En quatre minuts arribarem al punt de tres quarts d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tal com havíem previst, volem parlar ara de les dades a l'atur,
unes dades que es van conèixer ahir, unes dades preocupants,
perquè indiquen que ja hi ha prop de 34.000 persones
sense treball a la demarcació de Tarragona.
Volem parlar d'aquestes dades, de les seves causes,
de les seves conseqüències i, en definitiva,
de com s'afecten aquest període de crisi econòmica als treballadors.
Per això tenim a l'altra banda del fil telefònic el senyor Jaume Prost,
ell és el secretari general de Comissions Obreres a Tarragona.
Senyor Prost, bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, si li sembla, podem parlar d'aquestes dades de l'atur,
unes dades de l'atur que ahir vostès, en una primera valoració,
no dubtaven en qualificar de preocupants
i posaven l'accent especialment en el sector de la construcció.
Realment estem davant d'una tendència molt i molt negativa?
Bé, les dades això diuen.
Demostren la importància de la crisi econòmica que estem patint.
A Tarragona tenim un 42,5% més aturats ara que fa un any.
i el que deia ahir era que d'aquests aturats més del 50%,
o sigui, d'aquests nous aturats més del 50%
eren de la construcció, és a dir, dels 1.358 aturats més que tenim aquest mes
respecte al mes anterior, 671 són de la construcció.
Però també deia, i crec que ho vull tornar a repetir en aquest cas,
és que des de comissions volem denunciar que una vegada més
l'increment de l'atur al mes de juliol
també és en gran part degut a la rescisió de contractes
al que es fan a l'estiu en el sector de serveis,
que en molts casos el que estan fent és amagar fraus a la contractació
per a l'hora de baixa treballadors i treballadores
del mes de juliol i agost,
i després es tornen a contractar al setembre.
I això sobretot passa, diguéssim,
als sectors de l'ensenyament i la neteja.
Són així contractes que s'estalvien els dos mesos de sou
a haver de pagar vacances,
i són aquestes pràctiques que són irregulars
que vostès els sindicats denuncien
però que creuen que es continuen duent a terme avui en dia.
Sí, sí. Nosaltres ja fa vuit anys seguits
que ho estem denunciant
i a la vegada exigim al govern que faci alguna cosa,
perquè el que hem pogut comprovar
és que fins ara no ha fet gaire cosa
per tallar aquesta situació.
Més enllà d'aquesta qüestió d'aquests contractes
que es tallen durant dos mesos,
durant el període vacacional,
pel que fa a aquest període de crisi més general,
creu que les administracions estan duent a terme
les accions correctes per poder redreçar la situació?
Bé, crec que ara començaran a posar mesures,
veurem quines són les mesures que es posen.
Fins ara no. Fins ara crec que tot el que es podia fer
no s'ha fet.
Vull dir, nosaltres fa molt temps,
els sindicats, no sols l'han comissat enllà,
sinó també d'altres sindicats,
que estem reclamant que cau un canvi
de política econòmica i de política fiscal.
I això fins ara no s'ha portat a terme.
Aquest canvi, per quins termes hauria de passar?
Bé, a veure,
nosaltres el que diagnosticàvem
era que teníem un dèficit estructural
de la nostra economia,
o sigui, que està basada en escassa innovació,
en concentració d'activitats de poc polon afegit,
teníem un dèficit en infraestructures
i en general un baix nivell d'inversions
en capital social.
I enteníem que calia fer una política econòmica
que favorís la inversió productiva en la indústria,
en la innovació tecnològica,
d'infraestructures i en serveis de cohesió social,
a dir, educació, sanitat, dependència.
I a vegades també fer una política fiscal
que agraves les rendes més altes
i les rendes especulatives.
Aquesta crisi econòmica és obvi
que està passant factura als treballadors,
són moltes les persones que s'estan quedant
o s'han quedat sense feina,
però a més a més també està comportant
un empitjorament de les condicions laborals,
per exemple, les renovacions,
les negociacions del conveni col·lectiu
s'estan veient afectades
per aquest període de crisi?
Bé, és cert que sí.
Hem viscut uns anys de creixement econòmic
que s'ha construït sobre un línia fàcil i barat
i que ha generat uns beneficis privats
ràpids i espectaculars.
Al mateix temps,
s'ha estat creant ocupació de pol poca qualitat
i poc estable.
Els immigrants han estat utilitzats
per precaritzar les condicions de treball
i s'han incrementat els dèficits formatius i tecnològics.
En resum, estàvem en un model econòmic
amb peus de fang i grans desequilibris
que ara ens passen factura.
La festa dels beneficis ràpids s'ha acabat
i ara toca decidir qui paga la bacanau.
I aquells que s'han apropiat privatament dels guanys
ara pretenen socialitzar les pèrdues.
Nosaltres, de cara a la negociació colectiva,
ja ho hem dit a tot arreu,
és que estem cansats que el govern de Torri
i els empresaris pensin que l'única variable
d'ajuts en situacions de dificultat econòmica
és la congelació salarial o la pèrdua del poder adquisitiu.
L'experiència ens demostra que no és així,
que aquestes orientacions no han servit
per a crear ocupació de qualitat
i han provocat una distribució més injusta
de la riquesa creada.
La nostra resposta a la negociació colectiva
és que els recursos públics han de servir
per donar resposta als riscos socials
i no per salvar els procuradors.
I el primer repte que ens presenta a la negociació colectiva
és que reivindiquem més qualitat d'ocupació,
més igualtat i defensar els salaris.
Nosaltres sabem que els salaris
no són els responsables de la inflació,
sinó les seues víctimes.
La inflació la provoquen
els espectaculars beneficis de sectors
no són més, us ha cap control ni incompetència.
I ara els processos especulatius
són les matèries primeres i els aliments bàsics.
Per això ho repeteixo.
Nosaltres, davant la negociació colectiva,
ni un pas enrere.
I si en algun moment d'atgiria sentit
una inflació com tenim,
que està a vora del 5%
i que estigui de rendent més baixes,
la clàusula de revisió salarial
s'agrada més que mai en aquesta negociació.
Els empresaris, per la seva banda,
però, demanen altres tipus de mesures.
Els governs demanen mesures,
incentius fiscals,
i també demanen mesures que permetin
reactivar tot el sistema creditici,
poder disposar de més diner,
poder demanar més prestes al banc.
Entén les peticions de les patronals
de les empreses?
Sí, ho entenc,
però aquí també s'ha d'anar amb compte.
Vull dir, eliminar les restriccions creditícies
em sembla bé, però depèn de qui.
Els que volen especular, no.
A qui vulgui posar el dia de la seva empresa
a fer innovació,
crear una ocupació de qualitat,
doncs sí, se l'ha d'ajudar.
Els treballadors i treballadores també,
perquè, pensem una cosa,
que aquesta dificultat d'accedir al CATE
ens ha fet passar
d'una percepció de riquesa
a una percepció de pobresa.
I això és vital
perquè està afectant
de manera significativa el consum.
Ja per acabar, senyor Prost,
segons les seves previsions,
les del sindicat, comissions obreres,
creu que aquest període de crisi,
de recessió econòmica, d'inestabilitat,
vaja, ho emprem la terminologia que vulgui,
pot perllongar-se encara
durant molts mesos,
durant molt més temps?
No ho sé, no tinc una bola.
Jo el que crec és que,
si no posem les mesures
per corregir-ho,
és evident que sí.
i el que cal és que
l'economia que construïm
la construïm sobre bases sòlides
i sobre el que diuen
productes de valor afegit.
Vull dir que
en empreses competitives,
i en aquest sentit,
vull dir,
ens en podem sortir,
però si seguim pensant
en el benefici ràpid
i, vull dir,
intentar aprofitar la mala brata,
en això estem perduts.
Senyor Jaume Prost,
secretari general de Comissions Obreres,
gràcies per atendre avui
la trucada del matí de Tarragona Ràdio
i de ben segur que tornarem a parlar
d'aquesta situació econòmica
que afecta el nostre país actualment.
Gràcies novament i bon dia.
Bon dia.
A veure.
Gràcies.