Tres minuts, un quart d'una del migdia, ara els ho comentàvem,
això de canviar de casa, Déu-n'hi-do, és un enrenou sempre,
però, clar, canviar d'universitat, això ja deu ser terrible,
i si l'edifici on està ubicada aquesta universitat
és un edifici que, a banda de les seves aules i tot plegat,
té racons, raconets, escales, escaletes, despatxos i despatxets,
la cosa jo ja és que no me la vull ni imaginar.
Per això hem convidat el professor de la Universitat Rovira i Virgili,
i Jordi Blai, que està enmig de tot aquest embolic.
Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
No he exagerat gens ni mica.
En absolut.
És que jo ara pensava, aquest edifici tan laberíntic comença a treure coses.
Serà molt complicat, és a dir, laberíntic d'entrada,
és a dir, una de les feines que fem almenys una vegada a la setmana
és guiar algun alumne cap a alguna destinació que no coneix,
i bé, aleshores li has de dir, doncs mira, no,
per això has d'anar a l'edifici 2, i diu, què?
És clar, clar, és complicat.
Aquesta és una, i efectivament després tenim,
home, no serà un trasllat fàcil, se n'han fet d'altres,
i evidentment que ja hi ha experiència des de rectorat
o des del vicerrectorat corresponent de fer trasllats,
el que passa és que, clar, nosaltres ho veiem des del nostre punt de vista,
i la veritat és que potser lletres som una miqueta més complicats,
no en el sentit de tenir instal·lacions molt complicades,
però sí que tenim, clar, un gran envolum, sobretot de llibres, papers, etc.,
i, bueno, i com deies tu, doncs que...
Home, el Sòdia ja es va traslladar a la química, també, eh?
Efectivament, que Déu-n'hi-do, també, eh?
Allà havíem d'arrossegar molta maquinària, eh?
Arrossegar laboratoris, doncs no, no, no és senzill, tampoc.
I ara molts, molts papers tampoc no teniu, no?
Com que no?
Això t'ho deia.
Com que no, guai, imagina't, estem allà,
lletres estallades des de l'any 71,
és a dir, hi ha professors encara, doncs que...
que, bueno, que fa més de 30 anys,
que es tenen 30, 40 anys, no?
I, clar, imagina't tu només que hagis anat fent,
doncs, participant en tesis doctorals,
o que, clar, que són coses que no llences, evidentment, no?
Doncs hi ha gent que té el despatx entapissat de llibres i de coses,
que, clar, que això, doncs, en algun lloc han d'anar, no?
I aquest és un dels...
Aquest és un dels, com ho diria, no?,
dels maldecaps que tenim ara, no?
Perquè tenim molt de material i, clar, la nova universitat,
doncs, escoltem, si hem de posar totes les quincaines,
per dir-ho d'alguna manera,
i no quincaines, diguem,
hi ha altres coses que tenim tothom al despatx,
doncs ja veurem com ho fem, no?
Home, a mi no m'agradaria que,
i no diré noms,
que els responsables dels diferents arxius,
ja sigui municipal o de la Generalitat,
els hi porteu més feina.
Perdó, Jordi Piqué, no era la meva intenció,
però de dir, calla, que...
Home, alguns documents sí que...
Bueno, ja ho resoldreu, això, eh?
Ja, això no ho sé.
Però, de moment, cada professor,
cada cap de departament,
cada responsable de la seva àrea
ha de començar a fer caixes.
Sí, sí, sí.
Heu posat una mica de límit,
escolta, tu pots portar una, dues,
tot això no m'ho portis cap a la nova facultat,
internament.
Sí, sí.
Ja ho sabia allò, que heu llegit la cartilla.
Sí, sí, és a dir, clar, la nova facultat.
A veure, ara, saps què passa?
Que aquí, a la plaça Imperial Tarracó,
des que van marxar els companys de Química l'any 2004,
doncs ens hem mal acostumat com a molt, no?
Perquè, clar, ens hem quedat allà els de lletres
com a raïs del Mambo.
I tot i que les instal·lacions, doncs, home,
ja requereixen...
Sí, són velletes.
Són velletes, eh?
Això no vol dir que no hi hagi, doncs,
les necessitats cobertes,
però, clar, resulta que ens hem acostumat
a que tenim uns despatxos cadascun,
doncs un despatx per cadascú,
més o menys gran.
Han pogut anar col·locant, doncs,
els becaris, els professors associats,
tothom, els... això,
tots aquests materials que tenim, doncs,
de treballs d'alumnes,
de, bueno, d'altres serveis que tenim allí,
doncs, d'arxius d'etnografia,
de folclore, etcètera, etcètera, no?
I, clar, ara anem amb una universitat,
amb un edifici, doncs,
que, bueno, que s'ha procurat respectar,
doncs, espai per tothom,
però que, evidentment, per exemple,
els despatxos, com comentàvem abans,
doncs, esclar, seran per dues persones
i amb uns mòbils determinats,
i si tothom porta el que té,
doncs, potser...
I ara, clar, jo això ho estic pensant,
traslladant-lo a l'àmbit domèstic,
quan fem el canvi de casa,
a la família, de dir,
vinga, jo llenço això,
si tu llences això.
Jo, és que ho veig així,
més si he hagut de compartir despatxos.
Aquí, és a dir, d'estrangers,
ningú s'ha endurat coses.
Ho haureu de pactar, eh?
Ho haurem de pactar.
Jo veig que ho haureu de pactar.
A veure, és un trasllat, com dèiem,
a l'Aboriós intentàvem explicar
una mica gràficament
ni buscant aquest símil més domèstic,
però el que sí que és cert
és que aneu cap a unes dependències
modernes, noves, flamants.
Això és magnífic per treballar.
Instal·lacions àmplies.
Ara encara s'ha d'acabar, doncs,
d'enllestir quatre coses.
I, de fet, un parell de mesos
us estareu fent el canvi, no?,
i el trasllat.
Sí, sí, és a dir,
a veure, segons el que ens han comentat,
doncs, des de vicerrectorat,
doncs, confiàvem, doncs,
que ara, a final de mes,
com a molt tard començament de desembre,
que, doncs, es lliurava l'obra
i, a partir del moment del lliurament de l'obra,
doncs, deixar passar uns dies
i començar a fer trasllat.
De fet, els companys,
a veure, els companys de periodisme,
de fet,
ja han de començar a fer el trasllat
des de Nadal del Seminari
cap a les noves instal·lacions,
doncs, abans de Nadal.
I els altres ja tenim dates posades
pel mes de gener,
eh?,
amb la qual cosa es creu
i es pensa
i fa l'efecte
que serà així,
efectivament,
doncs,
que primer de febrer,
doncs,
estarem tots instal·lats allà,
aules,
petrecols,
i tot el cotarro allà...
La biblioteca et trigarà una miqueta més,
tinc entès, no?
La biblioteca et trigarà una mica més
perquè,
bueno,
perquè,
primera,
perquè tenim una quantitat enorme de volums
i, segona,
perquè hi ha una certa reestructuració
dels serveis que oferirà la biblioteca,
es posarà un edifici nou,
s'ha de fusionar amb la biblioteca de dret,
amb la qual cosa,
doncs,
hi ha,
bé,
hi ha tot un procés
que no és senzill
i, per tant,
doncs,
durarem potser un parell de mesos,
doncs,
que la biblioteca encara estarà aquí baix
i els alumnes i professors
estarem allà a dalt,
però esperem,
doncs,
que a partir del mes d'abril,
la Setmana Santa,
doncs,
ja puguem estar operatius
o,
com a mínim,
bastant operatius allà a dalt.
Clar,
és que,
simultàneament,
el curs continua,
eh?
Efectivament.
Però,
escolta,
tot això es fa,
lògicament,
seguint el que és el curs acadèmic,
que és el que ha de fer una universitat.
A veure,
s'ha de fer una festa,
primer,
per homenatjar
aquest edifici
antic col·legi
La Salle de Tarragona
i, d'altra banda,
per celebrar que aneu a unes instal·lacions modernes
i estupendes.
I aquesta festa
l'heu previst fer
el 17 de desembre.
Sí,
efectivament.
I què és el que fareu
quan diem festa universitària?
Uau!
No,
és una cosa,
com a més,
és formal, no?
Més que una festa
és un dia de celebració,
diguem,
a veure,
que no se'ns entengui malament,
no és que allò
de dir,
hòstia,
abandonem aquesta casa ja d'una vegada,
fora,
marxem.
Per una banda,
per una banda sí,
per l'altra banda,
diguem,
també hi tenim els nostres records
i,
diguem,
les nostres vivències aquí dins,
però sí que es tractaria,
doncs,
de fer una mica de celebració.
Llavors,
hem plantejat un acte acadèmic
al dematí,
tot i que relativament desenfadat,
una mica perquè la gent expliqui
batalletes,
per dir-ho d'alguna manera,
i al dematí,
i després un altre a la tarda.
Al dematí seria
a la vella facultat,
diguem,
a l'edifici de la plaça Imperial Tarracó,
i a la tarda,
doncs,
ja serien les noves instal·lacions
de l'Avinguda Catalunya.
Aleshores,
bueno,
no descartem,
doncs,
que hi hagi d'altres històries,
el dematí seria,
doncs,
parlar una mica,
doncs,
representants de la comunitat universitària,
i hem invitat l'alcalde,
que també,
doncs,
ens ha comentat que,
que vindrà,
i hem convidat també,
doncs,
un exalumne il·lustre,
doncs,
així com a representant,
per dir-ho d'alguna manera,
dels exalumnes,
el Pep Bergalló.
i després,
d'una mica,
de fer aquests primers parlaments,
doncs,
l'acte,
per dir-ho d'alguna manera central,
seria una última lliçó,
diguem,
tot i que potser no serà l'última,
estrictament,
que es doni allà,
però pràcticament no serà.
Simbòlicament seria l'última,
no?
Simbòlicament seria l'última,
a càrrec del doctor Lluís Navarro,
d'Història moderna,
que va ser,
precisament,
el que va fer la primera lliçó,
l'any,
el curs 1971-72,
en aquesta casa,
per tant,
tot i que ja estàs un privat,
té una significació molt interessant.
Exacte.
A veure,
tu deies,
en batalletes,
no batalletes,
a veure,
com que ja no es fa l'Emili,
perquè ja,
afortunadament,
les històries de l'Emili
ja no s'expliquen tant,
les històries de la universitat
és un període de la vida
de les persones
important,
molt important,
no només des del punt de vista acadèmic,
sinó des del punt de vista
de la teva percepció de la societat.
Parlem dels anys 70,
80,
la universitat era un lloc
on,
Déu-n'hi-do,
es movien moltes coses
com altres indrets,
estem parlant d'una època...
Hi havia moltes mogudes
als anys 70,
als anys 80,
doncs,
des de vagues,
tancades,
vull dir,
els primers anys,
diguem,
i després,
a poc a poc,
diguem,
que es va anar normalitzant,
per dir d'alguna manera
el tipus d'actes que es feien
o el tipus de...
Però entremig també,
o lligat més o menys
amb la vida acadèmica,
també hi ha hagut
molts altres actes,
des de,
jo què sé,
jornades de cinema,
actes més acadèmics,
festes d'estudiants...
Festes aprofitant
el jardinet de fora també,
el jardinet de fora,
sota la palmera,
etcètera.
De altres maneres,
una de les coses
que jo tinc molt clares
és que jo crec
que el 90%
de la gent que ha passat,
no només per aquest edifici,
sinó per la vida universitària,
els anys universitaris,
a la vida, per dir-ho d'alguna manera.
És ben certs.
O els que recordes
amb més nostàlgia,
i dir que bé
que m'ho passava en aquest moment.
I com que això,
aquí a Tarragona,
per a moltíssima gent,
doncs,
va lligat en aquest edifici,
doncs,
una mica el sentit
de la celebració,
doncs,
és aquest també intentar,
doncs,
que la gent que ha passat per allà,
doncs,
també es vulgui afegir
en aquesta història,
per tant,
l'acte,
tant l'acte una mica
més acadèmic del dematí
com l'acte una mica
més lúdic de la tarda,
estan oberts a tothom que vulgui venir,
d'entrada,
però especialment alumnes,
exalumnes,
exprofessors,
etcètera.
Bona part dels professors
que a hores d'ara,
doncs,
imparteixen classes
a la Universitat Rovira i Virgili,
han passat per aquesta facultat.
Sí, home,
una part important.
I diem aquesta facultat
perquè primera universitat,
és a dir,
és l'únic edifici probablement
que ha estat
Universitat de Barcelona,
delegació de Tarragona,
i Universitat Rovira i Virgili.
Home,
ara mateix...
A Tarragona,
dic, eh?
Ara m'enganxes...
No, no,
no tinc ni idea,
és que em dóna la sensació...
Amb una cosa...
Bueno,
és que hem de pensar
que hi ha l'escola de mestres.
Ah, clar,
és veritat,
és veritat,
sí, sí, sí.
A veure...
L'escola de mestres
també té una història molt antiga.
És que més allò de magisterio
i una altra cosa.
Sí, exacte,
va ser que una cosa
era l'escola de mestres
i l'altra va ser
la recuperació,
diguem,
del que seria
la universitat
pròpiament dita.
Però,
efectivament,
l'escola de mestres
té una història
bastant antiga
i, evidentment,
funcionava en el moment.
El que passa
és que el que és
universitat
pròpiament dita,
doncs,
l'any 71,
va ser la recuperació
de lletres i química.
I,
dintre de lletres,
doncs,
recordar que hi havia,
doncs,
els companys
que ara estan,
doncs,
a Ciències de l'Educació,
Psicologia,
Pedagogia,
diguem,
que va durar molts anys,
doncs,
que també van estar
en aquelles instal·lacions.
I, evidentment,
la gent de química
i de,
diguem,
de tots els altres ensenyaments
que se n'han derivat,
doncs,
enginyeria química,
bioquímica,
etcètera,
doncs,
que també molts venen,
doncs,
de l'àmbit aquest d'aquí,
clar.
I el bar?
Doncs,
és moltíssima gent.
I el bar de la universitat,
què no diria?
El bar és el que ens sabrà
més greu de deixar.
Aquest bar, eh?
Això és el que ens sabrà
més greu de deixar,
perquè,
efectivament,
el bar és
l'àmbit de reunió,
diguem,
de la gent.
I, home,
clar,
per exemple,
l'actual personal,
doncs,
ja fa molts anys
que està allà,
no?
I, clar,
ara canviem
i el bar serà un altre
amb un altre personal,
no?
I és,
jo dic la veritat,
és el que ens sap més greu
de deixar,
sens dubte,
eh?
Perquè,
perquè és això,
perquè la gent fa amistats
allà al bar
i,
home,
doncs,
la veritat és que és un espai
molt estimat per tothom
i no només per gent de la facultat,
sinó que per gent de fora.
Sí, sí,
i tant,
i la biblioteca de la universitat
també l'utilitzen alumnes
d'altres llocs.
Sí,
però la biblioteca és una altra història,
és més seriosa,
és més seriosa.
El bar és el bar,
el bar és el bar.
I, home,
una miqueta d'acte al bar
també segurament es farà
el dia 17 informal,
a veure si ho aconseguim.
A veure si ho aconseguim.
A veure si ho aconseguim.
A veure si ho aconseguim.
Doncs, escolta,
jo imagino que la gent
que transiti per aquí
per la plaça Imperial Terracó
doncs ja veurà
aquest moviment,
però de totes maneres
com que moltes persones
que ens escolten
han estat alumnes
d'aquest edifici
en els diferents estudis
que sàpiguen
que el dia 17
hi haurà aquest acte
i que bé,
com ens deia ara
que aquí un moment
el Jordi Blay
pot anar qui vulgui.
Nosaltres vindrem, eh?
Ja saps que ens agrada
anar a tot arreu,
vindrem, vindrem.
Us esperem.
Traurem el cap
i la veritat és que
serà un moment maco
perquè hi haurà gent
que explicarà moltes coses
i aquestes vivències,
aquestes batalletes
que en el fons
ens agrada a tot escoltar-les.
Efectivament.
Jordi, digues.
Sí, digues.
Sí, si em deixes
fer un breu al final.
Una de les coses
que estem plantejant
és projectar
un audiovisual
que s'encarrega
un professor d'història
de l'art de la casa,
el José Carlos,
amb imatges
dels diferents períodes
d'aquest edifici,
de coses que s'han fet aquí dins.
Aleshores,
el que demanaríem
seria,
ja que estic en antena,
que si algun exalumne,
sobretot,
ens està escoltant
i té imatges
d'alguna classe,
d'alguna cosa
que fes a la universitat,
encara que sigui privada
i personal
i no té cap inconvenient
en deixar-nos-ho,
doncs que,
bueno,
que ens ho passi.
Tenim també una web,
hem habilitat un espai
a la web perquè la gent
pugui penjar
o pugui enviar materials,
els anem penjant
de fotos antigues
i fotos no tan antigues,
documents,
també per explicar
la teva anècdota,
teniu un espai,
doncs els que vulgueu
explicar aquella anècdota,
aquell examen
que els va posar
aquell professor tan repesat
o aquella cosa
que van fer aquell dia
no sé on,
segons quina cosa
passarem la censura,
de totes maneres,
però, bueno,
que sapigueu
que a la web
de la facultat de lletres...
És la pròpia web
de la facultat
i a...
A la pròpia web
de la facultat
és molt fàcil
de trobar
dintre de la de la universitat,
doncs hi ha un espai
per a què pugueu,
doncs,
primera,
explicar la vostra batalleta
i segona,
doncs,
enviar fotos
i veure fotos,
les fotos
que es van penjant
per part de la gent.
Doncs és una...
Aquest audiovisual
es passarà
aquest dia 17 també.
Es passarà
aquest dia 17
també al dematí.
Doncs,
seguint la línia
de l'aula de cinema
de la URB
de recuperar
tot allò
que té a veure
amb la història
de la ciutat.
Amb la història
de Terragona,
efectivament.
Jordi,
moltíssimes gràcies.
Seguirem en contacte
i el dia 17
n'acfaltarem a la cita,
ens encanten
les batalletes.
Molt bé,
moltíssima gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.
Ara ens separen
tres minuts
de dos quarts d'una
del migdia.
Fem una petita pausa
i tot seguit
ens posem en contacte
amb l'actriu
Carmen Machi,
la popular actriu
per la sèrie televisiva
Aida.
és una gran actriu
de teatre
i ho ha demostrat
en aquesta obra
que arribarà el diumenge
al Teatre Metropol
La Tortuga de Darwin.
En parlem després
de la publicitat.
Gràcies.