Com valora aquesta cosa?
Una aportació sempre s'ha d'anar recordant puntual,
autoritzada per un reial de Grètica, quan se superi...
No ens deixa parlar de transvassament, senyor Pi?
A mi les paraules no em fan por, potser perquè jo no soc de lletres,
jo soc de ciències, i les ciències són molt pragmàtics.
Aquí no es tracta de si és un transvassament o no,
diguem-li transvassament, si això volen, no em preocupa,
sinó del que es tracta és que no sigui estructural,
és a dir, que això no sigui que sempre més passi aigua de l'Ebre cap a Barcelona.
L'objectiu que hem de tenir tots els territoris és tenir els nostres balanços hídrics,
la quantitat d'aigua que gastem i la quantitat d'aigua que obtenim, quadrats.
I aquesta obra ha de quedar a servir per dues coses.
Una, per el que se fa, que és per superar una situació d'emergència,
en aquest cas a l'àrea de Barcelona.
Però el que és molt bo, i és un element que hem aconseguit posar en el conveni d'avui,
que s'assignarà avui, és el fet que aquesta mateixa canonada serveixi
per a vestir el camp de Tarragona, fins i tot les terres de l'Ebre si convingués,
a partir de les desalienitzadores del Prat i la futura de Conit,
si per alguna circumstància la que sigui així convingués.
Ens passarem, per tant, a un sistema de poder alimentar el camp de Tarragona
per dos orígens diferents, i això tornarà molt més fort,
tindrem una garantia molt més llenya.
I això és important, en aquest aspecte estem satisfets.
Estem parlant, per tant, d'una canonada reversible,
perquè la gent de Sant faci una idea gràfica,
i precisament fa uns dies es va donar a conèixer aquesta notícia,
i hi ha algú que no entén.
S'estem parlant que ara, des de l'Ebre, a Barcelona no hi ha aigua,
i és des de Tarragona, i des del riu Ebre, que s'abasseja aigua a Barcelona,
i algú està dient, home, i ara per què en un futur també hem de preveure
que ens portin aigua des de Barcelona, des del Ter fins a Tarragona?
Per un motiu molt simple, les bombes s'espatllen,
les canonades passen i fan una obra pel damunt, la fan mal feta i poden rebentar,
o poden sortir problemes de molts tipus, i no pensem només en qualitat,
bàsicament pensem sempre en avaries, o el subministrament elèctric pot fallar.
Miri si en poden passar de coses, llavors sí que és cert que des del Consorci d'Aigües
tenim uns dipòsits, aquí al costat suposo que els heu pogut veure,
i si no hi anem en acabat, però aquests dipòsits també tenen unes hores de consum,
i més enllà ens quedaríem sense aigua per distribuir.
Per tant, el fet que qualsevol punt d'alimentació important tingui dos orígens possibles
és una cosa que és molt positiva.
Aquest tub no estava previst, aquest tub és el fruit d'una sequera
i d'una necessitat d'emergència.
Haver-li sabut trobar l'utilitat també de cara al nostre territori,
també de cara al camp de Tarragona, és un element positiu.
Perquè quedi clar, nosaltres no en diem reversible, no en diem bidireccional,
vol dir que l'aigua pot anar cap al nord amb unes condicions molt estrictes
que marca el degret, però que també podrà anar del nord cap al sud
en el moment en què convingui per qualsevol tipus.
Això pel camp de Tarragona i per les Terres de l'Ebre és bo,
sense cap mena de dubte és molt bo.
Parlar ara d'aquestes condicions estrictes que són necessàries
perquè l'aigua pugui circular des de les Terres de l'Ebre fins al nord.
De fet, una de les clàusules d'aquest conveni que s'assigna avui
és que cada vegada que es vulgui portar aigua del riu Ebre
cap al nord, cap a Barcelona, és necessari un decret del govern central.
Per què han imposat aquest punt?
Perquè jo penso que el que no es vol en el nostre país
és que hi hagi aportacions estructurals que cada any, cada any,
cada any es repeteixi.
Aquesta operació respon a una situació d'emergència,
fa molts mesos que no plou com hauria de ploure,
i respon a més a més al fet que Barcelona encara no té
les dessalinitzadores a punt.
Llavors, això el que fa és que s'han de posar unes mesures
que garantitzin que això no es convertirà en un ús important i permanent.
Ha de servir per aquests 20-30 hectòmetres cúbics
que necessita Barcelona per esperar que estigui en marxa
la dessalinitzadora del Prat,
i en principi, en el sentit sud-nord, no hi ha d'anar més.
Precisament, avui estem aquí, al Consorci d'Aigües de Tarragona.
Ha de quedar molt clar que en el moment en què passi la sequera,
el decret llei deixa de tenir vigència,
i el Consorci d'Aigües de Tarragona deixa de poder
suministrar aigua a Barcelona.
El Consorci d'Aigües de Tarragona només pot suministrar aigua
a Tarragona, a la província de Tarragona.
Ara, durant el període de sequera d'excepcionalitat,
se'ns permet, de forma excepcional, passar aigua a Barcelona.
Però aquí tindrem molt clar que en el moment en què aquest decret cau,
escolti, vàlvula tallada, prescindada,
perquè aquesta presidència, o qui estigui el dia de demà al meu lloc,
no hi haurà ningú que jugui cometre un delicte,
cometre un delicte, si no està autoritzat, no passarà aigua cap a Barcelona.
Però la infraestructura estarà feta, el tub estarà fet.
En aquest moment hi ha una desalinizadora al Prat
que li queda relativament poquet.
L'any que ve, per aquestes dades, estarà funcionant.
Hi ha una desalinizadora més en projecte que unit.
I no només això.
En un moment determinat, la sequera pot ploure
més a l'una zona que a l'altra,
i per tant podem tenir uns cavals disponibles a l'àrea de Barcelona
i que ens poden, per qualsevol motiu, ja no hi entro,
portar-los cap aquí.
Home, el que no hauria sigut gaire lògic,
i en una roda de premsa vaig utilitzar unes paraules
molt clares i molt de carrer,
avui no ho faré, però vull dir,
el que no tindria massa lògica és que féssim dos canonades,
una per anar i una per tornar.
A les autopistes sí que hi ha el carrer d'anar i el carrer de tornar,
però les canonades són molt totes
i només serveixen per anar o per tornar.
Les dues coses a la vegada no pot ser.
Molt bé.
Tindrem una infraestructura que ens permetrà
portar aigua del nord, quan convingui,
per emergències, per equilibrar balanços,
perquè hi ha un problema, pel que sigui,
ens permetrà portar aigua i això,
uf, ha costat, però ara que ho tenim,
penso que és una molt, molt, molt bona notícia.
Portem uns minuts d'entrevista,
ja ens ha elogiat en diferents ocasions
les bondats d'aquesta canonada.
Algú pot dir, home, si la interconexió de xarxes,
perquè al cap i la fi aquesta canonada permet
la interconexió de xarxes, és tan beneficiosa
i reporta tants beneficis per tots els territoris,
per què no s'havia pensat abans?
I és més, per què durant molt temps
has estat considerat gairebé com un tabú?
perquè la interconexió de xarxes tal com estava prevista
fa uns anys era molt diferent del que es fa ara.
I li torno a dir, no estic defensant aquest tub
des del punt de vista, aquest tub és fruit d'una emergència.
Fa uns anys el que es va plantejar era
agafar aigua de l'Ebre cada any,
bombar la totalitat de la concessió del CAT i l'excedent que hi havia,
sobretot en els mesos d'hivern, portar-la cap a Barcelona.
Això era una cosa que significava, en aquell moment hi havia més excedents cada,
significava portar cada any 40-50 hectòmetres cúbics cap a Barcelona.
Això, des del punt de vista d'un objectiu que és tenir els balanços de Barcelona,
d'aigua, quadrats, els del Camp de Tarragona, quadrats,
des del punt de vista de no dependre permanentment de subministraments exteriors,
era una cosa que era, al nostre entendre, negativa.
Anava en contra d'això que ni veníem dient, la nova cultura de l'aigua,
però que és el mateix que diu la directiva Mar de l'Aigua de la Unió Europea,
perquè no ens espantem, que és dir, no, no, que cada territori,
que cada conca es busqui els seus recursos
i després que els intercanvis quedin només per situacions d'emergència.
Jo no m'agradaria quedar com un gran defensor d'aquesta infraestructura.
Aquesta infraestructura, ho he dit i ho repeteixo,
és filla d'una situació d'emergència.
Si no, no s'hauria fet.
Si no, probablement s'hauria provat aquesta manera de poder trobar punts d'equilibri,
s'hauria buscat d'una altra manera,
a través de zones compartides d'alimentació,
potser el Penedès i el Garraf haurien acabat
si hi ha alimentat indistintament pel CAT i per ATL
en funció de les necessitats de cadascun.
S'haurien buscat fórmules alternatives.
Per tant, no, no.
Aquesta canonada, que és problemàtica,
que políticament és molt complicada,
que hi ha molta gent que hi té reticències
i, per tant, haurem de ser molt seriosos en l'utilització
per tal de vèncer aquestes reticències.
No és un caramelito, en absolut.
Ens està costant i ens està costant dur.
Ara, el que és bo és que aquesta canonada,
que és filla d'aquesta emergència,
que és filla d'una necessitat,
home, que no es quedi allà sense fer-la servir.
Llavors, s'havia de fer alguna cosa
per poder baixar l'aigua del nord cap al sud,
fem servir aquesta canonada.
El control hi serà tot i ningú no se la jugarà.
Ara, la canonada en sentit nord-sud,
el dia que convingui estarà a la disposició d'aquest territori.
Aquesta canonada, aquesta infraestructura es preveu...
De fet, ara s'ha enllestida per la tardor,
perquè és quan pot ser que Barcelona necessiti aigua.
Un de les claules també d'aquest acord que s'assigna avui
entre el Govern i la Generalitat és que,
donada l'emergència, no es farà el document d'impacte ambiental necessari,
amb perdó a terme una altra infraestructura.
Tenint en compte aquests elements,
algú també pot pensar,
doncs home, si tenint en compte que els nivells d'aigua
s'avaluen constantment i que aquesta situació d'emergència
era previsible fa molt temps abans,
potser tots plegats no ens hem posat les piles una mica massa tard?
Permetim la pregunta tan col·loquial, eh?
Però potser si s'hagués posat a treballar abans,
aquesta situació d'emergència, aquesta velocitat en què hem de treballar ara...
Aquesta és la pregunta que es fa
al qui no ha estat visquent el tema de l'aigua
des de fa un any o fa un any i mig.
O sigui, el decret de sequera no és d'aquest any,
el decret de sequera és del març de l'any passat,
és a dir, portem un any i tres mesos en situació de sequera excepcional.
Què passa?
Que un fa les seves previsions
i la previsió que es va fer és que plauria,
és a dir, ens posàvem en una hipòtesi del 5%,
de la normalitat, doncs el 5%,
i això s'ha complert.
Tenint en compte que hi ha una infraestructura important en marxa
i que no s'ha posat en marxa per la sequera,
que es va posar en marxa abans,
com és la de Saladora del Prat
i altres instal·lacions que permeten reutilitzar o estalviar aigua,
tenint en compte que si només que la pluviometria
hagués sigut una miqueta més favorable,
ja hauríem pogut aguantar fins al març-maig de l'any que ve,
del 2009, que ja tindrem aquesta infraestructura,
home, s'han estat fent moltes coses,
i aquestes moltes coses és,
en el Llobregat s'està agafant l'aigua dels pagesos,
s'està fent servir per Barcelona
i a canvi se'ls ha anat aigua de la depuradora,
i això està funcionant molt bé i no geria cap queixa.
En el mateix Llobregat s'està posant a dins de terra,
en la zona més propera al mar,
s'està injectant aigua a la depuradora,
amb la qual cosa això el que permet és explotar a major ritme
els pous d'aquella zona,
o també s'està treballant en el Besòs,
o també s'està fent un munt de coses
per tal de disminuir l'ús d'aigua,
la necessitat d'aigua,
i de fet ha disminuït espectacularment.
A més a més, l'estalvi de la gent està ajudant moltíssim.
Entre una cosa i l'altra,
el que ens ha permès és que si no s'hagués fet res,
ara no estaríem parlant
amb què necessitem fer un tubo,
estaríem parlant que en una gran àrea de Catalunya,
bàsicament àrea metropolitana,
però també a altres llocs,
que el mapa de la sequera no només és metropolità,
en aquest moment ja no hi hauria aigua.
Ja no hi hauria aigua.
Si no s'hagués fet tot el que s'ha fet, ja no hi hauria aigua.
Precisament perquè s'han fet aquests pous,
aquesta racionalització del consum,
aquestes mesures de reutilització,
tot això que he estat explicant i moltes altres coses,
en aquest moment encara està sortint aigua per les aixetes.
A pesar de tot, si no plou,
si continua sense ploure,
no arribaríem el maig de l'any que ve
sense haver de fer restriccions
en determinades zones del país.
A partir d'aquí és quan es diu
no, no, no arribem,
perquè la climatologia,
aquesta climatologia que no ens acompanya
des de fa dos anys i mig,
és a dir, portem dos primaveres
i tres terdos seques,
doncs el que hauria fet,
el que ens hauria passat amb tot això
és que no hauríem arribat a temps
i no arribem més enllà del setembre,
ara sembla que octubre,
però no gaire més d'octubre,
i és quan es planteja aquesta obra d'emergència.
L'obra d'emergència surt en aquell moment
en el qual ja no tenim més recursos
dins de l'àrea de les conques internes
per explotar.
I llavors, com a últim recurs,
es busca la transferència externa.
Una transferència externa
que en el seu primer moment
el govern de Catalunya planteja com el segre,
molt contestat,
però que tenia unes avantatges també,
era una obra molt lleugera,
molt ràpida, molt més barata
i evidentment desmuntable
perquè es passava per dins
d'una galeria de serveis
a la qual no hi poden haver-hi tubs
i s'arribava a temps
i en el moment en què ens decidim
a actuar a la Conca de l'Ebre
hem d'admetre una cosa
amb la qual a mi no m'agrada
però la llei exhumana
el govern de Catalunya ja no té competències
fora de les conques internes
és a dir, el que no és la Conca de l'Ebre.
Llavors aquí sabíem
que havíem d'anar al govern de Madrid
pel motiu que sigui el govern de Madrid
a pesar d'una primera informal sensació favorable
diu que el segre no
i ens aboca a l'Ebre.
Aquí podríem fer dues coses
dir aquesta com que no és la nostra solució
no ens agrada
hauria sigut una criaturada
i una irresponsabilitat
i l'altre és dir
home, no ens entusiasma
ens agradava molt més el segre
però alguna cosa hem de fer
i per tant si aquesta és la solució
que aquí té les competències mana
tirem cap a aquesta banda.
Deixem parlar d'una altra de les solucions
d'aquesta més immediata
que es posarà en marxa
per combatre aquesta sequera
és la sortida de vaixells
des del port de Tarragona
i també des d'altres ports
fins a Barcelona
per avestir precisament
l'àrea metropolitana d'aigua.
Aquesta sortida de vaixells
es preveu de forma gairebé imminent
es preveu que durant aquest mes de maig
ja sortin els primers vaixells
part del muntatge d'aquestes instal·lacions
les duoterma e-matxa
però el Consorci d'aigües
també hi ha treballat activament
com serà aquest procés?
En principi el Consorci no hi va treballar
perquè tal com estava dissenyada
a l'origen
l'operació
es tractava
únicament d'aigua
dels acuífers de Barcelona
de Tarragona
perdó
del camp de Tarragona
per un motiu
per un motiu legal
i és que el Consorci d'aigües
no podia passar aigua
a Barcelona
i això és el que va fer
que en el seu dia
això es va dissenyar
bàsicament
a partir de tres
empreses
e-matxa
aigües de Reus
i a-itassa
que eren els encarregats
de suministrar aquesta aigua
a partir del moment
en què per llei
ja estem autoritzats
a suministrar a Barcelona
és possible
que el Consorci
hi jugui
algun paper més
amb la qual cosa
el que caldrà
és equilibrar
quina és la quantitat
d'aigua
que surt dels acuífers
dels acuífers
que estan disponibles
aquí al camp
siguin
extraordinàriament
curosos
en què
en cap cas
es perjudiqui
ni els nivells
ni la qualitat
d'aquests acuífers
i per això
per exemple
no s'agafar aigua
de pous
que estiguin a prop del mar
o que tinguin
perill de salinització
el famós pou boronat
que se'n va parlar tant
escolta
aquell és un pou
que hi ha un perill
allà
que si estirem massa
ens entrarà a l'aigua salina
doncs aquest no el toquem
busquem altres zones
a les quals
hi hagi
hi hagi cabal
hi hagi disponibilitat
i els informes tècnics
ens asseguren
que aquesta operació
es pot fer
sense fer mal
això per una banda
i per l'altra banda
és que en aquests moments
possiblement
aquesta operació
ja no pivotarà
únicament
fixi's que dic
únicament
sobre l'aigua dels acuífers
llavors també podria ser
si és que així ho determina
l'autoritat hidràulica
que haguem d'embargar
aigua del Consorci
d'Aigües de Tarragona
doncs en aquest cas
com que hi ha una connexió
entre el port
i la xarxa del Consorci
una connexió
que ja era
de fa un món d'anys
doncs si així
se'ns indiquen
nosaltres col·laborarem
en aquesta operació
encara no s'ha concretat
però amb quins percentatges
participen
encara
s'està acabant de lligar
en qualsevol cas
es preveu que efectivament
els primers vaixells
surtin en pocs dies
en poques setmanes
a Barcelona convé
a l'àrea metropolitana
convé
que l'ús que fa dels pentans
permeti no arribar
per sota del 15%
ara estan al 24%
més o menys
s'havia arribat al 20%
s'ha recuperat una mica
però convé
que no s'arribi en cap cas
a sota del 15%
perquè no es pot portar
tota l'aigua
que necessita
l'àrea metropolitana
ni amb tren
ni amb vaixell
no hi ha manera
de portar-la tota
sempre n'has de deixar
sempre una mica d'aigua
d'arribar dels pentans
per tant el que es fa
és començar
a portar aigua
ara i amb això
el que farem
serà alentir
el ritme
de descens
dels pentans
sempre treballant
amb la hipòtesi
que no plourà
hipòtesi que fins ara
ens ha funcionat de meravella
també l'heig de dir
doncs bé
treballant amb aquesta hipòtesi
ens permet
que aquests pentans
no arribin al 15%
fins al mes
de febrer
març
abril
que és quan ja
entrarà
la dessalinitzadora
d'aquesta manera
es garanteix
amb aportacions regulars
durant tot aquest període
es garanteix
que hi haurà
abastament d'aigua
a l'àrea metropolitana
però ara
deixi'm dir una cosa
perquè parlem molt
de l'àrea metropolitana
i sembla que només
estiguem pensant
en l'àrea metropolitana
no no
escolti
d'obres i d'esforços
se n'estan fent
en una situació de sequera
que és tot el territori català
se n'estan fent
a l'àrea metropolitana
i se n'estan fent aquí
per abastir en aquests moments
s'està treballant
per fer una xarxa
per abastir zones
del Baix Penedès
per abastir zones
del Baix Camp
s'estan fent obres
per tal
que determinades poblacions
que tenen problema
de qualitat
doncs parlem del Morell
o parlem de les borges
del camp
tinguin una planta
que permeti tractar
aquesta aigua
s'estan fent pous
nous pous
per abastir
determinades poblacions
o sigui
cuidado eh
s'està treballant
a l'àrea metropolitana
i fent molt soroll
però mentrestant
es treballa molt
amb que qualsevol població
de l'àrea metropolitana
o de fora
de l'àrea metropolitana
tingui aquest subministrament
d'aigua
i on no s'arriba
de cap més manera
perquè a vegades
són poblacions
relativament petites
o situacions puntuals
de qualitat
que no justifiquen
una altra solució
es garanteixen cuves
i llavors
el que es tracta
és que en aquest període
de sequera
absolutament
qualsevol població
metropolitana
o estrictament rural
tingui el subministrament garantit
i això vol dir
molts esforços
a Barcelona
i molt de soroll
però vol dir
molta feina
molta feina
aquí en aquesta àrea nostra
i que pràcticament
passa desapercebuda
i ningú no en parla
d'aquí uns instants
parlarem amb tècnics
i amb altres responsables
del Consorci d'Aigua
de Tarragona
per conèixer precisament
el funcionament
i les activitats
que dóna a terme
diàriament
fora d'aquest soroll mediàtic
com vostè comentava
doncs des del Consorci
parlem però
si li sembla
senyor Pip
d'aquest soroll
aquesta gran mobilització
de problemes
fins i tot
a nivell mediàtic
polític
i social
entén vostè
tot l'enrenou
que s'ha generat
al llarg de les últimes setmanes
al voltant d'aquesta qüestió?
Sí
jo penso que és una cosa
que és absolutament comprensible
és a dir
més enllà
de la dificultat
que a vegades té el nostre país
per tenir debats serents
però
clar
està parlant
que hi ha perill
de quedar-se
sense aigua
és una qüestió
que afecta
la vida
de tots
i cadascun
de nosaltres
per tant
aquest apassionament
que surt
i per tant
aquesta repercussió mediàtica
era absolutament esperable
jo sempre dic
que això té un avantatge
i d'un inconvenient
els inconvenients
que té
evidentment
és que costa
molt més
fer una feina
tranquil·la
ben feta
moltes vegades
una feina molt tècnica
i molt poc política
perquè allò
estàs en el ojo
de l'huracan
i prens qualsevol decisió
i tothom mira
que hi ha més enllà
d'aquella decisió
i més enllà d'aquella decisió
no hi ha res
has decidit canviar
aquella bomba
perquè li tocava
perquè fa 15 anys
que estava
i
l'estan canviant
per què la deuen canviar
però la canviem
perquè fa 15 anys
no hi ha cap altre motiu
aquest aspecte
és una mica un inconvenient
és evident
que això també ha tingut
unes conseqüències polítiques
importants
i en última instància
els que estem
a la gestió pública
sempre hem de pensar
que aquí hi estem
per motius també polítics
per tant
d'alguna forma
hi ha hagut molt de gent
que no ha entès
o que li costa d'entendre
o que té prevencions
i això és comprensible
cap a una
seguit de decisions
que en aquests moments
doncs van
es poden entendre
com a contradictoris
es poden entendre
jo crec que no ho són
com a contradictoris
del que s'ha plantejat
en un moment determinat
molt bé
però aquest és l'inconvenient
doncs davant d'això
no hi pots fer res
hem tingut un any
per tal de poder
posar en marxa
mesures
s'han posat en marxa
però ha arribat un moment
en què aquestes mesures
han sigut tan públiques
que hem entrat
allò
en el mig del debat mediàtic
també té un avantatge
i li dic amb tota claretat
mai
el nostre país
havia destinat
els recursos públics
suficients
al cicle de l'aigua
sempre hi havia
altres prioritats
quan en aquesta mateixa casa
fa quatre anys
quan vam entrar a nosaltres
no hi havia els filtres de carboactiu
no hi eren
estaven des del projecte
de l'any 80
però no s'havien fet mai
clar
era una eina
absolutament imprescindible
per tal de poder disposar
de qualitat
amb els anàlisis
pots saber què passa
però si no tens per tractar-ho
l'únic que pots
és tallar la xeta
que és el que fèiem
quan convenia
però d'alguna forma
ens faltava l'eina
per poder tenir
la garantia
de potabilitat
en qualsevol cas
anar a aconseguir
aquests 11 milions
d'inversió
va costar moltíssim
perquè en aquell moment
semblava
que era molt més important
10 quilòmetres
d'autovia
o qualsevol altra qüestió
en aquests moments
s'està fent un esforç
amb infraestructura hidràulica
que jo penso que és bo
perquè a més a més
és un esforç
que va en el camí correcte
i és el camí
de donar el valor
que té l'aigua
l'aigua és un element
escàs
en el nostre país
i ho serà sempre
i per tant
l'hem de saber
utilitzar bé
per seguir l'eficiència
hi ha molts ajuntaments
que estan fent esforços
molt importants
ara
en millora
de les seves xarxes
per tal de no tenir pèrdues
de buscar la reutilització
i aquestes reutilitzacions
estan començant
a fer moltes experiències
en moltes parts del territori
de buscar noves fonts d'abastament
que ja no depenguin
d'uns rius
que estan al límit
de la seva capacitat
per tant estem parlant
de desalinizació
i tot això
vol d'inversió
i ara
en aquests moments
s'estan fent els esforços
per tenir aquesta infraestructura
que potser fa 4 anys
no tothom
ho veia
com a imprescindible
o com a prioritari
parlàvem abans
de soroll
de posicions contràries
davant de les actuacions
que es donen a terme
des del govern
de la Generalitat
i des del govern central
els pagesos
per exemple
és un col·lectiu
que s'ha manifestat
de forma reiterada
en contra de les accions
que s'han dut a terme
a les terres de l'Ebre
són molts els col·lectius
fins i tot
algunes formacions polítiques
que donen suport
al govern de la Generalitat
que s'han mostrat
contràries
a aquestes actuacions
es podrà gestionar
aquests conflictes
que encara hi són
presents avui en dia
jo crec que sí
perquè de tot això
també ens sortirà
segur
la necessitat
d'entendre's
en matèria d'aigua
i que
en matèria d'aigua
ningú no té
la veritat absoluta
ni la propietat
l'aigua és pública
per llei
recordem-ho sempre
per tant
possiblement
haurem de ser
els urbans
haurem de posar
els mitjans
per tal
que des del món
de l'agricultura
es pugui fer
la modernització
dels regadius
allà on sigui possible
i es pugui fer també
l'ús d'aigües
de depuradora
allà on sigui possible
i amb això
conseguirem uns estalvis
i això
aquest pes
d'aquestes inversions
no poden recaure
a l'agricultura
però els agraris
els pagesos
també hauran de tenir en compte
que dels 3.000
hectòmetres cúbics
que a Catalunya
es consumen
en un any
600 són
urbans
i industrials
o sigui
domèstics
i industrials
usos urbans
i 2.400
són agraris
de fet
es calcula
deixem dir-ho
en percentatges
perquè la gent
se situï
es calcula
que el 72%
de l'aigua
que s'utilitza
cada any
a Catalunya
és destina
a l'agricultura
un 18%
al consum domèstic
i l'altre
9-10%
va per a les indústries
és exactament així
és clar
llavors aquí també vol dir
que en aquests 72%
sense culpabilitzar-lo mai
però aquí hi ha
unes possibilitats
d'estalvi
unes possibilitats
d'utilització
més racional
de millora
de sistemes
d'utilització
d'aigües depurades
que per tant
també això serà
part de la solució
per tant
jo penso que sí
que serem capaços
d'anar-ho reconduint
pel que fa
a l'Ebre
i a aquesta
canonada
jo penso
que en el moment
en què
quedi clar
que l'utilització
del sud
cap al nord
d'aquesta canonada
és una qüestió
estrictament puntual
per salvar
una situació
d'emergència
d'un territori
que ha fet
els seus deures
i que aviat tindrà
les fonts alternatives
si ara tinguéssim
ja la desalinizadora
del Prat
no caldria aquest tub
no caldria aquest tub
però ha arribat
un any tard
i ha arribat
un any tard
perquè una desalinizadora
costa 4 anys
a fer-se
que ningú no s'enganyi
no és una cosa
que la vagis a comprar
al supermercat
i de l'enduguis
cap a casa
en el moment
que es vegi
que la utilització
en el sentit
surt-nord
és una cosa
que no només
està protegida
per llei
sinó que a més a més
és una cosa
a la qual
hi hauran
els elements físics
les pàlvules de retenció
presentades
que fan
que sigui impossible
una utilització
allò per dir-ho
d'amagat
de nit
i a les fosques
i tot això
ningú no se la jugarà
en aquest aspecte
i en canvi
que es vegi
que a poquet a poquet
anem quadrant
els balanços hídrics
dels territoris
i per tant
cada vegada
som menys dependents
d'aquests trasbassaments
jo crec que
serem capaços
d'explicar
una política hidràulica
que s'ha fet
i cregui en una cosa
s'ha fet
més política hidràulica
en aquests últims
4 anys
que en els
25 anys anteriors
mai
ningú
en els últims
25 anys
ha posat
una infraestructura
per portar aigua
a l'àrea metropolitana
es va fer el CAT
on estem avui
és cert
però això és pel camp de Tarragona
es va fer la desaladora
de la Tordera
és cert
però com que va ploure
no es va arribar a posar
el tub
que connectava
amb l'àrea metropolitana
i ha servit
a la zona de Lloret
Blanes
al nord del Maresme
de manera única
és ara que s'està fent
el relligar això
de tal manera
que puguem portar
els accidents d'aigua
d'una banda
cap a l'altra
jo crec
que en la mesura
que es vagi veient
aquesta feina
i jo insisteixo
aquesta excel·lent feina
que s'ha fet
més enllà
del soroll
de la sensació de crisi
és curiós
una crisi
que en parlem tots cada dia
però en canvi
continua sortint aigua
per les aixetes
això no és l'apagón
i això no és la Renfe
la Renfe els trens
van deixar de funcionar
l'apagón
va deixar d'haver-hi
no sé com es diu en català
va deixar d'haver-hi llum
durant tres dies
a les cases
aquí estem treballant
a sis mesos vista
perquè no ens passi
un problema
per tant
la sensació de crisi
la magnitud de la crisi
si es tanqués definitivament
l'aigua de la xeta
seria molt més
precisament
precisament
per això s'ha fet
una muntanya de coses
des del març
de l'any passat
fins a aquest
que és tot el que marca
el decret de sequera
250 euros d'inversió
a l'àrea de Barcelona
però com que amb això
no arribem
encara fem una cosa més
deixem acabar parlant
d'eficiència
perquè vostè ha parlat
d'eficiència
en molts àmbits
deixem parlar d'eficiència
en les nostres cases
en l'ús domèstic
es calcula que cada català
gasta de mitjana
uns 137 litres
d'aigua
cada dia
i ens consta
perquè de fet
vostès ho han anat explicant
que aquesta xifra
va baixant
però que a nivell
d'eficiència d'aigua
els catalans
estem fent
força bé
la nostra feina
és així?
en aquests moments
hi ha poblacions
que pràcticament
ja no pots demanar
a la gent
absolutament res més
en el moment
en què t'acostes
a la barrera
en domèstic
dels 100 litres
per evitar ni dia
és la xifra
òptima
no pots estalviar
més
no té sentit
això no vol dir
que la gent
ha de deixar
en aquest període
ha de fer tots els esforços
si baixem d'aquí
no posaríem rentadores
però estem arribant
en el cas
d'algunes poblacions
del camp de Tarragona
on el camp de Barcelona mateix
Barcelona està gastant
un 10% menys
que fa 10 anys
a pesar de l'increment
de població
això és un descens
impressionant
tot ha ajudat
la consciència de la gent
els cànons
els cànons aquests
tan denostats
també tenen una virtut
i és que
els ajuntaments
estan fent bastant bé
la seva feina
amb excepcions
però
també amb exemples
molt bons
de tenir una xarxa
amb condicions
i tot plegat
fa que ens anem
cap a uns consums
bons
l'excepció
i que ens ha de preocupar
una mica
la segona corona
de Barcelona
o les
aquestes poblacions
que han crescut
bastant
al voltant de Tarragona
o al voltant de Reus
en el qual
prima un urbanisme
de jardinet
i piscineta
aquí no estem
a prop del 100
aquí estem
a prop
de bastant més
i aquestes poblacions
no sé si utilitzar
la frase
s'ho han de fer mirar
però en tot cas
han de fer esforços
perquè el que no pot ser
és en el nostre país
tenir consums
com alguna població
que està voltant
els 400 litres
habitant dia
amb 400 litres
habitant dia
ni amb el Reina
ni amb l'Ebre
ni amb les dessaladores
si tothom
estigués a 400 litres
habitant dia
ni fent tot a la vegada
podríem arribar
a suministrar
uns volums d'aigua
tan importants
no és el nostre
en el nostre país
no podem fer aquest tipus
d'urbanisme
molt baratota d'aigua
i això algú
n'hauria de prendre nota
no.