És un quart d'una del migdia, en dos minuts i mig.
Demà comença un congrés internacional a Mora d'Ebre
sobre un dels capítols més importants de la Guerra Civil espanyola,
la Batalla de l'Ebre.
Entre els ponents hi han confirmat la seva presència historiadors,
com ara Paul Preston o Angela Jackson.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic en Josep Lluís Gamero.
Ell és president de l'associació Terra de Germano,
una de les entitats organitzadores del congrés,
juntament amb la Universitat Rovira i Virgili,
que assumeix la direcció científica,
amb el doctor Josep Sánchez Cervelló
i amb el Departament d'Interior, Relacions Institucionals
i Participació de la Generalitat de Catalunya.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el president de l'associació Terra de Germano és el senyor Josep Lluís Gamero.
Senyor Gamero, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què va passar fa 70 anys un 25 de juliol a la zona de les Terres de l'Ebre?
Bueno, les tropes republicanes van creuar el riu
i van començar l'ofensiva que es va anomenar després la batalla de l'Ebre,
que va durar 115 dies.
No era pregunta d'examen, eh?
Perquè sabíem que sabia la resposta perfectament.
I ara tornen a creuar l'Ebre.
Quantes vegades hem de creuar l'Ebre
per al final pugui arribar a alguna conclusió a nivell acadèmic
i a nivell personal com es farà en aquest congrés?
A nivell acadèmic, a nivell acadèmic, per això es fa un congrés
per explicar, que expliquen els historiadors,
que deixen clar el que va significar la batalla de l'Ebre
a nivell militar, polític, social, econòmic, cultural, de tot tipus.
O sigui, el congrés és bàsicament didàctic, pedagògic.
El significat de creuar el riu,
com n'altres fem cada any,
que creuen el riu a través de l'exèrcit de l'Ebre,
són figuristes que fan la representació del creuament del riu,
per a n'altres és un significat,
és el significat de la mobilització popular en la lluita antifascisme.
Per a n'altres és molt important continuar manifestant això,
fer-lo cada any, el que arriba a la gent.
Penseu que ara, quan tothom parla de democràcia,
tenim els exemples dels demòcrates més importants
i de la forma més altruista,
que van ser els brigadistes internacionals,
però és que també hem de continuar creuant el riu a l'ebre
perquè s'ha d'aturar d'alguna forma,
mentalitzar la gent que s'ha d'aturar d'alguna forma
tots els moviments neofesistes que estan apareixent per tot Europa,
estan apareixent en un moviment molt fort,
principalment en Alemanya, Polònia, Òstria i Itàlia,
i penseu que en Espanya n'hi ha uns grupets aquí a València
molt, molt importants.
Llavors, creu ara en l'ebre sempre.
És el que jo li anava a preguntar,
perquè ja fa unes quantes setmanes,
quan es va fer pública la celebració d'aquest congrés,
que és realment important des del punt de vista de la recerca,
des del punt de vista històric,
com vostè diu, en vam parlar àmpliament amb el doctor Josep Sánchez Cervalló,
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
però aquest altre vessant d'actualitzada,
que la memòria històrica no només serveix per posar-la en un prestatge,
sinó que ens dona lliçons i ens ajuda, en tot cas,
a tenir elements per continuar lluitant des d'una altra perspectiva en l'actualitat, no?
Exacte, en fi, has fet una descrició perfecta,
és la realitat.
Per a nosaltres és un símbol, el creuament del riu,
i aquest símbol lo tenim que representar,
lo tenim que manifestar, lo tenim que mantenir viu.
I també, independentment,
que és un dels objectius principals de la nostra associació,
és mantenir viva la figura dels brigadistes internacionals,
la gent de 54 països que van vindre a defensar un govern constituït,
un govern elegit pel poble, no?
Que més enllà d'actes puntuals que s'han fet,
i sobretot impulsats per entitats com la que vostè representa,
han estat dels col·lectius més oblidats, no?,
de la Guerra Civil Espanyola, posteriorment?
Bueno, sí, realment sí,
lògicament en una dictadura no se podia recordar-los, no?
Després penso que els governs,
des que tenen la democràcia,
se les ha fet reconeixement,
i a l'Ebre se les està fent cada any.
Sobretot penso ara en alguns d'aquests brigadistes
que després, quan tornaven als seus països,
un exemple, però n'hi haurien més,
es trobaven que eren països immersos en la Segona Guerra Mundial.
Alguns d'ells, que eren nord-americà,
es tornaven al seu país,
es trobaven amb la caixa de bruixes d'aquella època.
Vull dir, a ells, després en la seva vida posterior,
també els va marcar molt la seva presència
al conflicte bèl·lic espanyol.
Totalment.
Van vindre molts jovenes,
alguns van vindre molts jovenes a Espanya,
es van implicar en la lluita,
van tornar al seu país,
van ser perseguits,
perquè les acusaven de comunistes,
realment de comunistes americans
van vindre molt poquets.
Els que més van patir també van ser els europeus,
en el sentit que,
quan van sortir d'Espanya,
es van trobar de ple la Segona Guerra Mundial,
van participar en la Segona Guerra Mundial,
inclús, doncs, bueno,
quan va acabar la Segona Guerra Mundial,
els seus països,
sobretot en l'antigua Rússia,
l'antiga Unió Soviètica,
van patir una altra vegada també
la repressió de l'Estàlin en aquest cas,
perquè els considerava massa avançats
i eren perillosos per a ell,
per al seu sistema.
De fet, diguin, diguin, perdoni.
També és cert que, per exemple,
a tots els centres europeus
van estar en camps de concentració moltíssims
i molts van morir en camps de concentració dels nazis.
M'havia vist que dins de les moltíssimes ponències
i taules rodones,
una de les que es tracta justament
és el revisionisme del qual se'ls acusava
a molts d'aquests brigadistes internacionals
quan van tornar a la Unió Soviètica.
Sí.
Tots aquests...
Jo, quan li deia,
potser no m'havia interpretat bé
que no se'ls havia reconegut,
probablement des d'aquí se'ls ha reconegut,
però no, en tot cas,
les dificultats posteriors que van tenir, no?
Que el fet de participar en aquest conflicte,
que en principi a ells ni els hi venia ni els hi anava,
tal com la mentalitat que tenim nosaltres, no?
No, no, no, no, no.
I se'ls hi va reconèixer que sí que van venir aquí
a fer costat,
però després les repercussions que va tenir en les seves vides
potser són les grans desconegudes, no?
Bueno, sempre han estat marcats, lògicament,
però, bueno,
inclús en els països més radicals van tindre...
A veure, la persecució major,
la persecució major la van fer fa dos anys els polonesos,
els dos germans,
els president de Polònia,
els dos bessons,
perquè les va considerar traïdors.
O sigui, 68 anys després,
els va considerar traïdors els brigadistes internacionals.
les va eliminar les pagues que tenien com a militars
que van defensar Polònia,
que van defensar Polònia,
les va considerar traïdors.
Els monuments on estaven posades
l'actuació que havien fet a Espanya
els van eliminar.
O sigui,
això és un model de fascisme també,
és un model de fascisme de fa no res.
Durant tot l'any 40 sin endavant,
en tots els seus països
se les ha reconegut
i el que passa és que també és veritat
que els han tingut molt apartats,
és sempre pel mateix,
perquè sempre se les considerava
un níu de comunistes
i la realitat no era així.
El que passa és que també
estaven molt implicats en l'ajuda social,
eren sindicalistes
i d'alguna forma també no les interessava
el tindre una figura tan important
a dir de los sindicats.
O sigui,
ha sigut repressió,
repressió,
però per un costat,
per part de la patronal,
per part del capital
i per un altre,
per part dels polítics,
el del govern del país,
segons el color que era.
Has mentat el cas de Polònia
i aquest argument ja dóna raó
per tornar a Creu a l'Ebre,
com vostè deia al començament de la conversa.
Podríem...
parlins de la seva...
de l'entitat que vostè representa,
de la qual és president,
perquè vostès tenen presència
en molts països del món.
Sí,
nosaltres tenim presència
en 21 països.
Bàsicament,
estem on hi ha
associacions
de brigadistes internacionals.
El nostre objectiu,
ja l'he dit,
que és mantenir viva
la presència d'ells.
Llavors,
efectivament,
21 països
són molts,
són aproximadament
22.000 socis.
Estem molt orgullosos
i en les nostres limitacions
i en les nostres dificultats
doncs aconseguint
que una vegada a l'any
vinguin brigadistes
aquí a Espanya
i nosaltres
també anem als seus països
quan fan els congressos
i participen
i ajuden en el que poden.
En queden molts encara?
Deven ser d'una
molt avançada edat,
poquets, poquets, no?
gairebé 120
a tot el món
i la darrera vegada
que vindran
ja
que rebran
un homenatge total
serà
a la tardor
a l'octubre
en Barcelona.
I qui ha pres
el relleu
d'aquests brigadistes
per estar integrats
en l'entitat?
Tothom.
Tothom.
Familiars,
fills...
Familiars
i joves
i no tan joves
com són altres
però que tenen
un objectiu,
que tenen un objectiu
i que no conformen
com va passant tot.
Vostès han creuat l'Ebre
moltes vegades
amb aquest seguit
d'activitats
i convocatòries
que fan
per cridar l'atenció
a tothom
de la necessitat
que tenim
de continuar defensant
els drets humans
des d'aquest esperit
internacional,
sens dubte,
per la solidaritat
no hi ha fronteres
i cada vegada
han intentat
que vinguin
alguns dels representants
en el cas
d'aquest congrés
que plega
a persones
tan importants
i tan destacades
del món acadèmic
per vostès
deu ser
una fita important
per afegir
al currículum
de l'entitat
de tenir la capacitat
d'aquesta convocatòria
juntament
amb altres institucions.
Mire,
nosaltres no confiem
molt en el currículum,
nosaltres són
el que són
i estem
on estem.
El que sí que
he de reconèixer
és que efectivament
ve gent
molt, molt important
a nivell acadèmic
i tots,
absolutament tots,
des del primer moment
van dir
que volien participar.
N'hi ha molts
que són
de la nostra
associació,
però
poques vegades
hem tingut
una senzillet
i una simplificació
tan gran
en el que és
trucar a una persona
a dir-li
el que volen fer
i compteu amb mi.
Extraordinari,
extraordinari.
Les dificultats,
doncs sí,
les dificultats
és posar
368 persones
en hotels
i donar-les
de menjar,
aquestes són
les dificultats,
però per part
d'ells
una voluntarietat
i un altruisme
extraordinari.
Clar,
perquè l'entitat
de l'associació
Terra de Germanos
està ocupant
una miqueta
de l'organització
de la intendència
que tot
surti
com esperen,
no?
Exacte,
ho estem fent tot.
De fet,
jo ara
estic en un historiador
italià
que anem
per cada hotel
deixant la relació
de la gent
que comença
a arribar avui.
Estic en un historiador
alemà
que es diu
Pietro Margheri
que està fent
un treball
extraordinari,
un abecedari
dels brigadistes
italians
i no només
d'italians,
sinó de tots
els que podem
identificar
que van participar
a Espanya.
Hi haurà
Cine Club,
hi haurà
cinema,
hi haurà
un acte
d'homenatge,
en fi,
que hi ha tot
un seguit
d'activitats
paral·leles
que més,
diguem-ne,
que s'ofereixen
a tothom
qui vulgui
participar-hi.
Bueno,
és que ens agrada
treballar,
ens agrada
fer el congrés,
ens agraden
les conferències
que són molt
interessants
però també
ens agrada
passar-lo bé.
Llavors,
fent cinema
a la fresca,
fent teatre
i clar,
com que tenim
molta gent jove
fent un concert
de rock.
La nit roja
de rock.
A més es diu,
no?
Déu-n'hi-do.
Però és un moment
molt interessant
perquè,
per exemple,
estarà
en un film
que és molt,
l'agrada molt
aquest tipus de música,
que té 16 anys
i estarà
juntament
en
Gerard Holman
que té 93
i està fet
un xavalito.
Déu-n'hi-do,
93 anys
i Creu a l'Ebre.
Per cert que
també aquest cop
faran
la representació,
la recreació
històrica
del fet físic
de Creu a l'Ebre.
Exacte,
l'associació
l'Ejército
de l'Ebre
que són
encantadors,
se lo toman
molt,
molt en serio
lo que fan
i venen
vestits
en tot l'armament
i fan
el creuament
del riu
que en guany
és una miqueta
més espectacular
perquè a part
de les barques
també venen
algun cotxe
d'època
i cavals
cruzan
pel pont
i, bueno,
com són
una miqueta
animadets,
en lloc
de donar
un pistolet
de salida,
nosaltres
donem
un cañonazo
de salida.
Doncs vinga,
un canó
per la memòria
històrica
però que sigui
una eina útil
pel present
i pel futur.
Exacte.
Ha estat un plaer,
Josep Lluís Gamero,
conversar aquests minuts,
que el Congrés
surti molt bé,
segur que sí,
perquè ha despertat
moltíssim d'interès,
no podia ser
d'una altra manera.
i gràcies
per atendre
la nostra trucada,
molt bon dia.
Molt bon dia,
gràcies
i esteu animats
o sigui,
esteu invitats,
veniu,
veniu,
que lo passareu molt bé.
La cosa de la nit
roja de roc
pinta bé
i la recreació històrica
també,
tot i que no ens perdrem
tampoc,
les sessions acadèmiques.
Moltíssimes gràcies,
molt bon dia.
Vinga,
que vagi bé.
Adéu-siau.