Saludem ja Jordi Bru, ell és integrant de l'entitat ecologista Mediterrània,
és biòleg i responsable d'aquesta guia Costa Dorada, coneix el litoral.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Vens de la platja ara, no?
Sí, ara vinc de la platja, sí.
Ja maco, eh, per estar allà.
Què estaves, el Miracle?
El Miracle, exacte.
Diferent, diferent, eh, veure el mar i...
Bueno, aquests dies gris també són bonics.
Ara ho dèiem amb el Jordi, el que ven amb ganes ara és exactament igual que els dies de sol,
agafar i anar-te a passejar per tot el litoral, precisament sense la guia o amb la guia,
jo diria sense, perquè hi ha coses realment meravelloses, però hi ha dels que dius,
ostres, per què no tenim una miqueta més de cura, no?
Sí, la veritat és que sí.
Déu n'hi do.
A veure, explica'ns, primer que tot, a què ho veig aquest projecte, la creació d'aquesta guia?
Bueno, bàsicament el que volíem fer era veure realment quin era l'estat de salut mediambiental
de tota la Costa Dorada.
Llavors hem començat aquesta part de projecte, perquè això és només una petita part del projecte
que és més ambiciós, només ens ha donat temps a estudiar una part de la Costa Dorada
i esperem poder-ho continuar en un futur.
Per tant, la idea és fer un estudi com aquest de tot el que és el litoral tarragoní
o la Costa Dorada?
De la Costa Dorada.
La Costa Dorada, exclusivament.
Per tant, en aquesta primera entrega podríem dir quines platges heu abastat?
Hem abastat no només platges, sinó podríem dir tres espais diferents.
Sembla bastant l'espai del Miracle, l'espai de la Pineda i l'espai del Forès,
perdona, a requerar el Prat d'en Forès, a Cambrils.
Anem a fer una miqueta de com heu fet el treball de...
Per primer, això ha estat un treball de camp, que tinc entès que heu comptat
amb la col·laboració de molts voluntaris.
Sí.
Això és important destacar-ho, segurament.
de la col·laboració dels voluntaris, sí, sí.
Quan es va iniciar el projecte i com l'heu anat duent a terme?
Bé, el projecte ja fa cert temps que s'està...
La idea és, la idea és, però per treballar en concret amb aquest projecte,
o sigui, aquesta primera fase d'aquest projecte, portem treballant des del gener d'aquest any.
Llavors, el gruix de les activitats s'han desenvolupat a l'estiu,
que són les activitats més visibles, però al darrere de tot això hi ha un treball abans
i un treball després per tractar totes aquestes dades és bastant important, també.
Dades que bastaven diferents àmbits del litoral, jo m'imagino des de la sorra,
les roques, el propi fons marí, com heu anat treballant en cadascun dels espais.
Sí, o sigui, podríem definir la zona litoral amb tres estrats o tres parts.
Una que és la part de fora, una que és, en termes científics,
és supralitoral, mesolitoral i infralitoral.
Hi ha una part que és la de fora, que no està en contacte directe amb l'aigua
o només rep alguna cosa dels esquitxos.
Hi ha una part que és la que està en el règim de les onades,
ara està fora de l'aigua i ara està submergida,
que aquí també hi ha animals i plantes que poden viure en aquestes condicions
i que estan adaptats per viure en aquestes condicions.
I després la zona de davall de l'aigua, la zona infralitoral.
A partir des del mig metre, un metre, fins a una profunditat hem arribat,
podríem parlar de tres, quatre, cinc metres de profunditat.
Com heu trobat aquests diferents estrats?
Bastant peladets, la veritat.
Bastant peladets.
Sí, sí.
Totes les agressions que nosaltres hem detectat sobre el territori
han repercutit directament o indirectament en l'estat mediambiental d'aquestes zones.
Jo aquí veig unes fotografies a la guia i amb el Jordi ho dèiem, això és una medusa, no?
Sí, però no pica.
No pica aquesta o no piquen les meduses en general?
Aquesta no pica.
Aquesta no pica.
Aquesta en concret no pica.
Clar, però com que no ho sabem, si veiem una medusa nosaltres anem cap a l'altra banda, per si de cas.
Val la pena.
Clar, aquí sembla que estiguen mirant fotografies fetes pel Capità Costó,
però no, són fotografies realitzades per Mediterrània i Alfonso Marí de la platja del Miracle,
aquí a tocar espècies de flora i de fauna que encara es mantenen,
no sé si de Miracle, donant el nom a la platja,
o perquè realment hi ha zones més malmeses que d'altres.
Sí, també hem de pensar que la vida o la natura també s'intenta adaptar una mica
a el que nosaltres li fem, no?
És a dir, hi ha unes espècies que estan adaptades a tot això.
Però si realment les condicions ecològiques fossin millors,
si poguéssim trobar Posidònia, si poguéssim trobar Algueró amb més facilitat,
això portaria una biodiversitat molt més rica aquí a la platja del Miracle.
Ah, la Posidònia és una de les espècies que ha ressat,
sobretot tantes embarcacions, tinc entès que ha estat una de les causes, no?
Sí, és molt sensible a la contaminació, a les actuacions directes,
a la que ha estigat bastant a la pesca d'arrastre,
amb l'encoratge indiscriminat per embarcacions d'esbarge o recreatives
durant l'estiu i, clar, tot això porta a societat que hagi acabat desapareixent
o que aparegui molt més lluny.
Nosaltres el Miracle, amb la zona estudiada, no l'hem pogut detectar,
però sí que hem detectat amb fragments o trossos
a la zona arenosa de la platja,
amb la qual cosa ens indica que més cap a dins sí que hi ha de ser.
Però, clar, a partir de 3, 4, 5 metres de profunditat
ja hauria de començar a aparèixer.
I la cosa està bastant...
Clar, l'ull no expert, com ara el meu, dius,
home, hi ha molta varietat, malgrat tot, com tu deies, no?
La naturalesa fa esforços per cuidar-se d'ella mateixa.
Per tant, una miqueta la guia el que planteja
és l'ubicació, l'estudi que s'ha fet i un diagnòstic.
És una miqueta l'estructura.
Si anem cap a la platja de la Pineda,
aquí què?
Millor, pitjor que el Miracle, com la tenim?
Senyor doctor, com tenim la platja de la Pineda?
Estan en un estat bastant similar,
perquè tenen l'afectació directa també
d'una gran infraestructura, com és la port de Tarragona
i de la zona turística que està allí mateix.
O sigui, infraestructures lineals, com són carreteres,
com són passejos marítims, estan a primera línia de costa,
que això ha alterat moltíssim el que seria la part
que està una mica allunyada de la primera línia de la platja.
Tot el que són dunes no apareixen.
El tema de dunes sembla més pràcticament a tot el litre de Tarragona.
Són inexistents.
I això també, les comunitats de dunes són molt importants
i són molt riques des del punt de vista de la biodiversitat.
I en la zona interior, en la zona de l'aigua,
les prediries de Posidònia poden albergar
fins a 4.000 espècies diferents al seu interior.
Llavors, clar, si tu llegeixes la llistat d'espècies
que hem arribat a trobar,
o així són 15 o 20,
i dius, ostres, realment sí que hi ha peixets,
però fins a arribar a 4.000,
la veritat és que ens en falten uns quants.
Home, fixa't, jo ara estava llegint textualment,
diu, a la part marina la majoria de la superfície rocosa
està colonitzada per algues
que ens indiquen la qualitat de les aigües,
és deficient, sobretot la corallina,
i apareixen una gran quantitat de molus,
com el musclo o els barretets.
A veure, no és qüestió de posar-se nostàlgica,
però fa 30 anys podies anar a agafar moluscos,
musclos, en aquest cas, a la voreta de la platja,
és que agafaves de tot,
i entén-me que no dic que estigui bé a agafar,
però en aquella època, escolta, n'hi havia molt,
no entens?
És a dir, que visualment,
totes aquestes espècies era normal veure-les,
avui dia no.
Però hi havia diversitat,
o sigui, no només hi havia musclos,
hi havia crancs, hi havia diverses escopinyes.
I molts, eh?
Sí.
Les escopinyes n'agafaves les que volies.
Sí, i d'espècies diferents.
Ara, si vas al racó de l'espigó de la part sud
de la platja de la Pineda,
allí, bàsicament, només és dominant una o dues algues,
i de moluscos,
doncs sí, hi ha zones que s'acumula molt el musclo,
que, bueno,
el musclo hem d'entendre que és un animal filtrador,
que si hi ha matèria orgànica apareix amb més facilitat,
és a dir, que allí hi ha bastanta càrrega de matèria orgànica
amb aquell racó de platja.
Està bé que hi hagi musclos,
però no està bé que n'hi hagi tants.
Vol dir que hi ha, alguna cosa hi ha allí.
La que està millor amb aquest treball que heu fet,
per la vostra observació,
és la de Cambli,
és la platja del Prat d'Enforés, no?
Sobretot per la zona nord de la platja,
perquè és una zona bastant rocosa
en la que s'han pogut conservar
uns fragments importants de Poseidònia i d'Algueró.
Llavors, és el que comentàvem abans.
Tot això porta associat...
Clar, per exemple,
podem arribar a trobar escórpores,
podem arribar a trobar nacres,
que això, evidentment,
aquí a Tarragona o a la Pineda,
la zona estudiada no hi era ni per casualitat,
i podria ser que hi fossin més endins,
però la superfície colonitzada
per la Poseidònia hauria de ser moltíssim major.
Clar, la diversitat,
i ja em permetre el Jordi,
és que a mi m'ha fet gràcia,
i a veure,
no es tracta d'anar a fer la recol·lecció,
però, clar,
dieu,
erissons de mar,
tomàquets marins,
és que no tinc ni idea
què són els tomàquets marins.
Són uns petits animalons,
són uns invertebrats que tenen...
No són verduradors,
són animals.
No, no.
No, disculpa la broma,
però és que són espècies
que no són conegudes i...
No, però són molt curioses
perquè tenen una forma rodona
i vermella molt...
molt cridanera, diguéssim,
i són uns bons indicadors
de la...
És a dir,
si les condicions ecològiques
no són lo suficientment bones,
aquests animals no apareixen
o costa molt que apareixin.
Cogombres de mar,
això també són animals?
Sí.
I com...
Són com a cogombres?
Són de la família dels erissons
i de les estrelles de mar
i són...
Bueno, és per la forma.
Sembla un cogombre
i és una forma allargada.
Per això de propres
veus que tenen uns cagallonets
i llavors ja dius
que és un animal,
no és una planta.
Sí, sí, sí.
A veure,
el que tu deies, no?,
i ho reflecteix la guia,
la diversitat d'algues que hi ha
que no es troben a les altres platges.
Parlaves d'un parell d'espècies,
en el cas de la Pineda,
aquí doncs esmanteu,
doncs com a mínim,
mitja dotzena d'algues diferents.
Sí,
que haguem pogut arribar
a determinar en altres.
Exacte, per això.
Llavors, clar,
nosaltres hem dit
que com a mínim hi ha això.
Si féssim un estudi a fons
i invertíssim més recursos
i més esforços,
segurament trobaríem
bastantes més coses.
Podríem trobar bastantes més coses,
però sempre que hi ha diversitat,
doncs és més previsible
trobar més coses.
Hi ha raons,
lògicament,
pròpies de la pròpia evolució
de la naturalesa,
l'impacte industrial,
urbanístic,
diguem-ne,
que són problemes
de molt gran pes,
no?,
i que recapitular
farà molt difícil,
però mirant la guia
o senzillament recordant
amb la memòria visual
algun espai que hem vist
a aquesta història
o la platja,
hi ha coses que no les ha fet,
ni el creixement urbanístic
ni els grans vaixells,
sinó nosaltres mateixos
llançant llaunes de beguda,
paquets de tabac,
cartrons,
porqueria en definitiva,
que això ho llancem nosaltres.
Per tant,
queixem-nos
d'aquí ens hem de queixar,
però assumim també
la responsabilitat individual
que tenim, no?
Sí, sí.
La idea és que
tots els sectors de la societat
assumeixin la seva part
de responsabilitat
i la seva part de culpa.
i també la idea
és que tots els sectors
de la societat
coneguin
i s'involucrin
en la conservació
i la preservació
d'aquests espais
o d'aquestes espècies
que encara queden aquí.
Si nosaltres coneixem
quines espècies
hi han de ser
i quines espècies
ens indiquen
que allò té
un bon estat ecològic,
doncs anem a mirar
de preservar-les.
Però si ja partim
de la base
que la major part
de la societat
ho desconeix,
doncs tampoc
els podem culpar.
Clar.
En conjunt,
la valoració que feu
de l'estat ecològic
si s'hagués de posar
s'hagués de fer un informe,
és a dir,
a l'antiga,
com feien abans al col·le,
una nota
en números absoluts
o una valoració,
allò progressa favorablement,
estem una miqueta
a la barrereta
de l'aprovat
o de l'insuficient,
com estem?
Insuficient,
clar.
Alt, baix, baixet.
Insuficient, clar.
O sigui, l'estat,
creiem que l'estat
de conservació
és dolent.
L'estat de conservació
és dolent.
Però són coses
que ja estan fetes
i anem a mirar
de conservar
el que encara mos queda.
són problemes estructurals,
perquè estem parlant
de grans obres,
ampliació,
espigons,
coses que difícilment
es podria tirar enrere,
no?
És molt complicat
tirar enrere,
però, clar,
per això el que nosaltres
proposem amb aquest informe
és que a partir d'ara
els planificadors territorials
incorporin aquest valor
mediambiental
amb les seves decisions.
Si els que decideixen
les futures
planificacions territorials
d'aquest país
tenen en compte
o prioritzen
els valors mediambientals
a l'hora de prendre
les seves decisions,
no només
interessos econòmics
o altres tipus
d'interessos,
jo crec que
tenen una part important
de poder recuperar
o poder conservar
aquestes zones.
Aquesta guia
l'ha presentat
aquest matí
Mediterrània,
és una guia
que està en català
i en castellà,
és una guia
de divulgació
i jo m'imagino
que va adreçada
a la població en general.
Sí.
Les vies de distribució,
algú que estigui
interessat,
com la pot aconseguir?
Des de Mediterrània
tindrem distribució directa
i estem mirant
de posar-la
en altres llocs
de distribució,
llocs de pas,
llocs freqüentats,
que la gent
ho pugui trobar fàcilment.
A més,
hi ha contrast
perquè hi ha fotografies
precioses
d'allò que tenim
i també hi ha
alguna altra fotografia
d'allò que no hauríem
de tenir
i que tenim
que té a veure
justament amb aquesta
actitud irresponsable
col·lectiva i individual
que es dona
de les dues bandes.
Doncs,
moltíssimes gràcies, Jordi.
Seguiu amb el projecte.
Com bé deies,
d'aquí un temps
sortiran guies
amb noves platges
analitzades.
Darrere hi ha tot
un treball de camp,
per tant,
no és una cosa
que es pugui fer
d'un dia per l'altre,
no?
No, no, no.
Costa lo seu.
Doncs, enhorabona
i gràcies per venir avui
a la ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.