Aquesta és la música de Nicei, que estarà als Eppelin, de Salou,
tal divendres a les 11 de la nit, és un concert gratuït.
Com gratuït són moltíssims dels actes que tenen lloc en aquest festival de Dixieland,
i la veritat és que a vegades no hi ha diners ni agraïment per valorar
la feina que fan molts músics.
Lògicament són músics professionals, però hi posen tantes ganes
per participar al festival de Dixieland, que sobrepassen moltes vegades
les seves obligacions, i en aquest sentit han estat tot el matí amb la canalla
i ara estan a l'escenari amb Jordi Sorinyac, que em penso que ja estan a punt,
no?, per parlar amb tu, Jordi?
Sí, i tant. Iolanda, em sents?
Sí, sí, jo perfectament.
Perfectament, jo també, heu tancat un petit problema de retorn.
Si avui tenim algun problema de cables, però tot això se soluciona,
sobre la marxa, cap problema.
Tu imagina't, Iolanda, què és? Està amb 500 nens, eh?
500 crios, 500 a dos quarts de 10, 500 més a les 11 del matí, ja fa 1.000.
Espera, espera, deixa'm saludar el José Estela, José, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Deixa'm saludar també el Josvi Muñoz, Josvi, bon dia.
Hola, bon dia.
Et són, respectivament, la veu i el saxo d'aquesta formació que ens arriba
des del País Valencià, la Nova Dixieland van.
A veure, comptem, 500 a dos quarts de 10.
500 a les 11, 500 a les 3 i mitja.
1.500 nens.
Sí, al voltant de 4.500.
1.500 dimecres.
1.500...
10.000 nens.
Està bé.
Sí, sí, com ho portem?
Una bona tasca de difusió, no?, del jazz.
Una bona tasca de divulgació, això sí.
Escolta'm, com ho porteu?
Anem una miqueta cap aquí, estem al vell mig de l'escenari,
ens avancem una miqueta.
No sé quina és la reacció dels nens.
Ja ho hem explicat una mica, hem estat en directe seguint una part de l'espectacle,
a fer una petita evolució per a alguns dels estils del jazz.
Què us expliqueu exactament?
Quines són les seves reaccions?
Normalment, els nanos l'agafen molt bé.
Més que res, perquè ho fem molt interactiu, no?
L'hi fem fer jocs, i els fem ballar, i els fem cantar,
i els fem fer una mica de tot, no?
Perquè sigui una cosa més divertida, no?
i s'omprenguin com un joc, no?
Perquè la música, cap i a la fi, és un joc, no?
La música és un joc.
Quin és el moment en què els crius reaccionen més, Josvi?
Home, quan reaccionen més és quan tu interactues amb ells, no?
Fas coses amb ells,
els crides a l'escenari,
puxen a l'escenari,
juguen amb tu,
intentes posar-los dintre de la cançó,
i que ells formen part de l'espectacle.
Ahir és on més reaccionen.
Clar, per l'edat i...
Valtru, la vostra formació és veteran a Tarragona,
és la primera vegada, crec, que us encarregueu vosaltres
d'aquestes sessions perescolars,
però ja heu vingut d'altres vegades a Tarragona,
al Festival de Dixi.
Fem-nos una miqueta de valoració de les experiències.
No fa falta que ens feu la pilota, eh?
Digueu la veritat, sigueu honestos.
Home, la veritat,
del Festival de Dixi Land,
com a nova Dixi Land bany ja estigué en fa anys,
i ara no me'n recordo molt bé,
jo crec que estigué en també fent
algun concert didàctic d'això ja fa temps,
però fa temps, no me'n recordo molt bé.
Jo no vaig estar en aquella ocasió,
però sí que tinc constància
que es va fer alguna vegada més.
Per això ens han cridat esta vegada, no?
Crec que va anar prou bé
i han repetit que això sempre estava bé, no?
Vostres volteu molt, d'acord?
Feu molts bolos,
com per troca formació d'aquestes.
A Tarragona fem les coses bé,
us agrada, us sentiu còmodes dels músics,
sentiu que la gent està còmode,
els nens que venen a aquestes sessions,
els grans que venen a les sessions nocturnes?
Jo tinc entès que en Tarragona
s'estan fent moltes coses noves,
s'han fet una big band nova,
estan agafant molt d'interès
en el que és la música moderna,
ara n'hi ha, estan sortint nous músics
i jo vaig ja estar en el festival de Dixi
i a mi m'agrada moltíssim.
Tot l'ambient que es crea,
tots els locals,
baixes on baixes,
hi ha jam session,
estan tocant
i avui estarem a la vaqueria per la nit
fent una jam session
que segur estarà superbé, no?
Segurament són aquests millors,
els millors moments del festival
són aquests que s'han fora programa, no?
Vull dir, avui aquesta nit a la vaqueria
hi ha actuació
i de cop i volta apareixerà el Josbi,
apareixerà el José,
membres d'altres formacions,
es marcaran aquí amb el saxo,
el Josbi farà algunes aleitacions, no?
Tots els moments del festival
són de cada moment, no?
Cada moment, cada espectacle té el seu moment.
Aleshores és una miqueta més
una miqueta més enfocada als nens,
enfocada a l'educació
i allò d'aquesta nit
és una miqueta totalment diferent, no?
Enfocada a nosaltres
i al públic de l'edat
que hi haurà a la vaqueria
i això, però està bé
que n'hi haguen coses diferents
durant tot el dia
i és del que es tracta, no?
Voleu conèixer la Jolanda,
que és la responsable del programa?
Estem aquí, eh?
Al hall del teatre,
estem caminar a rec.
Quants metres hi ha, Jolanda?
Jo, avui, has anat a un lloc
molt complicat, eh?
Per preguntar per...
Què hi ha, 30, 40 metres?
Sí, una cosa així, eh?
Ja, després de fer-los dinar a tard,
ja, que s'emprenyen una miqueta més,
amb carinyo, ja...
És que pobres, a més a més,
a la tarda tornen a venir les criatures.
Sí, sí, a les 3 i mig,
a dos corts de quatre més, eh?
Vull dir, ara estem a punt,
hem travessat les primeres cortines,
ara travessem les segones.
El José porta l'armònica, d'acord?
o sigui que tenim...
Ja us veig, ja us veig, eh?
Ja veig com arribeu.
Sí, sí, sí, ja esteu per aquí.
Ja us veus com arribar,
ara aplaudiments mentals.
Aplaudiments que heu arribat.
La José, el Josi, els nostres dos,
els nostres dos avis.
No sé si sembla...
Sí, i tant, si voleu seure.
Sentem i...
Ja que us fem dinar tard, com a mínim,
parlem asseguts,
perquè aquest teatre ja li heu pres les mides, no?
Avui.
Ja n'hi ha algú que s'ha escapat a dinar per ahi, eh?
No, no, us han deixat aquí,
heu pactat, heu llançat a cara el creu?
Sí, sí, no.
Hem tingut que repartir la feina
i hem dit ara els altres anirem avui.
Com resistiu tantes hores?
Això us ho preguntant sempre,
però és bastant sorprenent, no?
Suposo que ho agafes en calma
i dius, bueno, és tocar,
anem a tocar,
anem a fer-ho normal,
sense estressar-se
i ja està,
i passa,
fa el passe i no passa res.
Hi ha una feina prèvia
de tema postural,
l'exercici de relaxació
per poder aguantar tot el tema,
o escolta, això val ample,
diga, agafa un instrument
i vinga, comencem a tocar
i etxelar.
Sí, bueno, pots escalfar
una miqueta,
és prou recomanable,
és tirar músculs una miqueta i tal,
però bueno, tampoc és...
De totes maneres,
penso que és una feina molt satisfactòria,
no?,
perquè això de portar
la música que ens agrada a nosaltres
com a músics,
portar-la als nens,
pensem que és una tasca molt important,
no?,
i això sempre,
la il·lusió que se fa,
jo penso que com,
que està molt bé,
no?,
que aquí sigui una mica dur,
perquè estem tocat moltes hores seguides,
no?,
jo penso que és molt satisfactori,
no?
Fa temps que toqueu com a formació.
Sí, sí.
És que anem a veure,
la Nova DixiLand
és un grup de Dixi
que ja porta molts anys treballant
i fent els concerts
d'aquestes didàctics,
també portem molts anys fent això.
Molts, molts anys.
Sempre els feu en el marc d'algun festival
o també teniu oportunitat de portar?
En col·legis, en escoles,
a l'obra social de Caja Madrid,
per exemple,
en Barcelona hem fet moltes vegades també,
vull dir que es pot fer en qualsevol lloc,
sobretot en festivals,
s'ha fet en festivals com aquest,
en València també,
s'ha fet en col·legis,
és molt habitual també,
en Setmanes Culturals,
pels ajuntaments i coses d'aquestes.
Com comenceu una sessió d'aquestes?
Què és el primer que li dieu
als nens i a les nenes?
Bon dia.
Perquè sou persones educades,
ja ho sabem,
però després,
quin és el pas següent?
D'això s'encarrega la Rosi Estela
i s'encarrega ben bé
perquè estigui superanimat els nens,
i bé,
el que es tracta és d'interactuar
amb ells
i fer-los participar
en tots els temes.
No és una lliçó magistral.
El jazz va néixer,
no, no,
si no se'ls moren.
No, no, perquè, clar,
són xiquets que tenen
de 5 a 10 anys,
o més o menys,
i clar,
n'hi ha que fer-los entendre
d'una manera molt simple,
però jo crec que és molt important
perquè jo crec que per dintre,
instintivament,
ells ja van escoltant això
i això entra i es queda dins.
És molt important.
Et suelta bé les imatges,
un poc, no,
les imatges,
els jocs,
anem enviant missatges molt senzills,
no, perquè la gent comprenent
un poquet, no,
el que és l'evolució
d'un tipus de música,
com pot ser el jazz, no?
I, bé, la veritat és que sobretot
és molt important fer-los treballar,
no, que digui jo,
fer-los treballar a ells també,
no, perquè això fa que la seva atenció
estiga més...
Sempre feu aquestes franges d'edat?
O feu ja de l'ESO,
batxillerat també?
Sí, es fa de batxiller
i ja de secundària,
doncs s'enfoca d'una altra manera.
se parla,
se parla,
s'empofundix més, no,
en cada estil
i se parla més de noms,
de dates,
de coses que es puguen resultar a ells
una miqueta més interessantes.
I aquests debats
heu trobat que tenen un cert coneixement
del que és el jazz,
avui dient que tot es posa al mateix sac
i afortunadament la música,
doncs,
volta per l'ambient
i cadascú, doncs,
agafa allò que li agrada.
No, la veritat és que
jo crec que moltes vegades
és una cosa que sona de nou,
moltes vegades, no?
els nanos.
No, home,
quan és gent una mica més major
de secundària,
pot ser que sí, no?
Però els nanos de 5, 7, 8 anys,
n'hi ha molts que...
Alguns,
que no siguin el que el seu pare
li agrada molt el jazz
i esticat tot el dia
en els discos del Coltrane ahí,
avui o sí.
És la meva pobra criatura,
a aquestes edats tampoc no cal, eh?
No cal d'ordurar tampoc.
De totes maneres,
l'important que n'hi ha així
és que veguin l'agrupació,
que senten la música,
que veguin un saxofonista
i potser algú d'ells digui
«Mama, jo vull tocar de saxó»
i «Sancapote, Sancapote»
i d'ahir ha nascut un saxofonista
o un compositor o qualsevol cosa.
Home, el País Valencià,
més enllà del jazz,
la tradició de la música de les bandes
és el que hem d'explicar ara
i en altres contextos,
a vegades al matí de Tarragona Ràdio,
que parlin moltes vegades de música
per diferents motius,
hi ha un fenomen
que podríem agafar-ho
de la darrera dècada,
les escoles de música,
aquí a Tarragona estan,
però escolta,
que se surten apretats,
han de seure a la faldilla,
estic fent una caricatura.
Hi ha moltíssima canalla
que estudia música avui dia,
jo m'imagino que això també
en algun nen o alguna nena,
esteu per la feina,
ja ho sé,
però la canalla que estudia música,
jo intueixo
que han de posar una atenció diferent
quan venen aquest tipus de sessions.
Sí, clar,
jo crec que sí.
Moltes vegades el que passa
és que el que és en concret
la música del jazz
no està al nivell
que hauria d'estar
dins de les escoles.
Els és una música de festa,
ells, fonamentalment, no?
Sí, vull dir que
moltes vegades
dins de les mateixes escoles
de música,
els conservatoris,
no n'hi ha la representació
que hauria de tindre el jazz.
De fet,
n'hi ha una llei
que se va fer ja fa temps,
d'educació,
que estava obligat
a tindre dins dels conservatoris
l'assignatura de jazz
i la veritat
és que no s'està aplicant
en molts pocs llocs.
S'està fent més
a les escoles privades
de música,
segurament amb la creació
de combos
i aquest tipus de coses, no?
Sí, exactament.
En escoles privades,
a nivell privat, sí.
Nosaltres treballem
des de Seda Jazz,
que és un poc l'empresa
que està darrere
d'aquesta història,
treballem molt això,
també en tallers
en escoles
per fer iniciació del jazz,
harmonia moderna,
música moderna,
que n'hi ha encara una manca,
amb molta formació
arreglada, diguem-ne,
avui en dia.
No vindrem
aquesta tarda
amb la canalla,
no, no, no,
per res,
sinó que ara us deixarem
anar a dinar,
després anirem a dinar nosaltres
fent tors,
si us sembla bé.
Exacte, perfecte.
Però la sessió de la vaqueria
no ens la perdrem.
Quan estareu a la vaqueria?
Aquesta nit,
ja, no?
Aquesta nit,
ja, no?
Hi ha una jam-session,
sentirem bugaluja,
blues,
que bé.
De tot,
una miqueta.
i...
Perdó, eh?
Fico cullada.
Aneu amb alguna cosa.
Quan hi ha un jam-session,
perquè...
Jo crec que és una...
Punta jam-session,
jam-session,
però porten el guió fet,
no?
No, no, no,
a veure,
parlem,
perquè segurament és de les coses
més espectaculars i més atractives
del Festival de Dixieland
de Tarragona,
la gent que n'ha vist alguna
segurament ho pot presenciar,
però una miqueta,
quina és la dinàmica
que s'estableix?
Us coneixeu els grups
que toqueu?
Parleu abans?
No, la dinàmica
és que jo coneixia
el pianista
perquè és un pianista
d'aquí de Tarragona
boníssim,
se diu Federico Masanti.
Demà vindrà el programa
Negro Masanti.
I res,
el que m'ha dit és
aquesta nit
en la vaqueria
i ja hi ha,
ens veiem allí,
anirà una miqueta
a la onda
per el bugalú,
el blues
i el jazz
i ja està.
És a dir,
rotllo un llatí
també aquesta nit
serà una sessió...
Això serà el guió.
I és veritat
que hi ha tan bon rotllo
entre tots els músics,
no m'ho puc creure,
home,
no us enfadeu mai
entre vosaltres,
no dic només del grup
que heu de viure
més o menys junts.
Imagina't que et cau malament
un senyor
que has de tocar
en una jam session,
si no hi ha bon rotllo
no pots tocar.
És raro,
és raro
això que passa,
sí,
perquè pensa que som gent
que estem dins
del mateix estil de vida,
dins de la música,
ja som músics
dins de la música,
estem dins
d'un mateix estil.
Som una secta,
directament.
Som compartint moltes coses,
és una filosofia de vida
que tots tenim
i és igual per a tots
i és difícil dur-te mal
una persona
que compartís
tota la teva filosofia de vida.
Nosaltres com a espectadors
fa molts anys
ja que podem gaudir
d'aquest festival
de Dixilan
i el que està claríssim
que hi ha un aspecte
també que és
un denominador comú
que és la generositat
dels músics
i de la gent del jazz.
Clar,
tu pots estar tocant
i estàs...
Vinga, va,
doncs vinga,
continuem.
i el públic
sempre mana el públic
quan hi ha una sessió d'aquestes.
Vull dir,
podeu arribar a l'esgotament
però mai teniu un no.
Jo crec que és una música
que juga molt
amb la comunicació
i amb la recepció
i l'emissió
en quant a música pública.
Juga molt.
Quan hi ha improvisació pel mig
hi ha molta comunicació
i no sols entre músics
sinó també entre el públic
i la gent
i la gent
quan tu acabes un solo
i la gent t'aplaudix
i la gent t'agraït
i t'agraït
i se sol
o agraït
un moment de clímax
improvisat
o...
Tot això és comunicació
en uns als altres.
Clar,
són molt...
Les sessions de jazz
i de blues
són molt agraïdes.
Molt interessants.
Ja.
Sí.
Sí, José,
ara mateix no hi ha clímax,
d'acord?
Hi ha clímax de confiança,
bona conversa...
Bon rotllo.
Bon rotllo.
Bancar uns minutets
per anar-la a migdia.
Esteu vosaltres dos,
no hi ha possibilitat de jam,
però sí que a mi m'agradaria
acabar aquesta hora
escoltant aquesta improvisació
que el José ens deu.
Sí, pot ser.
Improvisació d'armònica,
pot ser.
Ara, si comprova,
efectivament,
se l'havia ficat a l'americana.
Jo de no han agafat cap instrument,
potser no...
A veure.
Moltíssimes gràcies.
La Nova Dixi l'en va anar avui
de mestres en el sentit més ampli
de la paraula al Teatre Metropol
aquesta nit a la vaqueria
i una presència més que consolidada
també al Festival de Dixi de Tarragona.
Moltíssimes gràcies,
de veritat,
per quedar-vos una estoneta
amb la feina que teniu
i que vagi de gust el dinar.
Gràcies.
Molt bé, gràcies.