Mig minut serà un quart de dotze del migdia, matí de Tarragona Ràdio.
Ara, en aquest sumari, en aquest canvi relleu del matí de Tarragona Ràdio,
comentàvem amb Ricard Laoz el fet que avui a les escoles,
però no només a les escoles,
pràcticament tot el que té a veure amb l'àmbit adequatiu
comencen les vacances.
I jo no sé si la residència universitària Sant Jordi
es veurà amb les seves habitacions força buides en els propers dies.
Aquesta no és la raó fonamental per la qual hem convidat avui
al seu coordinador, al seu responsable, en Josep Maria Granell.
Bon dia, senyor Granell.
Bon dia.
Ara es queden les habitacions buides quan arriben a dalt
i les omplen uns altres hostes?
No, pràcticament les habitacions queden buides
excepte els estudiants que són de fora del país, per entendre's.
Tenim estudiants des de Sud-amèrica o això, que aquests no marxen,
però pràcticament la residència queda buida.
Vostès diran, bé, al final, si parlem d'una residència,
estem parlant d'un establiment hoteler.
Quin sentit té que se l'he viat 10 anys?
Home, doncs és important, des del moment que estem parlant
d'una empresa que gestiona residències universitàries,
que fa un temps, 10 anys, arriba a un acord amb la Universitat Rovira i Virgili,
amb la qual cosa a la nostra universitat li dona un plus més,
que és tenir una residència amb capacitat per prop de 170 estudiants.
Prop de 170 estudiants.
Per tant, és important, això?
És important, perquè omple un buit que hi havia a la ciutat de Tarragona.
O sigui, molts estudiants, com venen per primer cop des de fora,
no saben on anar.
Vull dir, hi havia l'alternativa del pis, però si no coneixes dins llavors,
això omple les seves necessitats,
perquè nosaltres donem el servei complet, amb pensió completa,
amb el menjador i una sèrie d'activitats.
És aquella imatge de residència universitària de tota la vida,
que no teníem a Tarragona?
L'imatge és de la residència de tota la vida.
Hi ha diversos tipus de residència,
ni hi ha que no hi ha menjador, ni hi ha que hi ha menjador.
La nostra és de tota la vida, vull dir,
que porta un caliu important, no?
Perquè 150 persones, és com un pis compartit,
però són 150 persones,
i no cal que pensin ells com fer el menjar,
com distribuir les terelles domèstiques.
Això nosaltres ja els hi donem fet.
Déu-n'hi del gàmic que van haver de fer,
quan es va constituir com la coneixem ara,
perquè aquestes dependències,
que han donat molt de servei a la ciutat durant moltes dècades,
quan es va fer aquesta transformació,
és a dir, van haver de reformar per adaptar-se
a les necessitats del moment,
en quant a nombre d'habitacions,
de persones, per cada habitació...
L'edifici de la Sant Jordi,
és un edifici emblemàtic de Tarragona,
fa molts anys que hi és,
les habitacions estava destinat amb el verd i joventut,
i eren habitacions típiques dels verds i joventuts,
que encara n'hi ha que funcionen molt bé,
de 6 persones per habitació,
de 8 persones per habitació,
això nosaltres ho hem canviat,
no està encara canviat al 100%,
jo diria que està al 85%,
les habitacions s'han passat totes a ser dobles o individuals,
totes amb bany interior,
amb calefacció, amb wifi...
O sigui, ha anat avançant els medis que estem,
i falta, perquè avui dia és una impressió important,
però s'està fent.
Els estudiants avui tenen unes necessitats,
des de tecnològiques fins de privacitat,
que potser abans no tenien,
i es necessita que sigui d'aquesta manera.
Què fan? Està des de curs acadèmic,
i després a l'estiu es transforma també en el verd de joventut,
o com ho articulen tot això.
Exactament.
Les estades principals del curs acadèmic,
ells estan 9 mesos i mig durant aquí,
des del 15 de setembre fins al 30 de juny,
i a partir de juliol i agost hi ha alguns que es queden,
vull dir, hi ha gent que està tot l'any allí,
per si ho has necessitats,
i llavors som al verd de joventut,
estem dintre la xarxa de Tujuca,
de Txanascat que es diu ara,
com al verd.
Llavors també hi ha una part,
a l'estiu tenim bastanta gent,
de grups importants,
i una de les coses que fa Tarragona,
perquè no sé si és pel tracte o la proximitat del mar,
tenim bastants grups de discapacitats i disminuts psíquics.
Perquè està adaptada la residència.
Està adaptada.
Això també és veritat,
perquè hi ha molts centres que no estan adaptats encara.
I llavors està adaptada,
i tenim molt a l'estiu,
és el que tenim més dintre de la red de Txanascat.
Home, l'ambient,
a banda que les instal·lacions,
tot i que vostè deia encara ens queda una miqueta,
però estan molt bé,
l'ambient universitari,
perquè durant el curs allà si ho tatgen només estudiants?
Durant el curs només són estudiants.
Clar, això crea un ambient, un calí, un moviment...
Sí, a veure, és un ambient de joves,
un ambient universitari,
que si tots hem sigut universitaris,
tots hi han passat,
tots els que hi hagi passat.
L'ambient que hi ha,
és una part d'estudi,
una part de diversió,
i una part d'això,
de conèixer gent nova,
de prendre nous coneixements,
de parlar amb gent d'altres puestos
que no molt llunyats,
que potser mai la vida s'ho abriuen a pensar,
perquè, és clar,
el tindre una residència oberta
que té gent de tot el món,
o de molts puestos,
donen un caliu que altres puestos
en la millor no hi és.
Jo no vaig estar com vaig estudiar
en una residència,
jo havia estat abans en un internat,
però eren molt d'aquí,
en canvi ara dones un caliu
perquè hi ha diferents punts de vista,
des d'un punt de vista de sud-americà,
des de nord-americà,
que, clar,
el món es veu diferent,
llavors allà quan parlen
a vegades se'n dones compte
d'aquest caliu que hi ha.
Clar, i tenen, m'imagino,
estudiants que poden venir
a través d'un Erasmus
o altres programes universitaris
que hi hagi, no?
Sí, i sobretot són Erasmus,
després també hi ha la Fundació Carolina
que fa unes beques de la universitat
que també tenim gent de Fundació Carolina,
Erasmus,
o inclús particulars que venen,
estudiants que venen
per fer una estada curta
d'un mes, més i mig,
que llavors tampoc no saben on anir
i arriben a la Sant Jordi.
I diguem una cosa,
normes?
Poques.
Poques.
Avui en dia, poques normes.
Si féssim moltes normes,
a veure, hi ha les normes
de convivència clares.
Mínimes.
Mínimes.
Però, a veure,
no hi haurà d'entrar a sortir
d'una residència
que avui sigui impensable.
Impensable, fa uns anys.
Per això ho he deia.
Fa uns anys que n'hi ha impensable.
Aquest any es pot entrar
i sortir com volen
perquè hi ha les normes.
A veure, el menjador
té les normes.
Certes normes de convivència
lògiques, vull dir,
no es poden tindre
certs tipus d'animals
a les habitacions.
S'ha de respectar
a partir de set hores
sorolls perquè puguin dormir,
perquè puguin estudiar.
Però procurem fer les mínimes
perquè sigui una cosa
molt oberta.
Vull dir,
si no, seria un...
Bé,
a la gent no els agradaria
si han après sorolls o no.
I com es comporten,
en general?
Bé, en general, bé.
Sempre hi ha excepcions?
En general, bé.
Sempre hi ha les excepcions.
Sempre hi ha les...
Més faltaria.
Allà, les festetes a la nit,
soroll...
Festetes a la nit,
sobretot dijous.
Això és el típic.
Si arriben,
perquè dijous
quan venim a treballar,
els companys que venim
a aquesta hora,
molt aviadet,
cap allà a les 5 i mitja
a les 6,
està tarragonant
amb un ambientàs
de tots els que venen de festa
que dius,
escolta,
què està passant, no?
I molts fan cap...
A Sant Jordi.
Sí,
perquè passem per aquí
per la Imperial Tarraco
i fa gràcia de veure
que van cap allà.
A Sant Jordi, sí.
A veure,
el dia típic de festa
és el dijous.
Els dijous
sempre surten,
no surt tothom,
però no sé,
el 30 o 40%,
clar,
que és molta gent
que surten
i és les seves festes.
Però, bueno,
però i on
ha de ser el punt,
és la normalitat.
Comentava
el fet
que hi ha estudiants
de tot el món,
catalans també,
d'altres...
Sí.
A veure,
aquí la majoria
que tenim
a la Sant Jordi,
el 90%,
són d'aquí,
no?
Llavors venen molts
del que dirien
Terres de l'Ebre
i molts
de la part de Lleida.
Això és el que tenim més.
Després,
en menys particular,
de la part de Barcelona,
que sempre hi ha algú,
però els nuclis importants
són Terres de l'Ebre
i Lleida.
I de la resta de l'Estat també?
De la resta de l'Estat també,
perquè la Rovira i Virgili
s'estan obrint molt
i s'estan fent carreres
que cada vegada
venen gent més de fora,
tipus Medicina,
tipus Via,
Tecnologia,
llavors venen del resta de l'Estat.
I això s'ha vist més
aquest increment
en els últims dos anys o així.
O sigui,
tenim gent,
no ho sé,
de Galícia,
que ara també tenim gent de Canàries,
tenim gent d'Andalusia,
tenim gent de Castella,
vull dir,
tenim gent de tot arreu.
Però els nuclis importants
són aquests.
L'interessant jo m'imagino
que tenint en compte
que vostè,
si no m'equivoco,
el grup en resa
gestiona 14 residències.
Residències a 14?
23 ja.
23 a diferents universitats espanyoles.
Sí, sí.
Tenint en compte això,
jo m'imagino
que el boca-orella
i el tema de la xarxa
funciona quan algú diu
a veure,
me'n vaig a Tarragona,
faig un programa
Viure i Conviure,
busco un pis
de compartir,
busco una casa
que em rellogui
en una habitació
i es decanten.
perquè el tema econòmic
està en una residència,
no cal que entrem en preus
que no ens hem de venir
a hostatjar,
però en general
està en una residència
amb tot complert,
vostè que també
ha estat estudiant
a Fogas.
Una residència
amb tot complert
jo diria
que surt
més barat
que un pis.
La gent,
no fem els números reals
perquè nosaltres
cobrem
mentre ets allí.
Quan llogues un pis
l'has de llogar
per un any,
l'has de pagar
si hi ets o no hi ets
i té un plus,
senyor Dit,
vull dir,
a part que t'ho fan tot fet
i tot fet
no vol dir només
la neteja o el menjar,
sinó és que vas dir
si surt a Espanya
una finestra
i has de trucar.
Tots els serveis
els tenen allà.
Els que els serveis
estan comprens.
I llavors,
clar,
no és una cosa
d'aquelles de dius
és més car o més barat,
vull dir,
és un servei,
nosaltres no és per això,
és el servei que donem,
el que es pagui és el servei.
Tampoc surt molt,
molt car.
Però és allò
i els pares
no,
allà estaran
més controlats.
Ah,
això sí que és
una cosa que els pares
també,
més controlats hi estan
perquè evidentment
ja serveix 24 hores
i tu pots saber
qui està molt bé
o està molt malament.
I si sempre que et ve en pare,
estem parlant de majors d'edat.
Llavors,
amb ser majors d'edat
la cosa es complica molt,
però clar,
sempre saps tu
de cada un més o menys
de quin peu
va,
coixeja que es diu,
perquè clar,
som 155
però més o menys
al final
els coneixem tots.
Atenen,
poden omplir
tota la demanda
que tenen?
No sempre hi ha més demanda
que oferta de places?
Fins ara sempre hi havia
un,
estàvem sobre el 90-95%
de capacitat.
Aquest és el primer any
perquè dic,
a l'obrir biotecnologia
que s'ha fet
això,
medicina,
arquitectura,
benji,
més de fora,
aquest any estem
sobre el 100%.
doncs déu-n'hi-do.
Sí,
aquests anys
tens sobre el 100%,
potser el 98%,
97%,
perquè sempre tens
algú que et deixa
els estudis a meitat
de curs
i coses d'aquest tipus,
però estem
amb bastant
bé de capacitat.
A mi m'han comentat
que tenen tots els serveis
i això,
bé,
s'entra a la plana web
i de seguida
es veuen els serveis,
però a mi m'han comentat
que hi ha un tracte
com a molt familiar
i que la gent,
doncs,
amb el personal,
sobretot,
que es crea un lligam
amb el personal
com a molt de col·legues,
és el que s'intenta,
que es trobin
com a casa seva,
llavors,
a veure,
a la cuina es fa allí,
llavors tenim,
bé,
tenim un cap de cuina,
vull dir que es desfà
per a ells,
llavors tenim el manteniment
que es fa,
vull dir,
és molt col·loquial,
el cap de setmana
hi ha un senyor
que els que es queden
de cap de setmana,
que són els de més lluny,
doncs,
bé,
no està tot el cap de setmana
amb ells,
i llavors és molt col·loquial,
vull dir,
no és allò
les portes tancades,
jo sempre que jo,
com a responsable allò,
no tinc mai
la porta del despatx tancada,
quan venen i els dic,
jo tinc sempre
la porta oberta,
diuen que tinc fama de sèrio,
no és veritat,
en absolut,
home,
jo diria que no,
però diuen que tinc fama de sèrio,
llavors venen allí i dic,
jo la porta sempre
la trobareu oberta,
podeu passar,
no passeu,
el que passa,
clar,
estem parlant de gent
de 18 anys
que a vegades
quan veuen
això els imposa una mica.
Clar,
és que 18 anys
diem major d'edat,
però qui tingui
una filla o filla
de 18 anys,
encara us dius,
home,
no,
és molt jove.
Jo tinc una filla
de 19 anys
i és molt jove.
Molt jove,
molt jove.
És així.
Com va anar ahir,
l'acte que he entès
que es va posar
una mica de pla,
que es va fer una mica
de protocol
per donar-li una mica de...
Per donar-li
i revelar-li
una mica de relevància,
es va fer una mica de protocol
venint del vicerrector,
el senyor Xavier Ferriol,
venint del director general
de Resset i Ria Guanin,
van fer una sèrie
de parlaments,
després del parlament
van començar
el que ells els agrada més,
es va fer un sopar
una mica especial
amb un DJ allí
una mica de festa,
com inici,
perquè després
cada uia
agafa els seus camins
perquè ahir
també són els dies
de final de Nadal
que hi ha molts sopars
de classe,
que diuen ells,
molts sopars de finals,
llavors allí van començar
l'inici amb el pica-pica,
es van començar,
llavors sobre les 11, 11 i mitja
cada uia van anar...
I es van deixar tranquils.
I es van deixar tranquils
i van poder replegar
per deixar-ho preparat per avui.
Doncs han estat 10 anys
funcionant com a residència universitària
i alvirem un futur
realment esplèndid,
que sempre anirà
en funció del futur
de la Universitat Rovira i Virgili
que estan creixement ascendents,
sens dubte.
És que si la universitat
no creix,
la residència no creix.
Són dues coses
que van juntes
i van de la mà al 100%.
Per això...
Si no deixem d'anar de la mà
aniran malament.
Justament per això
ens venia molt de gust
d'explicar als oients
que fan 10 anys
i que estan d'aniversari
i que tenim una residència
universitària
a la ciutat de Tarragona com cal.
Moltíssimes gràcies,
Josep Maria Granell,
responsable de la residència
universitària de Sant Jordi.
Gràcies a vosaltres.
Per molts anys.
Gràcies.