Ara són a tres quarts d'una del migdia, un minut déu-n'hi-do al matí de festival i de dic-sí que portem a l'altre costat del fil telefònic.
Una altra de les veus de les que podrem gaudir serà demà divendres.
És la Big Mama, la tenim a l'altre costat de la línia. Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Mira, el primer que t'he de donar és un encàrrec d'un senyor que acaba de sortir per la porta, no t'ho creuries mai,
però és que era quan l'hem dit, que parlàvem amb tu, hem marxat perquè tenien una mica de pressa,
i a més m'ha dit que et doni records i que et faci una pregunta.
El senyor en qüestió es diu Baldo.
Ah, sí, sí, de la Portenya.
De la Portenya, i m'ha dit, pregúnta-li a la Big Mama si llego a escoltar a Dissi Miles.
I tant, i tant.
Sí?
És que a la Portenya vaig aprendre moltíssimes coses i, entre d'altres, vaig descobrir aquesta gran cantant que tinc,
sí, sí, tinc l'escoltada i l'admiro molt.
Sí, sí.
Doncs mira, ja ha estat casualitat perquè acaben d'estar aquí amb nosaltres en directe,
ja saps que actuen dissabte, també al Festival de Dixi,
i quan li hem comentat que conversàvem amb tu, diu,
ei, per favor, doni molts records, perquè a més ens ha dit que vau estar treballant junts
i que bé, la mateixa opinió que tens tu, ara ell no està davant, eh?, per tant ho diem de debò,
que ets una persona, que ets una cantant tan de primera, bueno, t'ha posat pels núvols, eh?
De fet, recentment he posat uns vídeos a la meva web i hi ha també un parell de cançons amb la Portenya
quan vam estar junts a Alemanya, per qui ho vulgui veure, doncs, estan allà,
aquest testimoni del, diguem-ne, de la relació que vam tenir
i tocant això en música, diguem-ne, de jazz d'aquells,
el que ells en deien el pre-swing, entre els anys 30 i seguint molt la línia de l'orquestra de Fletcher Henderson.
De fet, la gent que esteu en el món de la música, del jazz i el blues,
funcioneu molt d'aquesta manera, treballeu amb molts músics diferents, us ajunteu,
vull dir, feu formacions, diguem-ne, temporals, això us dona una riquesa a tots plegats?
Intercanvieu molta experiència dins de la música?
Sí, evidentment que sí, perquè, doncs, tothom vol aprendre de tothom
i a base, doncs, de compartir, diguem-ne, les troballes de cadascú,
doncs, la gent ens anem enriquint els uns als altres.
Jo no dic que sigui meritori, però el que sí que és cert és que ara hi ha més veus femenines
en el món del blues, del jazz, aquí a Catalunya, hi ha veus extraordinàries,
però d'alguna manera tu una mica vas trencar, no?, aquesta inèrcia
que sempre fossin homes, veus masculines, les que entressin en aquest tipus de música.
Sí, jo tenia aquesta necessitat i potser, doncs, m'he trobat que
a moltes èpoques, bé, he estat bastant sola.
Ara ja, doncs, a poc a poc hi va haver cada cop més dones, eh,
no només com a cantant, sinó amb algun instrument també,
i això em fa molt feliç.
És curiós, a tant l'anècdota, que la Montserrat no només va triar un tipus de música
que estava molt dominat pels músics, pels homes, sinó que també,
des del punt de vista de la teva formació acadèmica, vas triar una carrera
que aleshores estudiaven generalment els xics, no?
Tu ets llicenciada en enginyeria tècnica.
Sí, bé, soc en...
De telecomunicacions.
Telecomunicacions, sí.
Enginyeria tècnica.
Llavors, en aquesta època, doncs, sí, era minoria.
Les dones, jo recordo, doncs, no passar de tres a les classes.
Per això t'ho dic que deu-n'hi-do una mica pionera, eh?
Normalment els nois em recorden més de mi,
i a vegades trobo companys de...
I no recordo el nom perquè és més difícil,
només és més difícil d'haver memoritzat el nom de tants companys,
però sí, era minoria.
I ara em sembla que també estem en minoria, les dones enginyers,
però bé, potser no tant com abans, eh?
Et vas especialitzar en imatge i so.
Jo m'imagino que aquest coneixement tècnic
també t'ha servit i força en el que és la música, no?
Sí, m'ha servit moltíssim perquè m'ha donat una formació,
diguem-ne, de controlar una mica, doncs, la part acústica,
la part també electrònica,
saber com sonen les sales,
saber com s'ha de posar una miqueta,
com s'ha de dirigir la veu,
com s'han de col·locar els equips de so,
què pots demanar als tècnics...
Tot això, doncs, m'ha servit per...
També per millorar el que volia oferir,
que és l'espectacle, el concert.
I bé, jo penso que tot m'ha ajudat bastant.
A la Vic Mama, afortunadament, l'hem vist actuar a Tarraona,
perquè a més ens agrada molt i has vingut.
No sé si vas venir al mar del Festival de Dixi,
jo crec que no, que t'hem vist actuar al Metropol?
Sí, al Festival de Dixi, l'he tocat dues vegades.
Sí, exacte.
I ara, véns en guany, també aquest divendres,
una miqueta seguint el teix temàtic,
que és la veu,
com planteja l'espectacle de divendres,
que és el que podrem escoltar?
És un espectacle en el qual col·laborem tot un cor vocal,
que és l'Esclar Gospel Singers,
dirigit per Ramon Escaler,
i que també compta amb la presència d'un grup de percussionistes,
els que s'enguem-ne.
Llavors, és un espectacle que es basa en el gospel,
i hem anat a fer un viatge a través del gospel,
on hem anat a parar a l'Àfrica.
I d'allà busquem l'arrel d'aquesta música,
per fer aquest viatge espiritual,
diguem-ne,
i l'espectacle comença amb bastanta marxa,
va continuant el seu camí amb una certa solemnitat,
i acaba volem fer partíceps a tot el públic
de la cerimònia,
que és la trobada de tots plegats.
Llavors, és un espectacle que té molt treball,
té molt treball de tothom,
el tracte que tots plegats aportem lo nostre
i formem un sol cos,
que allà estiguem tots a una
i fem engrescar la gent a disfrutar de l'espectacle
i al final a participar-hi.
Tenim un panorama magnífic aquí al Festival de Dixi,
perquè en cadascuna de les facetes
que ens pot aportar allò que en diem jazz,
tots són espectacles molt participatius.
Ara parlàvem d'aquest homenatge a Cap Callaway
que farà la Portenya dissabte,
vosaltres amb el gospel,
que també interactua molt al públic,
realment és una festa,
que és al final el que es vol fer d'un espectacle de jazz,
una festa.
Exacte, que hi hagi tot tipus d'emocions,
des d'aquests sentiments més...
que pot haver-hi des del plor fins a l'esclat,
fins a la joia.
jo penso que la vida també va per aquí
i ho volem reflectir en els espectacles.
Volem tenir la visió que passen moltes coses a la vida,
però l'important és anar-hi amb optimisme.
I això, el jazz, el gospel,
totes aquestes músiques que tenen real africana,
afroamericana, diguem-ne,
volen, malgrat les penes
i els entrebancs que et trobis a la vida,
poder acabar superant-los i disfrutant,
i gaudint, si pot ser,
entre els amics i els companys.
En gaudirem i prendrem vitamines,
perquè Déu-n'hi-do la setmana que portem és magnífic,
l'aprofitem al 100%.
Montse, Vic Mama,
moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada,
i t'escoltarem demà al Teatre Metropol.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, que vagi bé tot el dia.
Adéu-siau.
El gospel serà protagonista
amb l'escat amb la portenya,
el gospel amb la Big Mama
i el racteim, per exemple,
podria ser una de les peces
que podríem escoltar
aquesta nit al Teatre Metropol
amb les divines que actuen.
Aquesta nit tenim a l'altre costat
del fil telefònic
una de les responsables de la companyia,
Marta Mora, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estem escoltant les Andrew Sisters.
Sí.
Les divines sou molt joves,
jo no sé quan vau escoltar
o vau prendre contacte per primera vegada
amb les Andrew Sisters.
Doncs bé, les Andrew Sisters
sempre han estat una mica referents
en el nostre espectacle,
i el primer contacte
va ser arrel d'un amic
que ens va veure cantant a tres veus
perquè nosaltres som tres,
també, com eren les Andrew Sisters
i ens va donar aquesta idea.
Va dir,
per què no feu alguns temes
d'elles
i els poseu
a l'escenari
i sí, sí,
i vam fer això.
O sigui,
que va ser arrel
d'una suggerència.
us estic veient
a través d'internet
aquesta meravella
en una de les actuacions,
hi ha algun vídeo
per aquí penjat,
clar,
els ullers no ho poden veure
en aquests moments
perquè segur que estan fent mil coses.
Ens podries explicar una miqueta,
Marta,
com plantegeu l'espectacle?
Perquè jo m'imagino
que el plantegeu
a la manera clàssica,
en el millor sentit del terme,
no?
Bé,
a veure,
el plantejament
és un xou,
un espectacle
molt visual,
molt potent,
molt viu.
Llavors,
hi ha una escenografia
de l'escenari,
treballem amb set músics
en directe
i nosaltres tres,
o sigui,
som deu persones
dalt de l'escenari,
transmetent molta vida
i molt de swing,
no?
Aleshores,
també,
per altra banda,
hi ha un fil conductor
que és molt
molt suggerent,
que són tres divas,
que som nosaltres tres,
com cadascun
amb les seves
evidències personals,
bé,
fem una mica de guió
i una mica
d'interpretació,
diguéssim,
de les evidències,
no?
I amb això,
doncs,
és mesclat,
no?
Una mica
d'aquest,
de guió
entre cançons
i l'espectacle en si,
no?
El concert,
la música,
que és música
que, bueno,
que et porta molta vida
i molta...
Sí, sí.
De què contempleu
en el repertori,
Marta?
Una miqueta,
ens pots fer,
no sé,
cinc cèntims
del repertori
que podrem escoltar?
Sí, sí.
Mira,
555,
que és el tema
que porta el nom
l'espectacle nostre,
és molt coneguda
per tothom,
a veure,
tenim,
by Mirvis Duchesne,
t'en dic unes quantes,
eh?
Sí,
no cal tant prou,
totes,
però per fer-nos una idea.
Sí,
Boogie Boogie Bugle Boy,
Mellow Saxophone,
Don't See Tam
de The Apple Tree,
In The Mood,
que és la típica d'informe
de tota la vida,
llavors també
Some of These Days,
vaja...
Estàndards que el públic
pot taralejar,
si li ve de gust,
vull dir que...
Són espectacles,
a més,
de distància curta,
el Teatre Metropol
ho té això,
no?,
que tens una distància curta
amb el públic
i permet, doncs,
molta interactuació.
Sí, sí, sí,
segur que hi estem
superbé,
allà.
No heu actuat mai
a Tarragona?
No,
és que a mi no,
jo hi he estat
intentant recordar
si us havíem vist aquí
i em penso que no.
A veure,
estic pensant jo també.
L'últim que vam venir fer
va ser una petita
una, així,
col·laboració
amb la Marató
de TV3
i justament
vam venir
a la Seu de Tarragona,
que ens va fer
molta il·lusió.
Vam venir
nosaltres tres només
a cantar capela,
diguéssim,
i vam ser molt ben acollides
i molt bé.
I ara,
això fa poc,
ara la Marató...
Sí,
va ser per Nadal,
per festes de Nadal.
Com a Divines,
Divan,
continueu seguint
aquesta línia,
aquest gust
pel jazz vocal?
També us plantegeu
fer algun altre tipus
de cançó?
No,
amb Divines Endavant
seguim
amb el swing,
amb la música
dels anys 50,
40,
que té
molt,
molt,
molt a donar
i dona,
vaja,
jo crec que no ens l'acabarem.
No, no,
això segur que no.
Escolta,
us mireu de tant en tant
aquestes pel·lis
en blanc i negre
que surten aquests conjunts
en vocals,
les pel·lis musicals
que ja no en fan a la tele,
que abans en feien
i ara ja no en fan,
que ho reivindicarem
que t'haurien de fer
aquestes pel·lis
ni que sigui
a les 3 de la matinada.
Aquestes us les mireu,
no?
I fins i tot
per mirar una certa estètica
a l'hora de fer
la posta en escena.
I tant,
i tant.
Nosaltres,
primer de tot,
hem agafat
el nostre referent,
diguéssim,
d'aquesta diva
que et dic,
que cadascuna de nosaltres
ha escollit
una més sofisticada
que s'ha basat molt més
en l'Audrey Hepburn,
per exemple,
una altra
que ha sigut
molt més
seductora,
per dir-ho d'alguna manera,
una altra
que és molt més terrenal,
bé,
ens hem basat molt
en pel·lícules antigues.
Que bé,
doncs serà,
sens dubte,
un viatge deliciós.
Marta Mora,
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
i tenim moltes ganes
d'escoltar-vos,
de veritat.
Sí.
Benvingudes al festival.
Gràcies.
Adéu, Marta,
bon dia.
Adéu.
Adéu.
Es fa difícil triar,
es fa molt difícil triar
tres propostes,
les que hem deixat damunt la taula,
després de la una,
una altra,
de caràcter local.
Ara, a la una,
repassem les notícies.
Come on along,
come on along,
let me take you by the hand,
up to the man,
up to the man,
who's the leader of the band,
and if you care to hear
that Swanee River play,
in right time,
come on and hear...