Les 10 del matí, 12 minuts, a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
temps per la campanya electoral, temps per parlar de política
i de les eleccions el 9 de març.
Avui, igual que ahir, tornem a recordar que les eleccions del dia 9
també serviran per triar els senadors de la demarcació de Tarragona.
Són eleccions al Congrés i al Senat.
I aquí, a Tarragona, el Partit dels Socialistes,
Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya
es tornen a presentar junts al Senat, sota el nom de l'entesa.
El candidat més veterà d'aquesta formació i, de fet, de les nostres comarques,
és el socialista Ramon Aleu,
que, de fet, es presenta per cinquena vegada a la Cambra Alta.
És senador des de l'any 1993, va néixer l'any 1948 a Margalef,
va ser diputat al Parlament de Catalunya entre els anys 1984 i 1992
i també ha fet política en clau municipal.
De fet, va ser el primer alcalde de l'etapa democràtica a Falset
entre els anys 1979 i 1983
i va ocupar aquest càrrec també d'alcalde de Falset
entre els anys 1987 i 1991.
Ha tingut altres responsabilitats polítiques,
però, sobretot, se'l coneix per la seva tasca al Senat.
És, com dèiem, la cinquena vegada que es presenta
en unes eleccions a la Cambra Alta.
Senyor Ramon Aleu, bon dia.
Bon dia.
No sé si dir-ne que vostè és el més veterà de tot en el tema del Senat
i fins i tot a nivell de Catalunya i de l'Estat espanyol,
la cinquena vegada que es presenta.
De l'Estat no, però de Catalunya no només això,
sinó que hi ha un petit orgull personal que és la primera vegada
en un partit català que algú és candidat cinc vegades seguides
i, a més a més, espero sortir.
Com ha estat aquesta experiència al Senat,
tenint en compte que és la Cambra Legislativa oblidada,
és la Cambra Legislativa que pràcticament molt pocs ciutadans coneixen
com a mínim la feina que fa.
Com ha anat aquesta experiència des de l'any 93 fins ara?
Quan jo vaig entrar l'any 93,
entre l'any 93 i l'any 96 hi va haver un debat,
jo crec que seriós, sobre la reforma del Senat.
M'ho he recordat,
ho he recordat quan m'he creuat amb l'Albert Ballbé,
que va ser senador aquella legislatura.
Perquè en aquella legislatura el Senat es va acordar
a constituir una ponència per a la reforma del Senat
que va treballar i va arribar a un seguit de conclusions.
Jo m'ho vaig creure,
és a dir, vaig creure que era perfectament possible
que s'afrontés en serietat la reforma del Senat
per donar-li un paper territorial adequat
a la que avui entenem territorialitat.
Però, bé, tot això es va fondre la legislatura següent
i ja no s'ha tornat a parlar.
Però jo crec que valdria la pena recuperar aquell debat
i fer que el Senat no fos única i exclusivament
una càmera de segona lectura per les lleis
i una càmera d'impuls
on pràcticament ningú s'assabenta de l'impuls que fa,
sinó que jugués un paper que, a més a més,
jo crec que és una necessitat de la societat espanyola.
És a dir, que el Senat es pogués convertir
en el lloc públic, de debat públic
entre les comunitats autònomes
i d'acord entre elles, i entre elles i l'Estat,
així com ara es fa dintre de les reunions sectorials
dels consellers de les comunitats autònomes,
que també arriben a acords i també debaten,
però no es fa públic,
crec que donaria una riquesa i una transferència
que avui no té el sistema autonòmic espanyol.
Va haver-hi aquell interi entre l'any 93 i 96,
diu, ja no s'ha tornat a reproduir
amb la mateixa, segurament, intensitat
durant els anys posteriors?
No, no.
Hi ha hagut aquesta passada legislatura,
una petició del govern, el Consell d'Estat,
que fes un informe sobre una possible reforma del Senat.
I s'ha fet.
començo per dir que aquesta reforma a mi no em satisfà.
Jo estic en la reforma que es proposava l'altra vegada.
La reforma que es proposava l'altra vegada anava...
Escolti'm, avui,
i això és una realitat palpable,
un senyor de Ciudad Real
és castellano manchego,
llavors era de Ciudad Real.
Per què?
Perquè el govern el que ha de recórrer
és el de la Junta de Comunitats de Castellà-la-Mantxa,
que és el que té a veure amb sanitat, amb educació,
amb la major part d'assumptes
que tenen a veure amb la seva vida.
I això ha fet una identificació territorial diferent
de la elecció per províncies que es fa avui.
Per tant, modificar la Constitució
perquè el sistema electoral per a la elecció de diputats
coincidissi amb les eleccions de comunitats autònomes
i la representació sigui de comunitats autònomes
és una necessitat.
Però això està verd.
Jo crec que està verd perquè...
per a fer aquesta modificació
es necessiten dos terços al Congrés i al Senat
i no hi són.
I vostè creu que hi ha alguna possibilitat
d'engegar aquesta reforma en aquesta legislatura
que surti de les eleccions el 9 de març?
No, crec que no n'hi ha cap.
Bé, seria una sorpresa per mi.
Però, en qualsevol cas,
el que sí hem parlat a l'entesa
i estem d'acord en què
hem d'investigar,
investigar, haurí i promoure altres vies
que permetin que el Senat jugui un paper diferent del que hem jugat.
Per exemple, la passada legislatura,
amb les crítiques de l'altre grup català, el Senat,
es va acordar que a la Comissió General de Comunitats Autònomes
es podrien parlar totes les llengües.
Bé, això ha sigut un avenç,
però això què vol dir?
Vol dir que a totes les sessions
de la Comissió General de Comunitats Autònomes,
el Senat,
tots els senadors poden parlar
amb qualsevol de les llengües oficials
amb alguna Comunitat Autònoma.
I, per tant, s'ha tornat normal
que es parli en català,
amb eusquera i amb gallec.
Bé, això és una cosa bona, que sigui així.
I no ha passat res, o s'ha trencat res.
Bé, doncs el que nosaltres entenem
és que si hi ha vies que permetin
que el Senat es vagi convertint, de facto,
en una càmera de representació territorial,
doncs haurem avançat,
tot i que la reforma autènticament necessària
jo la veig molt complicada i a llarg termini.
Vostè té una llarga experiència al Senat
i també en fer campanyes.
Aquesta és la campanya on menys visible,
on menys es veu encara el Senat
respecte a altres que ha pogut fer,
o aquesta és una tònica
que ja l'ha viscut des de l'any 93,
quan es va presentar per primera vegada?
És a dir, el Senat encara ha anat perdent més paper
respecte al Congrés i a la política en general?
Jo crec que estem iguals
com hem estat sempre,
respecte a la presència del Senat
a una campanya electoral.
No hi ha hagut diferències
entre la presència dels debats al Senat
o de la presència dels senadors.
Els senadors estem com un candidat més
fent campanya pel nostre partit,
però una explicació específica no hi és.
I de fet, això jo crec que ha sigut així
quasi des de la primera campanya.
Ara comentava que s'havia produït aquest abans
en aquesta última legislatura
sobre l'ús de les llengües oficials a l'estat espanyol
des del punt de vista territorial,
perquè no podem oblidar que això,
la cambra alta, el Senat és una cambra territorial,
des del punt de vista territorial,
vostè, quin balanç fa d'aquests últims quatre anys
com a senador?
Coses o temes que hagin afectat
a les comarques de Tarragona
i que hagin tingut, en fi,
alguna solució al llarg d'aquest últim
període de sessions?
Home, hi ha hagut algunes iniciatives
de l'Entesa Catalana de Progrés
sobre l'aeroport de Reus
que s'han plasmat
i han sigut iniciatives de l'Entesa
i recordo també que va ser una esmena,
els pressupostos presentats
per l'Entesa Catalana de Progrés
la que va possibilitar una esmena
a Mercassa
per a l'arranjament del Mercat Central a Tarragona.
Nosaltres també hem fet bastantes iniciatives
sobre l'Ebre i la protecció del Delta
i celebrem que finalment sigui un tema ja desencallat
perquè amb l'actual distribució de competències
l'actuació del Ministeri de Medi Ambient
de l'Administració Central només es podia fer
amb un acord total i absolut
amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat.
això s'ha produït i hi ha un acord pràcticament total
en els temes que s'han de tirar endavant
i nosaltres vam treballar perquè això fos possible
i crec que són les iniciatives territorials més importants
que podem remarcar.
Ara, de cara a aquesta nova legislatura, de cara a aquestes eleccions
es tornen a presentar junts, PSC, Esquerra Republicana Iniciativa
sota el títol genèric, com deia vostè, d'Entesa Catalana de Progrés
per què es torna a repetir l'experiència?
Nosaltres tenim una experiència bona
del que ha sigut l'existència d'aquest grup al Senat.
És la tercera vegada que ens presentem.
La primera vam sortir 8 dels 16 senadors
aquesta vegada última n'hem tret 12 dels 16
més els senadors autonòmics que s'ajunten a nosaltres
i hem passat a ser el tercer grup a la Càmera.
Realment, dintre del grup de l'Entesa Catalana de Progrés al Senat
hem aconseguit, jo crec que, treure el millor
de la riquesa i de la diversitat de les esquerres catalanes.
Hem sigut capaços, la immensa majoria de les vegades,
d'arribar a acords totals amb els tres grups
per a la tramitació de les iniciatives.
Algunes vegades hem votat diferent,
però la major part de vegades hem aconseguit el denominador comú,
que és allò que el conjunt de les esquerres catalanes
podem brindar a la ciutadania de Catalunya.
I, per tant, hem considerat bo continuar en aquesta experiència
i pensem que continuarem siguent un grup important.
Aquesta passada legislatura hem sigut el tercer grup del Senat,
molt lluny dels altres minoritaris, molt minoritaris.
Nosaltres teníem 16 senadors
i els que en seguia, que era el grup de senadors nacionalistes bascos,
en tenia 8, per tant, perdó, 7.
Per tant, era ja una diferència considerable.
i volem tornar a jugar aquest paper,
encara que som conscients,
l'actual direcció de l'entesa repeteix,
que requereix molt de contacte,
molta conversa,
molt de buscar els punts que ens uneixen
i obviar els que, evidentment, ens separen.
Els seus rivals de Convergència i Unió
diuen que votar senadors de l'entesa vol dir votar directament al PSOE
perquè no tenen cap mena d'autonomia
respecte al Partit Socialista Obre Espanyol
i que, per tant, un vot a senadors catalans
ha de ser per ells, per Convergència i Unió.
Com rebata aquesta argumentació de FIU?
Em sembla que no val la pena rebratre-la.
Només cal que es miri
el que ha passat a aquesta legislatura
i veuran que, a més d'una vegada,
els senadors de l'entesa,
tots hem votat diferent del grup socialista,
sempre i quan a nosaltres ens ho ha dit
el Govern de Catalunya.
És a dir, nosaltres també ens sentim
els representants a Madrid del Govern de Catalunya.
Quan el Govern de Catalunya ens ha indicat
una direcció,
l'hem seguit,
independentment de què fes el grup socialista al Senat.
Bé, aquesta és una història llarga.
Jo he estat al Senat amb Convergència i Unió
veient com votava el pla hidrològic amb el PP
i de Bajínit deien això és un escàndol
i el senador de Tortosa,
en aquell moment, el Vicenç Beguer,
el senador per Tarragona,
no va anar a la sessió plenària
per no haver de votar allò.
I no hi va haver cap escarafall.
Jo he viscut com se votava
l'Estatut de la Viña i el Vi
que es va recórrer
i que els senadors de Convergència
em deien que sabem que és inconstitucional,
però l'hem de votar.
Bé, jo no m'he trobat
amb aquestes circumstàncies,
per tant, no sé a què venen aquestes crítiques.
En qualsevol cas,
i per mi,
que en altres èpoques de la meva història política
he sigut secretari general del grup socialista,
no és cap vergonya dir
que majoritàriament votaré
amb el grup socialista del Senat
i que faré tot el possible
perquè el govern d'Esquerres,
que previsiblement sortirà,
o que desitgem que surti,
no tingui entrebancs
per l'actuació nostra,
sinó que se senti recolzat
pel nostre grup.
Pensant en aquest futur més immediat
amb la nova legislatura
i deixant de banda
el que ja comentàvem al principi de l'entrevista
sobre la possibilitat que hi hagi una reforma
que vostè ja la veu molt difícil,
una reforma realment autèntica i integral
de la cambra legislativa alta.
Quines són les qüestions
que es planteja per aquests propers quatre anys
com a senador
i com a grup de l'entesa al Senat?
Quines seran les prioritats
o els temes que creuen
que s'hauran de tractar especialment?
Nosaltres som conscients
que només amb aliança amb altres grups
podem tirar endavant
assumptes importants.
I hem de buscar assumptes
que puguin ser assumits
pels dos grans grups de la cambra.
Perquè el que nosaltres proposem
és una reforma del Senat.
I el que nosaltres pensem
que faria avançar el Senat
per a jugar el seu paper
és que realment
la Comissió General de Comunitats Autònomes
es reuniixi periòdicament
cada setmana que no hi ha ple,
amb control al govern
i amb presència dels consellers
de les comunitats autònomes
que considerin oportú.
I que allà es pugui fer un debat
sobre la realitat autonòmica.
Això implica una reforma del reglament.
Una altra de les qüestions
que plantejarem serà
l'increment de la utilització
del català
de manera habitual
a la Càmera de Representació Territorial.
I el tercer aspecte
que nosaltres considerem important,
que aquí hi ha un acord tàcid
però no s'acaba de plasmar,
és la constitució
d'una oficina econòmica
de base territorial
per a l'estudi territorial
de les inversions
i del gasto de l'Estat
als diferents territoris.
Aquestes tres eines,
si es poguessin anar aplicant,
crec que ens farien arribar
al final de la legislatura
amb un Senat més útil,
però no tot l'útil
que la Constitució
doni a entendre que ha de ser,
que sigui una autèntica Càmera Territorial.
I aquesta utilitat
creu que l'acabarà veient
o a poc a poc l'anirà veient
al ciutadà?
Perquè vostè suposo
que té la sensació
que a la seva feina
tampoc no arriba al ciutadà.
Qualsevol persona
que es dediqui a la política
està obligat a ser
optimista i possibilista.
A mi no m'agrada
llançar campanes al vol,
però jo estic convençut
que això que avui
és una dificultat
a Corts Generals
acabarà sent
una necessitat
per a les mateixes comunitats
autònomes.
És a dir,
aquest discurs
que faig jo
al Senat
i que té molt poc ressò,
el fa
un conseller
en una
comissió
territorial
en una
conferència
sectorial
i té
un ressò
diferent
perquè
tots reconeixen
que seria bo
que hi hagués
aquesta aposta en comú,
que hi hagués
aquest debat,
que hi hagués
aquest d'això.
Però, bueno,
per tant,
jo tinc l'esperança
que des de la via
de les comunitats
autònomes
que cada vegada
tenen més competències,
que cada vegada
administren més diners
dels pressupostos públics,
tot això
va aigui avançant.
Digui'm una cosa
per acabar,
li demanen molts consells
altres companys
al Senat
o candidats
al Senat
tenint en compte
la seva experiència.
Els hi fa una...
Ha de fer moltes vegades
de guia
gairebé
per la cambra alta?
No.
Sincerament,
el que sí
he tingut aquestes últimes
legislatures
és una mica
de fama
de saber-ho tot.
Però, clar,
això és normal.
I llavors sí
que em veig
a anar a consultar.
No només
de l'entesa,
sinó d'altres grups.
Però, bueno,
jo crec que
qualsevol persona
que s'hi dediqui
a la feina
de senador
i treballi
a la casa
acabi
tenint
experiència
en poc temps.
L'objectiu
de resultats electorals
el diumenge 9 de març?
Nosaltres
aspirem a sortir
els tres
senadors
de l'entesa catalana
de progrés.
La mateixa
correlació
de forces
de fa quatre anys.
En fi,
així acabem
aquesta conversa,
aquesta entrevista
a Ramon Aleu,
senador
des de fa cinc
legislatures
o des de fa quatre,
aquesta serà
la cinquena vegada
que es presenta
amb altres responsabilitats
polítiques
que ha tingut
l'Ajuntament
de Falset
o també
el Parlament
de Catalunya.
Ramon Aleu
és segurament,
sens dubte,
el senador
amb més experiència
i el més conegut
de les comarques
terragonines,
senador socialista
però que forma part
de l'entesa catalana
de progrés,
aquesta formació
que presenta
senadors
del Partit
dels Socialistes
d'Esquerra Republicana
i d'Iniciativa
i d'Iniciativa
per Catalunya.
Senyor Ramon Aleu,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
del matí
de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Moltes gràcies a vostès.
Gràcies i bon dia.
Doncs molt bé.
Gràcies.
Gràcies
.