislant
el poder executiu
les pròpies famílies
han de continuar
reivindicant-se
qui ha de fer
un paper actiu
yo creo que hay un trabajo
en los dos frentes
por una parte
las familias
tienen que seguir
reivindicando
llegando a las escuelas
diciendo abiertamente
somos las madres
de fulanito
venimos a presentarnos
y tal
de manera que sea abierto
y la escuela
lo tenga más remedio
que reconocer
que eso está ahí
no obviarlo
pero evidentemente
no pueden ser heroínas
las familias
se tienen que encontrar
un tejido
que les acoja
la última me decía
una madre
que estuvo en el hospital
con su hijo
en una operación complicada
solo ella
tenía vínculo legal
con su hijo todavía
recién adoptado
y bueno
la dejaron pasar
solo a ella
y cuando estaba dentro
ella dijo
por favor dejad pasar
tal
es que solo puede pasar
la madre
bueno si fuera el padre
la dejarías pasar
y dejaron sí
bueno pues dejarla pasar
que es su otra madre
y automáticamente
todo el servicio de urgencia
se puso a su servicio
y trajeron a la otra madre
ese tipo de cosas
es lo que tiene que empezar
a ocurrir
pero para eso
tenemos que empezar
a cambiar la heteronormatividad
por defecto
digamos
o sea en los hospitales
tienen que tener claro
que cuando llega un niño
puede tener dos madres
un padre
dos padres
padre y madre
una madre sola
¿sabes?
en la escuela
tiene que pasar lo mismo
en los juzgados
en el registro civil
en los servicios sociales
tenemos que cambiar
los protocolos
tenemos que cambiar
la mirada
con la que miramos
a la familia
porque las familias
han cambiado
ya no podemos hablar
de la familia modelo
porque hay muchos modelos
de familias
entonces yo creo
que por una parte
las familias
tienen su trabajo que hacer
por otra tenemos el deber
como sociedad
de cambiar nuestras instituciones
para darles la acogida
ya para que María José
avui
aquests primers días
de mes de maig
se celebra
aquesta trobada
a Tarragona
una trobada
que neix en principi
amb caràcter
de continuïtat
la vostra voluntat
és mantenir
una trobada
d'aquest tipus
en caràcter anual
o bianual
i perquè no
també a la ciutat de Tarragona
home
la ciutat de Tarragona
dono les gràcies
perquè ens ha acollit
d'una manera magnífica
i ens ha donat
totes les eines possibles
perquè això
avui
sigui una realitat
pensa també
que això és una trobada
també a nivell estatal
o sigui no només hi ha gent
de Catalunya
sinó que hi ha gent
d'arreu de l'estat espanyol
hi ha gent de Sevilla
hi ha gent de Càdiz
de País Basc
de Madrid
de Gali
o sigui
és una trobada
també a nivell estatal
que era molt important
fer aquesta trobada
volent repetir
i si és a Tarragona
doncs perfecta
encantades
doncs tant de bons
podem trobar ben aviat
en María José Ariza
María Almar González
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
en directe
a Matida de Tarragona Ràdio
els agraïm novament
el fet que els haguem
segressat
carinyosament
del mig
d'una de les primeres
taules
d'aquest debat
i que vagi molt bé
la resta de les jornades
fins després
bon dia
gràcies a vosaltres
molt bon dia
recordem en Ricard
que aquestes jornades
continuen avui
amb aquest caire lúdic
amb aquestes jornades
d'anàlisi i debat
durant tot el dia avui
també demà dissabte
i fins diumenge
al migdia
moment en què es tancarà
aquesta primera trobada
de famílies
lesbianes i guais de Catalunya
molt bé doncs
moltes gràcies
en Jordi Sorinyac
amb el suport tècnic
de Joan Maria Bertran
des de la unitat mòbil
en aquest matí de divendres
des de la ciutat de repòs
i vacances
segur que els participants
en aquesta trobada
a més de parlar
i d'analitzar
la seva situació
la seva problemàtica
podran gaudir
d'un temps fantàstic
d'uns dies
realment primaverals
al costat del mar
al costat
de la platja llarga
allà hi hem estat
uns minuts
en directe
en aquesta quarta hora
del matí
de Tarragona Ràdio
en un divendres
dos de maig
un dia de festa
per a molta gent
un altre dia
de feina també
per a una part
de la població
sigui com sigui
si esteu
al costat nostre
si ens esteu acompanyant
a través del 96.7
de la freqüència modulada
o a través del web
tarragonaradio.cat
gràcies per fer-ho
gràcies per acompanyar-nos
aquí
al matí
de Tarragona Ràdio