Les 10 del matí i 11 minuts.
Ja estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com deia en fa moment, la primera convidada d'aquesta quarta hora del programa
és la diputada del Partit dels Socialistes a Catalunya,
el Parlament, Núria Segur.
Amb ella volem encetar tota una sèrie d'entrevistes
per comentar aspectes de l'actualitat política catalana
amb incidència a les nostres comarques.
Volem parlar bàsicament del projecte de pressupostos
del Govern de la Generalitat pel 2009
i volem fer balanç també dels principals temes
que afecten a la gestió del Govern, del Govern presidit per José Montilla
aquí al camp de Tarragona.
Així que saludem la diputada socialista per Tarragona, Núria Segur.
Senyora Segur, bon dia.
Bon dia.
Tenim el debat dels pressupostos ja en marxa.
La setmana passada es debatien les esmenes a la totalitat
que havien presentat els partits de l'oposició.
Es van rebutjar aquestes esmenes a la totalitat.
Ara arriba el debat més esmena per esmena, departament per departament.
Tot això culminarà a finals del mes de desembre.
Quina és la valoració general que fan els socialistes dels pressupostos
pel que fa a la demarcació de Tarragona?
Perquè vostè en roda de premsa fa uns ja es va reconèixer
que els pressupostos s'adaptaven en part a la situació de crisi
i de certa restricció econòmica que viu el país.
Sí, és cert.
No ens hem pas d'enganyar.
Són uns pressupostos que jo destacaria tres línies
per definir-los.
Primera banda, primera cosa, com deies tu.
uns pressupostos fetes en un context econòmic de crisi.
Per tant, això implica uns pressupostos de contenció.
Austeritat en la despesa, no?
I per tant, en aquest sentit, restricció pressupostària.
Per tant, analitzat departament per departament,
que és el que aquesta setmana i precisament avui
també s'està fent al Parlament de Catalunya,
hi ha departaments en què no pugen o pugen per sota de l'IPC.
No ens hem d'enganyar.
Per altra banda, el que sí que s'ha mantingut
serien les inversions.
Jo crec que aquí voldria fer un especial incís
i entraria ja en la segona línia
per la qual definir aquest pressupost,
que és destinats a incentivar l'economia.
Tenim un context de crisi,
però entenem nosaltres que els governs
el que poden fer a nivell pressupostari també
és mantenir el nivell d'inversions
i si cal incrementar-lo
per tal que actuïn aquestes inversions,
aquesta obra pública, bàsicament,
perquè quan parlem d'inversions
quasi tothom focalitzem la nostra atenció
i el nostre pensament en obra pública
ajudi, en aquest cas,
a incentivar l'economia en un moment de crisi.
I en tercer lloc també
són uns pressupostos destinats a reforçar la cohesió social.
Sabem tots que en un moment de crisi
les famílies, les persones, pateixen.
Tenim un índex d'atur que està pujant,
per tant, el pressupost del Departament de Treball
és un dels que més creix,
jo diria, m'atreviria a dir més creix,
en xifres relatives per damunt de la mitjana.
Indubtablement, educació i salut també creixen
perquè tenim uns compromisos
amb els treballadors del món de l'educació,
amb els professors i amb els professionals
del món de la salut,
que impliquen també un creixement econòmic
de capítol 1,
que seria destinat als sous dels professionals.
Parlant d'això últim que comentava,
educació i salut,
que són els dos departaments
que tenen els pressupostos més alts,
històricament, del govern de la Generalitat,
perillen amb inversions
pel que fa al Camp de Tarragona,
pel que fa a centres educatius
i equipaments en matèria de salut,
més o menys es compleixen
o es compliran les previsions
que s'havien d'establir abans.
La crisi econòmica farà que,
precisament,
algunes d'aquestes inversions
desapareguin o es retardin?
No, ja he dit que els pressupostos
fan un esforç de contenció
amb despesa corrent,
però no en inversions.
Jo crec que els compromisos en inversions
es mantenen,
pel que fa referència a l'educació.
En primer lloc,
l'increment de població fa,
per dir-ho en paraules col·loquials,
a vegades no donem l'abast
en construir nous centres educatius
i saben vostès,
però alguns s'han d'ubicar
de manera provisional
en aules prefabricades.
Per tant,
el nivell d'inversió en educació
s'ha de mantenir,
perquè no hi ha altra alternativa,
hem d'escolaritzar els nens
amb les millors condicions
i per tant les mantindrà.
Pel que fa referència
a les inversions en salut,
l'altre que em preguntava vostè.
En salut,
la metodologia de treball
i en tot cas del Departament de Salut
significa que tenim
diferents fonts de finançament
de les inversions en salut,
des de pressupostos propis del Departament,
alguns d'ells surten els pressupostos,
però també,
per sort,
tenim altres alternatives de finançament.
Un cas recent,
Vilaseca,
que és un acord
que s'ha arribat amb l'Ajuntament
i a través de la tecla també.
Per tant,
farem una inversió en salut,
que el Departament d'Educació
anirà pagant
en anualitats diferides
i en aquest cas
es construirà
el nou centre de salut
de Vilaseca.
Per tant,
en el Departament de Salut
la diversificació
de les fonts d'inversió
són més àmplies
i per tant ens permeten
d'aquesta manera
també mantenir
el nivell d'inversió previst.
El capítol encara de salut
i d'educació,
que segurament és també
el que interessa més
als ciutadans.
Per exemple,
estic pensant,
a Tarragona Ciutat
s'han de fer obres
ja previstes
o ja anunciades com a mínim
al Gran Centro Hospitalari
de Joan XXIII.
Això es mantindrà?
Hi ha capítol pressupostari
per Joan XXIII,
per exemple?
Tenim capítol pressupostari
per Joan XXIII
i que està
en diferents fases.
Triguem
en educació
i en salut,
tot i que ja crec
que hem escolzat
en educació
sobretot
molt als plaços
a nivell de construcció,
sobretot en educació.
Es tarden
entre un parell d'anys
des que es decideix
fer un centre
fins a
un centre
de baixa complexitat.
No parlo
de l'Hospital
de Joan XXIII
perquè això
és alta complexitat.
Una escola.
un ambulatori.
Es tarden uns dos anys
des que es decideix
fer-ho
fins a que es pot
posar la primera pedra
o acabar-ho,
depèn,
un consultori
potser en dos anys
ja podríem acabar.
Per tant,
tenim un procés
administratiu
molt lent
per a la ciutadania.
És la meitat
del que era abans
el 2003,
això també ho he de dir.
Per tant,
les inversions
en l'Hospital
Joan XXIII
i en salut
al Camp de Tarragona
es mantindran
i estan en diferents fases
des d'obtenció
de solar,
redacció de projecte,
licitació de les obres
o construcció.
I això és un temps
que pels ciutadans
i per mi fins i tot
és molt llarg,
però sí que he de dir
que l'hem escursat
quasi bé a la meitat.
Per tant,
es mantindran
i estan en diferents fases
els diferents projectes.
D'equipaments sanitaris
o d'educatius
per tancar aquest capítol
de preguntes.
Vol destacar
alguns
consideren
els socialistes
aquí a Tarragona
que val la pena
destacar
alguns dels projectes
que, en fi,
o estan en marxa
o estan en previsió
pels propers mesos?
Jo crec que valdria
la pena destacar
des d'aquí a Tarragona
la residència
per la salut
i també
socials.
Serveis socials.
Si permet també.
Des de la demarcació
de Tarragona
al cap de Salou
850.000 euros.
La residència
per la gent gran
de Tarragona
3 milions d'euros.
El servei d'urgències
de Joan XXIII
1 milió
com a 8 euros.
El que
inventava
David La Seca
1,1 milions d'euros
per dir alguns
de la demarcació.
En educació
jo crec que val la pena
parlar
que s'actua
a 3 I
els 3 I
de diferent manera.
Els 3 I
es faran obres
ja siguin
d'ampliació
o millora
o obres
de caràcter
més important.
A Torredembarra
també s'actua
el CEIP
de Torredembarra
i també
el CEIP
de Salou
1,1 milió
d'euros
per esmentar-ne
alguns.
Jo també
no voldria acabar
sense parlar
de veritat.
Jo crec que són
educació
i salut
però també
és important
i cada vegada més
el govern
ha posat
com a prioritari
el tema
d'habitatge.
Tenim
una inversió
de més
de 13 milions
d'euros
al camp
de Tarragona
en habitatge
des de les Bós
a Cambrils
a Bellmunt
del Priorat
que també està bé
que fem
actuacions
d'aquest tipus
a les comarques
de l'interior
o Solivella
o Ell de Molins
a Vallmoll
a Vandellós
a Valls
a Sant Oliva
repartits
al territori
crec que
la necessitat
d'habitatge
és una prioritat
tant pel govern
com també
pels ciutadans
i en aquest sentit
els pressupostos
també intenten
donar-hi resposta.
Encara un últim
capítol
del tema educatiu
perquè estava pensant
en una qüestió
que ha estat de debat
i continua sent
de debat
aquí a la ciutat
de Tarragona
perquè a més
el govern
el propi govern
a través del delegat
al camp de Tarragona
Jovi Sabater
ja ha reconegut
les dificultats financeres
que és el tema
de l'escola oficial
d'idiomes
en què hi ha converses
fins i tot
entre el govern
i l'Ajuntament
per buscar
una fórmula de finançament
una fórmula
que s'està parlant
des de fa temps
però que no s'acaba
de trobar
hi haurà diners
i d'on sortiran
aquests diners
per l'escola d'idiomes
el 2009?
Farem l'escola oficial
d'idiomes
parlat abans
quan parlava de salut
de la pluralitat
de les diferències
fons de finançament
aquí l'Ajuntament
de Tarragona
s'ha d'agrair molt
ha fet el gesto
de posar a disposició
si cal
col·laborar
amb el departament
d'educació
per la construcció
d'aquesta
o per l'arranjament
de l'edifici
de la chart 3
per ubicar-hi l'escola oficial d'idiomes
en aquest moment
s'estan estudiant
les fórmules jurídiques
per dur a terme
què vol dir?
posat un exemple
de Vilaseca
l'Ajuntament assumeix
i el departament
de Salut
en aquest cas
de manera plurianual
contribueix
al pagament total
de la inversió
jo crec que
les fórmules
que s'estan estudiant
l'Ajuntament de Tarragona
poden anar
d'alguna manera
per aquesta línia
però clar
indubtablement
això s'ha de lligar
jurídicament
i l'Ajuntament de Tarragona
segurament
voldrà els compromisos
del govern de la Generalitat
que allò que avança
li sigui retornat
l'exemple de l'escola oficial d'idiomes
és una de les obres
és un dels projectes
que ha de fer el govern
de la Generalitat
aquí a la ciutat de Tarragona
entrant en un segon capítol
en una segona part
de l'entrevista
ara ens trobem
a l'Equador
de la legislatura
fa dos anys
del govern
presidit
per José Montilla
del govern d'Entesa
a la Generalitat
els socialistes
tarragonins
la diputada Núria
segur
quina nota
si em permet
aquesta expressió
li posaria al govern
aquests dos primers anys
jo faig una valoració
altament positiva
primer lloc
perquè
em parlàvem ara fa poc
enllaçant en les últimes
paraules que dèiem
hi ha un nivell de col·laboració
entre l'administració
de la Generalitat
i les administracions locals
jo parlo més
potser de les que conec
més aquí del territori
com no hi havia hagut mai
havíem patit
fins i tot
desconfiances
entre les administracions
jo crec que ara
les administracions
sumen esforços
per contribuir
a solucionar
els problemes
dels ciutadans
i això
jo crec que a partir
d'aquesta base
a partir d'aquí
es poden començar
a treballar
i desencallar
projectes
que tenim
molts anys
encallat un d'ells
a l'Escola Oficial
d'Idiomes
en un context de crisi
si sumem esforços
entre tots
ho farem millor
i ho podrem fer
que la millor
un sol
doncs té més dificultats
per fer-ho
jo crec que a nivell
de balanç
una mica
del camp de Tarragona
darrerament
s'han anunciat
inversions importants
deixem dir dos al port
i per aventura
per entendre's
per tant
la crisi
a nosaltres
ens afecta
però jo crec
que ens afecta
en un territori
que han fet
una mica
si em permet
els deures
teníem un territori
en manca de planificació
estem acabant
hi ha en aquests anys
tots els instruments
de planificació
des del pla territorial
al paisatge
al pla director urbanístic
això ens permet
tenir una visió
de què volem
i cap on volem anar
com a segonària
metropolitana de Catalunya
que som
en primer lloc
després també
hem fet un esforç
en inversions
i també en creació
de centres de recerca
i d'investigació
i de desenvolupament
perquè en un context
on l'economia nostra
productiva
està canviant de model
ja no podem basar-los
en un model
de mà d'obra
barat
que això ho teníem
també aquí
al camp de Tarragona
ho hem de reconèixer
el govern
ha posat
els mitjans
per aquest cas
ajudar
a les empreses
a crear
productes
de valor afegit
per tant
d'adaptar-nos
a la nova economia
a la nova economia
en què
ens hem de
de moure
a nivell d'Europa
i a nivell del món
per tant
el camp de Tarragona
que avui
ha de recordar
és el territori
que té
menys inflexió
de Catalunya
i que continua
a ser
el motor
de Catalunya
crec que té
les condicions
de planificació
de centres
d'investigació
i de recepta
per continuar
mantenint
aquest motor
de Catalunya
que som
això per una banda
a nivell macro
a nivell més micro
crec que tots
podem veure
des dels esforços
que s'han fet
tornem als temes
que hem parlat abans
que són prioritaris
per nosaltres
en salut
en consultoris locals
per exemple
que és allò
que a vegades
les ciutats grans
no ho veiem
però les persones
que viuen
en pobles petits
tenir un consultori
en unes condicions
o en unes
és molt important
s'ha fet
un pla
d'inversions
en consultoris
que no acabem
i deixi'm
ja sé
que no és
Tarragona
però sempre
tendeixo
a escomprar
una mica
cap a casa
i posar
l'exemple
a la meva comarca
divendres
la consellera
inaugurarà
un consultori
al pla de Santa Maria
s'estan fent
començant les obres
ja
al consultori
de Bràfim
i s'està parlant
amb l'Ajuntament
de Nulles
ja per cedir
el terreny
que falten uns tràmits
pel següent consultori
això és com una màquina
si em permet l'expressió
a nivell de resoldre
aquestes infraestructures
en salut
en educació
el mateix
he reconegut
en educació
que degut a l'increment
de població
a vegades
no donem
suficientment
l'abast
per donar resposta
però crec que
hem avançat molt
en la
qualitat
dels mòduls
de les aules
prefabricades
la confortabilitat
que avui tenen
els alumnes
que estan
de manera temporal
és molt diferent
de la que teníem
per exemple
fa 5 o 6 anys
per tant
jo crec que
la valoració
a macro
és important
però també
a nivell més micro
amb allò
que afecta
directament
a les persones
també és
significatiu
estem en una situació
de crisi
que ja hem comentat
o que ja hem remarcat
al llarg de l'entrevista
i estem a més
en una situació
en què el govern
està negociant
el nou sistema
de finançament
un tema que per cert
no s'acaba
de desencallar
vostè que és diputat
del Parlament
i que per tant
més o menys
pot seguir
les qüestions
això preocupa
especialment
és a dir
una situació d'ofec
al govern
i per tant
algunes d'aquestes
vostès ha posat
una sèrie d'exemples
en matèria educativa
en matèria de salut
en matèria de serveis socials
poden entrar en perill
precisament
per la falta
d'acord de finançament?
El que jo li he explicat
no pot entrar en perill
ara jo estic convençuda
però poden entrar en perill
perdoni
altres projectes
que encara no estan tan avançats?
Ara anava això
ara jo estic convençuda
que aquests pressupostos
que ho aprovem
els haurem de modificar
quan tinguem
el nou sistema
de finançament
perquè el tindrem
això vol dir
que allò que l'he explicat
avui que està pressupostat
no perilla
es farà
nous projectes de futur
indubtablement
per fer-ho
i tirar-ho endavant
i mantenir Catalunya
a primera divisió
necessitem un nou model
de finançament
i per tant
necessitem
més recursos econòmics
i que ens obligaran
segurament
al llarg
de l'any que ve
a fer ajustes
pressupostaris
a nivell
de majors ingressos
i per tant
podem endegar
projectes
que avui jo no he dit
i que tenim en cartera
fruit del nou finançament
per exemple
un, la façana marítima
de Tarragona
que no he dit
i que aquest sí que
és necessari
per nosaltres
arribar a un acord
al govern de l'Estat
per tal que a través
de la disposició tercera
de l'Estatut
puguin arribar
els recursos econòmics
suficients
pel projecte ambiciós
per la ciutat
com és la nova façana marítima
a un nivell més polític
els socialistes
fan una valoració
també satisfactòria
de l'acord de govern
amb Iniciativa
i Esquerra Republicana
el govern d'entesa
nosaltres creiem
que el nostre país
necessitava
i continua necessitant
un govern d'esquerres
on la prioritat
siguin bàsicament
les polítiques socials
i les persones
més enllà
dels desencontres
puntuals
que hi pugui haver
jo estic convençuda
que n'hem après
per dir-ho d'alguna manera
i cada vegada més
el govern
és sòlid i estable
amb el president José Montilla
es veu clarament
més enllà
de les discrepàncies
que pugui tenir
perquè si no
que són lògiques
perquè si no
tots serien del mateix partit
són tres partits diferents
amb prioritats polítiques
diferents
i per tant
hi ha un esforç
constant
de consensuar
però crec que
el govern és estable
i la imatge
que donem a la ciutadania
és aquesta
amb un president
que sap molt bé
el que vol
el que diu
i cap on va
en l'equador
de la legislatura
com ens trobem
la segona part
el que queda per davant
dos anys
de fet ja hem traçat
algunes línies
tenint en compte
això el que dèiem
la crisi econòmica
la negociació
del finançament
que encara s'ha de tancar
com preveuen
els socialistes
tarragonits
els socialistes catalans
aquesta segona part
de la legislatura
preveiem un escenari
si parlem de pressupostos
i de diners
un escenari
pressupostari millor
amb un acord
de finançament tancat
amb els traspassos
que fa referència
a l'Estatut
en marxa
estem parlant
primer de rodalies
de Tarragona
i de Barcelona
perdó
jo crec que els de Tarragona
els haurem de deixar
per la propera legislatura
però també està contemplada
el traspàs
de rodalies
veurem també
la integració tarifària
plenament
en funcionament
que jo crec que serà
un gran què
i més quan els propers anys
hi podem incorporar
també ferrocarrils
que seria ja
tancar el cercle
que això potser
no veurem
aquest mandat
ho veurem
el mandat
el mandat
prové
i veurem també
com aquest desplegament
dels Mossos
que hem iniciat avui
és totalment efectiu
i veurem també
com les comissaries
estan acabades
i també hi ha
una inversió important
en part de bombers
amb seguretat
i emergència
no n'hem parlat molt
però
també
és per prioritat
del govern
garantir la seguretat
dels nostres conciutadans
per això
el desplegament
dels Mossos
que després
permeti-m'ho vostè
de 25 anys
si no recordo malament
perquè la llei
de Mossos
de Polícia de Catalunya
data de primers dels 80
per tant
de més de 25 anys
i el primer desplegament
es va fer
a principis dels 90
més de 15 anys després
tenim els Mossos
desplegats
a tot Catalunya
i vostès ho poden veure
que es veuen pel carrer
cada dia
i això
crec que s'ha notat
la diferència
però no solament
en què els vegem
sinó en què són efectius
els Mossos són aquí
però permetin
encara falta
per fer alguna comissaria
per exemple
la comissaria central
de Tarragona
aniran
els pressupostos
van els pressupostos
el 2009
la construcció
d'aquesta comissaria
les comissaries
no hi anaven
ni
les que vostè ha vist
fetes
ni les que farem
no anaven els pressupostos
perquè la forma de finançament
no és a través
de la via
del pressupost d'inversions
sinó que és a través
d'algunes
de l'Institut Català
de Finances
o de GISA
per tant
ni les que estan fetes
ni les que farem
surten a nivell pressupostari
com la presó de Tarragona
tampoc surt
15 milions d'euros
tampoc surt
els pressupostos d'inversions
perquè la fórmula
de finançament
no computa
en aquests pressupostos
però també la farem
és la que anava a dir
que no surtin
no vol dir que no la facin
al revés
15 milions d'euros
s'ha de fer
s'ha de començar la presó
l'any que ve
i s'ha de començar
la comissaria l'any que ve
també
la comissaria central
quan tinguem a aclarir
tot el que vostè sap millor que jo
i també
la nova ciutat judicial
aclarir vol dir els terrenys
i també la nova ciutat judicial
també començarem
abans s'ha citat
la integració tarifària
aquesta és una de les novetats
que a nivell territorial
segurament més interessants
s'han produït
en les últimes setmanes
ara fa un mes i mig
d'aquesta integració tarifària
que permet utilitzar
als usuaris
un bitllet únic
per traslladar-se
per diferents línies
d'autobusos
de les nostres comarques
fet això
fet aquest primer pas
quins són els propers passos
per
en fi
millorar tot el tema
de la mobilitat
i del transport
en aquestes comarques
i vostè que a més és regidora de Valls
i segurament per això
també deu tenir
una sensibilitat especial
pel que fa al moviment
entre Tarragona
Valls
Reus
Cambril
Salou
en fi
totes les ciutats del territori
exacte
quins són els propers passos
miri
això us fa
aquest acord
aquesta actuació
es fa en el marc
de l'autoritat metropolitana
del transport
on hi participa també
l'Ajuntament de Valls
amb el de Tarragona
i de Reus
i Salou
que ve representant també
a Cambrils i Vilaseca
han fet el primer pas
o sigui
el que han fet
és la primera corona
per entendre's
la zona de la costa
ens queda
la segona corona
i la tercera corona
o sigui
que ens queda encara
estendre això
a nivell de tot
el camp de Tarragona
per una banda
ens queda també
com deia
un horitzó més a mig termini
la integració
amb Ferrocarrils
que seria ja
el que de veritat
podríem copsar
plenament
la seva efectivitat
ens queda també
l'emissió
de nous tipus
de bónus
i de bitllets
que això serà
el voltant de Setmana Santa
per tant
tenim tot un any que ve
de feina
que no l'acabarem
amb l'any que ve
perquè no arribarem
a l'extensió
de la integració
tarifària
i a tota la demarcació
això pel que fa
la referència
segurament
ja parlem
de l'any 2010
segon lloc
després també
la millora
de les línies
i dels serveis
s'han fet esforços
també des de l'ATM
a millorar serveis
de fet
ara s'està estudiant
millorar Tarragona-Reus
com saben vostès
també perquè
pugui haver
una parada
a la Universitat de Reus
no solament
durant el període escolar
sinó també
durant tot l'any
a l'estiu
s'està implantant
també un bus
llençadera
ja que parlava
vostè de Valls
entre Tarragona i Valls
s'han fet esforços
de connexió
a nivell d'autobusos
també
amb l'anava estació
del Camp de Tarragona
el qual he d'esmentar
satisfactòriament
la implantació
de la BAN
des del 23 d'abril
d'aquest any
perquè significa
un cost
molt més baix
per desplaçar-nos
de manera ràpida
a Barcelona
per tant jo crec
que hem avançat
ara ens queda
he de reconèixer
molt camí per fer
sobretot en transport públic
perquè mentrestant
no sigui competitiu
respecte al transport privat
i avui encara no ho és
en alguns casos
ho pot ser
amb diners
però encara no ho és
amb temps
i hem d'intentar treballar
amb les dues línies
fins que això no ho fem
no reduirem
l'utilització del cotxe privat
que és el que hem d'intentar
entre altres coses
perquè vostè
intenta entrar a Tarragona
segons a quines determinades hores
i no semblen Barcelona
però si no posem mesures
podem arribar
a tenir problemes
de congestió importants
A mig termina
aquest és un tema clau
el de la mobilitat
i el transport públic
justament per crear
per vertebrar
el que és
la segona àrea metropolitana
del país
exacte
vostè ho ha dit
cada vegada més
una àrea metropolitana
es defineix
perquè la gent
treballa a un lloc
va a comprar un altre
va al cinema
a un altre
i va a passejar un altre
i això
nosaltres ho fem
la línia de la costa
i arribant fins a Valls
tenim molta gent d'aquí
que ara comencem
a dinar
a dinar a Valls
a menjar calçotades
ara comencem
per tant
cada vegada més
això és més important
en la mesura en què
aquest increment de mobilitat
que significa ser de veritat
una àrea metropolitana
no hi puguem posar un transport públic
que funcioni
doncs tindrem problemes
de compatibilitat
també de producció
i també les persones
en aquest sentit
se'ls hi duplicaran el temps
jo crec que en aquesta línia
l'estudi que s'està fent
del trencant
que el tindrem l'any que ve
que entrem
que es permetrà millorar
les connexions
de la costa
del trencant
com sap vostès
connexions fins a
de les municipis
de la costa i Reus
significarà
un gran abans
i després també
ja en més a mig termini
la proposta
de fer un sistema
de rodalies
del camp de Tarragona
que en aquest cas
sí que arribaria
a estar a Valls
de tancar l'anella
i connectar
tota la zona de la costa
fins a Valls
amb ferrocarril
però més a nivell de rodalies
perquè el trencant
no arribarà a Valls
són coses diferents
en fi
així acabem
aquest repàs
de l'actualitat política
que avui hem fet
amb la diputada
del PSC
per Tarragona
al Parlament de Catalunya
Núria Segur
senyora Segur
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
moltes gràcies
a vosaltres
i a disposar
adeu-siau
bon dia
bon dia