Les 10 del matí, 41 minuts.
Seguim endavant a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta música que escolteu ens serveix per il·lustrar
els minuts que dedicarem ara a parlar
de la primera setmana intercultural
que ha organitzat la Universitat Rovira i Berzili,
que s'està desenvolupant des del passat de dilluns
amb diferents activitats de tota mena,
la majoria concentrades a l'antiga audiència
i en horaris de matí, tarda i nit.
Una primera setmana intercultural
de la que volem parlar ara mateix
des del lloc, des de l'escenari
on s'estan realitzant algunes d'aquestes activitats.
Amb la unitat mòbil, aquest matí a l'antiga audiència
hi ha Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Jordi Soriniac als micròfons.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Què s'està fent ara mateix a l'antiga audiència?
Doncs mira, ara s'està projectant una pel·lícula,
una projecció als matins a l'antiga audiència
és normalment espai per projeccions de cinema documental.
En aquests moments s'està projectant dos films,
en aquests moments de Venezuela Bolivariana,
un film de Marcelo Andrade i de Que Sang Serpa.
Però en qualsevol cas ens hem concentrat fins a aquest punt,
fins a l'antiga audiència, fins a la plaça del Pallol,
per parlar amb una de les codirectores
d'aquesta setmana intercultural.
Ella és la Marvini Melis.
Marv, bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, explica'ns una miqueta
els orígens d'aquesta iniciativa i els seus objectius
perquè estem davant de la primera edició d'aquesta iniciativa.
Com va sorgir tot plegat?
Doncs aquesta iniciativa és conjunta
entre Bancaixa i la Universitat Rovira i Virgili
i va sorgir una mica perquè Bancaixa va convocar una subvenció
per organitzar setmanes interculturals en el marc d'universitats
i jo mateixa i el Joaquim Barrient,
l'altre director de les jornades,
vam presentar un projecte
que involucrava la Universitat Rovira i Virgili
i ens el van concedir.
i llavors estem treballant amb aquest projecte
que un poc també volia crear una mica un espai de reflexió
en tornar a la qüestió de la interculturalitat,
incidir una mica en aquells punts que compartim
aquí des de l'estat espanyol a Amèrica llatina particularment
perquè pensem que hi ha llacis històrics especials
i una relació compartida i sostinguda al llarg del temps
molt complexa, amb parts més bones, amb parts més fosques,
però que en qualsevol cas hi hauria que reflexionar una mica
per entendre millor el present i la nostra convivència actual.
Comentaves això que heu escollit precisament estudiar aquesta relació,
aquesta interculturalitat existent entre l'estat espanyol
i l'Amèrica llatina de totes les múltiples possibilitats
perquè finalment no es veu de cantar per aquesta.
Doncs especialment per això,
perquè pensem que la relació del nostre país
de colonialisme en endavant,
després amb tots els exilis que han estat en les dues direccions,
d'aquí cap allà i d'allà cap aquí,
ha sigut molt especial en general amb tot l'estat espanyol,
amb Catalunya particularment,
i aquesta va ser la raó que centrarem en aquesta relació
d'aquests dos punts geogràfics
i després, encara que tenim programació,
com ara tu has comentat,
en el cas d'avui la pel·lícula que estem passant en aquest moment,
que és sobre Venezuela,
hi ha programació sobre tota l'Amèrica llatina,
ens hem centrat una mica en Cuba
perquè pensem que la relació amb Cuba
ha sigut també molt intensa, molt rica,
però també és molt desconeguda,
sobretot des d'aquí, des d'aquesta part de l'Atlàntic,
que es desconeix molt el treball cultural,
en aquest cas de cinema documental,
que és l'aspecte en què ens hem volgut centrar,
que s'ha fet al llarg del temps
i un poc per aquesta raó vam decidir
centrar-nos en Cuba, particularment.
Aquesta relació entre Espanya i l'Amèrica llatina,
i més concretament en Cuba,
viu aquests últims anys una situació força peculiar,
és la qüestió de la immigració
que durant fa molts anys,
fa un segle aproximadament,
hi havia molts ciutadans espanyols
que estaven desplaçats de l'Amèrica llatina
i ara aquesta situació s'ha tornat a la inversa.
Ara és precisament fruit de la immigració
que hi ha molta gent provinent de l'Amèrica llatina
que està venint aquí a l'estat espanyol.
Això, diguem-ne, que ho ha capgirat tot
i ha ajudat també a tancar una mica un cercle.
Sí, de fet, nosaltres un poc també vam partir
de la idea de com la nostra demografia aquí
havia canviat en aquests darrers anys tant
i en gran part gràcies a l'arribada d'immigrants
d'Amèrica llatina i un poc pensàvem que fomentar
aquest coneixement de les altres cultures
podria obrir espais en els que plantejar
altres formes de relació actuals
amb la gent que arriba de fora
i amb les que convivim
i que són ciutadans d'aquí en aquest moment.
Ara podem repassar algunes de les activitats
més interessants que encara ens queden fins a divendres
però si fem un cop d'ull ràpid al programa
podem veure que ja podríem dir dos eixos predominants
d'una banda són les xerrades, les taules rodones
les ponències a càrrecs d'experts
i de l'altra diferents projeccions de cinema
com la que se sap fent aquest matí.
Per què heu buscat aquesta importància en el cinema
com a pal de paller d'aquesta setmana intercultural?
Doncs perquè pensem que el cinema és un camp cultural
que ha estat ric i que ha estat poca possibilitat
a nivell de coneixement acadèmic
pensem que se pot aprofundir molt més
i que a més hi ha material per a fer-ho
llavors un poc en aquest sentit volíem
fer les projeccions de cinema
però també acompanyar-les d'una reflexió
per part de gent que sí que ha treballat amb el tema
i un poc també el que vam decidir fer
era centrar-nos sobretot en la figura
de tres persones que han tingut històricament relació
tant de l'Espanya com Cuba, tres realitzadors
i fer-los una mica un homenatge
perquè pensem que són figures importants
i que no han estat suficientment ni reivindicades
ni conegudes.
La primera, Santiago Álvarez,
a qui vam dedicar a ir tot el dia
i va estar aquí la seva vidua
que actualment s'encarrega de difondre el seu patrimoni
i crec que va ser una sort absoluta
perquè és un material impossible d'adquirir,
de veure aquí
i crec que va ser un privilegi
per als que vam poder estar.
Després també tenim el treball
i el veurem aquests dies de Nicolásito Guillem,
que és un plantejament molt diferent
mentre que Santiago Álvarez parla
des del cinema més revolucionari
més pròxim al castellisme.
Aquest altre realitzador, Nicolás Guillem,
va ser més dissident
i va plantejar un altre tipus de treball
molt, bé, simplement diferent
en altres coordenades
i creiem que juntar-los va ser molt interessant.
I després el tercer homenatge
que fem és a Néstor Almendros,
també un realitzador
que treballa en una línia
absolutament diferent dels seus dos companys
i sobretot el fet de juntar aquests realitzadors
crec que és significatiu, no?
Perquè, bé, és una mica com juntar postures diferents
que no és fàcil trobar-les juntes
ni a Cuba ni, de fet, aquí
i una mica oferir una programació inèdita, no?
No tornar a presentar coses
que aquí es puguen adquirir fàcilment.
Aquestes projeccions poden servir,
serveixen de fet per trencar estereotips
que es poden estar establerts,
imatges preestablertes
que podem haver fixat els ciutadans d'aquí?
Jo crec que totalment,
jo crec que és un cinema de molta qualitat
però al que no se li ha donat resó
i que fugís totalment d'estereotips més exotistes
o de tropos, no?, més repetits
i que per això mateix ens ajuda a veure la realitat
de l'altre des dels altres,
des d'uns altres punts de vista.
I, bé, també volia comentar que, com has dit,
hi ha una segona línia d'actuació
que són les xerrades
i simplement dic que han vengut ponents
o tindrem ponents encara aquests dies
tant nacionals, gent d'aquí de Tarragona
com internacionals,
moltes gent que ve de Cuba,
també tenim el José Luis Barrios de Mèxic
i, bé, crec que hem tingut la sort
que tothom ha participat
i que està divers i molt complet.
Unes xerrades, uns espais de reflexió
en els quals es parlaran, entre d'altres qüestions,
de coses com les conseqüències de la diàspora,
de les reivindicacions dels drets polítics i culturals,
també amb un plantejament força ampli, no?
Sí, força ampli,
sobretot en el sentit d'allò que parlava abans,
que tenim gent que planteja les coses
des de punts de vista molt diferents,
alguns més revolucionaris,
més propers al castrisme
i altres molt més dissidents
i molt més crítics en aquest sentit,
però, justament crec que la gràcia d'això
és que els tinguem junts
i que s'haguen oferit a estar junts aquí aquests dies.
Ja portem dos dies de setmana,
dos dies de jornades,
què tal l'experiència,
què tal la resposta del públic
i la participació en aquests abats?
Doncs, bé, estem contents
que hem tingut la sort
que ha vingut molt de públic
de gent molt jove,
molts d'estudiants
que, bé, està interessant
que puguin conèixer aquests treballs
i, segons ens han comentat,
en gran part no sabien
ni tan sols de què realitzar-nos,
amb la qual cosa estem contents
de la tasca de difusió que estem fent
i, bé, també convidarà tothom
a que vingui,
perquè l'assistència és lliure, gratuïta
i estan més que convidats
a assistir i, ja.
Bé, di que poden,
tant aquestes jornades
estan celebrant tant
l'espai de l'antiga audiència
com el Paranims
de la Universitat Rovira i Virgili
i allí poden accedir
al programa complet
amb totes les projeccions,
tota la informació
i que tothom pot venir
a allò que li interessa.
Aquest es marx,
la primera edició d'aquesta setmana,
és una iniciativa
que s'acabarà aquest divendres,
però no sé si és una iniciativa
que neix en l'àmbit de continuïtat
i de que ara, l'any vinent,
el 2009,
podem tenir una segona edició
de la Setmana Cultural,
continuant aprofundint
sobre les relacions
amb l'Amèrica Llatina
o bé amb un altre indret?
Ho heu pensat?
Bé, a nosaltres sí,
ens agradaria,
en principi,
crec que a tota la gent
que ha estat involucrada
en el projecte,
continuar,
perquè sí que hem vist
que és un àmbit
en què es pot treballar
i queden moltes coses a dir
i sí, ens agradaria
seguir treballant
sobre l'Amèrica Llatina,
sobre altres aspectes concrets,
altres països,
però sí,
en aquesta línia
hem de fer valoració
i veure els recursos
a més que comptem
un cop acabem
aquesta primera setmana
però en principi
sí que la idea
és que tingui continuïtat.
Ja per acabar,
Mar,
fes-nos una mica
cinc cèntims
de les activitats
que hi ha programades
aquesta mateixa tarda.
En aquesta ocasió
tindrà en lloc
el Paraníf del Rectorat
i a les cinc de la tarda,
per exemple,
hi ha una jornada
que porta per títol
L'altra entre el naturalisme
i el surrealisme
amb un film
de Lluís Buñuel.
Sí,
aquesta tarda
el que tenim
al Paraníf de la Universitat
és una taula de debat
que el tema
és això,
el cinema,
els exilis
i els imaginaris
transnacionals
i tenim
tres convidats
diferents,
el primer d'ells
és José Luis Barrios
que hi ve de Mèxic
que prové de la història
de l'art
i ens parlarà
en concret
de Buñuel
que sabeu
que és un realitzador
espanyol
però que va treballar
i va viure en l'exili
en concret a Mèxic
molt de temps
i pensem
que aquest trajecte vital
va enriquir molt
la seva obra
i això reflexa
en el seu cinema
i sobre aquest tema
ens parlarà
José Luis Barrios
després tenim també
a Mari Àngels Pérez
que ella és investigadora
de la Universitat de Barcelona
i treballa sobre
la qüestió
de la migració
en el cinema
i d'alguna forma
li dona com la part contemporània
a la presentació
que ens fa
el José Luis Barrios
i finalment tenim
un professor
d'aquí de la URB
que és el director
de l'aula de cinema
també
que és José Carlos Suárez
i ell també ens parlarà
sobre la qüestió
de la migració
particularment
en el context
del cinema espanyol
i aquestes eren
una mica les...
Sí, després també he comentat
que aquesta tarda
tenim també
un cop acabades
les taules de debat
una altra vegada
programació de cinema
que en el cas d'avui
corre a càrrec d'OVNI
que són uns arxius
és una entitat
que es dedica
a això
a arxivar
material documental
i qui ha participat
en aquestes jornades
fent-nos el regal
de fer la programació
del dia d'avui
un poc segons
el seu criteri
d'allò que pensàvem
que era interessant
i aquesta tarda
ens oferiran
dos curmetratges
bueno, curmetratges
dos documentals
ciclmetratges
la cuna del daiquiri
de Pedro Ortuño
i sigo a Escuba
de Hutam
que això serà
a les buí de l'any d'avui
doncs per anar fent bo
que hem desgranat
hem explicat
la programació
d'actes prevista
per aquest dimecres
Marc Minimelis
ja ho diem bé
és una de les codirectores
d'aquesta setmana intercultural
moltes gràcies
per atendre avui
en directe els micròfons
al matí de Tarragona Ràdio
felicitats per la iniciativa
i a veure si l'any venent
o quan sigui
podem estar celebrant també
i parlant
de la segona edició
d'aquesta setmana
gràcies a vosaltres
doncs recordem
que l'antiga audiència
i el peranim
del rectorat
són Ricard
els dos escenaris principals
d'una setmana intercultural
que s'allargarà
amb taules rodones
amb cinema
també música
amb altres activitats
fins i vendres al vispre
gràcies doncs
en Jordi Soriniac
amb el suport de Joan Maria Bertrana
ens hem apropat
a la realitat
del dia a dia
d'aquesta primera setmana
intercultural
de la Universitat
Rovira i Virgili
aquí poden haver-hi
algunes de les propostes
culturals
de la jornada
però n'hi ha d'altres
que repassarem de seguida
amb l'agenda
que ens porta
Josep Soñez
serà després de la publicitat