I el proper espectacle que acollirà el Teatre Metropol
serà aquest dissabte, el Retorn a Tarragona dels Pegasos.
El que sona de fons és una de les peces
que formava part del disc Selva Pagana,
un dels últims treballs dels Pegasos per allà mitjans dels anys 90.
Des d'aleshores, aquesta formació havia desaparegut,
no havia desaparegut formalment,
no havien anunciat la seva dissolució,
però sí que havia entrat en un llarg silenci,
un silenci que es trenca aquest 2008
amb una sèrie de concerts que arriben,
com comentàvem, aquest cap de setmana a Tarragona.
En Max Unyer és un dels integrants
de la formació original dels Pegasos
i de la formació que continua avui en dia, el 2008,
al peu del canó.
Max, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Veu arrencar aquesta segona etapa dels Pegasos
per allà al mes de setembre,
que crec que veu arrencar
al Mercat de Música Viva de Vic.
Ja aneu rodats, ja porteu uns convolos.
Què tal les sensacions?
Molt bones, perquè, com molt bé has dit,
Pegasos mai s'ha desfet.
La relació entre nosaltres sempre ha continuat.
Ha continuat tant a nivell personal, humà,
com a nivell artístic.
i llavors, doncs, simplement,
si s'ha donat la circumstància que no hem actuat
és perquè el públic no ens ha demanat.
De fet, això tot va començar l'any passat,
arreu que Vilafranca,
la ràdio municipal,
la ràdio Vilafranca,
complia 25 anys,
i nosaltres havíem fet la sintonia fa 25 anys.
Llavors, ells ens van demanar sí,
com a formar part de l'acte,
si volíem actuar,
i nosaltres vam dir que sí.
Les sensacions són les de sempre.
Si qualsevol persona,
durant aquests 20 anys que vam estar
sense actuar,
ens hauria cridat,
doncs haguéssim anat a tocar, no?
I res, al començar l'any passat,
doncs va haver-hi gent interessada
que van dir, home,
per què no torneu a ajuntar?
I van dir que sí,
i aquí estem, efectivament.
Doncs el que són les coses, no?
12 anys després,
veu tancar la paradeta,
us veu veure forçats,
en certa manera,
de tancar la paradeta
entre el 96 i el 97,
i ara, 12 anys després,
de sobte,
gairebé per una casualitat,
es desperta l'interès del públic.
Sí, sí,
de fet,
Pegasus és una banda
que fa un tipus de producte,
diguem-la així,
no m'agrada, no?,
dir-li,
per un tipus de música
que no és el que fa la gran majoria,
o sigui,
és una banda sòlida,
que sempre són els mateixos components,
que els quatre són autors,
els quatre són intèrpretes,
els quatre arranjadors,
que ens donem la mà els uns als altres,
i ja sabeu com funcionen les formacions ara,
això només passa
amb els grups de pop rock,
i encara, no?,
dintre del món del jazz,
la gent, doncs,
és un solista
que va a tocar
en diversos formats
i en diversos músics,
però que no són formacions
concretes i estables.
Pegasus és molt diferent
i potser per això
ha passat aquests anys
així d'alletargament,
però Pegasus,
al dalt de l'escenari,
fa una música
que no la pot fer,
una altra formació,
26 anys,
26 anys com a Pegasus,
però la relació nostra
humana i artística
ja ve
des del començament
dels 70.
Llavors,
això és un resultat
que a dalt de l'escenari
és la contundència
i la música
que nosaltres
podem arribar a produir,
doncs,
vaja,
és la música de Pegasus.
A l'hora de plantejar-vos
el vostre retorn,
teníeu clar de moment
que no volíeu
o no teníeu preparades
noves composicions,
que aquest retorn
a aquesta sèrie
de concerts
permetria
tornar a sentir
en directe
les cançons
del repertori
tradicional
de la formació.
Creus que han resistit
bé el temps
aquests 12,
15,
20 anys
les vostres composicions?
Sí,
perfectament.
És a més,
el llenguatge
sempre evoluciona,
el llenguatge
d'un músic
sempre evoluciona,
els instruments
evolucionen.
Per tant,
la forma estètica
o la forma sonora
també evoluciona.
No és igual
tocar un tema
d'un autor,
un tema teu
que has composat
fa 26 anys,
de quan el tocaves
fa 26 anys
i com el toques ara
és molt diferent,
no?
La música
és música
i si no,
doncs,
ningú escoltaria
temes de Juanito
Valderrama,
per dir algú,
no?
O de
Fran Sinatra,
o de qui sigui,
o de Lévis Presley.
I a un puntet
d'autocomplensa
m'explico
en el sentit
que segurament
ara heu tornat
a escoltar
al llarg dels últims mesos
cançons,
peces que segurament
havíeu estat
anys sense escoltar,
sense tornar
a interpretar,
òbviament,
la tornes a escoltar
i dius,
caram,
es pot ara
la nova tecnologia,
els instruments,
això permetran
interpretar-ho
d'una altra manera,
hi haurà
algun matís,
però dir,
ostres,
el material de base,
les composicions,
han aguantat bé,
això,
vaja,
no sé si té
part de mèrit.
Home,
complensa,
no,
nosaltres no ens plantegem,
és molt més simple,
molt més visceral,
és a dir,
decidim quins temes
tocarem,
hem decidit,
clar,
portem temps
treballant amb això,
des de l'histió passat,
decidim quins temes
ens agranen,
quins temes
ens sentim bé,
aquest sí,
aquest no,
aquest no el toquem,
perquè,
clar,
són vuit teleters,
vuit CDs,
hi ha molta música,
no,
i no ens plantegem
una revisió,
o una anàlisi,
o una complensa,
o això estava bé,
o estava amb la ment,
no,
simplement ens sentim a gust
i pugem a l'escenari
a tocar,
a produir música,
no,
llavors,
complensa,
que bé que ha aguantat
aquesta composició
del temps,
Pegasus és un grup
que es basa molt
en melodies,
no,
melodies harmonitzades,
buscant-li,
doncs,
molt de treball,
o molt desenvolupament
a la part rítmica,
la part harmònica,
i els solos,
naturalment,
no,
que no faltin,
llavors,
no és un grup
típic de,
va,
anem a fer aquest tema,
i faig la melodia
i solos,
i vinga solos,
i ara tu,
i ara jo,
i ara jo,
i acabem una altra vegada
de la melodia,
és molt diferent,
no,
el concepte ja inicial
de Pegasus no és aquest,
llavors,
sí,
autocompleença,
doncs sí,
dius,
mira,
que bé,
aquest tema sona bé,
o no,
o que fatal sonava aquest tema,
o que,
per exemple,
hi ha parell de temes
que són fusions
de dos temes,
que fem ara,
és a dir,
que si hi ha alguna cosa,
diferent,
és que el repertori
està,
és un repertori diferent
al que fèiem,
fins a la dissolució,
bé,
la dissolució fins a l'atur d'aquest,
és un repertori diferent,
l'hem triat especialment per aquí,
i hem fusionat,
hem dit,
home,
aquest tema es podria fusionar
amb aquest,
i hi ha un parell de temes
que són fusions
de dos temes cadascun.
I aquest retorn
ha funcionat força bé,
vosaltres esteu contents,
el públic està responent,
i a més a més hem llegit
algunes crítiques
d'aquests primers concerts
que ho ha estat realitzant
al llarg de les últimes setmanes,
i sembla que fins i tot
a la premsa especialitzada
diu,
escolta'm,
aquesta gent es manté
en planíssima forma.
Home,
no hem parat mai de tocar,
és a dir que no estem treballant,
no hem estat treballant
en un vaga aquests 13 anys.
Cadascú de nosaltres
té la seva trajectòria musical personal,
i cadascú ha sigut,
i llavors hem tocat junts,
repeteixo,
si hem tocat,
des de llavors
ens hem col·laborat de vegades,
diverses vegades ens hem ajuntat
per fer alguna cosa puntual i concreta,
jo què sé,
una cosa benèfica,
tant sortir a tocar dos temes,
tots els quatre,
un aniversari d'algú,
d'espectacle,
no una cosa privada.
Llavors,
clar,
sí que estem en plena forma,
estem en plena forma
perquè estem actius sempre,
i estar actius,
doncs tant estàs en plena forma
per anar a acompanyar
amb un cantant
com per gravar un disc,
una producció
que et volen com a guitarra,
o com per tocar
amb l'OBC
obres de
de Fellini,
de musical de Fellini,
com per tocar
el teu propi repertori
i fer les teves actuacions,
i els discos
que vas
gravant,
cadascú,
doncs el Tanti amb la tribu,
el Kid Fluss
i el Rafel
tenen un quartet
que es diu
Kid Fluss Quartet,
que han tret un disc
i ara
estan a punt de treure un altre,
doncs jo també
en la meva trajectòria
doncs he sigut
gravant discos
amb el meu nom,
i tot això et fa
que estigues actiu
i llavors,
clar,
tornar-te a juntar
i tornar-te a trobar
amb els companys
amb aquelles complicitats
que els anys,
el pas dels anys
fa que els companys
siguin més companys
i els músics més músics,
com diuen uns amics meus,
doncs això
no fa res més
que potenciar
una fórmula
que ja funcionava abans
i que ara,
doncs està,
sí, sí,
les crítiques,
home,
hi haurà gent
que li agradarà
o no li agradarà.
El que no poden dir
és que vulgui passar,
em vaig a formar
o que algun músic,
vull dir,
els anys,
tots són més grans,
però precisament
el que et dona
el pas dels anys
és sabidoria.
I després d'aquesta
sèrie de concerts,
Pegasus
pot tenir encara
més continuïtat?
Bé,
de fet,
el concert de Barcelona
el vam enregistrar
i volem treure,
publicar un DVD
en directe
i aquest DVD
doncs també
la possibilitat
de treure'n un CD
i possibilitat,
tenim una,
recordeu
que hi havia
un espectacle
que era
la pel·lícula
Berlín
Sinfonia
d'una gran ciutat.
Que és la vostra
espineta clavada,
crec.
Sí, exacte.
Doncs això
ho estem digitalitzant
per poder-ho portar
perquè és un producte
que no passa el temps
per això,
vull dir,
és una pel·lícula
magnífica
que és tan actual
ara com quan
es va rodar
l'any 27
i amb els mitjans
tecnològics
actuals
podem solventar
tota la sèrie
de problemes
que teníem abans
perquè era
una còpia original,
s'havia d'anar
amb una màquina original,
amb unes velocitats
originals
que vam tenir problemes
per tot arreu
que vam tocar,
vam tocar fins i tot
el Guzman Theater
de Miami,
no?,
el festival,
el Miami Film Festival
i fins i tot
allà vam tenir problemes.
Llavors ara
digitalitzar això
i tornar-ho
a posar en marxa
aquesta és
una segona proposta
i la tercera
és
per què no
platejar-nos
de gravar un autodisc,
ja ho veurem.
Doncs de llarga vida
els Pegassos,
de moment aquest dissabte
els podrem veure
al Teatre Metropol,
veure, escoltar
i gaudir-ne
i ja haurem de ser atents
i vaja,
aquests Pegassos
que s'han mantingut
en plena forma
doncs encara tenen
ganes,
tots plegats,
de continuar endavant
aquesta trajectòria.
Sí, endavant.
Sí, només afegir-te
que ara
tenim un autodidat
que portem
el fill del Santi Arisa,
Sí, en Danarisa,
no?
El Danarisa
que té la mateixa edat
que el grup
perquè va néixer
l'any 82
i el portem
de percussionista
també.
O sigui que els quatre
membres originals
ara s'han convertit
aquest quartet
s'ha convertit
en un quintet
i en Danarisa
és el fill del Santi Arisa
un dels integrants.
Sí, exacte.
O sigui que s'ha ampliat
els Pegassos
una petita,
petita renovació.
Sí.
Max Unyer,
moltes gràcies
per atendre en directe.
Avui hi ha els micròfons
del matí de Tarragona Ràdio.
Sort amb aquest dissabte
i sort també amb aquesta
qui sap si segona
o tercera part
dels Pegassos.
Molta sort
amb aquests projectes.
Moltes gràcies
i gràcies per tot,
de veritat.
A veure,
bon dia.
Vinga, adeu.