Les 10 del matí, 12 minuts,
l'Ajuntament de Tarragona començava la setmana passada
una nova tanda de reunions
amb els diferents col·lectius de veïns i associacions
de la ciutat per abordar els últims detalls,
podríem dir els últims serrells,
la part final de la revisió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal,
el POM, un pla que teòricament ha d'anar
a debat de plenari municipal en la propera convocatòria,
que pot ser a finals del mes de maig
o principis del mes de juny.
La setmana passada començava aquesta nova tanda de reunions,
va ser al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau,
i avui mateix, per cert, hi ha al Centre Cívic de Bona Vista.
Aquesta tarda a les 6, una segona reunió,
en aquest cas, per parlar sobretot amb veïns
del barri de Bona Vista i també de Camp Clar.
En fi, la situació del POM i d'altres qüestions d'urbanisme,
avui en volem parlar amb el tinent d'alcalde
responsable de territori, el senyor Xavier Terres.
Senyor Terres, bon dia.
Bon dia.
Primer que res, una qüestió del calendari.
Anirà al POM, la revisió del POM,
anirà al proper plenari municipal?
L'aprovació inicial del nou POM?
En això estem.
a tota màquina, com deien en les pel·lícules,
més fusta, més madera, que deien en temps.
Sí, hem tancat precisament el que és el període de visites,
el que és el període d'al·legacions
i diferents entrevistes amb afectats i sectors de la ciutat
per poder tindre en aquest mes ja el document
de l'aprovació inicial que volem aportar al ple.
Si no ho feien, se'm sentia molt difícil.
Per tant, a finals d'aquest mes o principis de juny?
Sí, tots els tràmits burocràtics i propis que s'han de portar a terme
per tindre en el plenari el document estant en gestits.
és l'ideal. Nosaltres el maig el volem tindre acabat.
Llavors, el plenari, si pot ser aquesta darrera o darrers últims dies del mes de maig,
d'acord, i si no, el següent,
perquè el millor s'ha de fer donat el volum d'una manera extraordinària.
En qualsevol cas, com dèiem, l'Ajuntament, l'àrea de territori,
ha començat aquesta nova tanda de reunions.
Són en total vuit trobades programades en diferents col·lectius
i associacions de veïns de la ciutat.
Què pretenen amb aquesta nova tanda de reunions?
Bé, el que pretenen és una mica donar continuïtat
al que ja en les jornades del POM, que vam fer el mes de març,
es va transferir a tots els ciutadans.
Creiem que era important perquè la gent acabi de tindre aquest POM
com una informació present, present a casa seva,
en el menjador de casa seva, en els diàlegs, en els debats,
en el que són les associacions veïnals,
que ho tinguin quasi, quasi, doncs, conegut de memòria.
D'aquí aquesta insistència, aquesta insistència d'aquest govern municipal,
d'aquesta regidoria d'urbanisme, i sobretot una intenció molt directa
de l'alcalde de la ciutat, en Josep Fèlix Ballesteros,
perquè entenem que des d'un principi, fa vuit anys,
quan es va iniciar tot aquest pla d'ordenació urbana municipal,
aquesta revisió, és precisament la nota que lluïa per la seva absència,
aquesta explicació, aquesta comunicació.
Estem esmerçant tots els esforços en que sigui el més comentat,
el més informat, i, per tant, la branca final
era arribar als centres cívics que hem agrupat per barris
i que bé, i que tindrà aquest itinerari que has comentat abans.
En qualsevol cas, més enllà d'aquestes reunions,
en què, d'alguna manera, s'explica el pla de manera general,
però també de manera concreta,
amb la coordinadora d'afectats que es va creant en el seu moment,
dels afectats d'aquelles zones de la ciutat
on hi havia més sensacions, doncs, de preocupació
pel que s'havia aprovat en l'anterior pla d'ordenació urbana municipal,
amb aquests també hi haurà més reunions,
més contactes en els propers dies,
s'han acabat ja tots els temes pendents,
totes les discrepàncies o punts separats
que hi havia entre l'Ajuntament i aquests veïns?
Sí, a veure, davant d'aquesta organització
que es portava a terme des de l'àrea de participació
i comunicació de l'Ajuntament, en centres cívics,
on s'agrupaven els diferents barris,
ja hi eren incloses també aquests membres,
aquests veïns de la plataforma d'afectats pel POM,
que és una plataforma molt determinada
i que encapçala el senyor Santiago Blanco.
Però ells, en una sèrie de conversa
i també en una sèrie de manifestacions,
doncs bé, per una sèrie de raons individuals
i possiblement de qualitat més que de quantitat,
entenien que, bé,
no tenien per què pertànyer al mateix grup
que a la resta de veïns de la ciutat.
Com hem tingut una relació molt estreta
i molt vinculada des d'un principi
i, bé, doncs portem a terme qualsevol acte del POM
amb un grau de comunicació bastant sobressalient,
no?, amb ells,
en aquest tram final, en aquest mes final,
i per aquest motiu, doncs,
el que eren coses que ja estaven pactades,
però que volien, doncs, veure-les escrites
o finalitzades o dibuixades,
vam establir també, paral·lelament amb ells,
amb la gent de la plataforma d'afectats,
un nou calendari que ja hem portat a terme
les primeres reunions, que continuarà
i que serà d'una manera, doncs, contigua
el que són aquestes reunions del centre cívic.
També el que es pot produir,
com ja es va produir a Sant Pere Sant Pau,
és que membres d'aquesta plataforma també assisteixin.
Bé, jo el que intentaria comunicar a la resta de veïns,
perquè possiblement hi ha hagut alguna agrupació veïnal
o algun barri que diu que, bé,
que per què han de tindre aquest tracte doble
amb la plataforma d'afectats del POM.
Bé, el motiu ve donat única i exclusivament
perquè eren, possiblement, de la gran massa
de potencials afectats del POM
els que tenien una incidència més directa.
I és per aquesta situació i en aquesta sentonia que tenim
i en el moment d'haver fet els corresponents pactes
que vam creure adient fer aquestes trobades
que, a més a més, es porten d'una manera molt àgil.
Hem establert uns protocols
per veure què és el que quedava i puntualitzar,
que estan ja molt, molt avançats.
Són quasi, quasi, doncs, veure
doncs el que també hem portat els centres cívics,
els planos una mica corregits, etcètera, etcètera.
Més enllà de totes les converses i negociacions
que hi ha hagut durant els últims mesos
per atacar, per analitzar aquests punts concrets
en diferents barris i zones de la ciutat de Tarragona.
Del pla general, del pla d'ordenació urbana municipal
que anirà a debat en el proper plenari,
el regidor d'urbanisme, el tinent d'alcalde de territori,
què destacaria?
Quines són les grans coses que destaquen
i que suposen algun tipus de canvi
o de modificació o de novetat
respecte a la previsió urbanística de fa uns anys,
a la que teníem fins ara?
Doncs mireu, d'entrada,
quasi 4 milions de metres quadrats
que es deixen sense edificar.
Del que estava en un primer moment inicialment previst en el POM,
nosaltres no tirem endavant
la construcció de 4 milions de metres quadrats.
Després, i molt important,
la sensibilitat de corona verna mediambiental
que aquest POM descriu.
Això ha implicat que en dues grans zones,
dues grans zones amb una superfície molt gran de la ciutat,
com era la zona del Pont del Diable, Mas d'en Garrot,
o bé la zona de la Mora de Dos, Mas d'en Jové,
doncs bé, surtin d'aquest POM
i tampoc la intenció urbanitzadora que n'hi havia
amb un grau d'habitatges important d'en allà,
doncs es construeixi.
Tercer punt, molt important.
Les zones del nucli urbà
o de les zones urbanes habitades
que estaven afectades per expropiació
desapareixen també en l'actuació d'aquest POM nou.
És a dir, retirem el que és la paraula expropiació
per la gent dels barris
que estaven afectats per aquest sistema
i que en tot moment s'ha traslladat
o bé a no intervenir-hi
o bé a oferir-los algun altre tipus de possibilitat
que no impliqui aquest canal expropiatori.
Moltes més.
Per exemple, el que és la intervenció
dels diferents sistemes de comunicació i de viabilitat,
no només amb els que l'Ajuntament de Tarragona
vol portar a terme amb els polígons que ha de desenvolupar,
sinó també la incorporació del projecte de la façana marítima
que nosaltres ja incloiem en aquest POM
i que amb l'assignatura el passat mes,
bé, fa unes setmanes a Madrid amb el Ministeri de Foment
ja serà una realitat.
I bé, 40.000 aspectes que en aquest POM inicialment
no es consideraven, no es tractaven,
com són els diferents documents que han d'incorporar-se,
la memòria mediambiental, la memòria social,
que implica també la previsió, per exemple,
del que són els pisos de protecció oficial,
que nosaltres en un primer moment,
i quan encara no governàvem,
havíem establert amb unes nocentes vivendes,
però que gràcies al que és la insistència d'aquesta àrea
del Servei Municipal de l'Avitatge
podem arribar gairebé fins a les 2.000 vivendes
i també, com és d'agrair les noves zones estratègiques
que portarà a terme la Generalitat,
l'Ares, arribem amb un sòcter de 2.000
i inclús les que ja estaven establertes
per als promotors privats, inclús més.
Per tant, Tarragona en aquest aspecte serà singular.
Dubto molt que en altra capital del nostre país
tingui una quantitat d'habitatge protegit d'aquesta mena
i això també es reflexarà, com també són aspectes revolucionars
respecte a l'estudi econòmic i les càrregues que s'hauran de suportar
a l'hora d'urbanitzar la ciutat que estaven una mica deixades a banda.
Tot això és més que un 10%.
Jo el que voldria dir és que a l'hora de comptar
podem utilitzar molts sistemes.
El compte de la vella, la realitat, els colors, les mides
o bé les alçades de les persones.
Però el que sí que existeix és un canvi en aquests aspectes fonamentals
que nosaltres sempre havíem volgut assolir
i sobretot el fonamental i principal.
I és que és un POM que tranquil·litza la gent en més d'un 10%,
en quasi un 95%.
Per tant, és un POM, un pla radicalment diferent, diria,
el que es va aprovar ara fa just un any
per l'anterior equip de govern, el plenari municipal?
Jo sempre he dit que és un POM nou.
He dit que és un POM nou.
Però també el que vaig dir des d'un principi
és que hi havia situacions ja portades a termes
que se reaprofitarien, però se'ls donaria un nou bany,
una nova inspiració i una nova transmissió
als ciutadans de Tarragona.
Però és nou, no és l'antic.
Però que no es confonsi el nou i l'antic
amb situacions que abans, possiblement,
ja estaven correctament considerades,
però no estaven desenvolupades d'una manera ideal.
Tot al contrari, el que havíem produït
és molt de sensís, molta angústia
i sobretot poca solució final.
El que hem fet ara és redreçar-lo
en algunes coses és totalment innovador,
en altres hi ha aspectes que eren correctes
però no estaven establerts de forma adient
i en aquest sentit és pel que jo dic
i sempre hem mantingut, que és nou.
És nou.
No vol dir que no coincidim en molts plans parcials,
en molts vials, en moltes zones industrials,
en el que sempre s'havia mantingut.
No, però la manera d'executar-ho i portar-ho a terme
és molt diferent, per això és nou.
Per tant, que les preguntes relacionades
amb el Pla d'Ordenació Urbana Municipal,
tornem al calendari.
Tenim l'aprovació inicial,
que pot ser d'aquí un mes, aproximadament,
i a partir d'aleshores,
quin és el camí que s'ha de preveure?
Després ve un altre...
Això és tot un procediment de caràcter administratiu.
Llavors ens ens ensenyaríem dintre del que és
el període d'informació que hem de deixar
perquè tothom una altra vegada torni a veure
les seves al·legacions,
les seves peticions,
com han estat reflexades i acollides.
Anem llavors després d'aquesta fase
a l'aprovació provisional,
que és un altre tipus d'aprovació
on corregim, on afegim,
o en algun aspecte que potser hem debatut
però que no està clar,
podríem tornar a revisar en aquest aspecte.
Per tant, els ciutadans de Tarragona
tenen aquesta altra oportunitat
si consideren que no s'ha demanat
a modificar o bé se pot polir una mica més
o bé en certa mida vol tornar a insistir
en alguna cosa que possiblement nosaltres
no ens hem posat d'acord amb ell.
Factor que jo porto dient també
aquesta situació des de fa nou mesos.
No entenc l'altre dia també com l'oposició
donava un avís en aquest sentit
a la ciutadania.
Si és per una tasca de servei,
em sembla perfecte,
però vull que se sàpiga que des de fa
quasi ben bé nou mesos ho estem dient
i estem explicant i hem editat fins i tot
fulletons on se descriu
l'itinerari i el procés
per què portarà aquest pom.
Però bueno, si és per una raó de servei,
els hi agraeixo perfectament.
Llavors, després anirem a presentar-ho
a la Generalitat de Catalunya,
al Departament d'Urbanisme
del Departament de Política Territorial
de la Generalitat,
on bé, allà sí,
allà ens corregiran.
allà presentem els deures als mestres
i amb el llapis de color vermell
doncs es posa un sí o un no
o ens diuen alguna cosa.
Per finalment,
tornar-ho a l'Ajuntament,
fer aquestes correccions
que per raó de la jerarquia
estem sotmesos
de complir
i en l'últim moment
anem a l'aprovació final
que ha de signar el conseller de Política
o consellera que en aquest moment sigui
i a partir d'aquí tindrem el nou pom.
Deixem doncs el tema pom,
parlem d'altres qüestions
que afecten l'urbanisme de la ciutat.
Avui s'inaugura,
aquest matí,
de fet s'està inaugurant
a aquestes hores
a la Marina Port Tarragó
una fira de iots de superluxa.
Això ens porta a parlar
d'un segment segurament
de la població
que pot tenir un atractiu turístic
important per Tarragona
i això em porta a preguntar-li
per un equipament
que podria tenir la ciutat
que seria un hotel de luxa.
En una entrevista anterior
ja li vam preguntar
al tinent d'alcalde de territori
per un projecte
que havia presentat
una promotora
de Saragossa,
si no m'equivoco,
en relació
a fer un petit hotel de luxe
a la part alta
davant de la catedral
de Tarragona.
El tinent d'alcalde,
el regidor d'Urbanisme
va explicar
l'oposició de l'Ajuntament
a com es configurava
aquell projecte.
N'hi ha hagut
de noves propostes?
Com està
la possibilitat
que hi hagi
aquest hotel de luxe
al Pla de la Seu?
Sí, a veure,
el projecte
sí que segueix,
segueix el seu curs,
això és una cosa
que puc dir.
el que va succeir
en tot el procés
de naixement
d'aquest hotel
i sobretot
amb els prometors
i propietaris
del mateix
va ser
que en un primer moment
aquest edifici
i en els primers projectes
que no eren projectes,
que eren dibuixos
o esborranys
del que es volia fer,
s'havia tractat
aquest edifici singular
de Calarriaca
en el Pla de la Seu
d'una manera
molt minsa,
molt poc aprofundida
en quant al que era,
en quant als elements
arquitectònics
i arqueològics
que comportava
i sobretot
i per l'aspecte
que en el Departament
d'Urbanisme
ha incidit més
i s'ha fet una mica pesat
en el que era
la preservació
de la plaça dels Cabrits
que és aquella plaça
que dóna darrere.
Hi havia uns conceptes
d'alçades
i de nivells
que en un principi
per estar
molt primàriament
tractat
no podíem acceptar.
El que vam fer nosaltres
és parlar
amb aquests dos promotors
aragonesos
i dir-les
escolta'm,
això es tindria
a través dels vostres
equips tècnics
d'arquitectura
treballar una mica més
perquè hi ha coses
que pensem
que no considereu
o no teniu en compte
o no heu sàpigut
entendre
quina és la transcendència
tan patrimonial
que amb això
hem seguit
les directrius
de la tenència
d'alcaldia
de patrimoni
de la senyora
Rosa Rossell
en tot moment
ni tampoc
el que és
una mica
la protecció
d'alçades
de volums
que la part alta
ja de per si té
amb els corresponents
programes urbanístics
el detall.
Bé,
això ha produït
una sèrie de consideracions
sobretot
l'alçada
venia
donada
perquè
el seu hotel
de luxe
del més alt nivell
necessitava
un número
més grans
d'habitacions
per tant
la conseqüència
era que
la façana
posterior
d'aquest edifici
tindria que tenir
més alçada
i això
ha reconduït
a una sèrie
de reunions
molt de caràcter
tècnic
on sembla
que ara
hem trobat
el camí.
També s'ha fet
un gran treball
a conèixer
quins són
els elements
d'un munt
d'èpoques
arqueològiques
que hi ha
dintre d'aquesta casa
que això
els serveis tècnics
de l'àrea
de patrimoni
Joan Manchón
que és col·laborador
d'aquesta ràdio
durant
molts anys
ha portat a terme
i del que
creiem
que ara
anem pel bon camí
per tant
la intenció
continua
la voluntat
de l'Ajuntament
és tindre
aquest equipament
però també
com bé hem comunicat
els propietaris
serem molt
excel·lents
a l'hora
de demanar
que es fan allà
Un altre tema
ben diferent
el tinent
d'alcalde de territori
negocia
des de fa temps
amb la Generalitat
és un dels responsables
de la negociació
amb la Generalitat
del tema
de la futura seu
que vol el govern català
d'agrupar
totes les seves oficines
recordaran els oients
que una de les opcions
és anar
als terrenys
que actualment
ocupa la presó
i que deixarà la presó
quan el nou centre penitenciari
estigui a punt
al municipi
del Callà
tiren endavant
aquestes converses
anirà ja
la Generalitat
estan buscant alternatives
com ja ens havia explicat
en un altre moment
sí
a veure
tenim una comunicació
constant
amb el Departament
de Patrimoni
de la Generalitat
i amb la directora general
així com
en els delegacions territorials
i bé
l'objectiu
de la Generalitat
és agrupar
totes aquestes delegacions
territorials
que tenen disperses
i que els comporta
una sèrie de mancances
en un edifici únic
ells com a propietaris
que són
del terreny
on actualment
està la presó
de Terraona
bé
el seu projecte ideal
és anar allà
però aquí l'Ajuntament
va ser una mica estricte
també
perquè enteníem
que jo
i d'acord una mica
amb els veïns
de la zona
no tots
però bueno
amb la gran majoria
de veïns
de la zona
tenia que ser
una zona
de preservació
verda
un jardí
o bé
doncs
una finca
que tingués
aquest contingut
bé
avui en dia
avui en dia
les arquitectures
actuals
ja no només
en alçada
sinó soterrànies
o de qualsevol
altre sistema
permeten edificis
que no
entren en col·lissió
amb el que és
l'element notori
que ha de preservar
doncs
una parcel·la
una finca
o bé
una àrea
determinada
de la ciutat
aquestes han sigut
les condicions
que nosaltres
estem interposant
a la Generalitat
primer
si el número
de metres quadrats
que ells tenen
projectats
són
que van al voltant
entre els 25.000
els 30.000 metres quadrats
el que primer
tindran
que mostrar-nos
i així
demostrar-nos
que seria la paraula
és que això
no afecta
la zona verda
si afectés
si fos un edifici
una construcció
que afectés
aquella zona verda
no es podria portar a terme
ells estan treballant
en aquest aspecte
tenen uns altres
exemples
al voltant
de tota Catalunya
que s'ha produït
una conjugació
perfecta
entre aquests edificis
i aquestes zones verdes
és més
han produït
un manteniment
molt més directe
i també
el que nosaltres
aconseguiríem
amb un cos
portat a terme
per la Generalitat
és que
es fes
sota aquesta zona verda
un pàrquing
aquest pàrquing
sí que és una demanda
molt constant
i directa
de tot el veïnat
i creiem que aquest servei
es pot donar
hi ha una mancança
per tant
podríem combinar
les dues coses
ara bé
i que quedi blar
i ho torno a dir
no es portarà a terme
cap mena d'edifici
o almenys
des de l'àrea urbanisme
no autoritzarem
cap mena d'edifici
que comporti
una
sobre dimensió
d'un edifici
en aquesta zona verda
la notorietat
o bé
l'excel·lència
d'aquella finca
de ser una zona verda
a partir d'aquí
ells estan treballant
hem ofert altres terrenys
com a opció
que també estan estudiant
ja que estem
en aquella zona
de la ciutat
però
pensant en l'avinguda
de la República Argentina
al costat de la presó
allà mateix
a l'altra banda
de la vorera
per dir-ho d'alguna manera
s'està fent des de fa mesos
obres
del cort anglès
amb una polèmica
que no sé
si està molt clara
o no
entre l'Ajuntament
i la Generalitat
sobre el tema
de les llicències
però des de fa temps
allà s'estan fent
moviments de terres
quina és la postura
de l'Ajuntament
sobre aquestes obres
del futur centre comercial
que estan en marxa
des de fa temps?
A veure
aquí sobretot
i així com
els hi hem
comunicat oficialment
des de l'Ajuntament
i des de
no només l'àrea d'urbanisme
sinó concretament
del Departament de Llicències
ells han de complir
un horari
en aquests treballs
que estan fent
de moviment de terres
d'assentaments
han de complir
aquest horari
en tot moment
ells sí que és cert
i això
ja ha sortit
amb la premsa
que ens han demanat
d'alguna manera
reiteradament
el poder ampliar
aquest horari
nosaltres els hem contestat
que no
els hem contestat
que no
i si realment
necessiten
portar a terme
algun tipus d'obra
que se'n surti
del normal
tindran que demanar-ho
amb aquesta puntualitat
i amb aquesta individualitat
perquè llavors
ho analitzarem
exactament
els donarem
un període
determinat
per poder fer-ho
i a més
depenent del tipus
d'obra que sigui
igual tampoc
els hi podem deixar
d'entrada
nosaltres els hem dit
que no
això està produint
per part de l'àrea
de la Guàrdia Urbana
diferents investigacions
diferents presències
en aquesta zona
i bé
el que puc dir
és que a vegades
juguem una mica
el gat i la llebre
amb tot això
però em comenten
des de l'àrea
de la Guàrdia Urbana
que bé
que s'aporten a terme
aquests dos actes
i en aquest sentit
si incomplegen
doncs tindran
que sotmetre's
a les sancions
corresponents
a l'expedient instructor
que es faci al respecte
I una última pregunta
senyor Terrés
tenen ja
o tindran d'aquí pocs dies
el projecte
de l'empresa Pai
pel que fa
a la construcció
el projecte
del camp
del nou estadi
del Nàstic
a la zona de Camp Clar?
Sí
el tindrem
ja estem inclús
com sabeu
hi havia una mena
d'abans projecte
però el tindrem
no només tindrem
el projecte
sinó també
tindrem
les diferents
correccions
que es porten a terme
respecte als càlculs
econòmics
de l'estadi
i hi ha
totes les àrees
implicades
i concretament
d'una manera directa
a l'alcaldia de Tarragona
portarem a terme
les decisions oportunes
el que vull dir
és que en tot moment
els altres aspectes
de caràcter burocràtic
i administratiu
que hi havia en la zona
per fi
ja estan finalitzats
i ja es portaran a terme
per tant
tot això
tindrà
una llum final
a l'hora
de presentar-nos
el projecte
no molt llunyana
Molt bé
doncs aquí acabem
aquest repàs
a qüestions urbanístiques
però sobretot
centrades en el POM
en aquest mes
que és una mica
la recta final
abans que arribi
el pla d'ordenació urbana
municipal
al plenari
de l'Ajuntament
de Tarragona
on també ho hauran
de discutir
les diferents
formacions polítiques
acabem aquesta conversa
amb el tinent d'alcalde
responsable de l'àrea
de territori
el senyor Javier Terres
senyor Terres
moltes gràcies
i fins la propera
a vosaltres com sempre
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
sig чего
bon dia