Són dos quarts d'una del migdia, gairebé 10 minuts.
D'alguna manera continuem parlant d'història,
no una història de tradicions, de cultura popular.
Una història en el sentit més estricte,
però que parteix també de la història
de la vida quotidiana de les persones.
I els explico.
El passat mes de juny es van trobar en unes golfes
d'una de les conegudes com a cases barates,
un arxiu amb més de 3.000 documents
que repassen la història d'aquesta cooperativa d'habitatges.
Ara responsables de la Universitat Rovira i Virgile
i la Universitat de Barcelona analitzaran l'arxiu.
Avui parlem amb el professor de la Universitat Rovira i Virgile
i, a més a més, amb ell d'aquestes cases barates, Jordi Gavaldà.
Molt bon dia, senyor Gavaldà.
Bon dia.
Benvingut.
Primer que tot, fora interessant explicar les circumstàncies
en les que es va trobar tot aquest material,
aquests 3.000 documents, que són molts documents, no?
Bé, sí, són 3.000 documents
que es van trobar circumstancialment
aquí parlem que el juny del 2007,
però realment 10 anys abans un veí arreglant el seu soterrani
ens va dir, coix, què fàvem amb això que era de la cooperativa,
era un armari meravellós dels anys 20,
amb 12 calaixos.
el vam agafar, el vam traslladar amb una esgolfa d'una altra casa
i ell hi va quedar.
Aleshores, a partir d'aquí, el juny del 2007,
a part de succeir això, va succeir una altra cosa,
més en concret va ser el maig del 2007,
l'aparició del PUM,
en el qual hi havia un cert risc
que aquestes cases poguessin desaparèixer.
Cosa, i perdoni, que va sorprendre
a tota la ciutat en general, precisament aquestes cases,
que són un referent de la història de la ciutat molt important.
I, a més a més,
especialment als propietaris,
que a més a més les havíem cuidat.
I que és casa seva.
Exacte, exacte.
Molt bé.
Doncs aleshores, el que vam fer va ser,
diuen que a vegades de les amenaces apareixen les oportunitats,
començar a mirar-ho,
i ens vam trobar amb alguna cosa extremadament complet i ordenat.
Vam començar una lectura d'en òlfids, els mateixos veïns,
molts d'ells tenen formació universitària,
i a partir d'aquí vam veure que allò semblava important.
El que vam fer va ser consultar experts,
experts relacionats amb cases barates,
com és Mercè Tadger,
professor a la Universitat de Barcelona,
i el seu marit, l'Horacio Capel,
professor de Geografia Urbana,
doctor on es causa per diferents universitats,
i després també el Josep Oliveres,
de la Universitat Rovira i Virgili.
Tots vam veure que allí realment hi havia
un paquet d'informació important,
paquet d'informació que, a més a més,
curiosament, després l'hem mostrat als veïns,
a finals de juliol,
també del 2007,
i aleshores, fins i tot,
una senyora que en aquest moment té més de 90 anys,
es va ficar a plorar.
plorar senzillament pel fet que ella recordava
que darrere els pins,
que és aquella superfície arborada que hi ha darrere,
i que en el seu moment vam cedir a l'Ajuntament
perquè constituís el jardí del PP2,
aleshores a partir d'aquí aquesta senyora recordava
que aquests papers s'havien cremat.
No sabem exactament què és el que van cremar,
però sí que van cremar els arxius,
encara que després realment segueixen existint.
Aleshores pensem que és un cas especial
de memòria històrica,
i el que hem fet és això,
vull dir,
mostrar-lo,
ser identificat per part dels experts,
perquè realment nosaltres amb això som neòfits,
i a partir d'aquí
ells han indicat que és un material
que cal que sigui analitzat
de forma tècnica,
i més amb els aspectes històric,
social, geogràfic i també arquitectònic.
Clar, memòria històrica particular,
singular de la ciutat de Tarragona,
però que la podem estendre a tot l'estat,
perquè a vegades,
sí, sí, allà les cases barates,
sembla que fos una denominació
que es posés a Tarragona,
però això formava part
de tot un seguit de plans de cooperatives
que es va dur a terme
a diferents ciutats espanyoles,
no això de cases barates,
diguem-ne que era una nomenclatura
que s'utilitzava per una manera d'entendre
un habitatge que ara diem públic.
O no?
No, perquè ho podríem explicar una miqueta, això.
Aquí ho podem explicar perfectament,
perquè, bueno, des de mitjans del 1800,
o sigui, 1850, etcètera,
segle XIX, exacte,
comencen a aparèixer moviments
que fan que aquesta casa social
es vagi desenvolupant
per treure els obrers
de les zones industrialitzades
o de les zones
amb un dèficit sanitari important,
especialment a Anglaterra,
centre Europa,
i a partir d'aquí després això es va extrenent.
Això arriba el 1911,
que s'aprova una llei de cases barates a Espanya.
Que es deia així, llei de cases barates.
De cases barates.
Vull dir,
i que l'objectiu era aquest,
trobar en un lloc
on el terreny fos molt barat
i es pogués construir
cases que tinguéssim molt de sol,
aire,
condicions de celebritat,
i altres temes,
vull dir,
que en aquell moment tenien dèficit,
especialment els obrers.
Encara que això,
després,
a partir del 25,
1925,
s'extén a altres col·lectius.
Classe mitjana,
després també militars,
periodistes també.
Per exemple,
en aquest moment
s'està intentant identificar
si l'Antoni Rovira i Virgili
quan va estar a Barcelona
vivien en unes cases barates
que se decideixen dels periodistes
perquè era el col·lectiu de periodistes
el que les havia portat a terme.
Aquí a Tarragona
quan es van construir
les que coneixem ara com a cases barates?
Sí, a veure,
es comencen a construir
en forma d'idea
en el moment que es posa en marxa
la cooperativa,
la col·lectiva,
l'any 1927.
I qui formava part d'aquesta cooperativa?
Ho sabem, això?
O encara no?
Sí,
hi ha un percentatge
d'entre un 15 i un 20%
de ferroviaris
que eren el col·lectiu més important
i després treballadors
i alguna persona
de professió liberal
que d'alguna manera
aquests van ser una mica
els impulsors
d'aquesta idea
i la seva consolidació
en aquest fet
en aquestes quatre cases,
en aquestes quatre fileres de cases
que d'alguna manera
són una entrada a Tarragona
que tothom recorda, no?
Aleshores,
aquestes persones
són les que després
tenen contactes
a uns nivells
que ens van quedar esparverats,
o sigui,
des de l'Antoni Rubí i Virgili,
Largo Cavallero,
o sigui,
es van codejar,
es van escriure,
van demanar ajudes,
van demanar col·laboració
amb molts polítics
tant espanyols com catalans.
Clar,
perquè allà cadascú
havia d'esmarçar uns diners
en règim de cooperativa
i allò es podien anar fent
a la mesura
que es tenien els diners
per anar pagant.
Exacte.
Es donta, a més a més,
la circumstància
que aquestes cases
es comencen a construir
al voltant dels anys 30
i estan construïdes
al voltant de l'any 35,
quan realment
el moviment
de cases barates espanyol
materialment havia desaparegut.
A la segona república,
doncs.
Exacte.
O sigui,
finals de la dictadura,
dicta holanda
i després
segona república.
Aleshores,
al construir-les
el que es troben
és que materialment
ja no hi ha
cap benefici fiscal
important
ni cap ajut
perquè les cases barates
precedents,
o sigui,
les d'abans
del 1920,
aquestes sí que
s'havien arribat
a pagar fins al 30,
40,
50%,
depèn de les èpoques,
del seu valor.
En canvi,
ara no.
Ara l'únic que fan
és,
amb unes negociacions
que estan molt ben documentades
a la seu central
de la Caixa Barcelona,
agafen
i demanen
una hipoteca
de la qual tenim
tot l'escandall
d'amortitzacions,
etcètera,
i a partir d'aquí
fan
tota una sèrie
de documents
en els que
mostren
com van
pagant
les seves cases
i les van fent evolució.
Clar,
tot aquest concepte
i fins i tot
el nom de la pròpia
cooperativa
amb la dictadura franquista
es devia de canviar,
no?
Bé,
tenim fins i tot
l'acte
de
transpàs,
per dir-ho d'alguna manera,
que és
molt
alegòrica
perquè parla
fins i tot
que
brazo en alto
i con los tres gritos
de rigor,
no direm quins,
es procedeix
a la nova
constitució
del que deixa
de ser
la junta
directiva
per constituir-se
amb un altre
ens
i a més a més
se li canvia el nom.
Es passa a dir
el Pinar,
denominació
que perdura
quatre o cinc anys
però que
la tradició popular
torna a reconar
i que torna a quedar
a la col·lectiva
fins als anys 60
que
el tema
cooperatiu
desapareix.
A partir d'aquell moment
o abans
això també
ara estem parlant
de 35 cases
dos carrers privats
Valmes i Emili Morera
a partir dels 60
o abans
això ja vostè
ens ho explica
diguem-ne
que bona part
d'aquests habitatges
han passat
de pares a fills
han entrat
en el mercat immobiliari
a partir d'aquí
a quin moment
hi ha hagut
un canvi
de veïns?
Sí,
miri
tenim un mapa
generacional
que ens parla
que en cinquena
generació
hi ha
dos habitatges
en tercera
generació
dels precursors
inicials
estan en quarta
deu
en tercera
i un
ja en tercera
però
dels que
després ho hem comprat
jo sóc un dels que
ho he comprat
posteriorment
16 en segona
dels quals
14 són
dels nous
i dos
dels vells
i quatre
en primera
o sigui
que d'alguna manera
es manté
quasi
un 50%
de gent
que
els precursors
han anat
cedint
o sigui
hi ha hagut
el canvi
senyoracional
i a partir d'aquí
segueixen vivint
allà
però com
alguns de nosaltres
hem tingut un conegut
i hem tingut oportunitat
d'anar de visitar
alguna d'aquestes cases
la veritat és que
vaja
i parlo per experiència pròpia
d'entrada
des de fora
els veïns
d'aquests habitatges
tenen allò
la part que és
seva
i propera
a les cases
és extraordinari
s'han esmerçat
molts diners
en arreglar-les
en que estiguin
en unes condicions
perfectes
sempre pot haver-hi
alguna excepció
que no entrarien
que no ho sé
però en conjunt
és un conjunt
d'habitatges
que es manté
doncs molt bé
perquè hi ha hagut
un manteniment important
per part dels propietaris
per part dels propietaris
i també
jo diria
que per part del municipi
o sigui
els propietaris
per una raó òbvia
alguns de nosaltres
les hem tirat
materialment a terra
però en el moment
que demanàvem
el permís municipal
se'ns deia
que havíem de mantenir
la volumetria
i l'estètica
i s'ha fet així
aleshores
tenim exactament
el mateix
molts de nosaltres
hem preservat
fins i tot elements
com podrien ser
les teules
o les reixes
en la mateixa forma
els colors
i a partir d'aquí
després
el municipi
també
ens ha obligat
això
gràcies a Déu
perquè aleshores
tenim una representació
que segons paraules
de Mercè Tegger
és única
a Catalunya
és que a vegades
n'hem parlat
quantes vegades
de l'edifici
del govern civil
d'Alejandro de la Sota
d'aquest seguit
d'edificis singulars
que tenim
del segle XX
i que els valorem
en la seva justa mesura
però hi ha d'altres
que a vegades
els perdem de vista
el fet que sigui
un conjunt de cases
utilitàries
que hi hagi veïns
que sigui la seva llar
no vol dir
que no tingui
aquest valor
des del punt de vista
històric
i ara
amb aquest arxiu
probablement
diguem-ne que es constati
d'una forma
documental
allò que
intuïtivament
tothom diu
sí, efectivament
i a més a més
vull dir
amb aquest aspecte
que no havíem tocat
fins ara
tenim
un altre paràmetre
tenir en compte
que és l'arquitectura
aquestes cases
havien estat dissenyades
no en la posició
que estan ara
i les havia dissenyat
un arquitecte prestigiós
especialment
en l'època
de la postguerra
que va treballar
molt a Barcelona
especialment
cases de Belvitge
i de més
que era
cases La Molla
després
ho cedeix
perquè et se'n va a Barcelona
això és
l'any 35
ho cedeix
la família
Montrabà
Tiet i Nebot
que porten
la
porten
la
d'allò
els Montrabàs
són coneguts
perquè vull dir
Museu Arqueològic
Casa Maleia
etc
aleshores
aquest és un altre aspecte
a tenir en compte
pel fet que
ha sortit
tota la documentació
en forma de
plànols
memòries
constructives
bé
un conjunt
molt important
d'esquemes
i detalls
constructius
llicències
d'obres
pressupostos
anunci de
concursos
escritures
contractes
de tot tipus
des de la cimentació
fins a l'aigua
la llum
a l'alcantarillat
o fins i tot
quan van a comprar
les cuines
econòmiques
perquè una de les premisses
de les cases barates
era que havien de ser
llocs
on la gent
se sentigués
molt a gust
i aleshores
són de les primeres
que tenen
aigua
i aigua
sanitària
i aigua calenta
i després
tot el tema
sanitari
també el porten
ells mateixos
o sigui que
el tema arquitectònic
hem parlat abans
de social
i històric
però l'arquitectònic
aportarem
dins d'aquest
equip directiu
que
ha posat en marxa
el
conveni
alguns altres
veïns
en concret
estic parlant
en aquest cas
d'un arquitecte
que està portant
la remodelació
de la Xardrés
com és el Víctor Seguí
que és
marit
d'una
de les
propietàries
i que
hi ha fotografies
també
sí
hi ha
un conjunt
de fotografies
més que
del
propi
arxiu
ha estat
a posteriori
o sigui
al mostrar
l'arxiu
a tots els veïns
perquè el coneguessin
els hi hem demanat
que d'ells
també portessin
i han començat
a portar
informació
extra
que tenien
a les cases
i d'allí
ha sortit
una gran quantitat
de fotografies
en què
reflexa molt
l'evolució
del tipus
de persones
l'evolució
dels carrers
com d'allà
comencen a desaparèixer
les masies
quan voltaven
com comença
a créixer
la ciutat
al voltant
recordem que allò
estava a l'extraràdio
de la ciutat
fins als anys
40-45
que realment
a partir d'aquí
és quan
ja s'incorpora
el cas Corbà
fins i tot
tenim la documentació
de l'alcalde de Tarragona
de l'època
que ens diu
senyors
vostès tenen
aquí
hi ha tots els drets
fins i tot
el dret a taxis
i conservem
la placa
de les tarifes
dels taxis
que estaven penjades
a la porta
d'una de les cases
qui devia guardar-ho
tot això
a veure
s'havia de guardar
per llei
perquè per aconseguir
les subvencions
tenia
l'obligació
de tenir-ho tot
arxivat
fins i tot
tenim
casa per casa
tot
el desenvolupament
documental
des del moment
que es fa
el contracte
de
vinculació
amb la cooperativa
fins
als
diferents
documents
que van intervenir
fins als anys 50
perquè era
obligació
tenir-ho
Déu-n'hi-do
han començat
i a treballar
de moment
està tot
diguem-ne
se sap el que hi ha
i ara tot això
s'ha d'anar a investigar
i treballant
tenen doncs
un planning
m'imagino
un projecte
més o menys
estructurat
perquè és un equip
multidisciplinar
que estarà treballant
aquests documents
exacte
en aquest moment
hem fet això
o sigui
hem dissenyat
el conveni
hem entregat
a cada un dels partíceps
un DVD
on està contingudes
totes les imatges
digitalitzades
de tot el material
i a partir d'aquí
ara
se l'estan mirant
però ja comencem
a avançar
en catalogar
tots els documents
marcant-los
d'unes formes
concretes
perquè
així
hi haurà
una aportació
tecnològica
diferent
i és pel fet
que després
intentarem
a partir
de tota
la documentació
de totes
les variables
que nosaltres
hagin fixat
poder identificar
patrons
per exemple
poder seguir
la línia
d'una persona
determinada
el constructor
X
que després
va fer fallida
i va desaparèixer
qui el va seguir
etcètera
és que a partir d'aquí
es pot ramificar
una part de la història
de Tarragona
importantíssima
del segle XX
exacte
i a part d'això
després
com a planificació
hem de tenir
una primera reunió
en la que
estarem
aquestes quatre persones
els dos professors
de l'URB
i dos de l'AUB
més
el president
de la comunitat
de veïns
una miqueta
com gran
de tot
per
dissenyar
un desenvolupament
que jo crec
que pot
tendir perfectament
a desenvolupar
un llibre
explicant
tot això
s'està plantejant
des de la Universitat
de Barcelona
la possibilitat
d'alguna tesis doctoral
perquè la importància
que té
és que trinca
amb els esquemes
del que era
el moviment cooperatiu
d'aquell moment
i que tanca
una època
d'unes cases
molt determinades
a part d'això
pensem que el material
especialment
l'arquitectònic
i el bibliogràfic
o sigui
que són
els llibres
d'actes
i d'altres
poden arribar
a mereixer
en algun moment
determinat
alguna exposició
a la ciutat
perquè
el pugui arribar
a conèixer
òbviament
això és una tasca
que jo crec
que estem parlant
d'uns dos
tres anys
és una tasca lenta
estem parlant
de recerca històrica
per tant
necessita
el seu temps
oi que ens permetrà
tenir el cap
de tant en tant
en aquesta feina
que estan fent
i estar al corrent
del que van fent
i explicar-ho als oients
a veure
hem estat sempre oberts
des del dia
que va aparèixer
el PUM
als mitjans de comunicació
hem declarat
jornades de portes
obertes
perquè veiessin
la realitat
s'han vist allà
s'han vist ara
a principis de gener
i estem
en disposició
que quan hi hagi resultats
poder venir
i oferir-los
perquè realment
creiem que
si ben cert
les cases
són patrimoni nostre
la resta
jo crec que és patrimoni
de la ciutat
o fins i tot
pensem que podria
arribar a ser de Catalunya
senyor Jordi Gabaldà
professor de la Universitat
Rovira i Virgili
veí de les cases barates
li agraïm moltíssim
que hagi vingut avui
que ens hagi explicat
una mica
perquè estem parlant
de 3.000
més de 3.000 documents
i aquí hi hauria molt a parlar
d'aquí la invitació
i el seu oferiment
que ja queda
que de pal·lis
moltíssimes gràcies
molt bon dia
moltes gràcies a vosaltres
Gràcies