Tres minuts, tres quarts de dotze del migdia és la veu d'Alton Ellis,
aquest representant de l'anomenat rockesteri nascut a Kingston,
ens va deixar i va morir, encara sort que ens queda la seva música.
La música d'Alton Ellis, d'alguna manera, tot i que no té res a veure,
ens dona pas a saludar Carles Tarragó,
que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Ens costava una mica posar una Nadal,
sobretot tenint en compte que fa una mica de calor.
Avui a la ciutat de Tarragona, Carles Tarragó,
és un dels responsables de l'Associació Passeverista de Tarragona.
Carles, molt bon dia.
Carles, hola.
Gràcies per dedicar-nos uns minuts,
perquè sabem que estàs fins al cap de feina.
Sí, però bé, per val tu sempre hi ha un momentet.
I t'ho agraïm moltíssim.
I més endavant tindrem temps de parlar ampliament
de com celebreu el vuitantè aniversari
de l'Associació Passeverista de Tarragona.
Perquè, de fet, l'activitat que feu aquest cap de setmana
està més aviat adreçada a la gent del Gremi,
podríem dir, eh?
Als Passeveristes de Catalunya i Balears,
perquè després, ja encara els propers mesos,
aquest aniversari el voleu compartir amb tota la ciutat, no?
Correcte.
No, nosaltres, doncs,
en vista que se'ns apropaven les dades del vuitantè aniversari,
doncs ja fa uns anys,
vam voler començar a organitzar tot el que faríem en guany.
i el millor que vam pensar per començar com a aperitiu,
se deia celebrar-ho amb tots els companys passeveristes de tot Catalunya.
I com la Federació Catalana organitza cada any una trobada de passeveristes
en un lloc diferent, amb un indret diferent de Catalunya,
ja fa quatre anys vam sol·licitar a la Federació
que ens concedigués aquest any
per poder-ho celebrar aquí a Tarragona
i així donar la benvinguda en el nostre vuitantè aniversari
a tots els passeveristes catalans, per dir-ho d'alguna manera.
Preveieu una participació molt nombrosa?
Doncs la història comença...
Bueno, avui ja comença a arribar gent,
però la història comença demà al dematí,
que els portem a una excursió per Montblanc
a veure uns pessebres d'un passeverista que es diu Ismael Porta,
que té una col·lecció de pessebres molt important,
inclús està muntant un museu que es podrà visitar properament
amb Montblanc solsament i exclusivament de pessebres.
I després els portarem a veure el Museu de la Vida Rural
que hi ha a l'Expluguer Fancolí,
que també hi ha un apartat de pessebres
i un altre apartat de figures d'un figuraire català
molt important que es diu Dutjure Criter.
Després els portarem, ja que estan allà a propet,
a visitar el Poblet, el monestir,
i baixaran cap a aquí a Tarragona
per empalmar amb els actes que, diguem,
que comença en si la trobada que és aquí a Tarragona.
Els hi farem una recepció al Pallol,
on hi ha la maqueta de la ciutat romana.
Allí el Magí Saritjol els hi farà una representació
del Romano Rombita, eh?
I a continuació anirem a inaugurar una exposició
que hem fet diorames retrospectius antics nostres
que hem anat recollint durant aquests anys
i que hem intercalat per dins del que és la Casa Castellarnau
entre vitrines i espais que estaven una mica lliures
i, diguem, que hem invadit de pessebres la Casa Castellarnau.
I això és només el començament,
en quant a la invasió, gens cruentes i no tot el contrari, no?
Més endavant ja en parlarem un altre dia, si voleu,
de la invasió que tindrà la ciutat de Tarragona
en guanyen pessebres.
Després farem una visita guiada per les muralles
il·luminades per la nit
i acabarem amb un sopar de Germanó
al restaurant Les Voltes de la Part Alta.
Teniu una agenda molt atapaïda,
però, clar, entre el desplaçament i allò i els sopars
o l'aturar-se una miqueta,
només parleu de pessebres, Carles?
Sobretot quan arriben aquestes dates,
que ho teniu tot molt avançat,
només faltaria perquè treballeu pràcticament tot l'any,
però quina mena de converses teniu
en quant al pessebre,
els que sou pessebristes de tota la vida,
quan compartiu coneixement amb altres pessebristes
d'altres indrets dels països catalans?
Home, les converses sempre són adreçades
als materials que fem servir per treballar,
com treballar-los,
les coses que...
d'ús quotidià que ens pot semblar
la cosa més tonta del món,
però que aplicat en el món del pessebre
o del diorama, diguem-ne,
dona un efecte determinat d'algun concret
i això és el que...
La majoria de converses van per aquí,
van per aquí.
També, el típic,
que la meva associació,
aquest problema que tenim,
l'altre problema,
que si els diners,
que si això, que si allò,
però bueno,
això ja són les converses típiques
de totes les associacions
de qualsevol cosa.
És a dir que...
Diguem-ne que això ja no té ni valor.
ni valor.
Però sí és cert que ens agrada trobar-nos
per explicar-nos
i descobrir noves maneres de treballar.
I sobretot per adonar-vos
que és un art,
que és una manifestació
que continua endavant
i que hi ha relleu generacional, no?
Sí, sí, sí.
Gràcies a Déu.
Però és molt lent, eh?
Ja m'ho penso.
No pensis que és massiu.
No, ja, ja.
Però sí anem recaptant gent jove,
molt a poc a poc,
cada any un o dos,
però molt pocs,
però sí que anem recaptant gent jove.
Costa, costa,
perquè a la gent jove
li ha d'agradar
el món de l'art.
El Passebre en si,
tradicional,
que fem nosaltres,
no el fem
amb l'esperit
100% religiós,
sinó que és més
a nivell artístic
i tradicional
del que és el Passebre català,
perquè
enguany podreu comprovar,
perquè hi haurà
una exposició dedicada
a això,
farem una exposició dedicada
al Mediterrà,
a totes les maneres
diferents de fer pessebres
que hi ha al Mediterrà,
i se n'adonareu
que el Passebre català
és molt diferent
als altres pessebres.
Ja.
És una manera diferent
de treballar.
És diferent,
i de fet,
amb els vostres diorames,
jo em confesso,
una fidel visitant
de cada any
dels vostres pessebres
i els diorames,
veus unes varietats
en quant a paisatge
que recreen climes
i indrets
que són molt diferents.
Aquest any,
jo,
si no vaig a Rada,
Carles,
i insisteixo,
en parlarem
a l'Estudio amb Calma
quan s'acostin les dates,
però hi ha previst
com a nou localitzacions
diferents de pessebres.
Correcte.
Però això és una feinada
i això és bastant extraordinari.
i això és bastant extraordinari,
no?
Home,
jo crec que l'esforç
s'ho mereixia
i hem aconseguit
que a Tarragona
es pugui dir tranquil·lament
i amb la cara ben alta
que amb el que és
de parlar de pessebre,
enguany serà
la capital europea
del pessebre,
perquè inclús,
gràcies a la Càmera de Comerç,
a l'Ajuntament
i al Mercat Central,
hem aconseguit
que aquí a Tarragona
també hi estigui enguany
en el nostre 80è aniversari,
el pessebre més gran d'Europa.
una cosa que el que no ho hagi vist
no s'ho pot ni imaginar.
És impressionant.
És una obra
que van fer els de Bancaja,
ara ho porta la Fundació Bancaja,
i ho ha deixat a la ciutat de Tarragona
enguany
per això,
i és un pessebre monumental.
Fa 50 metres de llarg
per a 12 de fondo,
hi ha 1.200 figures col·locades,
totes són peces úniques
fetes a mà,
hi ha
un arbre
fet per un artesà de Barcelona
que té
35.000 fulles,
que de fet
n'antros enguany
a la nostra exposició
de la carrer Girona
en tindrem
un arbre fet
pel mateix artesà
amb 50.000 fulles,
i bueno,
enguany Tarragona
serà una...
A veure,
el que li agradi
al món del pessebre
té que vindre a Tarragona
a la força.
Ja tenim reserves
de tot Espanya
pel mes de gener
i desembre
per vindre
a veure
tota la moguda aquesta.
No, no,
és que realment
és impressionant.
Si algú té l'oportunitat,
es va presentar
aquesta setmana
justament
als mitjans de comunicació,
si algú té l'oportunitat
de fer-se
amb tot el programa
del que s'acostarà,
és espectacular.
Aquest pessebre
què s'ubicarà?
Al mercat central, no?
Correcte.
Aprofitant que
el mercat central
estava, diguem-ne,
a 8,
es va mirar
ja l'any passat,
el que passa
que per temps
era una mica difícil,
ja que la cosa
es va començar
a pensar
el mes de juny
i, clar,
el mes de juny
parlar de pessebres
per a una persona
que sigui profana
li sembla
que és molt aviat.
Però per mi,
parlar del pessebre
de l'any que ve
és ara el moment
de parlar-ne
perquè el d'enguany
jo ja el tinc.
Diguem-ne que
si no ha acabat
ja sé com acabarà.
Per tant,
ara jo ja tinc
que pensar
en el de l'any que ve.
Llavors,
els del mercat
volien fer alguna cosa allí
i, clar,
no hi havia temps
per fer res.
I va ser
quan se va sortir
aquesta idea
que es podria mirar
de portar
el més gran d'Europa
aprofitant que
l'espai
estava buit
i ho han aconseguit,
ho han aconseguit.
Gràcies a l'esforç
que ha fet,
ja dic,
l'Ajuntament Espimsa
i la càmera
i Mercat,
doncs han aconseguit
que aquest pessebre
els ciutadans
de Tarragona
el puguin contemplar.
Crec que gratuïtament,
cosa que
la majoria de ciutats
que jo he estat
a veure'l,
que he estat
en tres ciutats
diferents d'Espanya
a veure'l,
he pagat 6,
8 i 10 euros
per veure'l,
en canvi aquí a Tarragona
serà gratuït.
Hem parlat,
hem fet referència,
si més no,
a la retrospectiva
de la vostra associació,
la mostra de pessebres
de la Mediterrània,
aquest pessebre
el més gran d'Europa,
hi haurà
una exposició
de figures del pessebre
al Palau de la Diputació,
una monogràfica
de Daniel José Pons,
personatge important
dins del món del pessebre,
sens dubte,
que també això
ens proporcionarà
tenir part
o una representació
de la seva obra.
Aquest escultor
és un escultor
poc conegut,
però,
perquè té molt poca obra,
però el que veu
una obra d'ell
ja veu que
ja no hi ha ningú
que sigui capaç
de fer res
com fa ell.
I podem donar-nos,
per satisfet
els de Tarragona,
que el tenim així
una miqueta de mà
i ens fa pràcticament
tot el que li demanem.
I en guany
li volem dedicar
l'exposició nostra
monogràfica
del carrer Girona
amb figures exclusives d'ell.
són figures
que tenen
un valor
econòmic
altíssim,
un valor
artístic
insuperable,
perquè són
insuperables,
i creiem
que s'ho mereixia
i que la ciutat
mereixia
que tots
treguem
això que tenim
amagat a casa
que no ha vist
mai ningú
i ho puguin
contemplar
col·locat
dins d'un diorama.
Hi ha
moltes més
exposicions,
ho hem reiterat
diverses vegades,
però més val
que quedem
un altre dia,
Carles,
si et sembla,
parlem amb calma,
més que res
ara perquè
els oients
es fessin una idea
que tot i que
aquesta trobada
del cap de setmana
és més aviat
d'ordre intern,
des de l'associació
passabrista
en aquest 80è aniversari,
ell ha llançat
la casa per la finestra
malgrat les limitacions
econòmiques
que hi ha,
però les ganes
i la feina
que feu
sempre fan
aconseguir
aquests objectius
com els que gaudirem
a aquestes festes
de Nadal a Tarragona.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona.
Gràcies.
Sento
no haver pogut
vindre personalment,
però és que demà
m'arriben 450 persones
i anem de bòlit.
Imagina't,
no m'estranyat.
T'agraï moltíssim
que ens hagi atès
a través del telèfon
i ens consta
que sempre que et convidem
mai tens un no
per a Tarragona Ràdio.
Gràcies, Carles.
Bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu, siau.
Adéu.