El matí de Tarragona Ràdio.
Les 11 del matí, 38 minuts, després del temps de salut.
Avui hem recuperat aquest espai que havia fet ja la nostra companya
Jolanda García, parlant amb els responsables de la xarxa de Santa Tecla,
parlant d'aquestes operacions de reducció d'estómac,
un tema que, a més, sobretot en aquesta època de l'any,
sembla que preocupi a molta gent o que sigui d'un especial interès
per a molta gent que es vol treure uns quilos de sobre.
En fi, després del temps de salut, canviem absolutament de registre
i amb aquesta sintonia que la setmana passada ens acompanyava
per fer el concurs sobre el concurs de focs artificials,
saludem el nostre company, Joan López. Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè el Joan López, dilluns a la nit, va fer una excursió,
que, per cert, ahir van fer uns quants oients del matí de Tarragona Ràdio,
que va ser agafar, muntar-me un vaixell, muntar-me una embarcació,
el Tarragona Blau, sortir fora de les aigües del port de Tarragona
i anar a veure des del mar, precisament, el castell de focs artificials.
Ahir van fer uns quants oients del matí de Tarragona Ràdio,
que van guanyar el concurs que vam fer la setmana passada,
i el Joan ja va anar per avançat i va anar el dilluns a la nit
a veure l'actuació de la pirotècnia sueca, per cert.
I com va anar, Joan?
Bé, feia falta saber on enviar amb els nostres oients,
més que res perquè després ens piquessin la cresta, eh?
Llavors anàvem una miqueta a fer el tastet a veure si tot funcionava correctament.
Aleshores, bé, vam pujar al Tarragona Blau, ens van servir sopar,
de fet ara sentirem alguns dels passatgers que hi havien a bord d'aquest fantàstic vaixell.
I us van posar aquesta música?
Sí, però amb una versió una miqueta més moderna, la veritat.
Aquesta de...
A veure, que s'escolti una mica.
Vacaciones en el mar, eh?
És un topicazo, vacaciones en el mar, però en fi, que serveix perfectament per il·lustrar el reportatge.
Mira, si et sembla, anem a escoltar totes aquestes persones, bé, totes no, perquè eren 63,
o sigui, eren masses per agafar-les totes, la veritat, i anar-los molestant mentre sopaven.
I ens parlaran de les principals preocupacions i temes que hi havia en aquell moment, que eren
el menú, la beguda, per què estava en el barco, com hi havien fet cap,
i també els temes mareig i precaucions que havien pres per no marejar-se.
És a dir, el tema focs no els interessava gens.
La veritat, la majoria d'ells, com podeu veure, no tenien ni idea de qui eren els encarregats
de disparar aquella primera jornada de dilluns, aquella jornada de focs artificials.
Si et sembla, sentim tota aquesta gent mentre anaven sopant, eh?, que els anàvem agafant.
Tal va la nit, i com heu fet cap aquí, a qui se li ha acudit aquesta iniciativa,
sou de Tarragona... Què tal, com esteu?
Som de Tarragona, sí.
Com heu descobert que podíeu venir avui amb vaixell a veure aquesta sessió de focs?
Ens han convidat.
És un bon regal, no?
Sí, sí, sí, un bon regal, sí.
Heu sopat bé?
Sí, molt bé.
Què heu sopat?
Fideuà. Fideuà i amalioli, una mica de vi, molt bé.
Heu pres precaucions pel tema mareig?
No, no, no, no, no. Fins ara, eh? No sé, ara... Crec que no sortiríem al Tamar, però... Fins ara bé.
Molt bé. Senyores, i vostès, què tal han sopat?
Molt bé, molt bé. Molt agradable, sí.
I això, també han fet cap així de rebot, vostès, aquí?
Com, perdó?
Han fet cap així de rebot, de regal?
Sí, un regal, sí.
Sí.
El concurs de focs el teniu controlat? Sabeu qui dispara avui, no sabeu qui dispara?
Suecs.
No? Suecs.
Sabeu que és la primera vegada que disparen els suecs?
No, no, no ho sabia, no ho sabia.
He escoltat aquest matí a la ràdio, l'he escoltat. No em recordo.
No sé si la ser, que t'arraguen a ràdio, no sé.
Ara me'n recordo a ràdio.
Ara tocava cada bé, eh?
Bueno, però si és la primera vegada disparen els suecs, eh?
I han dit que farien molt de soroll.
Què us agrada més, el tema color o el tema més aviat explosió?
Home, tot, en un conjunt, eh?
A mi m'agrada molt el soroll, però també el colorido també hi fa, eh?
Com portem el mareig, Mastressa?
Ah, molt bé, perfecte. Sí, cap mareig, cap mareig.
Molt bé.
Sí, estem habituats a fer.
Que sou gent de mar?
No, però sí, sí, ens agrada molt.
Aneu fent. Molt bé. Gràcies i que vau disfrutar, eh?
Després us preguntaré a veure què us ha semblat.
Hola, què tal? Com heu sopat?
Ah, molt bé, molt bé, sí.
Estaven bons els fideus?
Perdó?
Estaven bons els fideus?
Molt bons, sí.
Com heu fet cap aquí? Com heu descobert que podíeu venir a veure els focs aquí?
Us han invitat.
Ja sabeu qui dispara avui?
Sí, una nòrdica, no?
Nòrdica d'on?
No sé, si era Noruega o finlandesa.
No?
Ah, o suec.
Jo sé que era nòrdica, no me'n recordava.
Com portem el tema marets per aquí?
Té la boca plena.
Bueno, com portem el maret?
Força bé, força bé.
De moment encara no ens hem marejat.
Us heu pres alguna cosa?
No, jo no.
I aquesta ampolla, es diu, el biodramí es diu blanc de blancs, no?
Molt bé.
Aquesta és natural, ecològica.
Acaba més bé, no?
Dosis d'aquesta no em mareja.
Bueno, acaba de passar bona vetllada, eh?
Gràcies.
Gràcies.
Ànim, fins després.
Com heu descobert això? Ha sigut un regal?
Ho teníeu previst de fa temps?
Això ens ho ha regalat el nostre cap?
No, no, no ho sabíem, no ho sabíem.
Ens ho ha regalat el nostre cap i molt bé, molt bé, magnífic.
Bueno.
I heu vingut acompanyats.
Hem vingut acompanyats de tota la colla, sí.
Boníssims, boníssims, la Fideu A.
No, no, perfecte, perfecte, molt bons.
No, sí, no es mereixi gens aquí.
Esperem que no es facin els suecs, saps què et vull dir?
Que heu vingut amb nanos, no?
Sí.
Hola, què tal?
Alba.
Quants anys tens, Alba?
En faré 10.
En faràs 10?
I com ha anat això que t'han dit?
Mira, et prenem amb un barco a veure els focs, no?
Sí.
I qui t'ho ha dit, això?
El meu pare.
I qui t'ho ha dit? El teu pare.
I amb qui has vingut?
Amb els meus pares i amb els meus germans.
I d'on ets?
De Reus.
Com el teu pare, no? De Reus.
És el que té, no?
Els focs centrifials.
Molt bé, i són d'aquells que són grossos.
No t'agraden que peten o que facin colors?
Què t'agrada més?
Les dues coses.
Espero que l'ampolla de vi no l'has buidat tu, eh?
Que no n'has begut de vi, tu.
Sí.
Perquè sabeu que després tornem nedant, ho sabíeu?
Sí.
Era la sorpresa, anem a veure els focs i després es torna nedant.
Que s'heu acabat tot el que hi havia al plat, o no?
Sí.
Sí.
He repetit.
He repetit.
Perquè estava molt bona, o no?
Per què he repetit?
Perquè no ha repetit.
Bona.
I tu per què no ha repetit?
Perquè la meva mare no m'ha deixat.
Mare, t'hem de demanar explicacions d'això.
On és la mare?
Ara anem a buscar on és la mare que no ha deixat repetir.
Que si no?
Perquè si no, no menjava cuca.
Ara li preguntarem per què no t'ha deixat repetir.
Com és que la nena no l'heu deixat repetir de fi de guac?
Doncs no ho sé, pregunte-li a sa mare, eh?
És cosa de la mare, a sobre, no?
Sí, segur, vull dir, el pare li deixa fer tot, eh?
Passa que és la mare que la controla.
Escolteu-me, a lo que anem, l'havíeu vist mai des de l'aigua?
No, mai, jo des de la platja sempre.
Cada any vaig a la platja, però des del mar no l'havia vist mai.
Sabeu qui dispara?
Un suec, el nom és molt rar.
Suec.
Göteborg.
Bueno, Göteborg, vale, però suec, són suec.
Són suec.
Aquest, com a mínim, sé que sabia que actuava una pirotècnia sueca.
Déu-n'hi-do, eh, l'ambient?
Tenim el desenllaç de la mare, eh?
Ah, sí?
Al final no l'hem pogut sentir, però al final vam aconseguir localitzar la mare
que no havia deixat repetir la nena de fideuà
mentre tots els seus col·legues que estaven a la taula
tots havien menjat dos plats de fideuà.
I per què no la va deixar menjar?
L'argument era que, com que de postre hi havia una coca fantàstica,
doncs la nena no...
Que ja tenia prou amb la...
Exacte, ja n'hi havia prou.
Amb la fideuà.
Doncs aquest era l'ambient, o és l'ambient que...
En fi, aquest és el de dilluns a la nit,
però que es pot repetir cada nit a bord del Tarragona Blau
amb tota aquesta gent.
Quanta gent hi cap, per cert?
Vam amb cotxet i de més, segurament érem algun caparró més.
És necessari per tot això, a banda de tenir taules i cadires
i aquestes 63 persones que et vagin al vaixell,
poder-los oferir alguna cosa de menjar.
És important.
I em sentia que aquesta gent s'estava menjant una fideuà fantàstica
i una sèpia amb fasolets, etcètera.
I la sípia i la fideuà es fa dins el vaixell?
Sí, sí, i ara ho sentirem.
Vam poder parlar amb la cap una mica l'encarregada
de posar ordre a mitja dotzena de cambrers,
que eren els encarregats de servir.
I a més a més, tot això és tot molt familiar.
Ja ho parlàvem amb el Lluís la setmana passada,
que és el patró del Tarragona Blau.
Dóna la casualitat que la cap de menjador, d'alguna manera,
la que fa de metre, és la seva senyora
i els cambrers venen a ser els seus fills i els cosins.
Vull dir que enreda tota la família...
Un negoci familiar.
Exacte.
Anem a sentir la Montse i les peripècies una miqueta
que duen a terme per poder servir correctament
aquestes 63 reaccions de menjar.
Qui ens l'encarregada?
Sopar.
No, el fa Lluís, el fa Lluís.
El sopar el fa Lluís?
Tot ho fa Lluís.
I a més a més, qui porta el vaixell?
El fa Lluís també.
Hi ha alguna cosa que no faci el Lluís aquí?
Dirigir aquí el menjador, que això ja voldria ser.
I és la teva feina?
Sí.
Com a dius?
Jo és Montse.
I fa molt de temps que esteu posats en això?
Fa quatre anys o cinc.
Costa molt, però jo li vinc a donar un cop de mà, només.
Els mèrits són d'ell.
I a qui impliqueu, aquí, amb tot això?
El impliquem a tota la família.
Amb olícols, els nebots, els fills, però també ho fan amb gràcia i amb il·lusió,
perquè, bueno, depèn de tots això, no?
Quants sou, ara, aquí, servint i ajudant?
Ara som... sis.
Sis.
Per servir, a quantes persones?
Unes...
Me sembla que som 63, avui.
63.
Menjant, sí.
Es cobreix.
Necessites més personal que en un restaurant que estigui a peu de terra, no?
Sí, el que passa que aquí pato molt ràpid i molt de pressa,
perquè ho hem d'enllestir aviat, no?
Perquè se suposa que ara, quan arribem als focs,
hem d'estar sopats.
Després menjarem els postres.
Quin ha sigut el menú d'avui?
Fideus arrossejats i romesco de sèpia amb fasols.
Què tenim de postre?
Coca de xocolata.
D'on?
D'espallaresos.
Ah, aquesta és la bona, eh?
És la bona.
Beurem una miqueta de cava i, bueno...
A veure, aquests suecs ens sorprenen, no?
De fet, és la primera vegada que disparen amb 19 anys, aquesta gent.
Bueno, tenim el nivell molt alt, aquí.
Sí, no? Sou assidus amb la cosa aquesta?
Home, nosaltres, sí.
Ens hi hem fet per nassos, però abans també ho érem.
Ens agrada, no?
Els focs artificials ens agrada.
I l'heu vist, sobretot des del vaixell, els últims anys?
Sí, els últims anys sempre els veiem des d'aquí.
Té un encant especial o només és un punt de vista diferent?
No, no té res a veure, és molt més bonic.
I et queda un record molt bonic.
Si tenim la sort que fa el moment i els focs són macos,
clar, depèn de qui el tiri, no?
Però sí, és molt bonic.
Tornant al tema de menjar, moltes vegades el tema líquids i ampolles
és una mica incompatible amb el moviment del vaixell, no?
És fatal.
És fatal.
Perquè ara mateix estem veient aquí la resta de la sepia amb fasols
i és belluga, eh?
És com un tsunami.
Monse, gràcies.
A tu.
Vas de cambrer, però quants anys tens tu?
Jo 13.
Quants?
13.
13?
I també ets de la família del Lluís.
Sí, sou, sou, sou, sou fillol.
Ets fillol.
I aquí estàs amb els cosins i amb els...
Sí, ja amb el germà.
M'han dit que sou 6 cambrers.
Eh?
6?
Sí.
Ja doneu la base amb tanta gent?
Sí.
I ara, quina feina et toca fer ara que han acabat de sopar el primer i el segon?
Ara, bueno, guardar les botelles i, bueno, una miqueta de tot.
Soltam, i tu has sigut cambrer a fora del vaixell?
Sí, al bar de mon pare.
Mon pare té un bar-restaurant.
Soltam, i quina és la diferència més gran que trobes entre fer de cambrer aquí i el bar del pare?
La, bueno, a la vegada que es mou.
A la vegada que es mou.
Sí.
Però és més divertit o no?
Bueno, depèn.
A vegades sí, a vegades no.
Ànimo, eh?
Que veig que encara tens una mica de feina.
Sí, bueno, a veure.
Però a l'hora dels focs sortiràs, no?
Sí.
Això sí.
Comta, eh?
Comta, no et mulli.
Adéu, pau, adéu.
Aquesta era la part de preparació de logística, d'organització que es necessita en una embarcació com el Tarragona Blau,
que és la que surt cada nit, amb 60 o més persones per veure els focs i, clar, per sopar.
Que, Déu-n'hi-do, ja hem pogut sentir que era un negoci, que era i és un negoci i una feina molt... una empresa molt familiar.
Ara, escolta'm, és important la part també de menjar, eh?
Però la part de logística i, a més, com dèiem, dels fogons i de la cuina, però tant o més important o bàsics, perquè, si no, tampoc no tindria massa sentit que hi hagués ningú cuinant i servint, és el tema de pilotatge de l'embarcació, eh?
Sí, perquè podries fer la fi de guapa, però quedar-te a terra, no?
O quedar-te a port.
O quedar-te a port, que no tindria molta gràcia.
Exacte. Llavors, vam anar a buscar el Lluís mentre estava al timó i mentre estàvem arribant ja al lloc on ens vam estacionar, d'alguna manera, i vam parar per poder veure els focs.
Per cert, on us estacioneu?
Al mig de l'aigua.
Al mig de l'aigua.
Hi havia molta aigua.
Però vèieu la punta del miracle, vèieu la platja...
Sí, sí, realment es veia amb una perspectiva força llunyana i es veien embarcacions de dimensions més reduïdes que estaven cap al davant i que estaven controlades per la Guàrdia Civil de Mar, eh?
Perquè, clar, suposo que era degut a les dimensions de l'embarcació.
Hi ha una part de seguretat que no permet apropar-se més al compte.
En aquest cas, com que el Tarragona Blau es tracta d'una embarcació de dimensions superiors a la majoria de les altres, doncs es va quedar en un segon terme, eh?
Però la visió va ser fantàstica i espectacular, si et sembla.
Anem a escoltar el Lluís, que ens explicava detalls de l'embarcació i del recorregut que estàvem duent a terme.
Bueno, estem amb el patró, amb el jefe de la màquina.
Lluís, ja vam parlar amb tu la setmana passada. Com està el panorama de la mar?
Home, mira, ja pots veure. Belluguem una miqueta, però, bueno, dintre del que cap ho passarem prou bé.
Dintre de la normalitat, no?
Sí. Al migdia hi havia molta més mar, ara n'hi ha menys, però, bueno, Déu-n'hi-do el que es nota.
Quanta estona t'has estat cuinant? Perquè ens han dit que ets tu l'encarregat de la cuina.
Bueno, home, aquí hi ha molta fenya que no es veu, com fer el fumet o la picada del romesco,
que això porta fenya, però, bueno, per això estem, no?
I llavors, pues, bueno, tallar la sèpia, pelar patates, quan fem patates,
doncs, bueno, Déu-n'hi-do, cinc o sis hores, entrepito.
Hem parlat amb la senyora i jo l'he insinuat a veure si ella aquí es posava els fogons
i m'ha dit que nenai, que és cosa teva.
Sí, sí, de moment ho fa jo i, mira, surt prou bé i mentrestant surti bé ho aniré fent jo.
Hem vist els fillols i els fills tots enredats aquí?
Sí, home, és una empresa una mica familiar i quan toca estirar, estirem tots el carro.
Com s'estan comportant els passatgers?
Home, ja ho veus que jo no puc veure massa, però per això hi ha el Jordi, mon fill, el fillol i la dona,
que, mira, et detens-los de la millor forma.
Molt bé, aquest vaixell, alta tecnologia, estem veient, eh?
Tens càmeres a tot arreu, tens tot controlat, fins i tot el motor?
Sí, home, sempre es diu això de tot controlat, però no hi ha res controlat.
Tot el que no passa en molts dies, en un minut passa.
Tenim càmeres aquí als motors que no les portàvem i això és la veritat que et donen bastanta seguretat.
Lluís, la pregunta del millón, que hi ha gent que no me l'ha contestat.
Tu saps qui dispara avui?
Sí, una empresa de Göteborg.
Molt bé, suec, sí, és dels pocs que m'ha contestat, eh?
Cuiner, patró i, a més a més, enterat del que anem a veure.
Home, mal aniria que no ho sapiguéssim, no?
Però, Lluís, te deixo aquí amb el timó i amb els teus mandos que això realment és més complicat que un cotxe,
que és el vehicle més complex que la majoria sabíem conduir, eh?
Home, és una miqueta complicat, més que res quan fa una miqueta mal temps,
mires que la gent estigui a gust, però per molt que vulguis fer, el temps és el que hi ha.
Escolta'm, i un com se pot treure el carnet de conduir barco? Com funciona això?
Hòstia, mira, jo me'l vaig treure a la universitat laboral, anant a la mar i estudiant per la nit.
I avui en dia el que hi ha és una escola nàutica pesquera a l'Ammella de Mar,
i allí, doncs, bueno, ja no és per la nit, sinó que és una carrera, com aquell que diu.
Ja s'ha professionalitzat la cosa, no?
Sí, sí.
Però ens estem allogant una miqueta ara, eh? Pararà la cosa?
Ara girarem i es moure'm una miqueta menys, perquè li donarem la pupa.
Quin és el tomet que hem donat ara?
Home, hem anat a voltar a la monoboia, perquè a la paret del moll no hi ha rompeoles,
i la veritat sigui dita, quan hi ha una miqueta de mar rebota allí i sembla una olla de cols la mar.
Ja us he dit, viure, no?
Sí, sí, hem bellugat una miqueta, i hem vist el que ha sobrat una miqueta a la sèpiga, es bellugava força.
Ja m'ho han dit, ja.
Però ens hem agafat a l'ampolla de vi.
Bueno, i què tal el vi? Veu, què?
Fantàstic.
Tot és de la terra.
Ja ho hem vist, blanc de blanc.
Molt bé, i coca d'espallaresos.
Ara reesperem, ho veiem amb la Montse ara, que de cut de xocolata, eh? Potent.
Bastant potent.
Lluís, gràcies, i que acabi d'anar bé el viatget.
A Valdros, per tot el que esteu fent. Gràcies.
El Lluís, el patró de l'embarcació, que en fi, feia de patró, de cuiner i una mica de tots.
I una mica de mare, també feia l'opció de mare o de pare de tots, eh?
Perquè estava pendent, ell estava pendent del timó, estava pendent de la gent que tenia al voltant el pis de dalt de l'embarcació,
perquè el Tarragona Blau té dos pisos,
i estava preocupat de, ai, aquella senyora que tenia la mà a la barana, no?
Jo, mentre estava dintre la cabina amb ell,
m'he dit, sí que hi havia un seient, però no m'hi vaig a seure, no?
I realment tenia dificultats.
La mà que tenia ocupada amb el micro la trobava a faltar per poder-me agafar en algun lloc, degut al moviment.
Escolta, i una pregunta, Joan, per acabar.
Què t'ha la sensació de veure els focs des del mar?
És diferent, és diferent.
Té el seu punt de bucòlic, és divertit,
perquè estàs en un lloc en moviment, al mig del mar, té el seu punt de romàntic, eh?
De totes maneres, per veure'ls en detall
i per apreciar directament els efectes,
potser la qualitat dels colors de la pirotècnia
i veure-ho amb més calma
i no estar pendent d'altres coses, com podria ser el moviment, en aquest cas,
o els marejos, els pobres que van patir-ho,
quasi que la platja continua sent l'alternativa més viable
per poder-los veure en detall, no?
De totes maneres, és una experiència que és totalment recomanable, eh?
Molt bé, doncs uns quants dels oients del matí de Tarragona Ràdio
ja ho van poder experimentar ahir a la nit in situ,
igual que el Joan López ja ho va fer dilluns a la nit.
Joan, ara te'n vas cap a la punta de la platja El Miracle.
Avui toquen alemanys.
Alemanys tocaven, tenim també la traductora preparada
perquè això de l'alemany no ho dominem gaire, s'ha de reconèixer.
Molt bé, doncs d'aquí una estona ens tornem a escoltar
a l'embalat des de la platja El Miracle.
Fins després, Joan.
Fins ara.
Fins ara.