Tomàs, bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona.
Gràcies, gràcies.
Però mira, deixa'm dir-te que no per aquest premi,
que sí, que també, sinó enhorabona per tota aquesta trajectòria.
Doncs m'agrada que m'ho diguis.
La trajectòria molt important.
És una trajectòria tant de l'ofici,
de quan jo vaig començar a prendre els 13 anys,
i he de recordar els que m'han ensenyat a l'ofici,
en aquest cas Josep Maria Borrut i Josep Ros,
que són els que els 13 anys fan tindre la paciència
de tindre'n d'aprenent
i de poder seguir els seus treballs i les seves ensenyances.
Aquí veiem una fotografia,
que estàs al taller de Borrut Ros, aquí?
Exactament, amb pantalons curts, encara.
En aquella època existia l'aprenentatge,
d'anar al taller a aprendre.
Sí, sí, sí, de fer anar aprenent i aguantar i aprendre l'ofici, clar.
A mi m'agradava treballar les mans,
havia fet figuretes de fang...
És el que t'anava a dir, com vas anar per allà?
Sí, és gràcies a un altre amic,
en aquest cas un amic meu, Ramon Palau,
que, a més, ha sigut un gran porter del Nàstic.
Jo, clar, jo tinc història a què explicar...
Home, és que de tota la vida aquí a Tarragona
i amb tant de feines, normal.
Som vivint l'any de Tarragona,
clar, doncs conegu moltes persones, no?
Llavors, com que a mi sabia el noi
que m'agradava treballar les mans,
em va invitar a que visités aquest taller
i m'agradaria treballar.
Jo vaig deixar els estudis de primària,
als 13 anys,
i tot atrevim i em va agradar.
I què et va treure d'aquest món de la jujoria?
Bé, el treballar en les mans,
el poder, en un petit espai
i en unes eines manuals molt artesanals,
molt de mà, sense màquines,
poder fer coses,
coses que en aquell cas era jujoria.
Era jujoria,
era, en certa manera, era copiar,
en aquella època se copiava molt,
però una vegada jo sento parlar
de l'escola d'art,
l'antiga escola d'art situada
al carrer Santana,
me'n vaig allà per aprendre d'avui
i me n'adono que quan arribo allà
el primer que em diuen
és el que jo feia,
dic que estic aprenent,
soc jujoria,
ja tenia 18 anys,
ja havia guanyat un premi a Madrid,
a més, en aquell moment,
i me diuen que me quedi
en el taller d'esmalls,
que també a Tarragona comença
a fer els esmalls.
Com que jo coneixia els metalls,
me quedo i faig
aquesta tècnica d'esmalls,
perquè és afinc a la jujeria.
Una vegada allà,
jo no he deixat mai l'escola,
no l'he deixat mai,
perquè,
a excepció dels docents típics de l'Emili,
quan torno,
continuo a anar,
m'he tregat el títol
i el primer que em diuen
és si vull fer la creació
del taller de jujeria.
Mira, has fet creació
del taller de jujeria,
però has dit una cosa
que jo crec que val la pena
aturar-se una mica,
perquè entrem en el gran debat
que jo no sé per què hi ha debat,
perquè les coses a vegades
debatem perquè no tenim altra feina,
crec jo,
perquè hi ha coses
que són tan clares.
És molt planer tot això.
És tan clar.
És molt planer.
Clar,
quan artista, artesà,
et donen un reconeixement d'artesà,
a veure,
et deies,
a base de repetir moltes vegades,
clar,
s'ha d'aprendre una tècnica,
però un cop
tens assolida la tècnica,
pots establir un gran artista,
perquè pots crear
a partir d'aquesta tècnica.
Era el que a mi em faltava,
i l'escola d'art
em va donar això,
perquè em va ensenyar història de l'art,
em va ensenyar a dibuixar,
i això m'ho va donar.
I em va donar
aquesta alegria
de poder anar a visitar museus
i veure que no tot es tractava de copiar,
sinó que tu
podies emplear la tècnica
per fabricar,
per crear noves peces.
I és el que ha sigut la meva trajectòria.
Juntament, naturalment,
des de l'any 75,
que estic a l'escola,
que vaig començar
amb un parell d'alumnes,
vaig arribar a tindre 50 alumnes,
50 alumnes
que molts no s'han dedicat a la lliuria,
i després s'ha tingut molts més,
esclar, 50 alumnes
que tenia en aquell moment
en una certa època de l'any.
Però, que bé,
que des d'aquests 30 anys
han passat
que van sortir alumnes
que em deixen molt bé
perquè també van guanyant premis.
Home, si heu anat a concursos
com a escola
i heu quedat fantàsticament
de sempre.
L'últim l'ha guanyat
un Gerard Valls,
noi de Reus,
gran company,
hem participat també en concursos
juntament amb ell
i ara ha guanyat un premi a Madrid
de 10.000 euros,
que doni,
quina enveja.
Però vull dir-ho,
que se ho mereix,
perquè ha fet una peça
molt, molt maca.
Tenim un dossier aquí
esplèndid del Tomàs.
Jo l'he obert a l'atzari
quan parlàvem d'artista,
artesà,
i clar, aquí veig
Penjol sobre una obra gràfica
de Mariano Rubio,
Paraules Majors,
clar, és que estàs parlant
de noms importantíssims,
de l'art.
Sí, vaig tindre la sort
del meu demanat
de poder fer un...
Un home excel·lent,
ha bandat un excel·lent artista.
I molt artista,
molt artista,
molt campetxà,
molt de la seva terra,
si tothom el coneix
aquí a Tarragona,
i vaig poder entrar amb ell
en una sala d'art
i fer la primera exposició
amb ell,
a partir de la seva obra.
I llavors vaig emplear
metacrilat,
vaig emplear fustes,
vaig emplear...
I no imitant la seva obra,
no intentant,
no,
recreant-me en el seu món
i introduir-me jo
a la meva feina.
El faig al cap
l'ofici de joier
i és una de les coses
que poden agradar molt
als alumnes
que han vingut a l'escola
i volien aprendre escultura.
La joieria és escultura.
La joieria és volum.
La joieria és allò
que ho veus
i ho pots mirar
de diferents cares
i de diferents maneres.
De fet,
jo i els meus anells
són petites escultures
que s'aguanten de peu
i es poden lluir
fora del que és
el context del cos.
És que són petites escultures.
Aquí les estem veient
en aquest d'ocire
i ho podries veure
penjat en una paret
i en un coll.
El senyor Saumells,
que va ser un dels meus professors,
és el que deia
Tomàs,
que estàs tocant
el meu ofici
però en petit.
De fet,
jo he col·laborat amb ell
amb alguna peça
que ha fet ell,
en coses petites.
I era això,
és aquesta la gràcia,
que en una petita taula
tu pots crear coses
que,
clar,
si te dediques a l'escultura
necessites un gran espai,
un gran volum de material.
No,
nosaltres treballem
en 30 grams
d'un metall
i ja podem fer.
I materials,
tu,
diguem-ne,
que has intentat experimentar
també sempre
amb moltes coses,
no?
Sí,
exactament.
I ara,
jo estic experimentant encara,
encara,
perquè ara t'arriba
gent que s'ha interessat
en tècniques japoneses,
el combo,
per exemple.
Què és el combo?
És que jo no tinc ni idea.
Aprofitem que estàs aquí
i ens farem els xulos després.
és aplicar l'or fi.
Pensem que l'or fi
no es treballa en lluïria,
es treballa en l'or de llei
que diem que és de buiquirat.
Doncs en aquest cas
es treballa en l'or fi
aplicat a la plata
i queda com una superfície,
queda l'or integrat a la plata.
Sembla que ho haiguis trobat...
El resultat ha de ser increïble,
no?
El contrast és maquíssim.
El contrast és maquíssim.
I això,
doncs,
a veure,
som part que jo també m'interesso
d'altra gent
que està fent altres històries.
però sobretot
quan jo en la meva època
no hi havia llibres de lliuria,
no hi havia ningú
que pogués experimentar.
Jo als meus alumnes
ja les dic,
experimenteu.
Ara ho tenim molt bé.
Els alumnes
entren amb 18 anys
o entren amb 20
i tu estàs al rededor
i, esclar,
i resulta que
en un mes ja t'han fet una a ell.
Jo era impossible
quan tenia 14 anys...
Però la tecnologia
ajuda moltíssim.
Home, esclar,
i el professor que és al costat.
A cada moment
estàs tu dirigint-li,
no?
I sobretot,
però això sí,
mai una alumna,
encara que entri com a alumna,
mai copiarà.
O sigui,
això ho tinc prohibit copiar.
Des del primer moment
que fan una peça,
encara que sigui retallar una làmina,
aquests dibuix de la làmina
ho han de dibuixar ells.
Vull dir que
l'experimentació és total.
Ells me han de demostrar
el que tenen dintre
i jo ja faré,
ja trauré
el que tenen dintre
si m'ajuden ells.
Clar,
si li sono jo tot,
no faran res.
M'imitaran a mi,
me copiaran...
No.
És que ells puguin
trobar-se a si mateixos.
Ells me poden fer un dibuix
i ja se conformen.
i jo dic, no,
aquest dibuix
pots treure més profit encara.
Resulta que tu
ho veus
i a vegades veus
dibuixos tan simples
i dius,
però escolta,
si hagués d'aquest camí,
si és boníssim,
aquí ho pots arribar a fer això.
Clar,
ells no ho podem veure encara.
Escolta, Tomàs,
has tingut...
Bé, la sort,
la sort no existeix,
però has pogut compaginar
la teva tasca
com a creador
i com a professor,
com a mestre
i jo crec que en aquesta segona...
És que disfruto molt.
És el que t'anava a dir.
Aquesta part de la teva professió
jo crec que realment t'apassiona.
Sí, sí,
jo me sento un mestre.
Estem la gent jove,
a veure-les com van creant
les seves peces, no?
I de fet,
mestre significa
que tots els alumnes
que surten d'aquí,
bueno,
doncs d'una altra escola
sabran
que l'alumne ha sortit de Tarragona.
Perquè, bueno,
hi ha una manera de fer,
hi ha una tècnica a fer
que jo ensenyo molt,
que jo procuro que sàpiguen.
Hi ha un segell.
I escolta una cosa,
molts d'aquests alumnes
han muntat el seu taller,
el seu negoci,
es guanyen la vida
amb allò que els agrada.
Probablement,
no m'estranya.
Potser treballen més que jo
o estan més
centrats en la feina
per poder omplir
i dir-ho,
aquí necessito, no?
Potser jo treballo més
a l'aire lliure.
Clar,
jo t'ho preguntava una mica
perquè de tant en tant
et deixes caure
pels seus tallers,
per les seves botigues,
els vas a veure
o passes per davant d'una...
Dius,
ui,
aquest tipus de peça em sona?
Això em penso que és
d'una de la collita
del 80,
no sé què.
Bueno,
pot passar.
Pot passar.
Pot passar i passa,
no, per això t'ho dic, no?
Que et deus sentir orgullós.
Han continuat, vull dir,
jo a vegades
em paro,
jo faig una sèrie
i a lo millor
jo no la continuo.
Bueno,
si un altre continua,
que continuï, no?
Això no,
al revés.
Un plaer de ser professor
al final cap
és poder veure peces
que tu no tindries
temps de fer-les
perquè jo ara a l'escola,
per exemple,
ja hi ha tot un...
Jo tinc com una exposició
de peces
que han anat deixant alumnes
i jo no hauria pogut fer
per el temps
i l'han fet ells,
però l'han fet
seguint els meus passos
i jo m'agrada
perquè veig peces
que jo diria
tenia ganes d'haver-les fet
i no podré fer-la,
que no?
I la fan ells,
bueno,
ja me donen satisfacció,
eh?
I això és lo interessant,
no?
Parlant d'experimentar,
has estat molt recentment
treballant
i compartint experiències
amb tot un grup d'artistes
vinguts de tot arreu,
una trobada
que vau fer
a la República Xeca.
Xeca, sí, sí.
Això que ha estat
aquest estiu, Tomàs?
Això ha sigut aquest estiu,
11 dies,
11 dies que
l'hàstima
que el meu
anglès
espècim,
per no dir mínim,
perquè ha sigut
un contacte
boníssim.
Clar, bueno,
potser no entenia l'idioma
però al final i al cap
veia la seva obra
i el que interessava
era veure la seva obra
perquè en un moment
vam passar
cinc dies
visitant
llocs
interessants
de l'entorn
que nosaltres
estàvem en una ciutat
que es diu,
i ara tinc que mirar-lo,
Tullnov,
una ciutat
que es diu Tullnov
on al seu arredor
hi ha dues mines
de pedres,
unes de granats
un altre d'olivins
i a partir d'altres
passejàvem
podíem replegar pedres
podíem replegar
branquets
que també
es van portar
per un parc nacional
maquíssim
i tots aquests dies
vam estar
parlant
i a partir dels mateixos materials
cadascú de vosaltres
feia una peça
i després tenien
cinc dies
per fer peces
bé,
jo vaig estar contentíssim
en cinc dies
vaig fer cinc peces
era increïble
perquè és impossible
fer-les
però bé,
com que estàs
només que per allò
em vaig trobar
en un altre puesto
estrany
i el mateix temps
còmodo
pel poder jo
només que estar pensant
en el que estava fent
i és
i és una cosa
interessant
i ara
per exemple
la Helen Britton
que és una
australiana
que també va participar
em penso que a Barcelona
farà una exposició
dintre de poc
cosa que tindré ganes
de veure
també va vindre
una catalana
Estella Salles
que viu a Holanda
no sé
René Ora
que és d'allà
una Simón
que és d'Inglaterra
una Cristina
que és xocoslovaca
en fi
tota una sèrie de noms
jo Tomàs
pel que sé
i pel que tinc aquí
i tu em corregeixes
si no és correcte
d'aquesta estada
a la República Checa
i tots aquests
materials
plegats
ha sortit
una joia
en forma de penjoll
que et dona vida
a una antiga peça
d'una càmera de filmació
no
a partir d'una peça
a partir d'una peça
de filmació
que portava jo
que era exactament
era una rodeta
que porta
les numeracions
per la llum
que té a entrar
aquesta rodeta
la portava jo
d'una càmera
que tenia antiga
jo sempre replego coses
tens que replegar coses
si vols investigar
i vols fer
i jo me la vaig portar
en una caixeta
vaig portar
a diverses coses
d'aquí de Tarragona
que tenia
el taller
peixinetes
coses
que havia recollit
per aquí
i llavors
em van donar
l'idea
per fer
aquesta espècie
de brúixola
a partir
aquesta peça
s'ha quedat
al museu
aquesta i una altra
que avui ha sortit
publicada
en el diari
aquí
també
que parla
de la meva obra
també
aquelles peces
s'han quedat allà
de la teva obra
sempre s'ha dit
que és una obra
vital
molt sensitiva
un can a la vida
una mica com ets tu
no?
sí
és que sí
la meva companya
i ara esposa
l'Eugeni
i el Nevat
van fer una exposició
eròtica
sobre l'erotisme
sobre tot
el que era el sexe
i bueno
jo vaig quedar contentíssim
i la gent encara
a vegades veu peces
que estan a partir
surten a partir d'allà
i no
i el sexe
potser no el veuen
però està allí
però el sexe
però el sexe i l'erotisme
no s'apliquen tant
en el món de l'art
com teòricament
amb la llibertat
que vivim ara
s'hauria d'aplicar
tenim molts tabús
encara
en el món de l'art
pel que fa al sexe
i l'erotisme
encara encara
perquè a més jo
som grandets
tots plegats
jo vaig fer
bueno
però a vegades
hi ha gent que no
però jo he fet
cullerets
només que amb penis
peces de penis
un al darrere de l'altre
tinc cullerets
polseres
i escolta
això ho vens
a banda del tema artístic
a veure
l'odiment és el més complicat
i a més
a veure
jo tinc una sèrie de persones
que me segueixen
i aquesta gent sí
aquestes persones sí
que me compraran
perquè es parla
de la meva obra
i llavors a ells
les agrada
el que faig
trobar nous compradors
que diguin
pultaré això
és complicat
és complicat
és complicat
suposo que hi ha gent
que m'està buscant
entre cometes
busquen una persona com jo
i no me troben
perquè o s'ha desconegut
o no
i a l'inverse
jo les tanques
no les puc trobar
per això
són les exposicions
que sempre hi ha dues persones
carai
jo no sabia
que fessin això
i aquí és quan entre
i un altre aspecte
abans parlaves
de l'or
de la plata
el tipus de materials
una altra de les característiques
és que les teves peces
independentment
del valor que tenen
com a materials utilitzats
vull dir
que tens la gosadia
entre cometes
d'utilitzar materials
que en principi
no siguin sensibles
de fer una joia
juntament amb d'altres
més valuosos
des del punt de vista econòmic
aquesta combinació
li dona un toc de rebel·lia
dins de la teva feina
important
a mi no és rebel·lia
simplement és algo natural
perquè hem d'anar
sempre a buscar
aquestes gemes preciosos
que sí que es estegen
són minerals
però una mil de pedra
que trobis
una vegada
té unes formes
que es poden muntar
hi ha pedres de riu
i hi ha la platja
increïbles
exactament
després t'ensenyaré
una jo
una pedra de platja
ja veuràs
podràs que te la vengui
llavors
després hi ha
tot el que trobis
al costat de l'aigua
al costat
una branqueta
sempre
pel que no és din
jo és que et volen
encarregar un penjoll
d'aquells que has dit abans
ho sento
i ara no et preocupis Tomàs
cap problema
bueno
del que parlàvem
si no
d'aquest material
diguem-ne més
gruller
no en un sentit negatiu
sinó diguem-ne més vulgar
de combinar-ho
amb metalls preciosos
sí però que ara
això s'està fent molt
jo ho havia fet en temps
i agafat
trossos de branquetes
ara sí però abans
no es feia
i tu ja ho feies
però ara s'està fent
s'està fent moltíssim
però ja inclús
més atrevit que jo
o sigui
ja sóc gent
que ha començat de més joves
o més joves que jo
i s'han atrevit
perquè han vist un camí
que era el que tocava ara
per l'actualitat d'ara
i fan coses guapíssimes
en aquest grup
que jo m'he trobat
hi havia un parell de persones
que m'han fet
peces estupendes
i escolta
pel que fa
la faceta docent
tu ets d'aquests
profes
no tots
però hi ha alguns
que aquestes noves generacions
no tenen interès per res
o no?
o ets d'aquests profes
que dius
que bé com puja
en de guais
no?
sí
jo precisament
el primer que faig
és preguntar
és pel que estan allà
i què et diuen
a veure
doncs ara me trobo
hi ha moltes nenes
perquè sobretot són noies
avui dia a la lliuria
és un món de noies
doncs abans eren els nois
sí sí
però ja ho veus aquí en la fila
que són tres nois
i són de dones
degut a les escoles
ara és un ofici
de noies
és una tècnica
que les noies dominen
que tenen també
una sensibilitat
diferent de la nostra
que són atrevides
i jo el que li pregunto
és això
per què esteu aquí
jo no vull que vinguin
a buscar un títol
un títol
se'l veig
si no se'l veig
se'l veig
si tu demanen
en algun lloc
però el que et demanen
és treballar
el que et demanen
és que tu dominis
l'ofici
llavors jo vaig cap aquí
i llavors
és el que les faig fer
penseu
no m'hi vingueu
si teniu que faltar
algun dia
ha de ser per alguna cosa
molt gran
perquè a mi
no m'enredeu
o no s'enredeu vosaltres
no venint
això no és un passatemps
exacte
nosaltres aquí
teniu tantes hores
aprofiteu-les
són poques
i més ara
són dos anys
només
més després
tres mesos
per fer l'obra final
llavors
aprofiteu
si esteu aquí
és pel que us agrada
i aprofiteu-se de mi
pregunteu-me
i no sàpigui greu
si em teniu que preguntar
dues vegades
més no
si no és que no presteu atenció
tot també té un límit
perquè a vegades
se reben gemà
i se tenen
i se tenen que espavilar
però
el meu contacte
diari
i a més
el meu contacte
que jo a més
ensenyo i m'hi dedico
jo sé que hi ha molts professors
que ensenyen
tècniques
o alguna cosa
que no s'hi dediquen
s'hi dediquen amb l'altra cosa
jo no
i si jo algun dia experimento
i ho descobreixo
o faig alguna cosa
m'agrada ensenyar-lo
que ho vegin
que heu muntat allò tan simple
i de quina manera ho muntar
doncs jo m'imagino
que quan et lliurin
aquest reconeixement
tindràs al cap
els teus alumnes
tindràs al cap
els teus companys de l'escola
però sobretot
tindràs al cap
aquests companys
que surten fotografiats
que esteu aquí
en aquest taller
en aquest taller
petit
i jo m'imagino
que és un record
impagable
en la teva vida
sí
sí
sí
perquè a més
de què parlàveu
mentre ho treballàveu
tu amb 14 anys
aquests senyors
ja fets i drets
per això t'ho dir
ui ui ui
es parlava
de tot l'estall
naturalment
de les papallones
no?
sí
exacte
justament
sí
i per les gràcies
a les talles
que no es parlava
d'art
aquesta era la història
que no es parlava
d'art
quan el que arribarà
a una escola
es parla d'art
la paraula
de la discreció
és una constant
no?