Marta, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos, primer que tot.
A veure, si et sembla determinant primer territorialment,
quan vosaltres parleu de camp de Tarragona en aquesta època,
quin és el lloc exactament que visitem?
És en llatira l'Àguer de Tàrraco?
Sí, aviam, la nostra intenció és d'estudiar tot l'Àguer de Tàrraco,
o sigui, tot el que era el camp,
el que ara en diríem el terme municipal de Tarragona,
que en aquella època era enorme.
Pensa que anava des del pont de Martorell del Llobregat
fins a baix, pràcticament Montroig.
Lògic, que era capital de l'Espanya Citéria, no?
Sí, exacte, i després cap a l'interior fins a les serralades interiors, no?
La serra de Prades, això.
I, clar, això, tota la vegada no ho podem fer de cap manera,
perquè és enorme, enorme, i nosaltres ho volem fer amb molt detall,
anar fent el mapa, com has dit molt bé, anar fent el mapa
de tot el que hi havia a l'època del poblament rural, clar, de Tarragona.
I, per tant, ho hem dividit a trossos.
Ja vam fer a finals dels 90 un primer tros que va ser el Baix Penedès,
i ara estem fent un tros que és el Baix Camp,
el Cuber i hem sumat,
i després la part, diguem, sud, el sud del Francolí,
del Tarragonès.
Tota aquesta zona, doncs,
ens ha semblat un àmbit, diguem,
que té unes característiques pròpies,
tan geològiques com de geografia humana,
i així, i, per tant, que s'entén bé per ell,
i, a més a més, abastable per nosaltres.
O sigui, que podíem fer aquí un estudi
de l'estil que fem nosaltres,
que és un estudi interdisciplinar.
Vull dir que, clar, fem l'enfocament
d'arqueologia del paisatge,
el qual vol dir que no només ens dediquem
a estudiar purament els jaciments arqueològics,
sinó que també volem estudiar tot l'entorn,
com funcionava, doncs,
tota la qüestió geològica,
la biologia, la fauna, la flora, el clima,
o sigui, tot el conjunt d'aquest territori,
com estava ocupat per l'home,
en quin entorn es produïa això
i com l'home ho anava modificant.
Perquè amb els cultius, amb la ramaderia,
amb les explotacions que es puguin fer
del territori, doncs, jo què sé,
d'extreure argiles o de mineria,
el territori es va modificant.
Amb la implantació del sistema viari,
que això en el món romà és molt important,
tota la xarxa de camins,
la cadastració,
perquè els romans no es divideixen
els camps de forma així, aleatòria.
No, no, clar.
No, no, fan uns traçats...
Tot ho veig a una planificació prèvia.
Una planificació fantàstica.
De manera que tot això modifica
enormement el territori.
I, per tant, això és el que estudiem nosaltres
i com això anava evolucionant amb el temps.
Doncs déu-n'hi-do el que estudieu,
perquè, clar, estem parlant d'una geografia econòmica,
antropològica, geofísica.
La cartografia és una ciència
i quan un cartògraf es planteja
fer un treball de camp, avui dia,
la tecnologia l'ajuda molt.
Vosaltres, quan dèieu que això és una tasca multidisciplinar,
és evident perquè heu d'estar
amb atents als jaciments arqueològics
que estan en dansa a través, ja sigui,
de la Universitat Rovira i Virgili,
ja sigui a través de l'IPES...
En fi, treballeu coordinadament
totes les institucions i entitats
que us dediqueu a la investigació
i recerca del patrimoni, no?
I tant, sí, sí, sí.
Nosaltres anem fent, doncs, col·laboracions.
O sigui, el projecte Mare, diguéssim,
és nostre, es fa des de l'ICAC
i de l'Institut d'Estudis Catalans, no?
Però aleshores anem establint col·laboracions
amb diferent gent, no?
Per exemple, tota la qüestió
de les anàlisis políniques,
que són les que ens donen la flora i el clima, no?
Els polens donen moltíssima informació, eh?
Exacte.
El polen és el registre que tenim
de la flora que hi havia fa 2.000 anys,
perquè, si no, no sabríem què és el que hi havia.
Bé, doncs, per estudiar aquestes columnes políniques,
tenim un conveni
i estem d'acord, estem col·laborant
amb la Universitat de Barcelona,
amb el seu servei de pel·leinologia, no?
I així, no?
I amb tota aquesta col·laboració
i tota aquesta feina, quina certesa teniu
d'alguns d'aquests aspectes
de com eren els nostres avantpassats romans?
Teniu ja unes quantes certeses, no?
Sí, sí, tenim 200 i pocs jaciments localitzats
de l'època romana,
que, evidentment, com tu sospites molt bé,
doncs no són tots.
Ja, ja, ja.
Evidentment no podem recuperar absolutament
el mapa de l'època.
No, perquè hi haurà coses...
Potser tampoc no és necessari
per acomplir l'objectiu que es pretén.
No ho sé.
No, aviam, seria millor.
Seria millor que ho tinguessin,
perquè aviam, si volem anar a fer
un mapa de l'època romana,
l'ideal és que hi hagi tots els jaciments
de l'època romana, no?
És lògic.
Ara, si no hi són tots,
com a mínim,
com a mínim, sí que tenim unes orientacions.
O sigui, el nombre absolut no el podrem saber,
però sí que la mostra que en tenim
ens dona indicacions, doncs, per exemple,
de quines distribucions tenia aquest poblament,
quines tendències tenia, doncs,
a situar-se més que a zones altes
o que a zones baixes,
que a zones més de pastura,
que a zones més de vinya
o que a zones més de blat.
M'entens?
O sigui, que sí que hi ha,
dona, és una mostra tan considerable,
estadísticament parlant,
que, clar, dona unes orientacions molt bones.
Home, i saber com ha anat evolucionant el territori,
parlaves de conreus, de pastures,
conreu amb pastures, blat,
i una miqueta en el mateix territori,
el que ara és una de vinya,
que era en època romana, doncs?
Clar, això és una visió de l'evolució de la història
del territori importantíssima, no?
Sí, també tenim les fonts clàssiques,
els autors clàssics,
que van deixar moltes coses escrites,
i, per exemple, una de les coses que sabem
és que la vinya va ser molt important.
O sigui, que és molt possible
que totes les zones que són bones per la vinya
fossin vinya.
Tot i que no absolutament tot,
perquè també sabem
que les explotacions agràries,
o sigui, les masies, diguéssim,
de l'època romana,
doncs tendien molt a autoabastir-se,
de manera que sí que farien vinya
per exportar, per crear un excedent,
per vendre.
Però elles tendien també a fer-se el seu blat,
a fer-se la seva mica d'hort,
a fer-se la mica de fruiters,
a tenir uns prats per pasturar el seu bestiar,
m'entens?
Tenien molt la filosofia de l'autoconsum.
Hi havia moltes finques aïllades,
teniu coneixement de si hi havia
escampada pel territori,
moltes finques, aquestes que s'autoabastien...
Sí, sí, sí.
És que, a veure, a l'època romana
el que no hi havia és la població rural
concentrada, com tenim ara els pobles.
Això sí que hi podia ser una mica
com a reminiscències d'èpoques anteriors
o amb certes cruïlles que hi hagués marcat
o així, de vegades es creava una mica de nucli.
Però el poblament rural,
característic de l'època romana,
és poblament dispers, absolutament,
com les masies, com les masies,
i sense pobles.
I ja has vist un territori tan ampli,
com t'he dit, que era el camp de Tarragona,
tota aquesta zona, des del Llobregat
fins a baix a Montroig,
sense ni un poble.
Tot masies disperses,
que són les viles, les viles romanes.
Abans de la introducció,
has comentat el tema del cadastre.
Sí.
Això és molt complex, però molt, eh?
I tant, i tant.
I ben fet com ho feien els romans.
I ben fet com ho feien els romans, eh?
Que traçaven unes línies rectes pel territori
que no es desviaven ni un pèl, eh?
Vull dir que...
I ni al·legacions ni res, allò que s'implentava.
No, no, no, no.
És que tenien uns topògrafs molt bons, els romans.
Sí, sí, sí, sí.
I tenien uns instruments de topografia
que Déu-n'hi-do, que Déu-n'hi-do, sí, sí.
I ells, com que eren molt quadrats i molt ordenats,
per dir-ho d'una forma ràpida,
doncs quadriculava en tot el territori,
el dividien en parcel·les rectangulars,
que és la manera de controlar bé, eh?
Perquè, clar, aviam, si tu vols mesurar els camps,
la manera és fer rectangles.
I toca el que toca.
Clar.
I llavors pots fiscalitzar també bé,
que això també era un interès molt important dels romans,
fiscalitzar, cobrar els tributs, eh?
I llavors això ho dividien entre els ciutadans.
I el tema de camins, de vies, de calçades,
tot això, clar, lògicament el territori en 2.000 anys
o almenys ha anat canviant.
Això, el treball que esteu fent,
us permet com a mínim també dissenyar
la guia Michelin dels romans, podríem dir?
I tant, i tant, i tant.
Sí, sí, sí.
Aviam, el territori ha anat canviant,
però tampoc tant.
Aquí està la gràcia,
perquè una implantació sobre el territori
com la que fan els romans,
que canvia tot bastant de dalt a baix
i que dona una estructura del territori molt important,
que marca molt,
això marca per als segles dels segles.
Entens?
O sigui que...
Sí, però s'han anat construint sobre aquelles mateixes bases
la vida quotidiana de la gent.
Sobre aquelles mateixes bases, tu ho has dit, sí.
Sobre aquelles mateixes bases.
Aquestes línies que funcionen tan bé
i tan rectilínies sobre el territori,
això permaneix i permaneix i permaneix.
I es va construint al seu voltant.
I es va reutilitzant sempre.
Hauríem d'aprendre encara una mica d'aquest llegat,
alhora sobretot de traçar les infraestructures viàries
i tot aquest tipus de coses, segurament, no?
Bé, eren realment una gent molt ordenada,
perquè bàsicament tenien una idea molt ordenada
i molt legalista, els romans, saps?
I com que tenien tan preconcebuda la idea
de com havia de funcionar una ciutat amb el seu territori,
doncs la clavaven en el lloc.
La clavaven en el lloc i marcava molt.
Quins altres aspectes ens ofereix ara
i a tall de previsió penseu que ens pot oferir
en el futur aquest treball que esteu duent a terme?
Bé, jo penso que una de les coses interessants
és justament aquesta, no?
Veure com el territori ha anat evolucionant
a partir d'uns precedents.
Una mica entendre som on som
i tenim el territori que tenim,
perquè abans hi havia hagut
tota una sèrie de marques i estructures del territori
que l'han conformat
i que l'han marcat, l'han marcat.
Hi ha altres ciutats...
Hi ha altres...
Perdona, Marta, t'he interromput, disculpa.
Hi ha altres ciutats que s'hagin plantejat
o que hagin fet un treball similar
a les vostres ciutats amb un passat patrimonial important
que tinguin prou elements
per poder dur a terme aquesta recerca?
Sí, sí, sí.
Ara és un tipus d'estudi
que abans no es feia, evidentment,
i que actualment amb les noves tecnologies a l'abast,
els sistemes d'informació geogràfic
i també els estudis de geologia,
de paleobiologia,
tot això ens permet d'anar fent
i s'estan fent per bastants llocs del Mediterrani, diguéssim.
però potser amb l'abast d'aquest que estem fent aquí a Tarragona,
no, perquè saps què passa?
Que normalment es fa un petit trosset,
perquè per fer les coses així ben fetes,
això és el que se'n diu un estudi de microhistòria.
Has de fer les coses amb lupa, ben fetes,
perquè si no, no les entendries.
I, clar, nosaltres ja portem bastants anys,
ja vam fer primer el del Baix Penedès,
ara aquesta zona d'aquí,
i tenim la intenció de seguir,
perquè els nostres patrocinadors
també ens diuen que seguim.
És a CESA que ens paga aquest treball.
I, doncs, ells estan disposats a anar seguint
i si arribem a tenir tot l'àguer de Tarragó,
bueno, llavors sí que sembla...
Aquell que deies, del Llobregat a les muntanyes.
Això.
Llavors sí que seríem la primera ciutat del Mediterrani
íntegrament tota ben estudiada.
Això seria fantàstic, fantàstic.
Què us queda, aproximadament?
Un any de feina?
Ja en porteu dos, en penso, no?
Per aquest tros que estem, del Baix Camp, essencialment,
doncs sí, sí, ens queda un any de feina.
O sigui que pel juny de l'any que ve
la nostra intenció és de tenir ja el treball conclòs.
Materialment, visualment, com serà?
Aviam, la base és un llibre,
o podem una sèrie de volums, no?
Però un llibre sobre tot aquest treball
de tipus científic.
Però volem fer, també, per a la divulgació,
un vídeo on es plasmi tot això.
Que ja ho hem començat a treballar en algun sector,
perquè a partir del que s'ha fet per la Vila Romana de la Llosa,
de Cambrils,
que allà passa en un vídeo,
qui vulgui anar a veure la Vila Romana aquesta,
veurà el vídeo,
on es veu el camp del voltant,
i aquella mica de camp del voltant que es veu
ha estat la nostra portació des del projecte,
com era,
i això ho volem reproduir, no?
O sigui, fer una visió,
amb tres dimensions,
naturalment,
amb un vídeo,
que es vegi,
doncs com era aquest camp,
i que on eren les casetes,
que amb un zoom puguis entrar cap a dintre d'una casa
i que es vegi la casa com era
i quin tipus d'explotacions hi havia,
si hi havia animals,
si hi havia una premsa per l'oli,
tot així una mica com funcionava,
on estaven els camins...
Déu-n'hi-do, eh?
Un treball magnífic,
apassionant,
engrescador,
que podrem veure,
tal com ens explicava Marta Prebosti,
recordem que és codirectora d'aquest projecte
que du a terme,
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
i l'Institut d'Estudis Catalans.
Tot aquest treball de recerca científica,
acadèmica,
després arribarà a tots nosaltres,
doncs,
amb uns materials pedagògics
que de ben segur que ens farà gaudir
d'aquest ampli territori
que hem agradat dels romans.
Al cap i a la fi nosaltres som hereus,
els propietaris inicials,
bé, no sé quins eren els propietaris inicials,
ens comencem a remuntar.
Els hiberts, els hiberts eren.
Vés a remuntar-te,
vés a remuntar-te.
Marta, un plaer de veritat,
enhorabona pel treball
i seguirem molt atents
a l'evolució del mateix.
Fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.