Senyor Salles, bon dia.
Molt bon dia.
I amb un alpinista de la nostra ciutat
que no necessita de gaires presentacions,
com és l'Òscar Cadillac.
Òscar també, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Doncs expliquem-nos primer, que res,
com neix la idea de fer una exposició d'aquestes característiques
i que, per cert, podrem veure durant les properes setmanes
fins al 2 de març al pati del Palau de la Diputació de Tarraona.
Com neix això, senyor Salles?
Doncs neix d'una aposta personal i també d'Òscar Cadillac
de com a aniversari o bé de compliment
d'exposar la presentació del Club Alpicadós,
un club que, en prou fenyes, fa un parell de mesos
que ha començat a funcionar.
Una idea, a més, que neix de tot l'entorn d'Òscar Cadillac,
d'Imanial Leístas, de companys, neix aquest club
i, aleshores, per presentar-ho amb Societat de Tarragona
amb aquesta empenta que té l'Òscar,
doncs fem un cicle monogràfic de conferències,
ho proposem a la Diputació, la Diputació ens empara,
ens diu aquí teniu les portes obertes,
és també aprofitar que el Palau de la Diputació
sigui un llançament, un Portes Obertes,
no un edifici emblemàtic com és la rehabilitació del Palau,
sinó que s'obrin les portes i és un missatge al poble
de dir entrem, parlem de muntanya i aquí estem.
I aquesta és l'aposta que crec que ha sigut un èxit.
I a l'exposició, Òscar, què hi podem veure?
Bé, aquí hi ha els plafons de les 14 muntanyes de 8.000 metres,
que això, gentilment, ho ha preparat acuradament
el Servei General d'Informació de Muntanya,
que és un centre de recollida de bases de dades alpinístiques
i malallístiques, en aquest cas,
i tot això està exposat i està acompanyat
de, diguéssim, també de peces històriques
de les que han sigut aquestes trajectòries
d'aquests 20 o 30 anys que porta l'immelagisme català,
que no oblidem que va començar de la mà del primer 8.000 verge,
de la mà de Josep Manuel Anglada, l'any 1974,
i el darrer 8.000 que es va fer, doncs, curioso,
o casualment, el vaig fer jo el 2001, que va ser el Loche.
Aleshores, hi ha una mica un recull de tota aquesta trajectòria.
La conferència d'ahir anava basada, doncs,
en tots aquests anys, els primers catalans
que van petjar els 8.000,
i també les primeres noies que ho van aconseguir,
que n'eren 5 o 6, tot plegat,
i encara tenen oportunitat de seguir pujant les noies
i ser les primeres catalanes de fer els 8.000,
i llavors, doncs, acompanyat també d'una exposició fotogràfica
de collita pròpia, amb un dels vessants de la Diputació.
Llavors, el Marc és incomparable,
perquè està en el pati del Palau,
dona, doncs, un gran suport institucional
i ens obre les portes, com dèiem molt bé,
al president de cara a futurs cicles de conferències,
que és el que pretenem,
que després qualsevol ciutadà de Tarragona
pugui explicar, doncs, el seu viatge,
la seva travessa o la seva aventura
sempre relacionada amb el món del que vulgui,
dels animals, de la muntanya,
de la seva didàctica, no?
Ara parlarem de les activitats i de les conferències
i del contingut, ahir va haver-hi la primera,
però n'hi ha unes quantes encara en aquest cicle,
però primer, per la gent que ens estigui escoltant,
ciutadans que segurament tenen poca relació,
com a mínim, amb l'alta muntanya,
expliquem, Òscar, de manera planera,
estem parlant de 14 muntanyes,
les més altes del món,
estem parlant de la serralada de l'Himèlaia,
totes tenen més de 8.000 metres,
són les 14 úniques muntanyes
que tenen més de 8.000 metres?
On hi ha més?
Ho dic pel gran públic, per situar-nos.
Llavors, sempre es pot arrissar una miqueta el risc,
diguéssim que cada muntanya d'aquestes,
algunes tenen dos o tres puntes,
i llavors n'hi ha alguna d'aquestes que apuntes,
que ha estat també petjada pels alpinistes catalans,
i llavors fem un resum d'aquestes primeres ascensions,
i més si han sigut primeres mundials,
com el cas de la primera de l'Anglava,
que no hi havia pujat mai ningú,
aleshores una primera mundial.
Llavors també es fa un reflex de la primera internacional,
quan va ser,
perquè internacionalment van començar en l'any 50,
en l'Anapurna també, casualment,
o curiosament,
i van acabar en el 63,
que va ser el darrer 8.000 que es va pujar,
que va ser el Sishapang, a dins del Tíbet, no?
I esclar, n'hi ha d'aquestes muntanyes
que no és un sol vèrtic,
sinó que a vegades en tenen dos o tres puntes.
Doncs també parlem d'aquestes dos o tres puntes.
I en els 14 casos tenim alpinistes catalans
que en un moment o altre hi han pujat.
Exacte.
Això ens situa en la primera línia del món,
a nivell d'alpinisme, en fi, d'alta muntanya?
Això ens situa en un llistó molt elevat,
sempre ho ha estat,
el que passa que a vegades ho venim comentant, no?
El suport, ha tingut molt de suport,
ha tingut una dècada d'aurada,
l'alpinisme català,
que jo penso que se situa entre els anys 80 i els 90 i pico,
i escatx,
però a partir de llavors,
jo crec que ha mancat una miqueta,
hi ha hagut com una manca d'imaginació,
d'iniciativa, de suport,
també jo crec que hi ha tingut molt a veure
la influència de com ha estat la situació del país,
en cada moment,
tot i que l'afició hi és,
però ha mancat potser aquest recolzament multitudinari,
com poden tenir altres comunitats,
com podem parlar, per exemple, del País Basc,
que hi ha una entrega absoluta,
quan hi ha un projecte de muntanya,
i tal és la proporció,
que per almenys els últims 8.000 que van anar fent els catalans,
gairebé tots han sigut amb expedicions mixtes,
expedició basco-catalana,
expedició, hem fet un acord,
i anem amb uns navarresos,
vull dir,
perquè a vegades no s'ha aconseguit aquest suport,
que jo penso que a Catalunya
es podria treballar una mica més.
Faltaria suport d'institucions públiques
i de patrocinis privats?
També,
m'estic referent de les dues vessants.
De les dues vessants.
És que una cosa porta a l'altra, també.
Perquè l'afició no s'ha perdut.
L'afició no s'ha perdut,
però diguéssim que
el tarannà del país
ha anat canviant,
i ara si es parla de crisi,
es parla de la construcció,
es parla de l'inflació,
es parla d'això,
doncs cada vegada
els termes que podríem dir
més lúdics i això
queden com a més arragonats
i cada vegada és més difícil.
Cada vegada és més difícil.
La gent que vol fer alguna cosa
es pensa,
no, aquest és que t'ho sempre solucionat.
No és així.
Sempre necessitem lluitar molt
i sempre,
bueno, sí,
ens coneixen més,
però és que no és fàcil.
Però hi hauria una certa crisi esportiva
de l'alpinisme?
O sigui, comparem segurament
amb la dècada dels 80 i 90,
segurament.
Hi ha una mica de manca
d'imaginació.
Jo crec que això sí que ho veig
perquè, clar,
repetir coses
en un món
que avui en dia
tot ha avançat,
la comunicació ha avançat moltíssim,
doncs, clar,
és un abisme
d'ara fa 23 anys
quan vaig pujar a l'Everest
que anàvem amb morse
des del camp base
i tit, tit, tit, tit, tit
per enviar un telegrama
i notificar
que hem fet el cim
i ara
puc enviar una fotografia
si vols
al mateix moment
que estic arribant al cim
i comunicar
amb els oients
de Tarragona Ràdio, no?
Ara estava pensant
és que el gran públic
segur que ens està escoltant
del que recorda
d'aquests últims 20 o 30 anys
encara és l'ascens
de l'Òscar Arcadia Calabrès.
Doncs sí, ahir vam...
Això seria una bona cosa
però també
segurament té una part negativa, no?
Potser vol dir que
en anys posteriors
no s'han fet
coses que han arribat
tant al gran públic.
Bé, és que són irrepetibles
perquè ahir
precisament es basava
sobre aquesta història.
Precisament ahir
doncs es revivien
aquells moments
de l'arribada al cim
amb la gravació
que hi ha
doncs d'aquells moments
és que no es pot repetir
és que no serà mai igual
ja han passat 23 anys
i bueno
no es pot repetir això.
Es poden fer coses diferents
però
s'ha de tenir imaginació
s'ha d'estar dins
de la matèria també.
Imaginació
què vol dir doncs?
Buscar nous reptes
Exacte.
I quins són els reptes
que creu Òscar Cadillac
que no sé si a nivell personal
ho aconsellaria
a l'alpinisme català
de fer en els propers mesos o anys?
Nou reptes
són coses inèdites
coses que no s'hagin fet mai
maneres més
per dir d'alguna manera
més nobles
més pures
per exemple
nou grans repeticions
que són aglomeracions
de gent
amb rutes
que s'ha fet
15, 20, 100 vegades
300 vegades
500 vegades
sinó buscar
reptes diferents
que siguin inèdits
jo crec que
afortunadament
ja
els mitjans de comunicació
el periodisme d'aquí
de casa nostra
ja saben diferenciar
el que és una sensació
amb oxigen artificial
i que és una sensació
doncs
amb performance
amb una història
més
més de voluntat
de sacrifici
d'esforç
sense mitjans artificials
llavors
tot això
ajuda
a crear
noves expectatives
que vosaltres
recolzeu
habitualment
doncs per ajudar
segurament aquest moment
d'una certa crisi
una certa davallada
s'ocuparem sobretot
amb el que passava ara
fa 20 o 30 anys
home
aquesta exposició
senyor Sales
i tot aquest cicle
de conferències
pot ajudar
a recuperar
aquest ambient
com a mínim
aquí a Tarragona
i a les nostres comarques
és una iniciativa
especialment
encomiable
en aquest sentit
jo diria que sí
l'aposta
era
en part
arriesgada
perquè
el poder de comunicatòria
mai saps
fins on t'arriba
però jo crec que
Tarragona
la resposta
els companys
aficionats
a la muntanya
hi ha gent
molt apassionada
a la muntanya
gent
normal
anònima
que surt
molts centres
excursionistes
l'associacionisme
a Catalunya
i arreu
de les comarques
tarragonines
és important
i ahir
es va demostrar
es va demostrar
inclús
amb multitud
d'innumerables
trucades
de dir
no he pogut entrar
a la Diputació
no he pogut vindre
ha sigut fantàstic
vull dir
això reconforta
vull dir
que jo crec
que estem en bona línia
el que passa
és el que deia l'Òscar
vull dir
en el front del club
doncs
que jo m'estreno
tenim noves idees
nous reptes
i el nou repte és
posar el perfil
als nostres dies
i què vol dir això
doncs actualitzar
tindre imaginació
com ell diu
amb les escalades
i amb les expedicions
fer coses noves
doncs igual
no fer coses noves
però què demana
el jove
el jove demana
rocòdrams
doncs estem darrere
de l'Ajuntament
jo crec que ens ajudarà
institucions
per fer un rocòdram
la gent vol
trialó
dialó
curses
doncs tot això
ho tenim
hem de buscar responsables
els trobarem
gent que no demani
res a canvi
i que ofereixi
un esplai
fer base
completament laica
vull dir
fer base bona
que són els
Òscar Cadillac
doncs va començar
de petit
amb uns
els escoltes
jo també
i aquesta base
aquestes influencades
això és important
jo crec que
està en línia
i ho podem aconseguir
ara comentava
pausar
aquesta iniciativa
de demanar a l'Ajuntament
un rocòdram
un espai
per la canalla
bàsicament
o per la gent
per tots els nivells
Òscar Cadillac
dirà tècnicament com és
per un rocòdram
és aprendre a escalar
l'escalada esportiva
una sèrie de preses
i pot començar
des d'un col·legi
que a més Òscar
com a monitor
titulat
col·labora
amb l'Ajuntament
donant classes
doncs pot començar
des d'una ensenyança
bàsica
en un moment
d'elit
doncs alt
per superar-se
quines característiques
Òscar tindria
Bàsicament estem
amb la recerca
estem treballant
el tema
d'un habitacle
d'un local
en el qual
puguem
agrupar
totes aquestes inquietuds
que estem parlant
que ens n'anem
acostant cada vegada
els 200 socis
i vull dir que
les inquietuds
que recollim
de l'associat
són aquestes
activitats
a l'aire lliure
sortides
excursions
marxes
raig
orientació
rocòdram
característiques
doncs
un local
intern
o extern
que pugui
practicar
tothom
que li agrada
per exemple
l'escalada
tant a l'àrea lliure
com a l'interior
que és a l'indorn
i això és factible
totes les ciutats
les capitals
gairebé ho tenen
Terraona hauria de ser
jo penso que
inclús ja li trobaríem
el nom
i el batejar
el possible
vull dir
tothom ens ofereix
que ho tinguem
el que passa
que també necessitem
aquest suport institucional
que ho vegin
amb bons ulls
jo crec que la perspectiva
és bona
que ho estan veient
i de vegades
els canvis
també són benvinguts
a nivell
doncs
de dir
va doncs
anem amb sintonia
i es tracta
d'anar amb sintonia
doncs
amb un club
amb una associació
que és el que estem formant
el club es va crear
fa dos anys
i en Pau Lluís
és president
des de fa
uns mesos
vull dir
i l'espai
el tindríeu?
o no ho voleu dir?
no?
si no voleu dir
no ho diguin
eh?
no no
l'espai
doncs
el tenim
però és virtual
i llavors
a veure
nosaltres
pressionem
ens hem promès
i jo diria
que tindrem ajuts
per almenys
la promesa
jo crec que
realment
si tenim èxics
com els d'ahir
i les conferències
i veiem
que Tarragona
pot ser
que tenim
un personatge
com és
Òscar Cadillac
que pot omplir
una diputació
jo crec que
podem tindre
aquest suport
que busquem
molt bé
doncs vinc
tornem a les conferències
com dèiem
a l'exposició
s'inaugurava ahir
acompanyada d'una conferència
que recordava
les primeres ascensions
catalanes
dels anys 70
com comentava ara
l'Òscar Cadillac
però encara en tenim
més conferències
no Pau?
sí
precisament
els farem cada dijous
els tres propers dijous
vinents
el dia 14 de febrer
sempre és a les 19.30
al Palau de la Diputació
i la propera
el dia 14
serà sobre l'Everets
el cinc més alt del món
per l'Aresta Nord
del Tíbet
i per la vessant
del sud del Nepal
això
explicada per l'Òscar
vull dir que
és una vivència
que crec que
no s'hem de deixar perdre
la següent
és el dia 21 de febrer
és un homenatge
a Inigo de Pineda
el company
que va vindre amb nosaltres
perquè jo
també vaig participar
al trekking
del Camp Base
amb el Katja en Xunga
aquesta
expedició passada
jo faig
també una introducció
del trekking
però vist des del punt de vista
que una persona normal
com jo
aficionada a la muntanya
preparant-se degudament
pot fer un trekking
amb les imatges
crec que
m'agrada molt la fotografia
i crec que ho he aconseguit
amb una plasticitat
que val la pena
treure al cap
de veure
com una persona
que turista
des del punt de vista
d'un turista
d'una persona
que li agrada la natura
doncs les flors
el poble
les dones
els nens
la natura
i després
la part del trekking
d'observar les muntanyes
crec que val la pena
veure-ho
des d'aquest punt de vista
i després
el nostre company
Pachi Gonyi
vindrà expressament
només ho ha fet
a la seva terra
serà una primícia
nacional
del Katjen
del tercer cim
més alt del món
de 8.586 metres
al Nepal
que és l'última expedició
que vam fer
amb Òscar Cadillac
com a cap d'expedició
i és on vam perdre
l'Iñigo
i per això
serà un sentit
homenatge
i crec que val la pena
també fer costat
i per fi
el dia 28 de febrer
tancarem el cicle
amb un homenatge
merescut
a Manel de la Mata
amb la projecció
que no s'ha estrenat mai
a Tarragona
del cim
l'altra cara
del K2
el segon cim
més alt de la terra
que té
molts premis
que té el piolet d'or
que val la pena
treure el cap
i dir
gràcies
per haver portat
aquesta pel·lícula
i aquest cim
a Tarragona
Aquestes tres conferències
amb homenatges
i pel·lícules incloses
com dèiem
es faran
durant tres dijous consecutius
no aquest sinó
a partir del 14
14.21.28
a dos quarts
avui del vespre
al Palau de la Diputació
l'entrada és gratuït
l'accés és lliure
a tothom
que hi vulgui
que hi vulgui
Anna
estàvem parlant
de les conferències
a l'exposició
en un moment
com comentàvem
d'una certa crisi
el Club Amés suposo
la seva recent creació
i la seva força
les seves ganes
de fer coses
també pot ajudar
a un altre cop
remoure
aquest moviment
en favor
de l'alpinisme
aquí com a mínim
a Tarragona
i a les nostres comarques
jo diria que sí
aquesta és la nostra meta
i a més
la resposta d'ahir
ho constata
jo diria que ja
inclús venint
aquí a Tarragona Ràdio
ens ha parat molta gent
ens ha felicitat
són gent
del nostre entorn
però vull dir
i amb la vostra ajuda
jo crec que
estem en un punt de mira
que
és un llançament
a veure
la muntanya no s'ha de llançar
la gent surt d'excursió
però jo diria
que a Tarragona
es mereix
tindre un club
volem col·laborar
amb els altres clubs
jo sóc també
i l'Òscar Cadillac
dels centres
de Tarragona
també he estat
a la Junta
els recolzem
vull dir
valdria la pena
ajuntar-nos tots
i dir
tirem en van
aquest projecte
i fem una cosa
amb il·lusió
per la muntanya
i per tota la gent
que estima
la natura
Òscar
podem estar a punt
de viure
doncs
com a mínim
això és el que voleu
un cert intent
de revir falla
a partir d'això
del club
de l'exposició
de les conferències
de posar-li més imaginació
com comentaves
sí
jo crec que
no sé
mirat de la perspectiva
de futur
el llegat
o lloc
que estic a la ciutat
vull dir
què puc aportar
jo puc aportar
tot el meu coneixement
i disfrutar
pel menys
de la gent
del meu entorn
sí que a vegades
aquí paquem una miqueta
o gairebé tots
perquè tots
acostumem a ser
com aquest ja el tenim
aquí a casa
doncs ja no hi donem
importància
doncs
jo sí
el que puc aportar
se'm pot treure
un profit
en definitiva
és perquè ho disfrutin
les generacions
vinents
i aleshores
tot això
pot promoure
que hi hagi un bon ambient
si
les institucions
que ja ho fan
ens escolten
i ens van fent
el seguiment
tot és prou difícil
complicat
però
bueno
anem avançant
a poc a poc
i crec que
el futur
va
ajudar
a crear
amb la imaginació
a buscar nous reptes
acabem
l'exposició
fa referència
a 14 cims
de la serralada
de l'Himàlaia
el gran públic només coneix
l'Everest
un secret
et pregunto
per un secret
quin és el 5 més difícil
i el més bonic
segons la teva opinió
Òscar
d'aquests 14
això és una qüestió d'opinió personal
és el K2
el K2
tant el més difícil
com el més bonic
o precisament
és més bonic
perquè és el més difícil
i s'embarreixen moltes coses
el més bonic
que jo vaig viure
és el primer
que vaig pujar
que és el Nanga Parbat
i que va ser
el primer 8.000
per Tarragona
l'any 1984
amb el ballant Jordi Magrinià
que ahir no va poder estar
que estava malalt
però
per mi
va ser una experiència
imborrable
clar
jo no puc dir
que l'Everest
també va ser
la màxima
alçada aconseguida
i que això
també és
inesborrable
però si posem
en nivells
de dificultats
tornem a parlar
del K2
el K2
que és el nom
del club alpí
de Tarragona
que precisament
el Pau Salas
que suposo que
precisament
va per aquí
perquè pel Pau Salas
també deu tenir
una connotació especial
i tant
reconec
que és el cim
és una mola
és una muntanya
meravellosa
en aquest trekking
que vaig fer
no el vaig poder veure
però ahir
precisament parlant
amb la Oda
amb la filla
de l'Òscar
que va anar
al trekking
que quan ell
estava al camp
intentant
fer el K2
a l'expedició
em deia
que era meravellós
perquè jo li deia
el trekking
que vaig fer jo
ara aquí
al Nepal
veient a la Verets
veient
vam veure
6-8 mils
doncs
és impressionant
però
diu
sí
molt bé
ella no l'ha fet
però em comentava
és que és meravellós
quan arribes
que vas pel avall
que no veus
el K2
i de cop i volta
descobreixes
la mola impressionant
diu
és que
és que et quedes allí
emocionada
i això m'ho deia
una noia jove
una noia que
al ser la filla
de l'Òscar
ja estava sensibilitzada
en la muntanya
però quasi
s'emocionava
o sigui que
estic amb ell
el K2
i l'Everest
pel gran públic
que no pot ser
d'una altra manera
perquè per això
és el cim més alt
del món
i el més conegut
com dèiem
pels ciutadans
protagonistes
dos dels protagonistes
dos dels cims
protagonistes
d'aquesta exposició
que podeu veure
fins al 2 de març
al Palau
de la Diputació
de Tarragona
i recordem
ho anirem ja recordant
en les diferents
agendes
de Tarragona Ràdio
les activitats
el cicle de conferències
un cicle paral·lel
de conferències monogràfiques
de muntanya
que s'aniran fent
durant les properes setmanes
també al mateix escenari
de la Diputació
de Tarragona
Òscar Cadiac
i Pau Sales
felicitats per l'iniciativa
que vagi molt bé
i també
que sigui tot un èxit
l'exposició
a les conferències
i les activitats
que aneu fent des del club
gràcies i fins la propera
bon dia