Les 11 del matí i 9 minuts. Alcalde, bon dia.
Molt bon dia.
Que es van adormir... Ahir? Es van adormir a les dues de la matinada?
Ahir a les dues, encara estava a la plaça del rei saltant i ballant.
Però estava oficiós, no estava oficiós.
Estava... em vaig treure l'americana, la corbata i la camisa també en el cotxe
i em vaig posar un polo i unes sabates còmades i a ballar fins a les dues.
Va poder portar algun dels elements de la festa,
perquè és una de les característiques d'aquesta primera baixada del seguici, de matinada.
Em van deixar portar un tosset... Portar, més aviat.
Posar-se a sota.
Acompanyar l'àliga i que, per cert, portava una ampolla de xertrés al bec, com és obvi.
I vaig estar a la plaça del rei amb el Consell d'Administració de la xertrés,
que per primera vegada venen en plenari a la nostra ciutat i estaven al·lucinant.
Em deien, això és l'anarquia organitzada.
He de dir que sí, sí, efectivament és així.
Aquest matí he trucat a la Guàrdia Urbana, fins i tot,
perquè em va sobtar que ells se sorprenguessin del nivell de civisme
amb actes tan multitudinaris com aquests.
I la Guàrdia Urbana m'ha confirmat que no hi ha hagut cap mena d'incident.
Per tant, estem cansats, però satisfets.
És que, si em permeti, això segurament li porto a dir-ho a vostè.
Clar, des d'aquest seguiment que fem de la festa,
l'acte de la matinada del dia 22 és un acte, com vostè deia,
una anarquia organitzada.
I amb Jordi Bertrán ho comentàvem l'altre dia,
i amb el Pitu Rovira, que també és dels impulsors d'aquest acte,
i és que no hi ha incidents,
sobretot tenint en compte el gran volum de persones,
i entre altres coses és perquè està molt controlat sense que es noti.
I aquí està el gran valor de la gent que organitza tot el dispositiu.
Efectivament.
Però sembla que sigui una provocació, que hi hagi molta seguretat visible.
És un mèrit, justament aquests ciutadans francesos de la Chartres
i un alcalde de proper al monestir remarcaven això.
No han vist ni un guàrdia urbano al mig, ni un policia, ni un uniforme.
En canvi, està funcionant molt bé, però en el perímetre sí que discretament
hi ha tanques, hi ha ambulàncies, hi ha protecció civil,
hi ha la guàrdia urbana, i efectivament funciona, realment funciona molt bé.
Jo és d'aquelles coses que em sento orgullós com el tarragoní
poder dir que vivim les festes intensament, amb tota la intensitat possible,
també amb la intensitat de la beguda, de la mamadeta,
però en canvi no hi ha cap mena d'incident.
I això, en fi, és un mèrit de la ciutat, no és un mèrit...
Sí, en aquest sentit no s'acaba la pedagogia,
perquè ho explicàvem aquest matí a l'informatiu,
una entitat que aglutina tots els propietaris dels bars.
Aquesta nit, de fet, farà una campanya repartint flyers
pels diferents locals d'oci, una miqueta per continuar
amb aquest tarannà de civisme, no?
Jo crec que estem arribant a un savi i desitjable equilibri
entre la voluntat de passar-s'ho bé, que és absolutament legítima i bona,
i la necessitat també d'una altra part de la població
de descansar i de viure harmònicament en el seu entorn.
Jo estic content perquè fins i tot aquí a la plaça de la Font,
que en un moment determinat va arribar a una situació molt tensa
entre els veïns i la gent dels bars,
s'està arribant a un bon nivell de comprensió,
de convivència i de tolerància.
I jo crec que al final ho aconseguirem,
perquè també som una ciutat mediterrània
en la que ens agrada viure bé però alhora poder descansar.
No obviem que la matinada de dissabte
va haver-hi dues baralles, dues incidències al passeig de les Palmeres,
tenint en compte tot el moviment de persones que hi ha hagut.
És a dir, potser assoleix la categoria d'anècdota.
Sí, penseu que va haver algun petit incident a les Tres Granotes
amb algun grup esquí, però petit incident,
alguna petita bronca, per dir-ho de manera col·loquial,
i efectivament alguna baralla al passeig de les Palmeres,
però que és absolutament anecdòtic.
Penseu que nosaltres aquests dies estem movent a la ciutat
més de 300.000 persones,
si anem sumant l'assistència acte a acte.
Això és importantíssim i és digne d'elogi
i és mèrit dels ciutadans, no és mèrit nostre,
que els incidents es redueixin exactament a anècdotes.
Som gent de pau, som gent de convivència,
som gent de festa i som gent mediterrània.
Per tant, entenem que com a ciutadania ens podem lliurar un diploma,
tots plegats.
Un 10 o un 975, vaja, perquè la perfecció és difícil.
Ha fet un comentari que em fa gràcia,
perquè com que estem així en un entorn molt tradicional,
quan parlava del Consell d'Administració de la Xar 3,
ara a mi em ve al cap allò que diuen les persones grans, no?
Xiqueta està tot ple de forasters,
i realment està tot ple de forasters per festes,
perquè tenim també la gent d'Orleans,
d'aquí no res en aquest mateix saló,
faran l'acte de protocolari,
doncs de celebració dels 30 anys de germanament amb Orleans.
Aquest any estem batent afortunadament rècords,
com cada any, no és mèrit d'ara,
rècords d'assistència de ciutats estrangeres a la nostra ciutat.
A les festes han vingut Orleans,
efectivament que fem el 30è aniversari de l'agermanament,
un agermanament molt bonic,
i molt viscut i molt sentit.
Ha vingut gent de Vinyó, França,
ha vingut gent de Stamford, Anglaterra,
ha vingut gent de Klagenfurt, Àustria,
tenim gent de l'Alguero,
que són uns germans italians que parlen català
i que són molt volguts,
gent de Pompeia.
Hem tingut, tenim, vaja, l'alcalde de Valenciana,
a Còrdoba, que tenim molts ciutadans
que són d'aquell origen.
Tenim l'alcalde de Panchevo,
el tinent d'alcalde de Panchevo,
que és una ciutat sèrbia amb la que tenim com a ciutat.
Els empresaris de la construcció
tenen relacions internacionals amb ells.
I hem tingut la visita
del Consell d'Administració de la Xar 3.
realment molts foresters
i molt contents de tenir-los aquí.
Però ja veu, hi ha coses que no es poden preveure
i que s'escapen de les nostres mans.
Miri per la finestra, la pluja que està caient
i que ha de caure encara, que és el pitjor.
Ha de caure encara més,
però jo ara aquest matí ho recordava,
jo des que soc petit
no recordo una Santa Tecla sense pluja.
Si se'n recordeu, l'any passat
es va haver de suspendre també una de les activitats.
També es va fer a l'embalat de la plaça Verdaguer,
que era dissabte, el recordo perfectament.
I fa dos anys la processó de Santa Tecla
la vam haver de fer per dins la catedral
perquè tampoc es podia sortir.
Amb la gravanda que es va posar a ploure
quan ja havia sortit el seguici.
Quan ja havia sortit el seguici,
es va haver d'amagar el seguici
en diferents indrets de la part alta.
Això és connatural en aquest període de l'any
i a Santa Tecla.
Però els tarragonins són savis
i sabem que l'aigua també és necessària.
Per tant, la disfrutarem com un element festiu, segur.
Sí, això, diguem-ho,
les persones que estan a la sala de cultura
reunides per anar donant alternatives
per no renunciar a la festa
i anar buscant aquests escenaris
que estaven previstos,
però, clar, pensem en actuacions castelleres
o pensem la sortida del seguici aquesta tarda.
Hi ha limitacions,
a veure, que no pot superar ningú,
però hi ha altres actes
que sí que es podran dur a terme.
Es faran tots els que siguin en recintes tancats
i aquells que, per exemple,
els valls parlats
i les actuacions dels valls
es podran veure al metropol,
si no recordo malament.
Per tant, la gent tindrà tantes actuacions
com sigui necessària
perquè tothom pugui fer la seva actuació
i tothom pugui gaudir de la festa.
Jo estic segur.
Fixi'ns en una cosa,
aquest estiu gairebé no hem tingut incendis
i s'anunciava un mes de setembre molt complicat,
molt sec i ventós.
Amb aquestes pluges,
pràcticament podem dir que la temporada d'estiu
s'haurà acabat sense incidents remarcables
d'aquest punt de vista.
Per tant, allò que diuen en castellà,
no hi ha mal que por bien no venga.
És la segona legislatura com a alcalde
en la que vostè gaudeix,
podem subratllar la paraula,
aquest verb gaudir de la festa.
Jo no sé si s'ho pensava que com a alcalde
havia d'alternar la pròpia agenda
de les convocatòries que hi ha avui
amb la pròpia festa,
sense renunciar absolutament a res.
Jo no sé si renuncia o no renuncia.
Bé, renuncio a una cosa
que és molt volguda per mi,
que és que no puc portar el nano marquès
perquè tinc obligacions protocol·làries
i obligacions institucionals.
Per tant, és una renúncia
que per mi, com a tecler,
com a terragoni,
és molt important
i com a portador de nano,
però vaja...
Fa dos anys, doncs,
que no el va portar l'any passat
i aquest tampoc.
L'any passat ho vaig poder portar
per Sant Magí,
per l'arribada de l'aigua,
en guany per l'elecció de Junoll
no ho he pogut portar,
però també per compromisos institucionals.
Però ho dono per molt ben emprat
perquè, en definitiva,
jo no sóc jo,
represento modestament la ciutat
i, per tant,
em toca acollir els invitats
i assistir a actes institucionals.
Però, entre acte institucional i acte,
em trec la camisa, la corbata i l'americana
i em poso, com ahir a la nit,
a gaudir, com qualsevol altre de la festa,
a prendre la mamadeta,
que, per cert, ahir no vaig trobar barrilet.
Volia comprar el barrilet
i ja no el vaig trobar.
No sé si n'hi ha,
però...
Ja ho preguntarem?
Al carrer Major,
al carrer Cos del Bou
i a Cavallers,
que hi havia un restaurant
que també servia en mamadeta,
barrilets no en vaig trobar ni un.
Miri, ha tret vostè el tema,
i ja està,
per què no podem parlar
només de coses boniques?
El tema de la mamadeta,
el tema de l'alcohol,
sobretot amb la gent jove,
hi ha molts pares i mares
que ens estan escoltant
que els preocupa.
L'he dit cobertament, eh?
Sí, sí, sí.
La festa és molt maca,
són molt cívics,
però són coses naturals
i pròpies d'aquesta època
i no han de mirar cap a una altra banda.
Jo crec que no és responsabilitat
dels que organitzem la festa,
sinó dels que són pares
d'aconsellar beguda
en moderació.
No beure és molt difícil,
però aconsellar beguda
en moderació.
I el controlen la venda,
alcalde, a menors?
Em diuen que sí.
Em diuen que sí.
Jo, de fet,
vaig assistir,
no diré en quin bar,
però a l'entorn
del carrer Cavallers,
carrer Major,
amb una nena
que no li van vendre
la mamadeta davant meu, eh?
Dues senyores davant,
hi havia una noia
que no semblava tenir
la majoria d'edat suficient
i no li van vendre.
Ara,
jo crec que és generalitzat això,
però també pot haver excepcions, no?
La responsabilitat,
perdoni,
de les institucions
és el que vostè diu,
que es controli
des dels punts de venda.
Tot l'altra responsabilitat
de les famílies,
d'això no hi ha dubte.
Nosaltres, els pares,
i m'hi poso jo en primer lloc,
hem de ser conscients
que per molt que les institucions
i que tothom hi posi remei,
si ells no educa
o no eduquem
adequadament els nostres fills,
és molt difícil.
Jo ahir, per exemple,
ahir vaig estar
des de les 12 menys 5 minuts
fins a les dues,
aproximadament de la matinada,
i sí que vaig veure
gent alegre,
però no vaig veure cap incident
ni tinc detectat
cap coma etílic
ni cap barbaritat, no?
Per tant,
jo crec que la gent
ja es va posant
a veure en moderació
i a més,
en fi,
la beguda aquesta
que la vam agermanar
amb el Limonchelo
i els amics de Pompeu.
Que dolcets que som,
només ens agermanem
amb coses dolcetes de beguda, eh?
Dolcíssimes,
perquè el Limonchelo
Déu-n'hi-do també, eh?
Déu-n'hi-do.
Se't queda la boca enganxadeta,
has de beber una mica d'aigua després.
A mi em van dir
que havia de fer la barreja
del Limonchelo pur
amb la crema de Limonchelo.
Ah, ja veus.
Llavors,
redueix,
jo em vaig posar els dos gots,
els vaig barrejar,
redueix l'acidesa,
afegeix una mica més de dolçor,
però és menys fort, no?
Jo vull tornar al nano Marquès.
Qui el porta, Enguany?
Doncs, Enguany...
Si no vol dir el nom,
no el digui,
però algú que vostè coneix?
Normalment,
i tant que el conec.
Bé, clar,
l'alçada és important.
El vaig, entre cometes,
per dir,
el meu fill.
Home,
doncs que de casa
està ben representat, eh?
El que passa és que Enguany
té una lesió de clavícula
que es va fer...
Quina ratxa que porta en alcalde, eh?
Que es va fer en un viatge recent
i probablement el portarà,
sí que el conec també,
però no el vull dir...
No, no, no ho digui,
però li dóna algun consell o alguna cosa?
Ha de dir...
Doncs que sigui molt simpàtic
perquè és un nano
que té cara de mala llet,
té una barruga molt gran a la cara
i té cara així de marquès
enforronyat
i algun nen, clar,
quan li mira la cara,
aquest és dolent, no?
En canvi,
quan dona la mà,
doncs tothom s'acosta.
Que sigui molt simpàtic
amb els nens.
L'altre dia,
el Jordi Bertran,
a la casa de la festa,
explicava
que els nans vells de Tarragona
han fet un canvi molt important
perquè antigament
els nans vells
eren molt distants dels nens
i fins i tot donaven
amb el paipai
o amb el bano
el nen que el venia a empaitar.
I ara és tot el contrari.
Ara són els nens
que van a buscar els nanos
per donar-los la mà
i fer-se la foto.
Això ha canviat molt també amb els nens, eh?
Molt, molt.
I això també és l'evolució de la festa.
I és aquesta incorporació
de la canalla
que són els protagonistes,
no els espectadors,
a través del Seguir si Petit,
però sobretot,
i és una opinió personal
que potser no hauria de donar,
el Seguir si Petit,
però clar,
és un grup molt determinat
de nens i nenes,
però sobretot amb la tasca
que es fa als centres educatius.
Jo crec que és molt important,
l'alcalde.
Sí, en Guanyo ho ha fet
al Vall de Gitanes,
si no recordo malament,
entre d'altres,
i és una tasca importantíssima
perquè és des de petits
que s'ha de viure
la passió per la festa, no?
Per la festa,
per la cultura,
per les tradicions,
per l'esport també.
i això s'està treballant molt bé,
no ara,
des de fa bastants anys,
i és un èxit de tots.
Aquí sí que l'escola
té una tasca fonamental
i aquí l'escola
realment ho està fent molt bé
perquè estan sortint teclers
de tot arreu,
de tota edat
i de tota condició,
perquè també estem fent
un esforç
perquè la festa es visqui
a tots els indrets
de la ciutat.
I això,
l'altre dia,
una senyora de Bonavista
m'ho reconeixia,
diu jo,
perdó,
des de Bonavista,
no,
de Sant Pere i Sant Pau.
Quan vaig sortir
la tronada
vaig recordar
que hi havia festes
perquè antigament
ni les sentia.
I l'endemà
vaig baixar amb l'autobús
a veure la festa.
Diu,
això,
no ho havíem fet mai,
ni el meu home ni jo,
no?
Per tant,
és tothom
de tot arreu
que s'integra a la festa
i per no dir
els visitants
que en tenim moltíssims
aquests dies.
Ja per acabar,
no perquè tinguem ganes,
sinó perquè sentim cantar
els 4 més 4
que és aquesta formació
coral i de cambra
que ha d'aprendre
a part en aquest acte
institucional
del 30è aniversari
de l'agermanament
a Orleans,
per això hauríem
d'anar acabant.
Avui té la gent
de Moleta Païda.
Sí.
Se'n va dinar
amb les tecles,
no,
al migdia?
Sí,
ara tenim l'acte aquest
de l'agermanament.
Aquest matí
hem fet una reunió
d'aquestes d'emergència
per decidir
el que es fa
en el cas de pluja,
que gairebé és segura.
També hem decidit
com a govern
fer els 5 minuts
de silenci
pel dissortat
atemptat
de Cantàbria
d'aquesta matinada.
M'en va a dinar
amb les tecles,
i jo els dic
les tecletes.
Ho sento molt bé.
Són poquetes ja,
no?
Són poquetes,
però n'hi ha alguna
de molt joveneta,
n'hi ha alguna,
però molt poques,
és veritat.
A Mar Rosselló
i després a la tarda
hi ha tota l'activitat festiva.
Els hi he promès
a Dames i Vells
que aniré
a veure la primera actuació.
Si és a la plaça
de Dames i Vells
i si és al Metropol
i al Metropol,
aguantaré
que em critiquin
com és típic.
A veure,
els representants institucionals,
ja sigui l'alcalde,
els regidors,
els encanta
que els posin
en entredit
en aquests valls parlants.
Jo vaig a propòsit
i a més a més
m'ho passo molt bé.
Jo estic segura
que s'ofendrien
si no sortissin.
ofendrien.
Posem cometes, eh?
Sí, sí.
És com allò de Polònia,
que no surt
és que no és ningú.
Per això,
potser soc invisible
que no...
Vull dir que val la pena.
No, i a més
hem posat un personatge
que fa de mi
que m'agrada,
vull dir que és un tipus
que ho fa molt bé.
I després a la tarda
ja anirem fent
seguint tot el seguici,
el que es pugui fer
del seguici.
A la nit
tinc un sopar
amb tots els invitats
de delegacions estrangeres
en el que fem
intercanvi d'obsequis
i quedem
per mirar
d'aprofundir
els llaços
d'intercanvi
entre joves,
escoles,
etcètera,
amb totes les entitats
de Tarragona
que fan possible això,
que són els amics
de Stanford a Tarragona
i els amics
de Tarragona a Stanford,
els amics
a Clagenfurt a Tarragona
i a Clagenfurt,
els amics de Pompeia,
que per cert
m'han invitat
el mes d'octubre
perquè em fan ciutadà
honorari
de Pompeia,
la qual cosa
és un gran honor
i m'obliga
a anar de per vida
almenys un cop
a l'any
a Pompeia.
Quin gran sacrifici,
alcalde,
a Pompeia.
En absolut,
en absolut,
en absolut.
Jo estic encantat
de poder anar
un cop a l'any
a Pompeia
que consti que pagant jo,
no pagant Pompeia.
No, no li deia
en aquest sentit.
Vostè em coneix
i sap que no li deia
en aquest sentit
sinó que realment
és fantàstic
poder crear
aquests vincles.
Haurà de gaudir
de la festa.
Naturalment,
institucionalment,
vostè ja ha fet
els discursos
que calia
des d'ahir
amb el pregó
d'Antoni Pinilla,
magnífic, per cert.
Molt bonic, sí.
El pregó, molt bonic.
i li agraeixo especialment
perquè va ser per ell
un gran esforç
a preparar-s'ho
i estava molt nerviós
ni que no ho sembli.
Jo el que li volia demanar
és si a través
de la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
que ha esdevingut
ja des de fa temps
la Ràdio de les Festes
doncs
voldria dir-li alguna cosa
als oients.
Doncs
que no es deixin
atemorir pel temps,
que l'aigua
només mulla,
no fa res més,
que vinguin a gaudir
de la festa,
que tindran complida
informació a través
de Tarragona Ràdio
dels canvis de programa
i d'ubicacions
que s'hagin de produir
però que la festa segueix,
que la visquin intensament
i que pensin
que només una vegada a l'any
podem gaudir
de les festes
i de la ciutat
engalanada com està.
Per tant,
tarragonins i tarragonines
i els que no sou de la ciutat
veniu a Santa Tecla 2008
que us esperem
amb els braços oberts.
Gaudirem de la festa
que ens espera
una tardor llarga,
complicada,
amb molta feina
a tots plegats.
Per tant,
val la pena
fer aquest acte
de deixar-se anar
amb el civisme
que vostè assenyalava.
Alcalde,
moltíssimes gràcies
i bona festa major.
Gràcies a vosaltres
i molt bona festa major
ni que estiguem tots plegats
treballant
però hi ha minuts segur
per gaudir.
Sempre hi ha minuts
per tot.
Gràcies.
Gràcies.