¡Vamos a cantar la canción del auto nuevo!
¡Arriba, ponemos el contacto!
¡Ran, ran, ran, ran!
¡Ponemos primera!
¡Y salimos ya!
El viajar es un placer que no suele suceder
En el auto de papá nos iremos a pasear
¡Vamos del paseo!
No, no, no és una passejada ni és cap proma.
És un projecte que s'ha de materialitzar
amb tota una sèrie de motivacions,
amb ben diferents, però totes elles importants.
Saludem Jaume Fornós. Bon dia, Jaume.
Hola, bon dia.
Saludem la seva filla, la Clàudia. Bon dia, Clàudia.
Bon dia.
La Clàudia té 12 anys.
Jo crec que em donaries lliçons de conducció, no?
Home.
Però tu ho condueixes ja com si...
No ets l'Alonso, ja m'ho dic.
Però vaja, tens una experiència
de saber conduir un automòbil ordinari,
normal, com el que portem qualsevol de nosaltres,
però també has participat i participes en càrting, no?
Sí, jo...
Bueno, fa poquet que participo en càrting,
però aquest any he començat a fer algunes carreres,
però molta experiència tampoc no tinc, saps?
Però una miqueta, sí.
I de conduir tens experiència?
Conduir, sí, des de ben petita, que porto el cotxe,
des dels 3 anys a la falda de mon pare portant el volant, ja.
Clar, el Jaume val a dir que és un professional
del món de la conducció, és professor d'autoescola,
i tot això que fa la Clàudia, i que farà,
que fareu aquest recorregut de més de 3.000 quilòmetres
per tot el perímetre d'Espanya,
ho pot fer des del punt de vista legal perfectament.
Sí, efectivament, quan se'ns va ocórrer la idea,
el primer que vam buscar és assessorament,
des dels abogats de l'associació, d'autoescoles,
des dels Mossos d'Esquadra, perquè la llei realment
té un espai que no determina l'edat,
només l'alçada i que el conductor en pràctiques
pugui arribar als pedals i tot correcte.
A partir d'aquí, com que la llei no determina una edat mínima,
i ella ja ha conduït amb circuit tancat
i el porta molt bé el cotxe,
doncs ens va ocórrer la idea,
però així fer-la una miqueta ben grossa, no?
Clar, tu ja hem comentat que ets professor de formació vial,
per tant això té un objectiu, diguem-ne, pedagògic,
no només per la teva filla, sinó per la societat en general.
Abans em comentaves, home, cal fer educació viària,
a vegades no saps amb quines eines,
a vegades no saps com adreçar-te al col·lectiu més jove
que comença en el món de la conducció,
i tu vas dir, escolta, algú que parli el seu idioma,
el dels joves, ja està, la meva filla, no?
Doncs sí, sí, va ser una idea que em va captivar del primer moment,
perquè, doncs, entre els joves és el que dèiem,
que la comunicació és més fluïda,
és més com més sincera entre ells.
En canvi, des de nosaltres costa molt arribar-los
i convèncer-los de la seguretat viària, no?
Clar, això ho heu de fer amb un cotxe
que està especialment preparat,
que és el cotxe que podem emprejar
per fer les pràctiques de l'autoescola,
doble embrague, tot allò, no?
Perquè si no, no podria ser.
Sí, en aquest cas, doncs,
donat que jo soc el professor de l'autoescola,
utilitzarem un dels vehicles de l'autoescola
amb el doble comandament, tot legal,
i, bueno, cal dir també que ella ja ha començat
a fer algunes petites pràctiques amb aquests vehicles
i el que se senti més còmode, doncs, utilitzarem.
És a dir, que pots triar cotxe, Clàudia?
Bueno, més o menys, sí, però...
Més o menys, eh?
Tu ja li has posat l'ull en algun cotxe en particular?
Sí, en alguns hi ha...
Quin t'agrada?
M'agrada el Toyota Auris
i m'agradaria fer la volta amb aquest.
He de fer-ho amb aquest.
La cosa com va anar?
El teu pare un dia d'escolta, Clàudia,
que he tingut una idea, i tu,
ai, ja tremolo, el meu pare ha tingut una idea,
perquè val a dir que el Jaume,
jo no se'n recorden, però hem parlat amb ell
d'altres qüestions fa temps a la ràdio,
del parapent, que tenim pendent una sortida en parapent,
i clar, aquest home ja té un esperit aventurer,
això no l'hi veia així de nou.
Clàudia, reina, a banda del càrtin,
a banda del parapent, a banda dels barrancs,
a banda de tot això,
no t'agradaria fer la volta a Espanya en cotxe conduint tu?
La cosa va anar així?
Va anar així, sí.
Sí? Tal qual ho dic jo ara?
Sí, perquè mon pare ja estava pensant
dies que hem de buscar esponsors i coses, no?,
per també pagar totes les carreres i tot això.
i diu, hem de fer una cosa que no ho hagi fet mai ningú
i que la gent es fixi en mi.
I se li va acudir aquesta idea, sí.
I tu què vas dir així en principi?
Jo primer dic,
papa, què t'has begut?
Papa, papa, que no et veig avui molts anys.
Vaig quedar una mica així.
Després dic, bueno, ja m'ho pensaré,
i sí, va semblar primer una idea una mica així,
però al final ja vaig pensar que era una bona idea.
Tu tens un bloc i aquest bloc ha d'esdevenir una miqueta
el contacte entre vosaltres i la societat en general
que vulgui conèixer l'evolució del viatge, no?
Ja has començat una mica a posar coses,
ja sabem, ja està tot ben situat.
Sí, he posat la notícia i si hi ha algunes fotos.
Si la gent que el vulgui visitar, doncs que visiti.
Clar, el que voleu demostrar és que es pot fer aquesta ruta
en un temps determinat sense sobrepassar els límits de velocitat,
sense contravenir cap norma de circulació,
que tot això és possible, que es pot fer un trajecte,
que es pot gaudir del conduir,
perquè conduir si t'agrades un gaudi, la veritat,
sense posar en risc la vida dels altres ni la teva.
Alguna cosa que, en principi, d'anar a la taula,
sembla tan senzilla, ui, sí, costa que es respecti, no?
Sí, perquè en el moment que tu et poses a respectar
al màxim les normes, també és una mica una gota
que va a contracorrent, no?
I pot ser que a alguna velocitat, si l'ajustem massa,
tinguéssim algun perill de vehicles que ens tiressin a sobre.
Per tant, haurem d'anar anticipant-nos molt a tots els perills
i li aniré explicant el millor possible que ho faci bé, no?
Quants dies penseu que esmerçareu en fer tot aquest recorregut?
Bé, en principi, com que la llei em limita a 8 hores de conductor en pràctiques,
doncs amb aquestes 8 hores creiem fer unes etapes de 500 a 600 quilòmetres
amb desplaçaments per autovies, autopistes
i també per carreteres locals per gaudir del paisatge, no?
O sigui que uns 500 quilòmetres diaris ens n'anem als 6-7 dies
per fer la volta a Espanya.
Aneu tots dos sols?
Sí.
Tu ets conscient que hauràs d'aguantar el teu pare una setmana sencera en un cotxe?
Sí, soc conscient.
El teu pare és una persona encantadora, però la perspectiva d'un fill no és la mateixa.
Sí, però se li diré, au.
Com ho veus, Jaume?
Bé, ja hem buscat que dintre la jornada, quan acabem la jornada...
Heu posat normes també?
Sí.
Bueno, la Clàudia diu que sí, que heu posat normes, em penso.
Una mica.
A la conducció, les normes, evidentment, les indicaré jo,
però en el temps lliure que tinguem de visitar, de fer fotos de les zones per on passem,
o si s'apunta a algun grup de joves que ens vagin seguint per internet
i vulguin fer una xerrada o una passejada amb ella sola, a mi em sembla perfecte.
D'alguna manera, clar, el vehicle porta l'identificatiu de l'autoescola,
però d'alguna manera el vehicle farà evident qui sou i el que esteu fent,
per allò en el vostre itinerari, que la gent sàpiga que heu arribat,
que sou un pare i una filla de 12 anys, que porta un cotxe, que...
Sí, segurament, abans de marxar, doncs,
tindrem ja alguns patrocinis que ja comencen a parlar
i podria ser que tinguéssim alguns distintius.
De totes maneres, amb el blog es veuran fotos molt detallades
del cotxe, la matrícula, les cares, vull dir que...
I també anirem dient dia a dia, actualitzant el blog,
per comentar per quines rutes passarem, on som, què farem, etcètera.
Quan sortiu?
Bé, en principi havíem pensat el dia 11,
però tot el detall de l'itinerari,
les etapes, etcètera,
el dia 8 del 8 del 8,
farem una roda de premsa
a l'autoescola.
Molt bé, clar, clar, per donar a conèixer que tothom estigui...
Nosaltres ja et garantim que cada dia
anirem seguint les passes
i anirem explicant als oients, aquells que siguin més
mandrosos per entrar al blog,
de a veure què fan la Clàudia i el Jaume.
Doncs avui són aquí, avui són allà,
s'han fotografiat no sé on,
perquè, clar, l'itinerari ja el teniu...
És tot el perímetre, sortiu de Tarragona, de Reus, en aquest cas?
Bé, sortiríem del seu poble natal, on vivim,
que és Cornudella de Montsant,
i, bé, passaríem ja a Reus,
aniríem segurament a Barcelona,
i ens anirem fent fotografies també dels llocs més emblemàtics,
com podria ser la Sagrada Família Barcelona,
després pujaríem cap a Pamplona, Bilbao,
al Guggenheim de Bilbao,
Santander, la Costa Cantàbrica, etc.
El dia 8 del 8 del 8,
us ho explicarem amb detall a la web i a la roda de premsa.
Quina la maria més tonta, eh?,
de fer-te un recorregut per tot el país,
i veure coses, i conèixer gent, i tot plegat.
Sí, la veritat és que
veurem molts llocs que mai he estat, i...
Estàs nerviosa, Clàudia,
davant de la perspectiva de fer aquest viatge?
Et provoca un cert nerviosisme?
Home, depèn també de com t'ho miris.
Si t'ho mires com un viatge,
i si t'ho mires, no ho sé...
Home, pensa que aquestes coses a vegades agafen una dimensió
des del punt de vista mediàtic important.
A vegades, no saps per què,
però no se'n parla gaire,
però a vegades se'n pot parlar molt.
Pensa que pot ser un referent realment important
en el que és l'educació viària, no?
La perspectiva real d'una noia conduint per les carreteres
en el ple mes d'agost,
on les carreteres hi ha més trànsit, més vehicles.
No és només que tu condueixis bé,
perquè per això està el teu pare, que és un professional,
també la percepció que tu vas tenint,
vas reflectint en el teu blog,
de com veus el teu entorn quan estàs a la carretera.
Això és una visió, jo diria, Jaume, privilegiada,
que vosaltres moltes vegades,
per molt professionals que sigueu,
els joves no podeu donar, no?
Sí, realment, quan ens venen...
Aquí hi ha una cosa molt important
que hem parlat amb la resta de companys,
que és que quan ens venen els joves de 18, 19 anys,
que és l'edat ja més correcta de treure's el carnet,
venen ja, diguem-ho així,
amb uns vicis de la ciutat viària
que és difícil de convèncer i corregir.
En canvi, si des dels grups
que ella pugui transmetre l'experiència
de 14, 15, 16 anys als instituts,
el que els pugui fer,
si venen ja com una...
Bueno, ho deia l'altre dia la Clàudia,
que l'estat viària sigui de bon rotllo, no?
El que te farà la m'ha agradat molt.
Diu, l'estat viària, de bon rotllo.
Vull dir, no cal ser una persona estricta,
sinó, senzillament,
apropar-se una mica a les normes
per gaudir de la conducció i de la seguretat.
Home, realment és una visió molt encertada.
No és una cosa repressiva,
sinó és una cosa preventiva,
perquè ningú prengui mal.
És que al final estem parlant d'això, no?
Que ningú prengui mal
si contemples totes les normes.
Què et diu el teu entorn,
les teves amigues, els teus amics?
Perquè, clar, tu ho has explicat,
perquè es tracta d'això de què ho expliquem
i tothom entri en aquesta consciència, no?
De la seguretat viària, de l'educació viària.
Què et diuen?
Les meves amigues primer em van dir
tu estàs boja, on vas?
Diu, no, no, això ja l'he dit jo al meu pare.
No, però després van anar pensant
i diuen, clar, clar,
si el que vols és donar-te a conèixer això,
doncs és bona idea.
I sí, m'apoyen en tot el que faci falta
i la veritat és que els agraeixo molt.
A tu t'agrada conduir?
A mi molt.
I t'agradaria, en un futur,
ara faré aquella pregunta repelent,
que fa una ràbia quan tens 12 o 14 anys,
que vols ser de gran.
Jo sempre he trobat que és una pregunta repelent,
però aquí s'escau.
T'agradaria dedicar-te a alguna cosa
que tinguis a veure amb el món del motor, no?
Com ara?
Formula 1 és una mica somni, però...
Ai, les noies, és que no pintem res, eh?
A veure, Clàudia, per favor,
que sempre són els homes,
això de la carretera està copsat pels homes, no?
Sí, és un món bastant masclista i per això és difícil,
però tot s'ha d'intentar i sí, m'agradaria.
Jaume, com la Clàudia, que ha vist allò pilot de Fórmula 1,
vaja, jo em trec al barret i em porteu a canviar...
No, a canviar les rodes,
que s'ha de fer molt ràpid a la Fórmula 1.
Ja buscaré una altra feina.
Molt bé, realment.
Tens germans o germanes?
Sí, una germana més petita.
Més petita.
I segueix les passes?
També voldria anar-hi, ella?
Bé, ella, en principi,
li agraden més els animalets i altres activitats,
però aquí teníem també un punt difícil de superar, no?
Que era...
Jo vull venir.
Sí, que vull venir o que tot ho fa la Clàudia.
I ha passat de...
Té 10 anyets, només ella,
i ha passat d'una idea, diguéssim, podria d'enveja
a una idea de totalment recolza...
Avui li ha fet una abraçada abans de baixar les ràdios
i que ha sigut molt bonic.
Saps totes les normes, totes les senyals, ho saps tot?
Bé, més o menys.
Com tothom, no?
Com tothom, no, Jaume?
Sí, sí, estem fent classes ara teòriques així,
fesades, perquè amb circulació oberta,
clar, no havia circulat mai.
I ara començarem a fer unes primeres 10 o 12 classes
aquests dies per Reus i Tarragona
per agafar un rodatge de vies obertes,
perquè legalment no podíem haver anat pel carretera,
només que per circuits tancats.
Val a dir que la Clàudia, a banda de ser molt guapa,
té 12 anys i és molt alta.
Per tant, no té problemes per arribar als pedals,
perquè això també hauria estat una dificultat, no?
Sí, sí, sí.
Aquest va ser un motiu que jo em vaig atrevir
a proposar-los de conduir un turisme,
perquè arriba perfectament i porta el cotxe molt bé.
Però ara ja hem d'afegir la seguretat a les vies obertes.
A veure, amb el teu pare, que és un professional,
pots anar-hi, però jo m'imagino quantes vegades
no ens ha passat i les persones que ens escolten
segur que estan d'acord d'anar conduint
i portant algú al costat.
Frena, aquí no pots córrer.
Escolta, què t'has passat aquest encreuament?
Ojo que hi ha un stop. Això és insuportable.
Jaume, com a professional,
avui dia que les famílies es posen totes dins del cotxe,
digues al copilot que no molesti,
que és el pitjor que se li pot fer a un conductor, sí o no?
Sí, sí, no. De fet, hi havia un cartell antic als autobusos
que deien no hablar ni molestar al conductor
i s'hauria de fer públic aquest cartell.
Bé, tot el que digui el teu pare aquí
sí que s'ha de tenir en compte
i realment serà molt important.
Vuit del vuit del vuit.
És el dia D
i, en tot cas, no sé si teniu ja activat el blog.
Ja ens podem posar a entrar-hi a través d'internet.
Ens podeu donar l'adreça.
Sí, bé, tenim ara dos blogs començats
perquè el primer se'ns va quedar petit
a nivell d'imatges i de vídeo.
i el blog que estem ja acabant,
aquesta tarda segurament podreu entrar tots,
és el 3W, no, Clàudia?
Clàudia KF3
.blogspot.com
Molt bé.
Tornem a repetir-ho?
Clàudia KF3 .blogspot.com
Perfecte, doncs escolta, ja estarem allà.
A preferir-se a l'ordinador,
a seguir tot aquest periple d'aquest pare i aquesta filla,
que en definitiva el que proposen
és destacar i posar en rellevància
la importància de gaudir de la carretera,
de gaudir d'un vehicle,
però sempre respectant les normes,
que és respectar els altres, no té més.
És tan bàsic com això, no?
És educació viària.
Jaume, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Enhorabona, anirem seguint de prop
en tota aquesta evolució.
I Clàudia, una experiència per tu,
jo diria que poc habitual, singular,
i de la que en trauràs moltíssim profit,
i nosaltres també, per la part que ens toca,
com a rebedors d'aquesta educació viària.
Gràcies, bona sort.
Gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.