15 anys després de l'inici de la producció a la fàbrica
de la companyia arrendatària de tabacos, en aquella època,
l'any 1947 es constituïa el grup d'empresa tabaquer.
Hi havia moltíssimes activitats i moltíssimes iniciatives,
destaquen, abans ho comentàvem amb l'alcalde
i amb la regidora de Patrimoni,
la festivitat de Santa Rosa de Lima,
el repartiment de joguines, dels Reis Mags
i celebracions artístiques que també feien els propis treballadors.
Tenim entre nosaltres representants d'aquesta entitat
que s'encarregava de la dinamització social del col·lectiu.
Ens acompanya la Natàlia Andreu, Natàcia, l'última presidenta.
Natàcia, bon dia.
Bon dia.
Diem Natàcia perquè ens han dit que és com et coneix tothom.
Sí, és un nom de guerra.
Molt bé.
Antonio Blázquez, vicepresident de l'última junta.
Antonio, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
Mercè Ramon, membre de l'última junta.
Mercè, bon dia.
Bon dia.
Jo no sé si vostès havien entrat, feia molt de temps aquí als jardins de Tabacalera,
perquè l'ha restat tancat l'últim any.
Quan va ser l'última vegada que van entrar aquí?
Que vam entrar aquí, doncs va ser abans de tancar l'any passat.
Abans de tancar fa un anyet i alguna cosa, no?
Sí, exacte, l'any passat, perquè encara vam fer una última activitat.
Quina va ser?
Bueno, si cas, després ho comentem, perquè és un seguit de coses.
Molt bé.
Doncs anem als inicis, des que vosaltres formeu part d'aquest col·lectiu.
Quin tipus d'activitat es feia?
Com funcionàveu?
Bé, mira, el grup d'empresa, com bé has dit tu, que es va funcionar, va ser al començament del 47, l'any 1947.
I s'havien fet moltes activitats.
Jo et dic que s'havien fet perquè jo vaig entrar a posterior, no?
És que el que us anava a preguntar, que no vull preguntar, i és important,
quant de temps vau estar treballant aquí a Tabacalera?
Jo, 35.
Déu-n'hi-do.
Jo, 45.
45 anys i l'Antonio.
28, sí, 28.
Són molt, és tota una vida.
Tota una vida, laboral i personal.
Sí, sí.
Doncs bé, del que parlàvem, de les activitats, moltíssimes.
Jo, quan vaig entrar, estava molt més fort del grup d'empresa,
perquè jo vaig entrar aquí l'any 66.
I llavors, imagina't, no hi havia televisió, no hi havia les parcel·les.
Clar, clar.
Els xalets i la segona residència.
Van acabar amb la vida social, les parcel·les, eh?
Exacte, exacte.
I llavors, doncs, feien moltes activitats aquí,
i jo em vaig quedar molt impressionada
la primera vegada que vaig assistir a un festival que feien aquí, els treballadors,
que era un gran festival musical, que deien,
a la plaça dels Braus.
i, sí, sí, hi havien actuat, doncs, tots eren treballadors.
Uns cantaven, els altres ballaven, els altres recitaven,
o sigui, feien tota classe d'actuacions, gratuïta, clar,
i s'omplia la plaça dels Braus.
I vaig anar i vaig dir,
oh, tot això són els meus companys que fan aquestes coses.
i, bueno, aquí en tinc una que també havia sigut una de les pioneres que també havia actuat,
que després me'n vaig entrar, clar, amb els anys que estàs treballant.
I com organitzàveu aquestes actuacions?
Filleu reunions, quedàveu?
Sí, i llavors ens baixava el cos de ball,
ens baixava un bailarín del cabaret aquell que hi havia al carrer Sant Francesc,
Francesc, al Màxims, i tant.
Ens baixava i a dalt s'entrenava.
És a dir, veniu un bailarí del Màxims i aquí a la mateixa fàbrica assajàveu els balls?
Sí, sí, sí, a dalt de tot, a dalt d'una sala de dalt,
i a la tarda, doncs, donaven unes hores,
perquè llavors ens donaven les hores i ens ensajava ell.
Era una motivació important per a vosaltres.
Llavors també teníem l'equip de bàsquet, que jo també, bueno, jo quasi...
També jugaves a bàsquet?
Sí, també jugava a bàsquet.
Ballaves, jugaves a bàsquet?
Sí, estaven federades, perquè, claro, llavors havíem d'estar federades.
I què tal éreu com a equip?
Va, la Natasha diu, bueno, no està malament.
Així, així.
Antonio, com eren? Com eren?
No ho sé dir, no.
No, aquesta època no la va viure.
Perquè jo vaig entrar aquí l'any 56,
i llavors el 57-58 aquí ja es va començar a fer totes les activitats i tot.
En aquella època a Tarragona el tema del lleure i tot això, com a totes les ciutats, no hi havia res.
Aleshores, totes aquestes convocatòries que fèieu vosaltres no quedaven tancades a la gent de Tabacalera, sinó que era a la ciutat.
Pensa que una de les... es va començar a fer barbena, m'apenso, si no recordo malament, a l'any 60.
Per Santa Rosa.
O 62, a la nostra patrona Santa Rosa es va fer una barbena al Camp del Nàstic.
I es va omplir el Camp del Nàstic.
Llavors allí se feien moltes barbenes, cada any.
Sí, sí.
de Sant Joan, dels xòfers, no?
I la de Santa Rosa es va fer al Camp del Nàstic i després se va continuar fent barbenes a tot arreu,
fins que penso que va ser el 80, o 83, no recordo bé, aquí.
Es va fer aquí per primera vegada als jardins de la fàbrica.
i, bueno, aquí era immens, bueno, moltíssima gent, tot Tarragona pràcticament.
Tothom tenia algun familiar o amistats, llavors entraven unes invitacions.
Sí, més o menys podies entrar.
Fent moltes, moltíssimes coses.
I llavors, clar, home, Tabacalera de Tarragona ha sigut una institució,
encara que sigui una cosa d'una factoria, ha sigut una institució.
Era alguna cosa més que una fàbrica.
És una cosa més, vull dir, ha influït molt a Tarragona i amb els tarragonins, vaja,
i no ho sé, nosaltres, nosaltres ho hem portat d'intre, a part de la fenya,
tot això, les activitats, perquè sempre hi ha d'haver algú que ho porta,
no parlo perquè jo ara fos l'última presidenta,
sinó que l'Antonio va ser president un any abans que jo entrés, el 88.
Però ja abans ja pertencia a la Junta.
Ja tots estàvem, molt pocs treballadors,
estàvem... no hi eren a dintre del grup.
Pràcticament tots hi eren.
Pràcticament eren quasi al 100%.
I teníeu unes hores, com dèieu, per preparar activitats?
Teníeu algun espai de la pròpia fàbrica, vostra?
Sí.
A hores no ens havíem posat mai pegues per fer segons quines activitats.
A veure, quan, per exemple, s'havien de fer aquests festivals,
el director que hi havia abans, que era Don Luis Colmeiro,
sempre amb aquestes coses li havia agradat molt que la gent participés
i donava moltes facilitats perquè ells baixessin i poguessin entrenar en bàsquet,
podrien entrenar amb el que fos, segons quines hores,
quan havien de vindre competicions, no?
Clar.
I, bueno, i quan després van participar a carnavals,
carnavals també,
i donaven tota classe de facilitats per fer la carrossa amb hores de treball.
Sí.
Vull dir, aquestes coses les hem tingut molt.
Jo tinc la sensació, Antònia, que la senyora es tallava molt el bacallà.
Vosaltres no us deixaven fer gaire cosa o què?
No, sí, però, bueno, és normal.
És normal.
Bé, no li diré que no, no li diré que no.
Sí, o bé.
No, però ja anava a dir.
Molt actives, però els senyors també hi participaven
i prenien part de les activitats.
Sí, sí, sí.
Sobretot, pues, això, de fer el treball manual els tocaven altres.
I elles, les artistes?
Elles feien la...
Sí, però, bueno, ja n'hi ha hagut aquí d'homes que han treballat moltíssim.
Per bellugar tot això, ja saps tu que al començament
les dones eren més aviat de compar-se, no?, a les coses.
Sí.
Hasta, doncs, que, bueno, al final hem pogut ser igual.
Abans, quan hem entrat a fer una mica de visita,
encara quedaven alguns prestatges, la fàbrica és buida,
pràcticament no hi ha res,
però encara hem vist uns prestatges amb alguns trofeus,
que m'intuït que eren trofeus que guanyaven els integrants
del grup d'empreses de campionats, en els que hi prenien part.
Sí, sí, perquè, no sé si va ser també el 78 o així,
es va començar a fer unes reunions a Madrid,
a part dels presidents de les diferents fàbriques,
de grups d'empresa que també es havien format,
de fer una activitat a l'any,
de juntar-se amb fàbriques i fer tornejos.
I aquí a Tarragona va ser la pionera,
la pionera que es va fer entre la fàbrica de València
i la fàbrica d'Alicant, Tarragona, un triangular.
I s'ajuntàvem, doncs, un cap de setmana,
es vam ajuntar i, doncs, cadascú, doncs,
vam fer futbol, futbol sala, tenis,
o front tenis, pesca, pesca submarina,
vull dir, tots vam, i llavors una puntuació,
uns premis i trofèjos.
Hi ha més aquí també que hoquei damunt patins,
escats, vull dir que...
Això ja és més...
Ves cap aquí, no?
Jo no el vaig conèixer, això del hoquei.
El hoquei sobre patins...
El hoquei sobre patins i això ja no.
Jo molt poc quan vaig entrar al 66,
però sí, es havia jugat hasta en campionats,
home, en petit comitè, com si diguéssim,
amb el Reus Deportiu.
I havia baixat aquí Josep Maria Sabaté,
una seva, o Sabaté.
Sí, sí, sí, que va ser jugador i ara president.
I ara és president de...
Sabaté i l'Alegret també.
L'Alegret, havien baixat aquí a ensenyar o practicar,
clar, perquè aquí també tots eren treballadors.
No sé si va coincidir amb l'època que éreu vosaltres,
però hi havia un orfeó tabaquer, no?
Una coral.
Una coral.
Una coral, sí, però jo no la vaig conèixer.
I un grup de teatre.
També.
També hi va haver un grup de teatre.
De teatre, sí.
Un dels grups també, o una secció que es va formar aquí,
de motoristes.
Van començar tothom a tindre la motoreta.
També motoristes.
Escolta, això era com un partemàtic, hi havia de tot.
Sí, sí, sí.
Va començar la Vespa i la Montesa i totes aquestes marques, no?
i llavors vam fer, i cada setmana sortien i feien amb les senyores, no?, o molts fills, o sols, i feien excursions, doncs clar, esmorzar aquí, esmorzar allà.
Es diu que aquí a Tabacalera hi havia una certa endogàmia, jo no sé si clar, a banda dalt a treballar, tanta vida social, si també s'hi van fer parelles aquí a Tabacalera.
Matrimonis i que es van conèixer aquí i es van casar.
Jo en coneixia molts, però no sé si és que es van conèixer aquí o fora, però bueno.
Però vaja, que...
Sí, aquí sempre.
Sí, Mercè, tens constància que hi van haver-hi...
Ella diu amb cara de picardia, no sé si és que hi ha algunes coses que no ens vol explicar, que ho entenc, d'altra banda, que ho entenc.
Home, hi va haver de tot.
Però clar, com a tot arreu.
És que éreu com una societat, amb tota, no?
Sí, sí, a més a més, a part de tot això, ens estimàvem i ens apreciàvem molt i ens discutíem molt, també, no?
Perquè clar, no és tot també tan bonic com ho pintem, perquè les hores laborals no te les treu ningú amb els debats que hi havia, doncs, els convenis i aquestes coses.
Com era un dia qualsevol vostre com a treballadores i com a dones que estàveu en el grup d'empresa al cap davant de la Junta?
Bé, vaja.
D'horari, a quina hora entraveu?
No, no, fèiem l'entrada normal, com tots els treballadors.
O les 6 del matí fins a les 2.
I de 2 a 10.
I de 2 a 10.
Però vull dir, no fèiem un horari estrenament.
No, no, no ho dic en aquest sentit, sinó després a la tarda compaginàveu també per fer coses de l'up d'empresa.
Sí, perquè, clar, aquestes coses no es munten així sol i també amb les hores de treball moltes coses no les podies fer.
Doncs, per exemple, a la millor l'Antonio anava a demanar els permisos per fer la barravena.
i l'altre, el secretari, doncs, anava a demanar els permisos per competir i fer els concursos de pesca a l'associació.
Vull dir, totes aquestes coses s'havien de fer.
També hi havia Tiro el plat.
Molt important aquí el Tiro el plat, va ser amb personal molt bo, eh?
Ha trucat una oient, Jordi Sorignac, m'ha passat una nota que es diu Tecla,
i que ens diu, a veure si us podem preguntar,
que ha estat de la talla de la imatge de la verge de Santa Rosa que hi havia aquí a la fàbrica.
Sí, bueno, jo, si vols, fem un resum una miqueta.
Sí, sí, sí.
Clar, el moment de repartir el patrimoni que tenia el grup d'empresa,
doncs, clar, era una miqueta problemàtic, no?
Perquè aquí hi ha hagut gent de tots els barris que ha ajuntat tot Tarragona, no?
Des de la part baixa, hasta de Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador,
bueno, Bona Vista, Torreforta, gent de tot.
Està de Reus.
Gent de Reus, eh?
Vull dir, i llavors, clar, si haguéssim començat a dir,
a veure qui vol això, uns pel nostre barri, els altres pel nostre,
i això ens va donar una miqueta de mal de cap a tota la Junta, no?
Al final, no sé si és el més idoni, però vam decidir
a donar molta cosa de jocs
i els tratges que nosaltres també havíem fet sempre,
de tota la vida es havia fet la festivitat dels Reis,
d'Orient, aquí.
I un pessebre, també, feia?
Sí, un pessebre gran.
Doncs llavors ens ho vam donar a...
A Sant José, a lo que era abans Sant Josep.
L'assilo Sant Josep.
L'assilo Sant Josep.
Sí, ara no sé quin nom té.
Bueno, no sé, vam trucar allí i vam dir que si és que ho volien,
i es van quedar totes les taules de pim-pom, les coses més grans.
Tot el material per fer esports i tot això.
Sí, això.
Doncs una sortida molt noble, no?
Una sortida perquè vam dir així, doncs sabem que se'n poden aprofitar.
I els vestits dels Reis també van dir si ells ho volien,
perquè ho van preguntar a diverses entitats i van dir que no,
perquè aquestes coses que també es perd bastant, no?
I llavors s'ho van quedar ells.
Després tot el que era biblioteca...
Que hi ha uns 6.000 exemplars, si no m'equivoco, no?
Sí, sí, o més, eh?
No ho sé, no ho sé, perquè vam treballar de valent per treure-ho.
Ho vam fer donació a...
Per una ONG que se n'encuiden als del Llorito.
Llavors ho vam portar cap dalt al Llorito,
tot amb unes furgonetes ho vam fer trasllat nosaltres mateixos,
i llavors tenim un document com conforme...
Heu fet aquesta donació.
...donació perquè ells n'enfuessin...
La majoria de llibres eren molt antics,
eren molt de coses de religió,
hi havia de mecànica, hi havia de molts temes,
hi havia novel·les de tota manera,
era molt extensa la biblioteca.
I després, doncs clar, la Santa Rosa.
La imatge de Santa Rosa.
Llavors els últims anys de les festes
que fèiem nosaltres a Santa Rosa,
aquí a la fàbrica ja no ho fèiem,
la missa, abans fèiem la barbena,
i missa i tot això es va perdre molt,
la gent no venia,
teníem molts problemes i vam decidir de no ho fer.
és que s'hi van morir.
Després el problema era de buscar...
El capellà també que vingués.
Teníem el conciliari nosaltres d'aquí sempre,
que havíem tingut, però doncs ja s'havia mort,
llavors buscaven capellà per vindre a fer la missa aquí,
la campanya que diguéssim,
perquè era aquí als jardins,
no en trobaven.
I llavors vam anar a la ciutat residencial,
a la capella,
i anàvem a fer la celebració allí,
any darrere any.
Llavors ja fèiem allí una miqueta d'homenatges jubilats,
i fèiem l'entrega dels prèmits
en les diferents competicions
que s'havien portat a terme per Santa Rosa,
i llavors els vam dir que sí,
és que ells volien fer càrrec de la imatge.
I l'any passat,
que va ser l'última festivitat que vam fer per Santa Rosa,
el 96 va ser,
ai, el 2006, l'any passat no.
El 2006 vam fer ja l'última celebració allà baix
a la ciutat residencial,
i la capella la vam deixar allí.
I la imatge està a la ciutat residencial.
Sí, sí.
Llavors vam dir que si a cas allí no es quedés,
que no es preocuparíem que es quedaria al Montnàs,
a la iglesia del Montnàs.
Per un tema també de més seguretat, imaginem.
De més seguretat i que es pogués visitar més,
perquè hi ha temporades que la ciutat residencial està tancada.
Per tant, que vulgui contemplar aquesta imatge
que vagi a la residencial o de Montnàs,
un dels dos puestos està.
Però nosaltres la vam fer donació allà baix.
La tenim aquí al costat.
Abans parlàvem amb l'alcalde i la regidora de Patrimoni
del tema de la creació d'un centre d'interpretació històrica,
perquè per molt de museu arqueològic i complexa cultural
que es vulgui crear en aquest espai,
no s'ha de perdre aquest origen,
aquesta memòria industrial de la ciutat de Tarragona.
i deien que efectivament que ho contemplen.
I que fins i tot estaria molt bé, deia l'alcalde,
que els treballadors, ex-treballadors, creixin alguna associació,
algun tipus d'entitat que donés suport.
Després del tancament de la fàbrica, de tot plegat,
les persones que éreu més actives en el grup d'empreses
continuen mantenint una relació.
Us podríeu plantejar en un moment determinat crear alguna associació
d'ex-treballadors a Tabacalera o alguna cosa així?
On esteu ja per la peristòria?
No ho sé, mira, l'última que vam fer ja,
pràcticament ja era l'any passat, que es va tancar,
es feien aquests triangulars i aquests duals
que t'he dit jo amb les altres fàbriques,
i llavors ens quedava molt despenjada la fàbrica de Licant,
que clar, nosaltres si tancaven no podíem fer res més
perquè València tampoc no hi era,
els anava molt malament d'anar a Sant Baix Andalusia
o anar a Santander o a Logroño,
i llavors la direcció de la companyia ens va donar uns diners
perquè poguéssim participar,
encara que ja es tancava la fàbrica al mar,
que poguéssim participar i anar a Licant a fer la celebració.
I llavors sí que ens va costar una miqueta,
Antonio i Mercè, de buscar la gent,
perquè molts ja no volien saber res,
estaven molt desmoralitzats,
però per fer una miqueta de pinya,
i ja no vam mirar ni el que havia quedat primer classificat,
ni res de res, sinó d'anar buscant més o menys
els que havien participat quasi sempre,
de temps.
I llavors vam fer això,
però jo, la veritat,
me n'he anat molt tranquil·la i deixant les coses pràcticament bé o bé,
al meu modo de veure, és clar, no?
Hi ha gent que pot opinar de tot,
però vull dir,
jo em penso que nosaltres ja vam arribar,
fins a l'on havíem d'arribar,
sempre que si ens demanessin una aportació o alguna...
això jo sempre estaria disposada,
però al frente ja no.
Allò ja dius,
escolta, ja hem organitzat prou saraus, no?
Sí, ja m'han organitzat prou,
ja hem estat molt, molt lligats, eh?
Vull dir,
no és el mateix explicar-ho que viure-ho, eh?
Seríeu capaços d'allò escorcollant una miqueta en la memòria,
recordar algun moment,
alguna anècdota,
algun aspecte de tots aquests anys,
com a grup d'empreses,
com a activitats,
com a treballadors,
senzillament que us hagi quedat en la memòria,
en moments més emotius, més divertits...
Jo en tinc una...
Doncs expliquem la Natasha, va!
Jo en tinc una,
que en aquests festivats...
Ai, aquests triangulars que jugaven,
tots eren molt joves,
i es va fer un partit de futbol sala,
allà baix al Sant Jordi,
que avui en dia està abandonat,
i mira, ja aprofito per parlar...
Sí, ara diuen que ho han d'arreglar tot això.
Si la Generalitat o l'Ajuntament
s'hi posen una miqueta ferns,
perquè si no el poc que tenim a Tarragona
encara ho anem perdent malament rai, eh?
Doncs bueno,
es va fer allà un partit de futbol sala
entre València i Alacant,
que llavors ens érem,
Tarragona, València i Alacant,
es feia el triangular aquest.
I va haver una esbatossada...
Sí!
...entre els jugadors,
perquè llavors allò ho vivien,
saps?
Amor!
Amor!
Una esbatossada tremenda!
Però molt!
Hi havia moltíssima de gent,
perquè aquell dia,
el director que llavors estava aquí a la fàbrica,
que hi havia el Satuer,
i va deixar plegar a la gent
a mitja tarda
perquè poguessin vindre a veure el partit de d'allò.
I van vindre a veure el partit
amb el mono de treballar
i les dones amb l'uniforme
a veure aquell partit.
I ells va...
Saps on va tibull,
però de bufetada límpia
amb els jugadors...
Sí, sí, però...
...entre els jugadors i el públic, també.
Amb una miqueta...
Ah, públic engrescadet, no?
Amb un públic una miqueta engrescadet
i en sec van veure els grisos
que entraven per la porta.
Però els jugadors s'hi van animar, no?
Sí, els jugadors van ser els que van començar.
I llavors el públic,
doncs clar, un i la millor hi tenia el fill,
l'altre el germà i l'altre aquí,
que jugaven,
i llavors una esbatossada bona.
I vam veure entrar els grisos.
I llavors ja...
La intervenció dels grisos i tot.
Vaja!
Ara no hem averiguat mai
qui va ser el que va avisar els grisos.
Doncs sí, perquè la veritat...
Això és una anècdota que et queda molt, eh?
No, no, jo te'n recordes
veure una batalla campal d'aquestes.
Mercè, tu recordes algun moment
del moment artístic, per exemple,
tu que em sembla que eres molt artista
en això dels festivals que fèieu?
Bueno, del moment artista
estàvem actuant a la plaça de Toros, era,
i estàvem tot el ballet.
i amb això que un havia de desplaçar,
és allò que ballava més així.
I en sec, ens apega amb un cable
i se'n va a terra.
Bueno, allò va ser ja el no va mas.
El no va mas perquè, clar,
tothom se van posar riure,
no podíem parar perquè la música no va parar.
Una situació molt còmica, no?
Sí, aquell es va aixecar com va poder
i va continuar, per cert,
es va apelar els ginons.
Déu-n'hi-do, eh, també.
Antonio, cap cosa així?
Tu anaves seguint allò, vinga, treballar.
Hores allò, organitzant les coses, no?
Molt serviós.
La part manual, crec.
Treballar i res i prou, sí.
Déu-n'hi-do, són molts records els que queden.
Per cert, que jo tinc una fotografia
per aquí d'un tríptic que va editar l'Ajuntament
en motiu d'aquelles primeres visites que es feien
i veig que d'uniforme hi havia una bata no sé quin color
perquè és en blanc i negre.
Blau-marí.
Blau-marí.
Blau.
No, era blau.
Blau-marí, no era blau-marí.
Un blau.
Blau-acafata, que es deia antigament.
Blau-elèctric.
Blau-elèctric.
Va ser l'uniforme que vau portar fins al final,
sempre de la bata blau-elèctric?
Sí, d'un model o de l'altre,
però era el mateix color sempre.
L'únic, les mestres anaven amb una bata negra.
Segons la categoria professional podria canviar color.
Les mestres eren com encarregades de tallers.
Sí, sí, sí.
Anaven amb la bata negra.
La fotografia que suposa que és el director, aquest senyor,
deu ser, dic jo,
perquè està aquí al cap davant de tot.
No, era el conciliari.
Ah, d'acord.
José Caveres.
Ah, molt bé.
I després, com bé dius,
hi ha senyores que duen així la bata més fosca, negra.
Llavors, en aquella època hi havia encarregades de tallers
i en deien mestres.
Com veieu la possibilitat ja per acabar
o el projecte que hi ha en aquests moments
de convertir aquest espai
en el que hi vau passar tantes hores
treballant-hi en un gran complex cultural,
el Museu Nacional Arqueològic.
A mi m'agradaria moltíssim.
Que fos això.
Que fos això, que sigui alguna cosa.
Però que estigui obert, no?
Que estigui obert al públic.
I que la gent que hi hem treballat
hi puguem anar a veure, doncs,
el Museu Arqueològic
i podem anar a veure la millor
tot l'arxiu que hem deixat
a l'Ajuntament, al grup d'empresa,
als comitès,
doncs, llavors, les seccions sindicals
i tot això, que ho puguem anar, doncs, un dia
i veure-ho i de dir
ai, mira, aquesta és l'àvia, l'altra no sé què.
Bé, que fessin alguna cosa.
I que si volen fer dos músics que facin,
que hi ha espai per tot i més.
que s'ompli.
Això és enorme.
És enorme, és enorme, eh?
És molt, molt, molt gran.
Perquè nosaltres hi hem treballat moltíssima de gent
i no ho hem vist mai ple, del tot.
Entens?
Vull dir que anaves amb naus
i encara ho veies tot buit i tot desert.
És que és molt gran.
Hem estat aquest matí i ens ha impressionat, eh?
Sí, és que és una fàbrica monumental.
I fins i tot des de representants del Tadis,
de Madrid, ens deien
és que de les fàbriques que hi ha a Espanya,
aquesta és de les més grans.
Ens comentaven que no havíem vist.
Hi ha alguna també, però...
Sí, aquesta s'assembla molt amb la de Màlaga.
La de Màlaga, però...
Però en petit, eh?
Sí, no, la de Màlaga m'assembla que li falta...
La fanxada, una miqueta la...
Aquí hem vist, tenim un llistat
del que s'ha fet a les importants ciutats espanyoles
que tenien fàbrica de tabacs.
El monestir renaixentista de les Clarisses a Santander
es reconvertirà en seu judicial.
La Real Fàbrica de Tabacos de Sevilla
actualment es troba al rectorat de la universitat.
A la de Madrid està previst ubicar
al Museu de Reproduccions Artístiques i Arts Decoratives,
a la de Logroño, l'Antiga,
al Parlament de la Vieja,
a la de Màlaga acollirà
el Museu de Pedres Precioses i de l'Automòbil.
Però encara no.
I per això ho dic jo que...
Encara totes estan una miqueta en aquest procés.
A Sant Sebastià acollirà una biblioteca,
tenim entès.
I a València es veu que hi ha una mica
de renou, per tema urbani,
estigui tot això.
A València no hi ha massa bona sintonia.
No, no hi ha bon rotllet, eh?
Que diria...
Això nosaltres, des d'aquests micròfons,
demanem que hi hagi bon rotllo
en fer coses importants per Tarragona.
Ens ho mereixem els tarragonins,
perquè fa molts anys que no s'hi fan coses importants, eh?
Sí, obres allò que siguin...
Que molts establiments de molta categoria
estan molt abandonats, eh?
I llavors, doncs, pensem que no sigui un més.
Que no s'abandoni mai.
Això volem que no sigui un més,
com d'altres ja, com els altres,
la Sabinosa, que de petits ja ho han vist
i no sé si ho veurem mai més.
I bueno, cada dia, doncs,
el Banc d'Espanya...
Cal desitjar que aquest espai no tingui, eh?
La cadència ni el ritme d'evolució
que aquests que acabes d'esmentar.
Nosaltres tots, som joves encara, eh?
I ho volem veure.
Vindrem tots a la inauguració del museu.
Només faltaria.
I ho volem veure.
Sí, Mercè, si no em miris així,
que vindrem tots tots.
I ho volem veure.
I a veure si tu, en senyor Bonn,
ens fas una entrevista, també.
Les que convingui,
perquè de veritat que ha estat un plaer.
Llavors direm, mira, que ha estat bé...
Mira, amb l'alcalde hem quedat d'aquí un any, eh?
Per parlar de com està l'assumpto.
Ah, doncs m'assembla molt bé.
Calla que no fem una agenda entre tots.
Perquè demòrem, si en cas vindrem a...
Molt bé.
Doncs estarà molt bé que vingueu.
Nosaltres estarem encantats de convidar-vos.
Natali, Andreu, Natasha, Antonio Blázquez, Mercè Ramon,
moltíssimes gràcies de veritat per la vostra companyia
i per la vostra aportació, que ha estat importantíssima.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Ànim i que treballem força per Tarragona.
Fins la propera ocasió. Bon dia.