Les 10 del matí i 11 minuts.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara us dèiem en el sumari del programa
que després del repàs a les notícies,
els fets de l'any que hem fet fa uns minuts,
en l'últim capítol, en l'últim reportatge,
parlant sobretot de la vida cultural de la ciutat en el 2007,
ara el que volem és mirar el futur més immediat
i volem parlar d'un projecte que ja s'arrossega des de fa un temps
però que l'Ajuntament de Tarragona,
l'equip de govern que va entrar el passat mes de juny,
vol impulsar especialment aquest 2008.
Volem parlar del parc tecnològic de Tarragona
que està dedicat a l'àmbit de la química.
Un parc tecnològic és en responsabilitat política
del tinent d'alcalde de Promoció i Estratèges de Ciutat,
el senyor Sergi de los Rios.
Sergi de los Rios, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i bon any.
Bon any.
Aquest 2008, el parc tecnològic de Tarragona
serà una de les qüestions, un dels projectes
que vol d'una manera definitiva impulsar l'equip de govern?
Efectivament, aquest any 2008
entenem que és un any de moltíssimes oportunitats per la ciutat.
un any que serà molt intens
i entre aquestes qüestions intenses i, per tant, estratègiques
i d'aquelles decisions que es prendran ara
i que tenen una repercussió més enllà de l'any,
sense cap mena de dubte,
està el projecte del parc tecnològic de la ciutat de Tarragona.
De fet, per situar una mica què és un parc tecnològic,
perquè moltes vegades ens ho confonem estrictament
amb el que seria un centre de recerca,
un parc tecnològic no deixen de ser uns polígons industrials del futur,
on el que es fa és la transferència,
el que s'anomena la transferència tecnològica,
és a dir, és on es troba el món de l'empresa
juntament amb el coneixement,
el coneixement que surt, per una banda, de la universitat,
però també d'altres, de centres de recerca,
els que s'anomenen centres de recerca bàsica.
I precisament el parc tecnològic el que ens fa és això,
aprofitar tot el coneixement que es genera
al voltant de la universitat i dels centres de recerca
i passar-los a el que seria recerca aplicada,
és a dir, passar en el món de l'empresa.
El parc tecnològic de Terraona on anirà ubicat?
Perquè hi ha moltes coses, com comentava ara,
que segurament molts ciutadans li han perdut la pista al projecte
i val la pena posar-nos el dia sobre aquesta qüestió.
On anirà el parc?
El parc anirà situat a Sassalades.
Anirà situat a Sassalades.
Aquella ja és la ubicació que des que es va constituir
la societat promotora del parc tecnològic l'any 2005
ja es va decidir que anés allà.
Per tant, per situants on estan actualment
les facultats de químiques ja aniria allà al darrere,
diguéssim, amb aquell espai que quedaria
entre la facultat de química i de tecnologia
i la limitació que posa la barrera de l'autopista AP7,
per entendre'ns.
Aniria tota aquella zona d'allà.
Estem parlant aproximadament d'unes 20 hectàrees,
20 hectàrees de terreny,
de les quals estrictament, un cop fet tots els processos
d'urbanització, que també sigui dit de pas,
amb el pla general, amb el famós POUM,
aprovat inicialment enmig de la campanya electoral,
com tothom recordarà,
realment el que havia de ser una aposta ferma
de l'equip de govern, parlo de l'anterior,
per un parc tecnològic, quedava d'una manera dibuixat,
agafat amb pinces, per entendre'ns.
Per tant, aquesta també haurà de ser,
i de fet és una de les primeres parts
que hem de posar fil a l'agulla
i que ja hem posat fil a l'agulla,
que és que realment dins del nou pla general
que s'està reconduint en aquests moments,
tot aquest volum de terreny
i tota l'urbanització de tota aquesta zona
on ha d'anar ubicat el parc tecnològic,
doncs realment es faci ben fet.
Es faci ben fet i per tant que es faci.
és una d'aquelles passes prèvies
que s'ha de fer per parlar i per fer aquest rellançament.
Per tant, un dels aspectes claus, aquest 2008,
del parc tecnològic passa,
passa també, com molts de la ciutat,
per al pla general
i aquest és un dels aspectes fonamentals.
I la societat promotora, que comentava fa un moment
i que per ser ja es va constituir el 2005,
qui forma part, a part de l'Ajuntament?
Doncs la societat promotora actualment
la formen 13 socis, per entendre'ns.
Està l'Ajuntament de Tarragona,
la Universitat Rovira i Virgili,
el Consell Comarcal, la Diputació,
la CEPTA, l'ECUT, la Caixa Tarragona,
la Caixa de Pensions,
a Port, el Col·legi d'Enginyers,
l'ICIC, l'Institut Català d'Investigació Química,
la Fundació de la URB, el propi Ajuntament.
És a dir, ens hem trobat amb una societat promotora
que tots aquests 13 socis,
tots ells, tenen la mateixa participació.
Què passa amb aquesta atomització de l'accionariat?
Doncs que realment no hi havia un lideratge
d'aquesta societat promotora.
Tothom tenia parts iguals.
I realment, com aquest projecte,
des del nou equip de govern,
ens el creiem, i molt,
perquè, repeteixo, no només és un projecte
que aquest 2008 realment
tindrà un gran rellançament,
un gran rellançament el 2008,
perquè aquests primers sis mesos
s'ha fet molta feina interna
d'aquella que no es veu,
per veure exactament en quina situació estava el projecte.
Doncs el que farem és
que realment el lideratge de l'Ajuntament
de Tarragona en aquest projecte
sigui determinant.
Sigui determinant.
Per què?
Doncs perquè, per exemple,
el Camp de Tarragona,
en aquests moments,
a part del Parc Tecnològic de Tarragona,
que ja diem,
per dir-ho d'una manera ras i curt,
el més calent estava a la Higuera,
n'hi ha tres més.
Hi ha el Tecnoparc de Reus,
que s'especialitzarà en el món de la salut i la nutrició,
que tothom està veient quin lideratge està tenint
a l'Ajuntament de Reus.
Hi ha el Parc Tecnològic de l'Oci del Turisme,
que s'està fent ja a Vilaseca,
i qui tingui oportunitat de passar molt a prop
de l'Escola de Turisme
veurà que ja s'estan fent edificacions en aquests moments.
Per tant,
un parc tecnològic a Vilaseca,
on l'Ajuntament de Vilaseca lidera,
lidera,
i aquí es nota que el projecte avança,
igual que en el cas de Reus.
L'Ajuntament de Reus ha liderat i avança.
O també el cas de Falset,
amb el parc tecnològic més en aspecte de l'etnologia,
que també l'Ajuntament de Falset ja ha liderat
i continua liderant aquest projecte.
I en el cas de Tarragona no era així.
I aquí podem tenir una part de l'explicació
del perquè aquest projecte se n'havia parlat molt,
molt, molt,
fins i tot se n'havien omplert moltes pàgines
i molt probablement molts dels informatius d'aquesta casa
n'havien parlat del parc tecnològic,
però en un projecte que estava totalment a la via morta.
I liderar què vol dir?
Liderar vol dir, primer, creure-se'l
i també tenir una posició determinant
dins del que és aquesta societat promotora.
Tenir la majoria de la societat promotora?
O una part significativa.
Una part significativa i no pas ser una tretzena part,
una tretzena part,
que és el que actualment té l'Ajuntament de Tarragona,
igual que la resta dels tretze socis més.
Per tant, jo crec que en el Consell d'Administració
que es farà ara, durant el primer trimestre de l'any 2008,
una de les qüestions que s'han de posar sobre la taula
és precisament aquesta redistribució de papers
i realment posar sobre la taula
que l'Ajuntament de Tarragona vol liderar
i liderar també vol dir
tenir una majoria superior a la d'una tretzena part,
que és el que actualment té.
Tenim la redistribució interna de la societat promotora,
tenim també els retocs que calgui
al Pla d'Ordenació Urbana Municipal,
al POM, perquè el parc tecnològic
es pugui ubicar a la zona de Sassalades.
I a partir d'aquí, amb quin calendari treballa l'Ajuntament
justament per intentar agafar el tren,
si em permet l'expressió,
en relació als altres parcs de Reus, Vilaseca i Falset?
És fer el projecte.
És fer el projecte perquè també
sí que hi havia alguns estudis previs,
alguns informes,
però el que diem allò projecte, projecte, projecte,
no n'hi havia.
I per això jo crec que aquest 2008 és clau,
com bé has dit.
Primer, posar ordre amb la societat promotora,
posar ordre en el sentit de reorganitzar-la,
per tant, fer-la més forta.
Dos, que el pla general ens permeti
precisament tenir un bon part tecnològic,
per tant, des del punt de vista urbanístic,
tot a punt durant el 2008,
amb el pla general
i, òbviament, amb el subsegüent pla parcial
que haurà de desenvolupar aquella zona de la ciutat.
I tres, projecte.
I a quin projecte,
més enllà, repeteixo,
d'aquests informes o petits estudis
on s'enfocava que aquest part tecnològic
s'havia d'especialitzar, bàsicament,
en el món de la química.
Sí que amb aquesta feina interna,
feina que no s'ha vist durant aquests passats sis mesos,
per tant, des del juny fins a aquests Nadals,
hem vist que poder, a convenient,
obrir una mica més l'especialització
d'aquest part tecnològic.
I no només fer-lo de química,
sinó també incorporar energia
dins d'aquest part tecnològic.
Per què?
Doncs perquè si ha de ser la transferència
del món del coneixement cap a l'empresa,
a Tarragona tenim un centre de recerca bàsica
ja funcionant, que és l'ICIC,
l'Institut Català d'Investigació Química,
que també està a Sassalades.
Aquest, diguéssim, ja ens permetria, diguéssim,
és la font de generació de coneixement
des de la química.
Però hi ha un en projecte
i que s'ha de definir en breu
per part de la Generalitat,
que és el Centre de Recerca d'Energies Renovables,
que també estaria ubicat a Sassalades.
Per tant, amb dos centres de recerca bàsica,
un d'energia i l'altre de química,
és el que dóna sentit que aquest part tecnològic,
que és el que ha de fer de pont
amb el món de l'empresa,
estigui més obert
i, per tant, obrim el ventall,
més enllà de la química,
també a l'energia
i per extensió a altres elements tecnològics.
Recuperant el que dèiem del tema del calendari,
no tant el calendari immediat,
sinó a mig i llarg termini,
quant creu que pot ser una realitat
aquest part tecnològic de Tarragona?
Jo crec que ens hem fixat un objectiu
dins d'aquest mandat,
mandat de l'Ajuntament,
i, per tant, estic parlant
d'arribar fins al 2011,
que al 2011 ja hi hagi
algunes empreses instal·lades.
Que al 2011, és a dir,
abans del maig del 2011,
quan haguem de fer balanç,
que poguessin haver-hi unes empreses instal·lades,
ni que fos una,
però que ja allò comencés a funcionar,
jo crec que ben bé
ja hauríem dit que Déu-n'hi-do
el temps perdut que hauríem recuperat.
Però perquè això sigui possible,
aquest 2008 hem de posar...
Hem de córrer.
Hem de córrer moltíssim
des del punt de vista urbanístic,
des del punt de vista de projecte
i des del punt de vista
de la pròpia societat promotora,
des d'aquests tres aspectes.
Més enllà que s'instal·lin
unes determinades empreses
amb un valor afegit
i en una determinada zona,
en el marc d'aquest parc tecnològic,
quins avantatges o quins beneficis
té pel conjunt de la ciutat
disposar d'unes instal·lacions
d'aquestes característiques?
Estem parlant, com deia abans,
d'un polígon industrial del futur.
I, per tant,
estem parlant d'entrar realment
en el món del coneixement
i de la transferència del coneixement
i de la transferència del coneixement
del vessant químic i energèt
i de l'energia, com bé deia,
cap al món de l'empresa.
És precisament...
Tothom sap que l'economia,
no només de Tarragona,
sinó del camp de Tarragona,
està molt subjecte
a tot el que és el polígon petroquímic.
Estem parlant, doncs,
pràcticament d'un polígon
que directament acull uns 30.000 llocs de treball,
més tots els indirectes
que es generen a una segona escala.
Per tant, el que faríem amb aquest part tecnològic
és dotar de tota una sèrie d'activitat econòmica
amb molt més valor afegit.
I quan parlem de molt més valor afegit,
estem parlant de curar-nos en salut
i abans que poguessin arribar
processos de deslocalització
d'aquelles activitats de baix valor afegit,
ja haver-nos vacunat prèviament
i realment haver posat les bases
per aconseguir processos d'alt valor afegit.
El 2008, doncs, ha de ser un any important
pel Part Tecnològic de Tarragona
amb aquesta especificitat dedicat al món de la química
però també de l'energia,
com ens diu el tinent d'alcalde Sergi de los Rios.
Avui, que estem obrint el nou any,
i aprofitant aquesta entrevista
parlarem d'altres qüestions
que són competència de l'àrea
de promoció i estratègies de ciutat,
perquè aquest 2008, teòricament,
també ha de ser un any decisiu
per al projecte executiu del nou mercat.
Un cop ja tenim instal·lat el mercat provisional,
que, en fi, no és una expressió segurament la més adequada,
però ja tenim en ple funcionament
i, a més, amb molts bons resultats.
Avui mateix ho recollim en els informatius de Tarragona Ràdio
que la campanya de Nadal
pels venedors del mercat
ha anat i estan anant molt bé.
Un cop tenim, doncs, com dèiem,
la carpa del mercat instal·lada a la plaça Cursini,
aquest 2008 ha de ser el de tenir a punt ja
el projecte executiu de reforma del mercat?
Efectivament.
En aquests moments s'està fent en paral·lel
la redacció del projecte executiu
i també continuant l'excavació arqueològica
que tots els ciutadans estan veient,
sobretot ara a la part del carrer Cristófol Colom,
que es pot veure exactament
quines són les evolucions de tota aquesta excavació.
L'excavació encara ha de fer tot el que és Cristófol Colom,
és a dir, ha d'avançar més,
i, per tant, quan tinguem els resultats
de tota l'excavació arqueològica,
sí surten determinats elements arqueològics
que s'han de preservar.
De moment no n'ha sortit cap que mereixi una preservació,
per tant, sí que mereix una documentació, etcètera,
però no una preservació.
Això sí, una preservació sí que s'hauria d'incorporar,
aquesta preservació, dins del que és el projecte executiu.
Calculem, doncs, que aquest projecte executiu,
en funció del ritme i dels resultats de l'excavació arqueològica,
pugui estar finalitzat a mitjans d'any,
amb el qual podríem passar a la licitació de l'obra
aproximadament al quart trimestre de l'any.
Aquest seria l'objectiu,
que estigués la licitació de l'obra feta abans de final del 2008,
però amb la reserva que em faig i la prudència que em faig
de què, tot depèn de l'excavació arqueològica
i, per tant, quan estem parlant de terminis de temps,
poso aquesta salvetat, no?,
que abans de los rios va dir que abans de final d'any
es licitaria l'obra i no s'ha fet.
Espero que no sigui així, però pot passar.
Evidentment, això significarà que realment
l'excavació arqueològica, doncs, ha descobert
o ha posat a la llum uns determinades restes
que aquestos s'haurien de preservar
i, aleshores, això ha de quedar integrat dins el projecte
i, evidentment, això sempre té una repercussió en el temps,
vulguem o no.
Del funcionament de la carpa del mercat,
des del punt de vista de l'Ajuntament,
jo li preguntaré pel nivell de vendes,
que això els venedors ja diuen que estan encantats.
Des del punt de vista de funcionament pròpiament de la carpa,
han notat algun problema? Tot funciona bé?
No, tot funciona bé.
Poder no s'ha notat tant aquests dies.
En alguns dies, poder sí, poder sí.
Ara me rectifico a mi mateix,
que és tot el tema de la climatització,
perquè, evidentment, ha fet molt de fred
i és un aspecte que s'haurà de pulir,
sobretot perquè quan arribin èpoques,
parlo no tant de l'agost,
sinó ja del març o de l'abril,
que faci una mica més de calor,
l'aspecte de la climatització
estigui molt més encertat
del que ha estat.
Però, vaja, jo crec que la valoració
és tremendament positiva
per una qüestió,
perquè el mercat ja ha començat a remuntar.
des del mateix dia que es va inaugurar
el mercat provisional,
el mercat està remuntant.
Estava amb una caiguda lliure
i aquest ja ha començat a remuntar.
Per tant, la remuntada del mercat
no es produirà el dia que inaugurem
el nou mercat,
sinó aquesta ja ha començat.
I que la remuntada del mercat hagi començat
vol dir que és un pol d'atracció comercial.
I això no només és el mercat,
sinó que és tot al voltant,
que se'n beneficia
i, en definitiva,
el que estem és també per afavorir
un model comercial de proximitat,
de tracte directe amb les persones
i, en definitiva,
un model que el que porta és vida
amb el centre,
no només comercials,
sinó també amb el centre de la ciutat.
La reforma del mercat
ha portat a traslladar a la Rambla
el mercadet de dimarts i dijous.
Una decisió que va causar
una certa polèmica
que fins i tot els grups municipals
de l'Ajuntament no hi estaven gaire d'acord,
però, en fi, era un mal menor.
Aquests dies, per cert,
s'ha allargat l'horari,
també a la tarda.
Ara, se suposa que a partir de la setmana vinent
tornaran a l'horari de matí
i s'havia parlat alguna vegada
d'una certa unificació de les parades,
tenint en compte que serà un mercadet
que estarà instal·lat a la Rambla
uns quants anys
mentre duri tot el projecte
de reforma del mercat.
Efectivament.
Aquest és un aspecte
que vam parlar amb els marxants.
I es farà, doncs,
aquesta remodelació
o redisseny de les parades?
Sí, no, a veure,
no tant un redisseny,
serà, sobretot,
la part posterior de les parades,
és a dir,
que la visió que tinguin els ciutadans
que van per les voreres
de la Rambla Nova
sigui molt més agraïda
del que és actualment,
perquè, efectivament,
gran part de les protestes
o de les queixes
tenen a veure
amb un aspecte purament estètic.
I, en definitiva,
el que volem nosaltres
és dignificar aquest mercadet
molt més del que ja està.
No vull dir
que sigui un mercadet degradat,
amb aquestes paraules que he dit
no vull que se malinterpretin,
sinó que el que volem
és donar-li
tot un contingut estètic.
Per tant,
serien les parts posteriors
de totes les parades,
per tant,
aquelles que veiem
des de les voreres
de la Rambla,
tant la d'un costat
com la de l'altre,
que les miraríem d'unificar
molt probablement
sigui una lona
o algun altre element
amb un logotip
i que des de fora
es vegi una unificació.
Després, ja,
internament,
és molt més complicat
perquè,
primera,
no tens prou perspectiva
per veure-ho,
es veu el mercat
des de fora,
des de les voreres,
i, per tant,
és el lloc principal
on s'ha de fer.
I, segona,
no totes les parades
són iguals,
és a dir,
hi ha determinades parades
uns que són camions,
altres que sí que són
més en un estil carpe,
per entendre'ns,
i, per tant,
aquí és on hi ha més la varietat
i les faríem
més difícilment
homogeneïtzables
des de la part interior,
però sí que des de l'exterior
tots tenen una part exterior
i estaríem parlant d'això.
Jo crec,
jo això ho...
el que volem és que
abans de finals de març,
per tant,
abans de Setmana Santa,
això ja estigués instal·lat
i, vaja,
i, en principi,
doncs,
els marxants
van ser molt receptius
en aquesta proposta,
la van veure
fins i tot necessària
i que,
en certa forma,
venia a beneficials,
que tingués
una imatge
més agradable
al mercat.
Ja que parlem
de mercats
i de qüestions
que depenen
de l'empresa municipal
Espimsa,
la reforma
del mercat central
ha deixat
en un segon ordre
altres instal·lacions
que també gestiona Espimsa,
com són
el mercat
de Torreforta
i, sobretot,
el petit mercat
que tenim
a la plaça
del fòrum.
Si no,
vaig errat
del mercat
de Torreforta
i es va fer
una reforma
en l'anterior
govern,
en l'anterior
mandat municipal
i,
en fi,
no sé
quin és l'estat
actual,
si estan
satisfets o no
de com funciona
i,
pel que fa
al petit mercat
de la plaça
del fòrum,
hi ha algun projecte
o què s'ha de fer?
Bé,
comencem
per Torreforta.
Torreforta,
efectivament,
la reforma ja es va fer
per l'equip
de govern anterior,
l'únic que encara
queda una part
per solucionar,
que és un espai
que estava reservat
per ubicar-hi
un supermercat.
És a dir,
el concepte
és exactament el mateix
que s'aplicarà
en el mercat central.
En el mercat central,
la part,
diguéssim,
a peu pla,
continuarà sent un mercat
com el que veiem ara,
però al primer soterrani
hi haurà un supermercat.
És el concepte
de nous mercats
que s'estan aplicant
i que estan realment triomfant.
En el cas de Torreforta,
també.
Ja hi ha l'espai reservat
per ubicar-hi el supermercat,
però,
de totes maneres,
quan es decideixi
quina empresa
sigui la que vagi
al mercat central,
quina empresa,
quin supermercat,
quina marca comercial
de supermercat,
es farà un concurs
on es posaran
el concurs
d'una manera
unificada
tots dos
supermercats.
És a dir,
l'empresa
que guanyi
aquest concurs
s'instal·larà
en el supermercat
del mercat central
i també
en el supermercat
que hi ha dins
del mercat
de Torreforta.
Això ho enteníem
que s'havia de fer
d'aquesta manera
perquè, evidentment,
poder,
per determinades
marques
comercials
o marques
o empreses
de supermercats,
no era tan atractiu
l'un com l'altre
i d'aquesta manera
afavoríem
que en tots dos llocs
estigués ubicat.
El cas
del mercat
del fòrum,
la primera idea
que teníem,
perquè, evidentment,
és un mercat
que, com a tal,
no m'agrada dir la paraula,
però la diré,
ha mort,
ha mort,
com a tal,
i la darrera parada
va tancar ara
a finals d'any
i, per tant,
ja és un mercat
que està tancat,
és un mercat petitet
de nou parades.
I les nou tancades,
per tant, ja.
i les nou tancades
està en aquests moments
al mercat del fòrum,
com a concepte de mercat,
doncs, ja dic,
se'ns ha mort,
se'ns ha mort
i s'ha esgotat
en si mateix
el model.
Estàvem treballant
amb la idea
de poder buscar
una certa especialització
fent un mercat,
però de productes ecològics,
però de productes ecològics,
és a dir,
buscar una certa especialització
perquè el que seria
un mercat tradicional,
doncs,
ja veiem que la realitat,
malgrat que a tots a vegades
ens costi assumir-la,
la realitat mana
i la realitat
és que allò
no ha funcionat
i, de fet,
doncs,
està ja buit
en aquests moments.
Estàvem treballant
amb aquesta opció,
però també,
per part dels veïns
de la part alta,
també se'ns ha fet arribar
la necessitat
que, evidentment,
la part alta
en aquests moments,
des del punt de vista comercial,
està patint
una transformació,
és a dir,
tot el que eren
botigues de proximitat,
per entendre'ns,
si un queda, doncs,
sense pasta de dents,
una persona que viu
a la part alta,
no?,
es queda sense pasta de dents
i baixar baix
i anar a buscar
en algun lloc,
pràcticament ja no queden botigues
on es pugui
anar a comprar això,
o l'ampolla de...
o l'ampolla de...
o el brick de llet,
no?,
o el brick de llet.
S'acaben els colmadors.
S'acaben aquestes botigues
d'alimentació
o d'aspectes
de primera necessitat,
queden alguna
a la plaça de la Font,
però sembla ser
que...
que tot això, doncs,
està patint una evolució
i això no vol dir
que aquests locals
estiguin desocupats,
sinó que s'estan posant
determinat comerç
que en altres centres històrics
també d'altres ciutats
també està funcionant,
que estem parlant, doncs,
de botigues de roba,
de jolleria,
de temes de disseny,
és a dir, està creixent
aquest tipus de comerç
a la part alta.
Per tant, està patint
una transformació.
En cap cas,
tanquen botigues
i aquestes queden buides.
Algun cas sí,
però també se n'estan
obrint de noves
a part de tot l'aspecte
del boom
de la restauració
a la part alta.
Aleshores,
davant d'aquesta situació,
evidentment,
des dels veïns
i, per tant,
la gent que viu
a la part alta
diu, home,
necessitem això.
On anar a comprar
aquest bric de llet?
On anar a comprar
aquest raspall de dents?
On anar a comprar
el paper higiènic,
sense anar més lluny?
Les coses del dia a dia.
I, en aquest aspecte,
poder estaríem replantejant
en aquests moments
de s'espimsa
exactament si optem
per la idea
que no projecta
de mercat especialitzat
en productes ecològics
o bé
ens decantem
per algun altre aspecte
que pugui anar
a cobrir aquestes necessitats
que en aquests moments
ja costa trobar
algunes comerços
de proximitat
per la gent
que hi viu allà
i que,
malauradament,
en breu
o en poc temps,
pot ser que,
doncs,
que la part alta
ja desapareguin
aquest tipus
d'establiments.
En qualsevol cas...
I pugui ser suplit
amb una bona utilització
d'aquell espai.
En qualsevol cas,
l'Ajuntament
i es pinça
descarta
de deixar tancat
aquell espai
del mercat del fòrum,
sinó que es vol reaprofitar
sigui amb una idea
o amb una altra.
Sempre
amb una utilització comercial.
Això queda clar.
És a dir,
jo el que em resisteixo
és a ubicar-hi
i jo ja ho sé
que és una ciutat
que va molt mancada
d'espais
que segurament
hi haurà
qui farà
la demanda
d'un centre cívic
o de,
no sé,
ho parlo
per un altre aspecte
de promoció econòmica
des d'una oficina,
una enorme oficina
de turística,
per exemple,
jo em resisteixo
a fer això.
Allò és un mercat,
el concepte
de mercat tradicional
doncs ja no funciona allà
però hem de buscar-li
des del punt de vista comercial
un altre paper
en aquell espai
sempre vinculat
al món comercial.
Doncs estem pendents
també d'aquesta qüestió
d'aquest projecte
o d'aquestes idees
en relació
a aquest mercat
del fòrum
que ja ha tancat
definitivament
amb l'última parada
a finals d'aquest
passat mes de desembre.
Una altra qüestió
que també ens ocuparà
durant aquest any 2008.
Sergi de los Rios,
tinent d'alcalde
de Promoció
i Estratègies de la Ciutat.
Aquí deixem aquesta conversa.
Hem repassat
diferents qüestions
d'actualitat.
En tornarem a parlar
més endavant.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies a Valtros.
Bon dia.
Adéu, bon dia.