...
Jordi Bertran, bon dia, benvingut.
S'està posant Jordi Bertran uns auriculars
perquè li hem triat una música molt especialment.
Avui parlarem de Sant Joan.
Clar, de què havíem de parlar?
Parlarem del Santet, sí senyors,
perquè sempre es parla de la Rebella,
però no fem referència a aquell Sant Baró
que va donar peu a aquest patronatge.
I també parlarem de la mirada que fan
diferents ciutats dels països catalans
i com a mostra un botó,
aquesta música que està sonant,
que ens trasllada directament a una de les illes...
Mira, jo ni fitgi ni re, Menorca.
Estàs d'acord amb mi?
I tant, que ciutadania...
La illa de Menorca, la ciutat de Ciutadella...
Falten una hora i tres quarts
perquè comencin a saltar els cavalls.
D'aquí una hora i tres quarts
no estem a temps d'arribar-hi.
Aquesta és la música que sona, eh?
Tot just abans que comencin a saltar els cavalls
a Ciutadella, aquells salts espectaculars...
Vots.
I que es viuen...
Vots, vots, jo he dit salts i són vots.
I que es viuen d'una manera extraordinària
i que pràcticament hi participa tota la gent,
perquè allà les cavalleries són abundants
i tothom que té, doncs, aquella gent
que fa les rutes a cavalls, els turistes,
també tenen les seves cavalleries preparades
i a punt perquè facin vots aquest migdia.
I ho tenen des de fa molts anys,
perquè se sap que des de l'any 1456
ja hi havia una comissió destinada a cuidar
de l'ermita de Sant Joan d'Artuig,
Sant Joan de Missa,
que estava a uns 8 quilòmetres,
està, vaja, a 8 quilòmetres del centre de Ciutadella
i precisament, clar, la gent,
per no anar caminant amb aquest bat de sol
que està caient,
doncs el que feia era anar sobre cavall, no?,
amb les cavalleries de rumiatge
i aquest rumiatge, doncs, muntat,
en lloc de desaparèixer,
quan, doncs, va bé tot el tema de l'automoció,
tot això estava plenament consolidat
i el que es va fer és continuar aquest rumiatge amb cavalls
i l'anada i tornada,
doncs, dins del centre de Ciutadella
es va allargassar enormement
fins a convertir-se en un autèntic ritual
que dura això un dia i mig intens
de manera continuada
i que realment és l'essència de la festa.
De totes formes,
sempre al cap de setmana anterior
hi ha un dia que és indispensable
abans que surtin els cavalls,
que és el dia d'esbé,
que és el diumenge anterior.
Per què és el dia d'esbé?
Que vol dir esbé.
Esbé és el bé,
el cordé,
l'ovelleta,
l'ovejuela del Vall de Santa Margarida.
El diumenge,
em sospito que se'l cruspeixen, no?
No, no, no,
no estem agressius, eh?
Perdona,
ara em diràs que és una menja escordemai?
Sí,
però no,
en una festa,
en aquest cas,
no és una festa de menjar.
A les 9 del matí del diumenge anterior,
primer toc de Fabiol,
de Flaviol,
doncs,
del Palau del Caixer Senyor,
que inicia el convit a la festa
i, precisament,
Sant Joan Baptista,
que és el sant que celebrarem
a partir d'avui a les 12 de la nit,
doncs,
Sant Joan Baptista era un sant
que era representat,
doncs,
amb un bé,
no?
És allò de l'anyei de Déu,
no?
Doncs,
en aquest cas,
el diumenge passat,
doncs,
a Ciutadella hi ha
Somo des Bé,
que és, doncs,
Sant Joan amb el bé al coll,
que és de veritat,
és una uvejuela de veritat,
no?
Ah, sí?
Això de l'uvejuela no ho dic de broma,
és perquè la Riera,
hi ha un ball parlat de Santa Margarida
que li diuen l'uvejuela.
El Jordi ha portat,
com sempre,
documentació i fotografies
que intentarem, doncs,
fer una descripció.
No, ho dic perquè tu estaves dubtant
de la veracitat de la història
que estàs explicant
i, en veritat,
hi ha un home
amb se's ve a coll.
Però és un senyor
com vestit d'ovella?
Sí,
és un senyor.
És a dir,
des de la casa
queixer pagès
es dirigeixen al domicili,
queixer capellà
i presidits per aquest senyor
han d'anar tots junts
al palau del caixer noble,
van de menor a major
i al caixer capellà
enmig dels dos queixers pagesos.
Ara veurem que és això del caixer.
És una fotografia antiga
en blanc i negre
amb la qual cosa,
doncs,
té com a més verosimilitud
en quant a la tradició.
Jo ara faia càlculs
i n'hi ha...
Falla, eh?
Ja m'hi veig allà.
I dic,
n'hi ha molt low cost
arribem per fer veure
els vots dels cavalls d'avui,
però els de demà potser sí.
Sí, sí, sí.
Pels de demà sí que arribem, no?
El que no arribem
és a la sortida de les dues,
perquè això no s'atura.
No s'atura,
són hores i hores de festa.
Escolta,
hem començat ja ràpidament
entusiasmats per Menorca,
que és aquest paisatge cansat.
No estava preparat, no,
però és que Jordi Bertran
i aquesta casa,
doncs,
hi ha com un feeling,
ja dius que allà vindrà el Jordi
i posarem una mica de cosa de Menorca.
Però parlem de Sant Joan Baptista,
que mai li fem ni cas,
pobre Sant.
Fill de Sacarias Isabel,
Joan, anomenat el Baptista,
va dedicar tota la seva vida
a anunciar la vinguda del Maciès.
Això anaren els Evangelis.
Molt bé.
Per tant,
un personatge important,
perquè precisament
aquesta dedicació,
aquesta feina que va tenir,
doncs,
el converteix realment
en l'últim profeta d'Israel,
abans de la vinguda del Maciès,
i realment és el vincle d'unió
entre l'antic i el nou testament,
és a dir,
el que passa abans...
L'abans i el després,
que diríem, eh?
El naixement de Jesús.
Bé,
en tot cas,
és un personatge
que de gran personalitat
que el va portar
a la mort,
aquesta personalitat,
i realment es converteix
també en el darrer profeta,
però al mateix temps
el primer màrtir
de la cristiandat,
després de Jesús pròpiament,
perquè hi ha una escena magnífica
que també va ser representada
en diferents valls
de teatre de carrer,
en què és decapitat
per,
o sigui,
davant de la reina Salomé.
és una escena molt espectacular.
Home,
i la pintura
l'ha reproduït infinitat de vegades,
no?
doncs va tenir,
aquest sant és tan important
que, per una banda,
se li va assignar
el fet
de tenir
un dia tan especial
com és
el del sostici,
bueno,
al voltant del sostici d'estiu,
avui no és,
és el 21,
el pas del 21-22,
però aquesta importància
no és casual,
sinó que el rang
que té el sant
es correspon
amb una festa
prèviament
al cristianisme
que ja era important
i, per tant,
s'havia de substituir
per una festa
també cristiana
de molta importància,
no?
Per tant,
van triar un sant
importantet d'aquestos,
no qualsevol,
un important,
no?
Llavors,
també té
una altra característica,
no habitual
en els Sants,
l'Església celebra
el seu santoral
tant el dia del naixement,
que realment
és el que es diu
que va néixer
el dia 24 de juny,
com el dia
de la seva mort,
29 d'agost,
no?
I això,
perquè serà una idea,
doncs només ho tenen
els personatges
de gran importància.
Que tenen un cert rang,
clar,
estan dins de la jerarquia,
clar, clar.
Les diferents
advocacions de Maria
doncs es deu perquè
és un...
Bueno,
la Maria té naixement,
mort,
assumpció,
i té diferents coses,
no?
Bé,
en tot cas,
podem dir que
aquesta vinculació
en el calendari solar,
en el solstici,
en la gran transcendència
que li ha donat
l'Església cristiana,
doncs fa que
hi hagi
doncs
un conjunt
de pràctiques festives
d'un nivell
absolutament
excepcional
aquests dies,
no?
Que es donen
en pocs moments
de l'any,
no?
Per tant,
Sant Joan Baptista,
que és curiós
d'aquelles coses,
no sé mai
per què no parlem
del Sant.
És veritat,
bé,
jo sí que sé
per què no parlem
mai dels Sant,
perquè jo t'he d'obligar
de tant en tant
anar a parlar dels Sants.
No, no,
dic d'aquest Sant concretament.
Quan tu ho saps
i fins i tot
t'ho han dit pel carrer
que a la gent
li agrada molt
que facis vides de Sants.
A veure,
és un parlar,
és una manera de parlar, eh?
Sí, sí,
en aquest cas
Sant Joan Baptista,
doncs
Baptista
i de Gullat,
és un Sant
que mereixia
aquest reconeixement
iniciant el programa.
Intento repro...
No sé,
porta la palma
del martiri,
perquè clar,
aquest és un Sant diferent.
Mira,
tenim diverses iconografies
i porta sobretot
l'anyell de Déu,
perquè és el cipula
en aquest cas
del personatge.
Que aquí trobarem
allò de Menorca,
segurament, eh?
Parèntesi,
tanco o no?
Continua,
què més ens diu
l'iconografia?
No,
jo dels que tinc per aquí
bàsicament
està amb altres tipus
d'icones, eh?
Però podríem
continuar buscant.
Hi ha una altra també
escena amb aquesta
al cap, no?
O sigui,
també és representat
de vegades
amb l'espasa,
perquè,
sobretot en el teatre popular,
els Sants martiritzats
porten...
O sigui,
la palma
és el símbol
genèric del martiri,
però si,
en el cas dels apòstols,
doncs,
i d'algun altre sant,
doncs,
el que passava
és que
se'ls indicava
més específicament
quin tipus
d'estri
era usat
per ser martiritzat.
Ah, clar.
Això passa molt
amb els personatges
d'un rang important,
és a dir,
molt important.
que és el cas
del nostre
Sant Joan
Baptista.
No tots els sants
martiritzats
porten
la palma,
vull dir,
per exemple,
la iconografia
de Sant Magí,
quan moltes vegades
no apareix
amb la palma
el martiri,
és un sant.
No necessàriament,
no és una condició
per identificar
si va ser martiritzat o no.
És una eina útil,
però no és l'única,
diguéssim.
Sant Joan Baptista,
hem començat
des de Menorca
en aquest breu itinerari
que ens vol explicar
Jordi Bertrand
de tres mirades diferents
a aquesta festa
absolutament estigüenca,
popular,
importantíssim.
Tu parlaves dels caixers.
Dels caixers,
que no són els automàtics,
precisament,
són una altra cosa, no?
No són els caixers automàtics
i tampoc té res a veure
amb,
podríem dir,
amb el concepte modern
de caixa, no?
Realment el caixer
és la paraula
que serveix
per nomenar
una persona
que forma part
d'una comissió
que és
l'organitzadora
d'aquesta festa
a Ciutadella
i que també rep
un altre nom
que sí que alguna vegada
hem explicat,
no referent a aquesta festa,
sinó a altres festes
del Cicle d'Hivert,
que és l'Obreria.
A Mallorca,
a Menorca,
les obreries
són les comissions
de festa.
Llavors són aquelles persones
que estan vinculades
a mantenir
el culte
amb una ermita
normalment,
el culte amb un sant
amb una santa
i fan totes les feines
des de recaptar
el Moines,
administrar els béns
de l'ermita,
portar el panó
de la festa,
conservar l'edifici...
I diguem-ne
que d'aquest càrrec
se'n diu Caixer.
En aquest cas,
l'Obreria
de Sant Joan
de Menorca
estava integrada,
o de Ciutadella,
estava integrada
des del 1456,
com dèiem abans,
per aquests tipus
de personatges.
Llavors l'Obreria,
se sap que el 1564
estava classificada
amb una sèrie
d'estrats
socials
que s'han mantingut
fins avui en dia.
És a dir,
sabem que el 1564
aquesta comissió
d'obreria
estava integrada
pel obrer
o caixer
classiàstic,
que era el representant
del clergat,
el caixer
o l'obrer cavaller
representant
de la classe noble,
encara existeix així.
Això s'ha mantingut
el clergat
i és encara avui en dia
un clergat.
El de la classe noble
és per tradició
aristocràtica
de la inlla.
Dos obrers pagesos
que eren els integrants
dels representants
del món de la pagesia,
un obrer menestral,
l'altre
de les feines
més manuals,
podríem dir,
i això avui en dia
juntament
amb aquest tolteflaviol
inicial
de la festa
i també serveix
per cloure-la
són els personatges
que encapsalen
totes les cavalcades
o alcades
segons el dialecte
de la illa
a Menorca
i que van amunt i avall
tota l'estona
pel centre de la ciutat
i fins a l'ermita.
Paraules que se sentiran
molt avui
a Ciutadella
Cargol
que és el moment
que tomben els cavalls
Corregudes
que és el moment
que corren els cavalls
Vespres a l'ermita
en el moment
que arriben a l'ermita
Proves dels jocs
d'esplà
en sortilla
i córrer
abraçat
Són els jocs
medievals
que s'han mantingut
en alguns moments
de la festa
sobretot demà
dia 24 al matí
hi ha una sèrie
de pràctiques
molt antigues
que provenen
de l'herència
precisament aristocràtica
i més medievalitzant
de la festa
que és per exemple
passar una llança
per una argolla
córrer dos personatges
dos cavalls junts
agafats
un al costat
de l'altre
bé
hi ha diferents
és una mica
l'essència
de la festa
llavors
l'altre element
indispensable
junt a aquesta distribució
dels càrrecs
són els cavalls
de totes maneres
ara que has fet
aquesta explicació
es justifica perfectament
la descripció
que intentaven fer
els oients
d'aquesta fotografia
molt antiga
realment
i per exemple
immediatament
identifiques
els que són
els aristòcrates
perquè a més
duen
botes de muntar
perquè se suposa
que aquests aristòcrates
també tenen
de cavalleries
realment extraordinàries
i que participen
de la festa
una festa
que jo m'imagino
i això ho saps
millor que jo
moltíssim més
que ha esdevingut
esdeveniments
tan multitudinaris
que a vegades
és dificilíssim
tirar-la endavant
i és el cas
d'aquesta festa
de Ciutadella
on moltíssims turistes
van allà
a vegades
no saben ben bé
com funciona el tema
turistes i no turistes
però em refereixo
que a vegades
es pot crear
algun problema
perquè clar
els cavalls
i els genets
necessiten
el seu espai
com passa
amb la Patum
o altres festes
multitudinàries
el cavall de Menorca
té una peculiaritat
important
si vostès van a Menorca
un dia qualsevol
es manté a Menorca
el dret de pas
pel camí
és a dir
això els alemanys
encara no han aconseguit
a Menorca
canviar-ho
a Mallorca
sí que ja ho estan canviant
però a Menorca no
Menorca vol dir
que tu pots aixecar
la tanca d'un camí
passar
i la tanca senzillament
està per delimitar
la inició
una propietat
però es manté
el pas lliure
i paral·lelament
el que sí que
s'ha de tenir present
és que a dins
t'ho trobaràs
cavalls en llibertat
cavalls negres
que tenen un aspecte
realment faréstec
però són tot el contrari
són cavalls
absolutament dòcils
domesticats
i que tenen
una característica
bàsica
que és la seva
noblesa
i el seu respecte
a la persona
si tu no agradeixes
el cavall
el cavall no et toca
per això
fer una idea
el salt característic
si jo no dic
pel que fan els cavalls
sinó pel que fan
alguns que no coneixen
la festa
i tu saps a què em refereixo
en algun moment determinat
en aquests jocs medievals
de grans carreres
sí que hi ha gent
que travessa
però això et passaria
el mateix si travesses
però enmig de la P7
sense mirar
sí, sí, també tens raó
t'atropelleran
clar, doncs en aquest cas
si tu passes per un lloc
que estàs corrent en cavalls
doncs t'atropelleran
igual que en un vehicle
en tot cas
el que sí que és cert
és que
el cavall menorquí
és molt noble
i quan s'aixeca
sobre les seves dues potes
de darrere
el que passa
és que aquestes dues potes
són molt robustes
li permeten mantenir
l'estabilitat
i només que tu toquis
la pota de davant
les dues potes de davant
ell
de manera innata
el fet que ha de mantenir
aquestes potes alçades
i no ha d'abocar-se
damunt de les persones
és un espectacle
i una festa
d'una bellesa
absolutament plàstica
i d'una força
molt important
també s'ha de dir
que
depèn del grau
de
gintxuriguer
és a dir
de pomada
menorquina
que portis al cos
també te la fas veure
d'una manera o d'una altra
també és cert
i amb la caloreta
i el solet
doncs jo aniria amb compte
ens quedaríem a Menorca
més estona
però encara
havies buscat dues referències
menys
dels països catalans
que tenen una manera
particular
o singular
de celebrar
substici
aquesta de Menorca
l'hem de destacar
perquè hi havia la figura
de l'homo desbé
perquè tinguéssim els sentets
perquè pensin
que els soients
que encara existeixen
homos desbé
i encara existeixen
el culte
al sant
en aquesta diada
l'altre seria
l'essència
no l'explicaré
però l'apuntaré
recordant el que vam parlar
l'altre dia
l'essència del foc
avui està al Pirineu
és a dir
aquesta nit
tenim multitud
de poblacions
que baixen
el foc
del Pirineu
cap als seus pobles
no és això
de les falles
fa dies que ja van
ja van baixant
sí sí
vam fer el programa
la setmana passada
perquè precisament
doncs començaven
aquella setmana
però sí que
aquest punt del Pirineu
ens porta a parlar
amb un altre punt
molt diferent
que és la ciutat
de l'Acan
la ciutat de l'Acan
és tot el contrari
de la festa
de Menorca
la festa de Menorca
és una festa
que ha conservat
uns protocols
de tradició familiar
molt antiga
i és una festa
que podem dir
que s'ha renovat
poc
podríem dir
en canvi
les fogueres
de Sant Joan d'Alecant
és tot el contrari
les fogueres
de Sant Joan d'Alecant
doncs
tenim alguna cita
per exemple
doncs
des de l'any 1822
s'han historiat
tota una sèrie
de bans consistorials
de l'Ajuntament
que prohibien
la realització
de les fogueres
al carrer
i també
el llançament
de trets
d'escopeta
i coets
la nit de Sant Joan
Tres d'escopeta
també
tres d'escopeta
sí
això
és una cosa
bastant característica
a Pasqua
és poc habitual
a Sant Joan
però a Pasqua
hi ha moltes poblacions
per exemple
a Menorca
tenen una festa
de disparar
de volar el cap
als Judes
és una cosa curiosa
bé
en tot cas
aquestes
fogueres
del segle XIX
la ciutat d'Alacant
es construïen
a base
de materials
inservibles
el que podríem dir
que encara succeeix
avui en dia
a Catalunya
i no només
a les pires
aquestes
sinó també
en els balcots
i en les cantonades
properes
s'instal·laven
els ninots
aquestos ninots
senzills
que es fan
a base
d'omplir
un sac
o omplir
roba vella
sí
amb dromines
coses que tens
per casa
exacte
s'omplia
enormament
amb serradures
se'ls donava
una figura
bé
en tot cas
aquesta és l'essència
de la festa
en el segle XIX
a la ciutat d'Alacant
això no canviarà
pràcticament
fins l'any
1928
que hi ha un personatge
de la burguesia
comercial
de la ciutat d'Alacant
que es diu
José María Pi
que aquest senyor
creu
que
igual que havia passat
a la ciutat de València
en el moment
de finals
del segle XIX
al voltant
del moment romàntic
aquestes
senzilles fogueres
que a València
havien fet
els fosters
cremant
els seus trastos
al voltant
de la festa
de Sant Josep
es podia copiar
o imitar
Alacant
copiant
el ritual valencià
però adaptant-lo
amb una seta
particularitat local
el sant local
que era Sant Joan
i
per altra banda
definint
el que ells anomenaven
l'estil Alacantí
de construcció
d'aquestes fogueres
què vol dir
doncs que
mentre que
a les falles
de València
històricament
la construcció
es defensava
en alçada
bàsicament
perquè
moltes d'aquestes
falles
tenien poc espai
real
per ser cremades
i per tant
els escultors
les van anar creant
en alçada
doncs Alacant
copien la idea
de fer escultures
boniques
que no siguin
simples trastos
però
com
l'urbanisme
Alacantí
permet
surt una mica
que és posterior
al Valencià
i surt
de la zona
diguéssim
més antiga
i s'estén
pel que serien
les zones
d'Eixample
permet crear
una altra estètica
molt curiosa
amb uns caixons
de base
que li permeten
guanyar-se
de la falla
però tenen un discurs
més com si fos
una fotografia
és curiós
és una estètica
i això és el que fa
precisament
en l'inici
d'aquesta festa
al final
de la dècada
dels XX
del segle XX
i també
la dècada dels 30
fins a la Guerra Civil
definir un estil
molt propi
a la camp
que té poc a veure
amb el valencià
curiós
curiós
perquè
en aquella època
als anys 30
de la ciutat de Tarragona
en la qual
havien vingut
molts valencians
per treballar
en diferents feines
el camp
havia estat una
per exemple
aquí es va produir
també a les Terres de l'Ebre
una immigració
molt important
però també
hi ha d'altres feines
variades
vull dir
per exemple
el món ferroviari
o diferents
tipus
d'oficis
també es va produir
una florida
de crear
no en deien
ni fogueres
ni falles
sinó que en deien
pires
a Tarragona
però també
hi ha aquesta extensió
és a dir
la dècada dels 30
del segle XX
té
com una
benedicció general
per l'extensió
d'aquesta festa
del foc
a molts llocs
el cas de la Can
el que es va produir
és que
en aquella dècada
dels 30
va haver
la visita
del president
del govern
que era Azanya
i Manuel Azanya
quan va anar
l'any 33
i li va donar
com una
benedicció
urbietor
i aquesta festa
és a dir
es va quedar
absolutament
estòic
veig fotografies
i tenen el seu mèrit
sí
que va construir
va convertir
aquesta festa
en una de les festes
amb més renom
el president de la república
visita
la Can
l'any 33
i penseu que
l'any 34
els diaris
expliquen
que es duplica
pràcticament
el nombre
de fogueres
a la Can
s'arriba a 35
i que hi ha
molts visitants
que venen
tant de la zona
del Magreb
Alger
Urà
o des del centre
de la península
com Madrid
per exemple
hi ha una qüestió
aquí després
passa
el que passa
en general
a les festes
durant la guerra civil
la festa
s'interromp
a la guerra civil
però curiosament
a mi em sobta molt
aquest procés
tant les fogueres
de la Can
com les falles
de València
m'he oblidat
d'explicar una cosa
a les fogueres
que l'accentaré
tenen
o sigui
havien estat molt
defensades
pel règim
republicà
perquè era una festa
poc cristiana
en el sentit
que no tenia
cap culte
a la
a Montsana
o una santa
allò d'una manera evident
sinó que es donava
doncs
molta més joc
a la construcció artística
a la crítica
a través de la foguera
el règim franquista
va veure
el perill
i la virtut
d'aquest tema
i el que va fer
és apropiar-se
d'aquestes representacions
de les fogueres
a la cantina
i també
de les falles
de València
i revestir-les
de tot un aparell
escenogràfic
neofalangista
en aquest cas
quina és la diferència
essencial
entre
les falles
de la república
les falles
post
guerra civil
les falles
i fogueres
bàsicament
les dues festes
el que són revestides
són d'una sèrie
de
personatges religiosos
aquí és quan apareix
l'ofrena
a les Mare de Déus
això
del manto
aquest tan bonic
que fan
de l'ofrena floral
tot això
arriba
amb el règim franquista
això no existia abans
i després
per altra banda
és quan es dona el culte
a la dona
llavors
la fallera major
i la vellera major
perquè
a la cantina
és fallera
és la vellera major
doncs
agafa importància
amb el règim franquista
és veritat
que abans
no se'ls donava
tant de protagonisme
a les falleres
no existia
tot aquest element
jerarquitzat
podríem dir
hi havia tot
en el tema
bé
en definitiva
és a dir
la festa
de la postguerra
es revesteix
de nous atributs
per continuar fent el ritual
ja veus quines maneres
d'interpretar i de celebrar
la festa del foc
a Sant Joan
em penso que tenies una tercera
no no
per aquí
i ara aquesta
no era la tercera
era en Ciutadella
el Pirineu
que ho vam explicar
la semana passada
però que
havíem de fer referència
que hi havia un element
allà important
avui a celebrança
i aquesta
però són absolutament diferents
però totes elles
compten amb el foc
sí
tot
bueno
i del foc en parlaré
ara també
en el cas de Ciutadella
no és el foc
protagonista
no va
però la seva fogareta
també la faran
no
la nit de Sant Joan
poca cosa
poca cosa
allà és el cavall
allà és un altre foc
el cavall i el B
el cavall
l'homo des B
el Santet
i el Gintxurig
a banda de treballar
què faràs tu
per Sant Joan?
per Sant Joan?
avui
avui la visió
a treballar
i quan acabi
anem a fer
el ritual d'avui
que és fer una copeta
amb els amics
molt bé
felicitar la mama
que es diu Joana
coses d'aquest tipus
aprofitem i felicitem
després ho farem també
però si se'ns oblida
que a vegades ja saben
que ens passa
Joans i Joanes
tots que es donin ja
per felicitats
perquè demà no hi serem
la Rebella
doncs Jordi
ja et vam felicitar
en el teu dia
també és un sant important
ja ho sabem
a casa nostra
sí però és un sant
que és de dia
però és plebey
no és aristòcrata
Sant Jordi no?
així com Sant Joan
Baptista
forma part de la
aristocràcia del cel
el teu
perdona
però és més plebey
és militar
és militar
bé també forma part
de l'aristocràcia
doncs Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
bona nit de Sant Joan
i que tot vagi bé
sense cap incident
Sant Joan Baptista
ens va néixer a tots
ja directament
moltíssimes gràcies
salut
adeu