Ara ens situarem més aviat en el present i ens agradaria mirar cap al futur
i per això els convidats que saludem tot seguit són l'alcalde de Tarragona,
senyor Josep Félix Ballesteres, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut, ens acompanya l'atinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell.
Senyora Rossell, bon dia.
Bon dia.
Quina fresqueta que tenim.
Això de bon dia és un dia.
Un dia perquè és agradable, estem aquí recordant vells temps i vostès també,
perquè tenen antecedents familiars que van formar part de la plantilla de tabacalera, em penso.
Sí, jo, ma mare, que va estar pocs anys, em sembla que va estar dos anys i escatx,
i la meva tia, que es va jubilar als 52 anys ara fa 3 o 4 anys.
Ah, és a dir, les últimes treballadores.
Recents, recents, sí.
Jo hi tinc, si per ens alluny, una cosina del meu home, també va estar treballant aquí,
després unes amigues de la meva mare també, i jo recordo ara aquí en aquest pati que estem,
aquí on estem situats, normalment hi havia l'escenari on tocava l'orquestra per Santa Rosa,
i es feia...
I avall, sí, sí, es menjava coca, jo també venia.
Es menjava una coca boníssima i un cava semisec.
El que es portava en aquella època.
Sí, jo era petit i no m'ho feia a tastar.
Com a molt feia la coca-cola, o el Blandinieres.
El Blandinieres, o la Mirinda, que també és de l'època, no?
La gaciosa Blandinieres era el que ens donaven a la canalla quan veníem aquí a la festa.
Ara era divertit, perquè a mi havia tota la gent del grup Empresa Tabaquera,
que suposo que estic...
Ara, ara, després vindran de seguida, sí, sí.
I muntaven unes festes realment importants.
Unes festes molt maques, eh?
I feien també el Dia de Reis.
Sí, el que passa és que això, per exemple, a mi no em tocava.
A mi només em va tocar un any, només em va tocar.
No sé per què, només van venir un any,
però realment és d'aquelles festes també boniques i màgiques,
com totes les Nils de Reis pels nens, no?
És un espai increïble, és un espai que té un futur complex.
No, té un futur que no és en un any, que estarà fet i que ho volem,
però té un futur explàndid, suposo que en parlarem.
Complex en quant a tot el tràmit, eh?
Que no sé si és molt complicat, perquè estem parlant de moltes administracions...
El complicat l'hem acabat ara.
Sí?
Sí, i creguim que ha estat molt complicat,
perquè hem tingut un procés econòmic i de papers i de reparcel·lacions
complicat que va acabar amb la signatura de banc notari
i, per tant, la recepció de la propietat al mes de gener.
I ara amb un informe de cultura que era preceptiu,
que, per tant, està a punt de tancar-se
i desencallar-se ja tot el procés de futur.
O sigui, aquests dies podem dir que ha començat el futur de la Tabacalera.
Però a dia d'avui, la titularitat de Tabacalera,
és a dir, des del punt de vista administratiu,
de paperassa, si em permeteu l'expressió,
en quin moment estem? A dia d'avui, 27 de març?
Entrar-ho a registre de la propietat
per tal de registrar tot aquest espai meravellós
que ens envolta com a propietat municipal de l'Ajuntament de Tarraón.
Estem al procés de...
Davant notari, el gener vam signar,
vam signar tota l'operació Altadis,
és a dir, amb Altadis,
i amb els propietaris de l'antiga Sofrera, per entendre'ns,
perquè sabeu que aquesta és una operació urbanística que afectava...
Podem explicar una miqueta?
Sí.
Aquest equipament el tenim perquè l'Ajuntament
i el govern de Catalunya
van fer una modificació puntual de pla general
per tal que es pogués construir edificis i habitatges
en l'antic terreny, en el triangle de l'antiga Sofrera,
aquí al costat.
I a més a més que es poguessin fer habitatges socials,
com a conseqüència d'aquesta operació,
l'espai comprès entre Vidal i Barraquei i Francesc Bastos,
allà on hi ha ara l'aparcament,
que agafa un trosset del darrere.
Perquè Altadis ens donués aquest edifici
i els treballadors poguessin prejubilar-se
en condicions més adequades i millors pels treballadors,
es va fer aquest pacte.
Això es va signar davant notari ara, al mes de gener,
i els tràmits que quedaven pendents
fins al registre de la propietat,
com diu la senyora Rosa Rossell molt bé,
estan tancats ara mateix.
Per tant, podem dir que tenim la titularitat,
però encara no han fet els papers per la propietat.
Ara bé, en aquest moment,
el que sí que tenim és una cosa
que no havíem tingut en aquesta ciutat fins ara,
que és definició d'allà on volem,
al Museu Nacional Arqueològic.
El desembre es va fer una reunió
amb el conseller Tracerres,
amb el director general de Patrimoni,
i la senyora Rosa Rossell i jo,
com a màxims responsables,
i van fixar i determinar
en una comissió mixta
que això seria el Museu Nacional Arqueològic,
entre altres coses que suposo que ara...
Sí, perquè aquí hi ha molts metres, eh?
Molts, molts.
Hem estat aquest matí i és impressionant.
N'hi ha 34.000.
34.000 metres.
34.000 metres serà tot a l'espai...
D'equipaments, sí, sí.
D'equipaments.
I després hi ha els sis edificis del darrere,
que seran els que passaran, doncs,
a titularitat municipal completament,
que no seran cedits pel Museu Arqueològic,
i que l'Ajuntament gestionarà
com el gran centre cultural,
independent, diguem,
del que seria el museu.
Estem parlant dels magatzems,
estem parlant dels magatzems edifici
que hi ha al darrere de la Tabacalera,
que, diguem, tindran l'entrada per Vidal i Barraquer.
Que serien equipaments culturals, en principi.
Sí.
Serien oficines...
No, tot això serà un gran equipament cultural,
també, evidentment, històric, artístic i arqueològic,
perquè hi ha un gran patrimoni arqueològic
vinculat a la Necròpolis,
i fins i tot, com algú apuntava,
per sota de Ramón i Cajal,
vinculat a la basílica de l'Erosqui,
del Parc Central.
I és un equipament de primer ordre.
Realment, Tarragona, en aquest espai,
guanya un gran equipament cultural.
Jo no diria com poques ciutats,
com cap ciutat pot tenir Catalunya en aquest moment.
El que passa és que sempre,
jo quan deia això,
trigarem a veure-ho la senyora Rossell,
deia, no tant, no tant.
Però, clar, és que ja estem,
hi ha com una mena de resignació
en aquesta ciutat,
de dir, sí, però això ja veurem,
ja veurem.
Clar, d'entrada, ja sabem
que és molt complex el tema burocràtic
en quant a les competències
de cadascunament.
Museu Nacional Arqueològic,
jo suposo que s'ha de parlar
amb totes les administracions,
i que aquests són processos lents.
Jo no parlo de quan entrin els paletes,
que això, mira, va com va.
Però hi ha un procés que pot anar paral·lel,
que pot ser la gestió
que l'alcalde de la ciutat
es pugui fer amb el conseller Tres Serres
i amb el nou ministre o ministresa de Cultura
del Govern Central,
doncs de cara a establir un ens
de cessió d'aquest espai.
No sé si ha de ser un consorci o una cessió.
Jo crec que en el fons...
La forma jurídica encara s'ha de buscar.
Ens és igual.
Jo crec que la foina jurídica...
Diríem que la ciutat ja han fet,
la senyora Rosó Rossell i jo ja han fet la fenya,
que és posar aquest equipament a disposició
de les dues administracions
que tenen competències en matèria de cultura,
que és el Ministeri pel que fa a la titularitat
i la Generalitat pel que fa a la gestió
i a la competència en matèria cultural.
A partir d'aquí, nosaltres el que reclamem
és que no tardin gaire a posar-se d'acord
perquè el que no podem tenir
és la fàbrica aquesta fent-se amb el bé eternament.
És que hi ha un deteriorament important, eh?
No, ara no s'ha produït,
però si hi estigués molts anys es produiria.
De tota manera, sí que hi ha el compromís
que els treballadors que han quedat sense recol·locar
es dediquin, a través d'una empresa municipal,
tal com es va pactar amb ells en el seu moment,
a fer un manteniment continuat de la fàbrica
perquè no es deteriori, efectivament,
i a més a més a mantenir una vigilància permanent i constant
per evitar que hi hagi actes de gambarrisme,
de delinqüència,
que malmetin aquest espai que és magnífic i extraordinari.
La definició de tot plegat la tindrem força aviat.
Jo crec que abans d'un any
podem tenir tot això més que definit.
És molt aventurat,
però si abans d'un any
la part, diguem-ne, administrativa i jurídica
es pot tenir definida,
quant de temps es pot trigar
a instal·lar o ubicar un Museu Nacional Arqueològic?
Home, trigaran temps?
Doncs mirin, el de Mèrida
va estar sis anys
per fer-se.
Jo crec que el de Tarragona
no estarà tant de temps
perquè el de Mèrida
l'havien de construir de nou,
aquí l'únic que s'ha de fer
és condicionar els espais,
però no són pocs diners.
Estàvem parlant,
en el moment en què en parlàvem d'això
fa sis anys,
estàvem parlant de no menys
de 15.000 milions
de les antigues pessetes d'inversió.
Per tant,
és una inversió prou important
com per no fer-la de qualsevol manera.
Perquè a partir d'això,
a partir de tenir aquest gran
Museu Nacional Arqueològic,
la ciutat de Tarragona
fa un salt endavant
importantíssim
en matèria de patrimoni
històric-artístic.
No és només
el Museu Nacional Arqueològic,
sinó el que és
el concepte de Tàrraco,
el concepte patrimonial.
Perquè és que llavors,
quan això estigui funcionant,
la part del museu
més la part cultural
que tindrem
en els magatzems de darrere,
això serà el punt de partida
de tota una ruta
de la part baixa
de la ciutat
que pot lligar
amb Eroski,
amb la basílica de l'Eroski,
pot lligar perfectament
amb les excavacions
que s'han de fer aquí al davant,
en el camí de la Fonteta,
amb la part
de les termes
del carrer Sant Miquel,
la part del teatre romà,
fins i tot
la possibilitat
que ens agradaria
poder aconseguir
és de fer visitable
la Font del Lleó,
el Conícolums
del carrer Gasòmetre,
diguem que
que establiríem
una gran segona ruta
arqueològica
dins la ciutat de Tarragona
que ara d'alguna manera
quedava molt lligada
a la part alta
de la ciutat.
Jo no vull insistir
en aquest terme
perquè vostès
ja ho han deixat
molt clar,
però el tema
de l'utilització
d'una part de l'espai
que diuen
que serà exclusivament
per equipaments culturals,
ja saben com van les coses,
que si no,
que ho canviarem
pel banc d'Espanya
i posarem oficines
de l'administració central.
Agafarem una altra part
que això podria passar,
no ho contemplen?
No, això serà
un gran complex públic
i cultural.
La senyora Rosa Rossell
ja va pactar
amb els artistes,
aquests famosos artistes
de la Xertrés,
els del Centre de Creació
Contemporània,
d'Art i Pensament Contemporània,
que un dels equipaments
d'aquests edificis
serà per ells
i per tant serà
un gran equipament cultural
també d'art contemporani
i en aquesta línia
és en què volem anar treballant,
d'anar omplint
de contingut cultural
aquests grans edificis
que realment
són grans edificis.
És que hi ha la possibilitat
fins i tot
que l'ICAC
que en aquests moments
comença a estar
una mica apretat d'espai,
doncs estem iniciant converses
de veure
si els interessaria
baixar cap aquí baix
perquè si l'Institut d'Arqueologia Clàssica
està al costat
del gran nucli arqueològic
és d'una gran coherència
que fos a dir,
doncs és molt coherent.
Llavors, doncs clar,
estem en aquest punt,
no?,
de mirar a veure
què és tot el que
podem instal·lar aquí baix
sense que això
s'hagi de convertir
doncs en una botigueta
de quatre entitats.
No, no volem això.
Volem realment
que sigui
un espai cultural
molt potent
per a la ciutat.
No, per això estem fent
l'encàrrec
que té la senyora Rosell
entre les seves competències
que és el pla
d'equipaments culturals
de la ciutat, no?
Això no és una anècdota,
no és un pla més,
és un pla
absolutament imprescindible
perquè en aquesta ciutat
hem anat reivindicant
permanentment espais
però no teníem
ni tenim,
ara ja el tenim
pràcticament embestat,
un pla d'equipaments
culturals
que significa
tenir clares
la funcionalitat,
el paper
que ha de jugar
cada un dels equipaments
en el conjunt
de la ciutat
i en el territori
perquè no hem d'oblidar
que som capital
i per tant
tenim una responsabilitat
territorial
com hem de jugar
a cadascuna
de les administracions
i del sector privat
a dins d'aquest pla
d'equipaments culturals
i a més a més
com es finança
tot això
que és el tall
i la gestió
d'alguns
d'aquests espais
perquè clar
no pots
anar creant
bolets
no, no, no
ha d'haver-hi
allò que estigui
tot interrelacionat
el que sí
han de tenir
la seguretat
i la tranquil·litat
tothom
és que anem fent
el que vam
comprometre'ns
és a dir
vam prometre
els artistes
de l'Oxar 3
entre cometes
com se'ls coneixia
que tindrien
una obligació
alternativa
i que això
no aniria per llarg
i efectivament
en aquest moment
ja s'està parlant
amb ells
de tot el tema
aquest
amb la Generalitat
i espero que també
amb la Diputació
que s'hi va comprometre
i anem avançant
probablement
més poc a poc
del que la gent
voldria
però de manera
molt sòlida
i sense vendre fum
no toca
però com que ho ha dit
dues vegades
el dels artistes
de les Xar 3
és que sempre
m'ho encarreguen
pel carrer
com està
l'Escola Oficial
d'Idiomes
no se sent a parlar
doncs ara
comencen obres
abans de final d'any
i el 2010
la t'anem a marxar
comencen a finals d'any
les obres
i per què comencen
a finals d'any
és que estan desesperats
perquè s'han de lluny
no, però no estan desesperats
ja ho saben
la direcció
de l'Escola
aquí vam tenir
els 25 anys
de l'Escola
amb un acte
de la Caixa
de Tarragona
i la directora
la senyora
Holanda Scott
ja va anunciar
que la pròpia directora
i per tant
tot l'equip directiu
que l'Escola Oficial
d'Idiomes
s'obriria
per tant
funcionaria
efectivament
l'any 2010
i aquesta és la perspectiva
amb la que hem treballat
des del primer moment
amb el tema
d'equipament cultural
amb el tema
de l'edifici
que avui ens ocupa
amb Jordi Piqué
i amb la Maria Jesús
la part
diguem-ne
dels historiadors
comentàvem
una possibilitat
que realment
seria extraordinària
i és que un cop
es tirés endavant
aquest macro projecte
cultural
a la ciutat de Tarragona
que no s'oblidés l'espai
i en aquest sentit
parlant de la possibilitat
amb tot el material
que hi ha
de crear un centre
d'interpretació
de la història
de Tabacalera
ja té lloc
ja té lloc
establert
on t'anirà
que serà
l'edifici
que hi ha
el cantó
tocant
els terrenys
de la Sofrera
que és una de les cases
d'un dels enginyers
d'aquí
de la Tabacalera
i que darrere
hi ha un magatzem adosat
que per tant
queda molt independent
de tot l'espai
i llavors allà
s'hi vol posar
doncs tot l'arxiu
que ara està guardat
aquí en un magatzem
de tot l'arxiu històric
de la Tabacalera
i posar una mica
de centre d'interpretació
i volíem fer fins i tot
un petit museu
però aquí
hem tingut un problema
que és que
quan vam vindre a veure
la Tabacalera
quan encara no estava
decidit
ni firmar
tot el traspàs
hi havia tota una sèrie
de material aquí
que ara no hi és
i llavors
hem d'intentar
que torni a vindre
perquè ja
doncs falten uns quadres
falta
l'avi la seca
m'ha comentat el Jordi
que és una màquina
d'embolica de tabac
un cotxe dels anys 30
sí senyora
sí senyora
doncs
tot això
ho reclamarem
té l'inventari fet
el Jordi
clar és que a veure
en aquell moment
es va fer un inventari
que ara no és real
i que per tant
en el cas
que totes aquestes
coses
no tornin
s'han de donar
de baixa de l'inventari
i s'haurà de fer
doncs
alguna modificació
però que ningú pateixi
que la memòria industrial
del Tadis
o Tabacalera
i de la ciutat de Tarragona
no es perdrà
i és més
vam animar els treballadors
que creessin
una mena
d'associació
cultural
per anar recordant
periòdicament
amb activitats
amb exposicions
i
i farien ball
per Santa Rosa
o seria perfecte
la Rosa
suposo que estaria d'acord
perquè no sé el sant
home
a part de ser el meu sant
i som molt festeres
a més és el mes d'agost
que ve de gust
i aquí a la vora del riu
encara que no hi ha aigua
però
doncs sempre s'està fresquet
però
la mantindem
la memòria
inclús els treballadors
han fet alguna proposta
de fer algun petit monument
recordatori
a les tabaqueres
i els treballadors
home
fins i tot hi ha una proposta
de canvi de nom
del passeig
sí
ah clar
per tant tot això
ho anirem mantenint
sense cap mena de problema
d'acord amb els treballadors
i sobretot
per mantenir
la memòria històrica
d'aquesta ciutat
és que en aquest sentit
abans comentàvem
mentre anava a la publicitat
amb el Jordi i la Maria
i els dèiem
és que això
quan sigui el museu
miràvem enrere
les lletres
fàbrica de tabacos
l'escut
són aquells detalls
que dius
què se n'ha de fer
de tot això
com ha d'anar a canviar
la fesumia
això són coses
ja detallets
decoratius
i a les institucions
però que et fa pensar
una miqueta
el fet de la necessitat
d'aquest centre
d'interpretació històrica
però és que jo
jo penso que
fàbrica de tabacos
jo crec que s'hauria de deixar
vull dir
això és la fàbrica de tabacos
i per molt museu arqueològic
i per molts noms
que hi posem
això serà la tabacalera
perquè això d'altaris
encara la gent no ho té
no, això és la tabacalera
llavors la gent
quan parli del museu arqueològic
dirà
sí, allà baix a la tabacalera
és que de fet
la memòria industrial
allò que s'anomena
arqueologia industrial
aquí a Tarragona
ho hem tingut una mica abandonat
molt abandonat
s'han tirat naus a terra
petites fàbriques
tot el carrer real
amb totes les bodegues de vins
i les naus de vins
tot això és una llàstima
la pròpia chartres
la pròpia chartres
que està a bona part
està al museu de Terrassa
sí
però s'han deixat deteriorar massa
han desaparegut coses també
en fi
jo no vull dir que
que ningú hagi robat res
però en fi
són coses que efectivament
no hem tingut suficient cura
i jo crec que
a partir de la recuperació
d'aquest espai
justament hem de començar
un procés de recuperació
també de la memòria
històrica industrial
fa un any
que es va tancar la fàbrica
d'aquí un any
potser tornem
a fer un altre programa
s'atreveixen
com si fos un pronòstic
del nàstic
aquest no els hi faré fet
tal com està la situació
s'atreveixen a fer
guanyarem
guanyarem
segur
és que o guanyem
o fatal
o guanyem o guanyem
o guanyem o guanyem
no hi ha alternativa
d'aquí un any
s'atreveixen
un pronòstic
de com pot estar el tema
d'aquí un any
jo crec que
tots dos
podem assegurar
que tindrem
d'aquí damunt de la taula
tots els espais
amb la seva funcionalitat
espero que tindrem
un acord
amb les dues
administracions
estat i generalitat
per tirar endavant
el museu nacional
arqueològic
i un plantejament
de les restes
arqueològiques
que hi ha
a prop de la necròpolis
i el camí de la fonteta
que això serà molt
serà molt
perquè vol dir
que tindrem ja definit
i fins i tot
possiblement
ja puguem començar
a endreçar
diguem
el que serà
l'entrada
de la part
de Vidal i Barraquer
de Vidal i Barraquer
perquè hi ha
la tanca
que està en perfecte estat
que a més és molt nova
que l'altadis
la va fer
quan es va
quan es va arreglar
tot el carrer
però llavors
hi ha una tanca
interna
al mig
que allò ha d'anar a terra
i bueno
volem que
que tot el davant
d'aquests sis edificis
sigui una zona verda
important
on s'hi puguin
fer concerts
on hi puguem
instal·lar
una terrasseta
i un bar
i diguem
que l'entrada
doncs a tota aquesta part
cultural
de la ciutat
aquest gran centre
cultural
doncs sigui
un lloc agradable
i amb zona verda
i que s'hi pugui
passejar una miqueta
perquè a veure
l'espai
s'estan molt bé
l'espai serà gran
són extraordinaris
les moreres aquestes
quan estan
quan han brostat
totalment
són fantàstiques
perquè fan
fan un ombra
és un camici d'entrada
és molt bonic
això és important
el que ha dit
la senyora Rossell
tot aquest espai cultural
tindrà
una zona verda
perimetral
molt important
que permetrà
fer activitats
a l'aire lliure
d'escultura
de música
de teatre
o el que sigui
per tant
quina ciutat
que estem pintant
jo de veritat
els hi dic
jo ja m'hi veig
aquí darrere
a més ens la creiem
és que si no ens la creiéssim
penso que no hi parlaríem
amb aquest somriure a l'orella
que hi parlem
no els veig molt animats
amb el tema
la veritat és que sí
els sembla que si d'aquí un any
fa bo
ens tornem a trobar
als jardins de Tabacalera
si fa bo
si no ho ajornaríem
si fa bo aquí fora
i si no fa bo dins
podem estar dins
efectivament
senyor Ballesteros
senyora Rossell
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de veritat
ha estat un plaer
i tot i que ens veurem
al llarg d'anany
tenim una cita d'aquí un any
aquí a Tabacalera
d'acord?
aquí estarem
moltíssimes gràcies
bon dia