El Casino de Tarragona es trena aquest cap de setmana a Nou Local.
Els seus associats podran gaudir des d'aquest dissabte d'aquest espai
a l'Avinguda Marquès de Montoliu,
que substitueix l'edifici històric de la Rambla Nova.
Ens acompanya el president del Casino de Tarragona,
senyor Josep Creus, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Això de canviar de pis sempre és un trasbals,
i més quan es canvia una miqueta a contracor, no?
No, és un trasbals, és un martiri.
També, jo volia ser suau, però dic calla.
És tremendo, perquè la Rambla és insubstituïble.
Hem lluitat durant cinc mesos per no haver d'abandonar la Rambla,
però ha sigut impossible, totalment impossible.
I al final vam tindre la sort de trobar aquest local
que tots els que tenim el gotge que vinguin a veure,
i socis en particular, és de la grat de tothom.
El que passa és que és una mica car.
És caret, és molt maco, però no és la Rambla.
No, no és la Rambla.
És el lloc natural del casino, no? La Rambla?
Sí, i pensem tornar a la Rambla.
Si l'Ajuntament ens compleix amb la promesa que ens ha fet...
I que els han promès.
una ubicació dins el Teatre de Tarragona, si arriba a temps,
o un pis al Teatre Metropol, a l'edifici del Teatre Metropol,
perquè allò diu que anirà destinat tot a actes culturals,
tota la casa de cultura,
llavors el casino encaixa molt bé dins la cultura de Tarragona,
que nosaltres fa 60 anys que estem fent actes culturals
i desenvolupant tota la cultura possible per Tarragona
i per bé de la nostra volguda Tarragona,
de la nostra ciutat tan estimada i tan volguda pels tarragonins
i per molta gent de fora de Tarragona.
L'entitat té 60 anys, quant de temps feia que estaven allà a la Rambla?
Sí, doncs nosaltres des de l'any...
L'any 47 es va començar a parlar ja del casino,
i el 40... no, el 45 es va començar a parlar,
i del 47 que estava ubicat al mateix lloc.
també me l'ha agradat a tothom,
però esclar, era un primer pis o un entresol.
Ara estem planta baixa i entresol,
i és fantàstic, una llumositat estupenda,
una amplitud d'horitzó fantàstic,
perquè davant tenim el col·legi de la Madre Verdura,
l'amplitud de l'avinguda Marquès de Montoliu,
és el carrer més ample de Tarragona, penso jo.
Home, diu, és caret, però és que estan en un lloc que està molt bé.
No, no, si poguéssim-ne no ens mouríem,
diu, per què no comprem?
Dic, és tocat l'autoria.
L'any que ve, a veure si hi ha una mica de sort.
Vostè abans em deia, i realment és així,
quants socis hi ha en l'actualitat?
Ara, 223 o 24.
Tot i que vostè em comentava que una miqueta per tradició i cultura,
Tarragona no és una ciutat de casino com les ciutats del centre d'Espanya, no?
Clar, perquè Tarragona, fortalment, tant estiu com hivern,
jo considero que tenim uns climes privilegiats d'Espanya.
I, esclar, la gent o ve a la parcel·la, o ve al xalet, o ve a la platja,
o ve simplement passejar per la Rambla,
i a l'hivern també fan les temperatures que es poden aguantar en qualsevol cuesta.
En canvi, vostè se'n va a León, se'n mor a Salamanca,
va a l'Itàlia, i aquella gent no es poden mor del casino.
I, esclar, Tarragona és molt diferent,
i costa molt de sostindre un centre a base de quota de socis,
perquè, a més, molta gent que podria ajudar per l'altruisme,
però que sigui, sí, venen els actes culturals i et diuen,
no, això està molt bé, ho havia de fer més sovint això,
o sigui, però això s'ha de mantindre, això té un cost,
i, esclar, ens trobem una mica agobiats,
i per això hem demanat a l'Ajuntament de Tarragona,
que està molt ben tipusat,
i el dissabte que ve, a les 6 de la tarda,
l'il·lustríssim senyor alcalde, el senyor Josep Fèlix Ballesteros,
ens ha promès que ens acompanyarà amb l'apertura,
dic jo, perquè no és una inauguració,
és una notació de local, ha de ser una cosa provisional,
i procurem, doncs, mantindre'l amb tot l'esplendor que mereix Tarragona.
Perquè, a veure, què fan vostès al casino?
Doncs, miri, jugant el que vulgui, els escacs...
Per exemple, els escacs?
Els escacs, el dòmino, la botifarra,
no sé, 3 o 4 llocs més de cartes,
després presentem llibres, quan ho demana algun escritor,
fem exposicions de pintures, quan ho demana algun pintor,
i conferències de tota índole,
sempre amb divulgació del tema de Tarragona,
que té molts temes per tractar,
i cada dissabte tenim una tertúlia a la sala de juntes,
on hi ha 20, 22, 15 persones amb temes que cada timestre...
Això de tertúlia de casino és molt atractiu.
Sí, i cada timestre el programa,
ho donem a conèixer els dies i les hores de les conferències,
que acostumen a ser els dissabtes,
a les 5 de la tarda,
el tema que es tracta, el ponent que hi ha,
i sempre hi ha 15 o 1 persones,
tots els dissabtes.
Clar, vostè parlava d'uns 200 i escatges socis,
diguem-ne formals,
però que siguin actius i que estiguin al casino...
I després podem comptar que ve menys de la meitat,
que vinguin cada dia o assídualment al casino.
I per organitzar, doncs menys encara, clar.
Sí.
Això és normal, això ha passat a totes les entitats.
No hi ha...
No, hi ha bon equip,
nosaltres en aquest cas concret d'haver de fer el trasllat de forçors,
perquè de gràcia no ha sigut de ningú,
ni de socis ni de la Junta,
ni de la Junta ni de socis,
però ha sigut forçors,
i aleshores ha sigut una compenetració total,
jo diria una mica inclús,
digne de destacar,
perquè vam tindre unes negociacions
i vam dir, per favor, que no surti d'aquí això.
I no va sortir.
I això ens va portar a arribar a bon terme
per poder negociar amb Benesto
i obtindre uns beneficis que d'altra manera no els hauríem tingut.
Home, la discreció és molt necessària en aquest tipus de coses,
i no sempre es pot aconseguir, no?
No, ni es pot parlar amb tothom.
No, també té raó.
Ara, afortunats d'aconseguir aquesta discreció,
perquè sempre hi ha alguna que altra...
Jo diria que és una espècie de miracle,
encara que els miracles van fer fa molts anys i discuteixen,
però jo ho qualifico com una mica irrepetible, vamos.
Digui'm ignorant, eh?
Però només hi ha senyors al casino.
No, no, també hi ha senyores.
És que jo no ho sabia, per això li pregunto.
Poden venir totes les senyores que vulguin,
perquè hi ha sòcies senyores.
Ja sap vostè que hi ha clubs d'aquests
que encara no deixen altres senyores.
Jo per això li preguntava, eh?
A mi m'estranyava que aquí a Tarragona
fóssim d'aquesta manera,
perquè ells han preguntat-ho, no?
De cap manera, tenim sòcies titulars de títol de sòci,
i a l'extrem que una viuda que recentment va perdre el seu marí,
doncs ens ha demanat per continuar ella de sòcia.
Clar.
I després senyores solteres, que estan allà apuntades.
I no cal dir-ho que les senyores dels socis
tenen entrada cada dia, cada hora, a casa seva.
Clar, són totes persones d'una determinada edat?
O no necessària?
Aviam, una cosa és la realitat,
però d'entrada és una entitat oberta a tothom, no?
Sí, oberta a tothom,
i desgraciadament tenim persones més grans que joves.
Però tenim joves i tenim arquitectes,
tenim metges, tenim una diversitat
heterogènea de gent de Tarragona,
però haurien de ser més,
perquè a Tarragona 223 socis amb una entitat com el casino
és poca cosa.
No es pot sostindre.
És una entitat que té, doncs, una tradició.
De la manera que s'han posat els lloguers,
els preus de compres, tot això, impossible.
Diferent d'altres ciutats que van tindre més vista
i quan el van muntar el van comprar al local,
però aquí no s'ha comprat.
Clar, que passa també que el que avui dia
respecte a quan es va crear el casino,
l'oferta de lleure i de tot és tan àmplia,
doncs la gent, diguem-ne, que fa una altra vida.
No, no.
I és complicat, eh?
Ha canviat, ha canviat.
O sigui, almenys ha canviat la manera de viure de la gent
de Tarragona, d'arreus, de tot arreu.
Però a Tarragona, ja dic,
pel gran clima que tenim,
encara més que enlloc, crec que jo.
Però que jo conec.
Clar, vostè diu que parlen de temes concrets,
d'actualitat,
però jo m'imagino que deu centrar moltíssim
el tema de les seves tertulies i converses
al dia a dia de la ciutat.
Doncs sí, una de les coses,
tenim 10 diaris cada dia, o 11.
La revista Ola,
hi ha material per a tothom,
les notícies del diari.
Ah, que també es miren a les revistes del Cor
i també fan tertulia d'això?
La Ola també hi ha alguna...
Trobo que estan ben informats i ben distrets, eh?
S'han procurat passar el temps de la millor manera possible.
Home, i això com a mínim fa riure,
aquest tipus de coses, no?
Sí, no, perquè a vegades cansa una mica,
per això, perquè sempre hi ha els mateixos.
Però bé, a les revistes, eh?
Sí, sí, sí.
El casino és diferent.
El casino, doncs, es comenten les coses naturalment
al dia a dia de la ciutat,
tots volem el millor per a l'altra ciutat,
tots desitgem que els acords
i les perspectives que acorden pel futur
siguin el més assertat possible,
i que Tarragona sigui creixent
i sigui aguantant aquesta vitalitat
que jo considero que en aquests moments té.
Quina percepció té vostè per les tertulies
que fan els socis de com va tot?
En política, poc.
No, no, en política ja no li diguem.
En futbol, en futbol, ja m'imagino.
En futbol, inclús tenim...
Hi ha partits que el televisem,
el comparem i el televisem,
i la gent ve al casino,
però en número una mica limitat.
Hauríem de poder ampliar,
de manera que si algú té el desig
o té la curiositat de venir-nos a veure
i de fer soci, li agrairem molt.
I el Nàstic, què en parlen del Nàstic?
El Nàstic, jo, el que té vostè davant,
jo tinc el número 27 del Nàstic.
Ja veu.
Com a soci.
És un damnificat, doncs, d'aquesta situació ara, no?
Ha sigut dues vegades directiu del Nàstic,
amb l'època del Lluís Llorbi Gorra,
que era director del Mar Mercantil de Tarragona,
i amb l'època del Joaquim Pons,
que encara viu.
Doncs, home, l'estada ni que fos efímera primera dels grans...
La vaig viure, vaig viure de tercera a primera,
perquè jo estava interna al col·legi dels hermanos,
i anava al futbol sortint,
hermano de ximena al futbol i cap al futbol.
després va haver-hi tot l'ascens de regional a primera divisió,
coneixent gairebé tots els jugadors.
Anava a jugar a frontón al camp del Nàstic,
amb el Martín, amb el Bravo, amb el Roig, amb el Camilo,
que encara l'altre dia vaig tenir goig a saludar precisament el casino de Tarragona.
vam anivert al casino, Camilo Roig.
Sí, el Camilo Roig, i tant, quan va pujar el Nàstic a primera,
va passar pels micròfons del matí, també.
Li vaig recordar un gol que va fer amb el València,
dins del nostre camp va fer un xut desesperant,
i li seguia reporter del València ni la va veure.
La va recollir dins la porta.
I vostè ara, quan veu aquest panorama de com tenim el Nàstic...
No me'n parli, no me'n parli.
No l'hi vull donar el dia, eh?
No l'hi vull donar el dia.
Estic patint constantment i hi ha dies que acabo més cansat
que els jugadors que estan al camp.
Sí, però es posaria vostè a córrer darrere la pilota.
Per la intensitat que vius i veus quan posa un poc coratge.
El futbol és un joc viril, un joc d'homes,
sense despreciar cap senyora.
No, no, no, jo ja l'entenc.
Jo penso igual que s'ha de jugar, però tenen por.
Però s'hi ha de posar alguna cosa més que tècnica,
i aquest alguna cosa més no el veig per enlloc.
Dilluns jo ja sé de què parlaran al casino, eh?
A més, si em permet, i no vull criticar ningú,
però jo, els jugadors per un any, no hi crec.
En un any venen, cobren la fitxa, cobren la mensualitat,
passa volant, l'any que ve el representant el porta en un altre equip,
li diu, què vols que fes el portillo a Tarragona
si sempre el tenen en un extrem i ningú li passava cap pilota?
Ja ho veureu vosaltres amb els interiors que teniu,
amb els mitjos que li passaran pilotes.
El portillo és un portigol, però no el vam veure aquí.
És allò que es diu sempre, però és veritat, els colors s'han de sentir.
És una altra manera d'afrontar anar al terreny de joc, eh?
Sí, però desgraciadament se sent al butxac i no els colors.
Ja veu, així estan les coses.
Segur que aquest tema i molts altres surten al casino.
Vostès diuen, calla, doncs això del casino a mi no em faria res,
doncs fer-me soci o sòcia, i anar de tant en tant,
doncs l'únic que han de fer és acostar-se.
Aquest dissabte seria un bon dia, eh?
Coneixer-los a vostès, mirar el local, no?
Home, aquest dissabte serà un dia estupendo,
però a nosaltres hi ha una satisfacció immensa
que el senyor Ballesteros vingui a inaugurar o no inaugurar, a obrir.
Efecte de presència, estan vostès, no?
Ens dona molt de reals i esperem que vingui molta gent,
però potser no hi caurem.
No cal que vinguin dissabte, que vinguin...
Que vinguin, si volen.
Que vinguin, però que vinguin a diari.
I a quina hora tenen previst fer aquest acte?
A les 6 de la tarda.
A l'avinguda Marquès de Montoliu?
Sí.
A quina alçada?
Bueno, el número és, Marquès de Montoliu, és el Xenfrà.
El número és avinguda Sant Antoni Maria Claret, 23.
Centra per la part de Sant Antoni Maria Claret?
No, no, per el Xenfrà.
Per Marquès de Montoliu, per el Xenfrà.
Hi ha un quiosco davant,
allò de del quiosco...
Allí hi ha...
No té pèrdua.
És un plaer de poder-nos acompanyar.
Doncs ja ens deixarem caure per participar a la tertúlia.
No només dissabte, sinó algun dia i xerrem una estoneta.
Seran rebuts amb el...
A veure si arreglem el món,
què és el que fem a les tertúlies, tots plegats, no?
Home, això em costa una mica perquè està bastant difícil.
Però pensi que el reparem amb els braços oberts
i amb la màxima cordialitat.
Josep Creus, president del Casino de Tarragona,
ha estat un plaer. Moltíssimes gràcies.
El plaer ha sigut per mi i a Grils i a vostès
que hagin pensat en cridar-nos per donar a conèixer
una mica més a l'altre casino.
i un desig que puguin tornar a la Rambla.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.