logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Un minut i mig, un quart d'onze del matí.
Ara comentàvem fa un moment que veig que de mica en mica
anem recuperant les temperatures,
que tenim un dia característic del mes de juliol.
Tot això convida sortir al carrer.
Probablement anar una mica més enllà i anar cap a la platja,
però nosaltres estem de servei.
El que fem és cercar l'actualitat justament
on es troben aquests moments a la ciutat de Tarragona
i ens porta fins al president de l'associació comercial de la VIA-TE.
I és que aquest vespre han organitzat un acte
per presentar aquesta nova etapa.
per parlar de totes les activitats i accions
que volen fer els comerciants tarragonins
per tal de dinamitzar el sector.
Si no va xerrada, Josep Sunyer ja està,
acompanyat del president de l'entitat.
Josep, bon dia.
Hola, Jolanda, bon dia.
On ets, exactament?
Doncs mira, exactament som a la Rambla Nova.
Hem vingut al centre de la ciutat
per poder parlar amb Joan Anton Fàbrega.
Deu haver-hi moviment perquè avui hi ha mercadet, no?
Doncs sí, sí que hi ha moviment.
Tant a banda i banda com pel centre de la Rambla
hi ha activitat, hi ha persones amunt i avall.
el temps s'acompanya, fa sol,
però a més a més hi ha com una mica d'airet
que puja de la Rambla a baix,
de baix de la Rambla, ho hem dit, cap amunt
i això doncs refresca una miqueta, eh?
I efectivament sí, hi ha mercadet avui,
mercadet dels dimarts i dels dijous
i potser això doncs fa que hi hagi una mica més d'afluència.
Tot i que els que veig per aquí
diria que són trajectes habituals, eh?
Persones que passen per aquí habitualment
com un dia qualsevol de cada dia.
Com a vegades parlem amb Joan Anton Fàbregas,
ell és el president de l'Associació Comercial de la Vieté,
perquè justament avui, aquest vespre,
a dos quarts de nou de la nit
a la Sala Gènius del Palau de Fires i Congressos,
ells presentaran el que són les noves activitats
de cara a aquest 2008.
Presentaran, entre altres coses,
el nou logotip de l'entitat.
Recordaran potser l'anterior,
alguns dels soñans que ens escolten
que l'han vist en algunes de les campanyes
que s'han fet des de la Vieté.
Doncs bé, l'han renovat completament, eh?
És molt diferent a l'anterior
i ara ens explicarà el mateix Joan Anton Fàbregas.
Què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
De fet, molt diferent, no? Podríem dir.
Bé, és una trencadissa total.
És a dir, nosaltres hem optat per estudiar,
primer, els defectes, diguem,
que li trobàvem a l'anterior,
entre ells, doncs, confusió amb autopistes,
no deia que era Tarragona,
poc agraït de colors, etc.
Llavors vam determinar que això s'havia de canviar
i s'havia de crear un logo més adient
amb les finalitats de l'associació
i amb la promoció del comerç de l'associació.
Aquest logo l'ha dissenyat el Juller Blázquez
i veureu que, doncs,
és una moneda romana com a fosa sobre pedra
i llavors té el símbol de la moneda,
és pròpiament del comerç, que és del que es tracta,
i una mica lliga amb el passat romà de Tarragona.
Ja en podeu veure un
que es va inaugurar l'altre dia amb un tòtem
allà dalt de la Rambla,
al final, al balcó del Mediterrani.
Allà n'hi ha un,
que tots aquests tòtems,
a partir d'allà s'estan renovant
per fer-los nous amb nova imatge
i a més a més amb el nou logo
i veureu que és un logo que és molt agraït
en quant a vistositat,
a presència de qualitat de comerç, etc.
La intenció, l'objectiu d'aquestes activitats,
entre altres el logotip,
és no és cap altre que potenciar el centre,
potenciar el comerç del centre de la ciutat.
Exacte, o sigui, el que intentem precisament és això,
és fer un pol d'atracció
a dintre del centre de la ciutat,
perquè és on hi ha, de fet,
el comerç de més nivell, d'alguna manera,
perquè hi ha totes les marques més importants
i, per tant, el centre de la ciutat
ha de ser un reflex de la ciutat,
ha de ser la promoció de la ciutat a l'exterior.
I el que intentem precisament és que això es vegi a fora.
És a dir, una de les coses que també hem canviat
és que el logo aquest de la via T,
ara diu Centre Comercial, la T de Tarragona.
Centre Comercial és una denominació
d'una agrupació de comerços.
Llavors, nosaltres som un centre comercial a cel obert
i pretenem que la persona que busca internet
un centre comercial a Tarragona trobi això, per exemple.
I, a més a més, determinar que som
un centre comercial i a Tarragona.
I això és la definició bàsica del perquè també del logo, no?
Això és el que passa, diguéssim, al centre comercial,
de Tarragona al centre,
però si anem a la perifèria, per dir-ho així,
o a l'altre extrem, som nosaltres ara aquí a la Rambla,
hi ha una arribada imminent, serà la tarda l'any que ve,
és la gran superfície comercial del Corte Inglés,
els grans magatzems,
que, de fet, no fa gaires dies,
va vindre el director general a Catalunya, dels magatzems,
ja va alertar que sí que han tingut l'experiència
que en altres ciutats on s'han implantat,
al principi hi ha una mica de reticència per part especialment
de proveïdors, del Partit Comerç,
però va dir, literalment, recordo que va dir
que després d'aquest temor se es veeix
i, en definitiva, tothom en surt beneficiat.
Vostè comparteix aquesta opinió del director,
del màxim responsable dels erams magatzems a Catalunya,
o discreparia en certa mesura?
A veure, jo discrepo.
Crec que és el que ell ha de dir, com és lògic,
ell no pot dir el contrari,
però la realitat és una altra,
i la realitat és que l'impacte per al comerç
en una ciutat del tamany de Tarragona
serà molt important,
i que hi ha comerç que, a la millor,
diríem que no està molt preparat,
o que, doncs, porta una activitat de molts anys
i no s'ha renovat, etcètera,
doncs aquest comerç pot patir més que d'altres.
però, evidentment, un percentatge important de comerç
patirà les conseqüències,
sobretot el primer any.
Estic d'acord en que després les coses,
a poc a poc, van tornant a lloc,
però hi ha gent que potser no podrà resistir
aquest primer any o aquests dos anys,
i aquest és el gran problema,
saber què passarà amb aquesta gent, no?
Creu que hi haurà, per tant,
una fugida de clientela cap allà,
és a dir, a què trobaran allà?
Que hi ha millors preus?
Què és el que troben en un cort anglès
que no puguin trobar aquí a la Vieté,
per exemple, al centre de la ciutat?
A veure, a la Vieté es pot trobar de tot
i més variat, perquè no és un monocultiu
com el cort anglès,
que ells tenen la seva política
i l'apliquen tant en preus com en productes.
Nosaltres, cada botiga té la seva política.
Per tant, d'entrada,
hi ha més varietat, més sortit
i més preus, millors preus.
Ara bé, l'atractiu d'un centre
que té un aparcament fàcil,
l'atractiu d'un centre que ho trobes tot
en un lloc tancat,
és innegable i això no ho podem obviar.
Ara, nosaltres esperem
que amb les campanyes de promoció
i de fidelització de clients arribem
a contrapassar aquesta oferta.
Si la botiga està disposat a jugar-hi,
no és la fi del món, ni molt menys.
Però, clar, ha de jugar amb armes importants.
O sigui, no és com abans
que t'havies de quedar tranquil i ja et vindran.
Avui en dia has d'actuar.
Però si el que estigui disposat a jugar,
i jugar fort,
aquest no sol sobreviurà,
sinó que també inclús
en pot arribar a treure beneficis.
Però, clar, és el canvi
que es facin moltes coses.
O sigui, no pot ser només esperar
el manar del cel.
Això és impossible ja.
Vostè creu que a partir de la tardor
l'any vinent veurem per la ciutat
més cartells d'aquells que hi ha
els separadors de les botigues
que posses buscar de pendent o de pendenta
arrel de l'arriba del Corte Inglés?
Segur, segur.
A veure, el Corte Inglés necessita
com a 800 persones
i, evidentment, d'un lloc o altre
han de sortir.
I, per tant, el comerç
patirà la fuga de personal.
Això, vamos,
és que no té altra solució.
No es pot fer res amb això.
Evidentment, el Corte Inglés
ofereix al possible pendent
algunes avantatges
que no pot oferir la botiga.
Però, clar,
el tracte de persona
a la millor és diferent en una botiga.
tot depèn del propietari de la botiga, també.
S'haurà de fer coses
per fidelitzar el dependent.
O sigui, el botiguer també
ha de pensar en fidelitzar el dependent.
Pensar, a la millor,
en flexibilitats d'horaris,
en compensacions,
en una sèrie de coses
que fidelitzin
que aquesta persona no li marxi.
Si només es queda pur i dur
amb el sou de final de mes,
és probable que també
se li vagin més fàcilment.
No sé si la formació d'aquests dependents,
com es va dir
no fa gaires dies de l'Ajuntament,
que es farien uns cursos de formació
adreçada especialment a aquestes persones
perquè estiguin ben formades,
que estiguin competitives.
No sé si per qui va la cosa o no.
A veure, la formació,
d'entrada,
el personal del Corte Inglés,
el Corte Inglés el forma ell.
Vull dir,
el Corte Inglés
fa una formació
adequada a les seves necessitats,
té els seus tècnics per fer-ho
i volen una imatge
igual a tots els centres
i una normativa igual a tots els centres.
Per tant,
aquesta formació externa
no els interessa gens.
Ara bé,
que ens pot interessar
la formació de dependents
per aportar nova gent
al mercat del comerç,
sí,
però jo crec que això
no és la solució,
o sigui,
la solució és diferent.
La solució passa precisament
pel que dèiem abans,
la flexibilitat,
el sou,
problemes d'horaris,
etcètera.
Això és el que és important
per la persona que treballa.
òbviament no es pot generalitzar,
suposo que estarà d'acord amb mi,
cada botiga és un món,
en fi,
cada realitat és diferent,
però jo no sé si en general
hi ha una mena de percepció,
no sé si de crisi,
entre cometes,
però sí que si més no,
la gent gasta menys,
el consumidor gasta menys,
agraeixada més a més
per als aiguats,
les tempestes,
les pluges d'aquests d'aquests darrers mesos,
amb el temps en definitiva,
doncs que també ha fet foragir
una mica els turistes
o aquells que van habitualment
pel carrer
i poden parar en la botiga i comprar.
Sí, a veure,
el mal temps sobretot
ha perjudicat a la botiga de roba,
és a dir,
ha creat un excés d'estocs
en aquest moment
i per tant les rebaixes d'enguany
seran de les millors
de cara al consumidor,
no de cara al propietari,
de les millors de cara al consumidor
que s'han fet mai.
Per què?
Perquè quan hi ha un excés d'estoc
han d'apurar a tope
per treure's el producte,
per tant els descomptes
que s'estan fent ara ja
són els que correspondrien probablement
a final d'agost
amb les restes de les rebaixes,
perquè jo estic veient ròtols
d'hasta el 70%,
això al mes de juliol
no era possible.
Per tant, què vol dir?
Hi ha un excés,
hi ha un excés de producte
i s'ha de rebaixar molt per vendre'l.
A partir d'aquí
hi ha una crisi
que a la gent
també li interessa
comprar en aquest moment
perquè té un avantatge de preu,
però la crisi sí és
i les ventes
han baixat en general
a tot el comerç,
han baixat les ventes
de cotxes,
de pisos, etcètera.
Vull dir,
hi ha una crisi,
no es pot obviar aquesta crisi.
La crisi de les hipoteques hi és.
La gent s'ho mira més
a l'hora de gastar-se,
en fi,
doncs,
els diners anant a les botigues de compres.
Nosaltres no fa gaire
si vam sortir amb la unitat mòbil
també,
com avui al carrer,
vam anar a parlar
el dia d'inici de rebaixes
amb alguns botigues
de la ciutat,
del centre especialment,
i amb algunes botigues
concretament que porten
molts i molts anys.
parlàvem amb una botiga
concretament que tenen
tres generacions
al capdavant de l'establiment
i ens comentaven
que troben que hi ha
un greuge comparatiu
entre el tracte
que reben les grans superfícies
o la franquícia
més gran,
per dir-ho així,
amb el petit comerç.
Que no poden lluitar
amb igualtat de condicions,
per exemple,
per contractació de personal,
per les condicions,
per les sancions
que a vegades hi ha,
perquè suposadament
s'han començat abans les rebaixes,
hi ha una gran superfície
que potser tant li és
obrir abans les rebaixes
amb descomptes
perquè la sanció
cap i de fil sortirà a compte
i en canvi
el petit comerç no, no?
Home, això és cert.
Vull dir,
hi ha algunes franquícies
o grans superfícies
i tal
que avancen les rebaixes,
fan milers de trucos
i solucions
per carnet de client,
no sé què,
qualsevol cosa
com tal avançar
aquestes rebaixes.
Inclús,
jo sé que hi ha algunes
que avisen el client
perquè una setmana abans
hi vagi
i li fan les condicions
a la rebaixa,
al client habitual.
És a dir,
fan maniobres
d'aquest tipus
i és evident
que la sanció
amb ells
els hi surt a compte
perquè si no,
no ho farien.
Clar,
una sanció
molt limitada
amb la part econòmica
lògicament
amb ells
els hi rellisca.
Clar,
al botiguer petit
li fa molt més mal,
s'ha d'adaptar
a la llei
però clar,
la llei és la llei,
no s'hi pot fer més.
Vull dir,
quan a un incompleix
li han de fotre una sanció,
sigui gran o sigui petit
i a un se li fa més mal
que a un altre.
Per canviar això
s'hauria de canviar la llei,
ja és molt més complicat.
Bonificacions en algun sentit,
per exemple,
de cara al petit comerç,
bonificacions fiscals,
no ho sé,
se m'ha acut pensar ara.
A veure,
les bonificacions fiscals
són sempre recurrents
però a la pràctica
mai han sigut efectives.
És a dir,
ni l'Estat pot rebaixar tant
com seria necessari
perquè també necessita ingressos
ni això
arriba a traduir-se
en preus.
I el botiguer,
per exemple,
diu,
compres,
si el botiguer
pot comprar prou volum
si estigués agrupat
per fer compres en conjunt
hi ha agrupacions de compra.
Si això funcionés bé,
aquest botiguer
té més posada de sobreviure
perquè té un marge superior
i per tant
pot lluitar amb preus.
Ara bé,
el botiguer independent
que compra
una dotzena de peces
amb un proveedor
evidentment
ho té més difícil.
No li pot demanar
al proveedor
que li faci el mateix preu
que un cortinglès
perquè el cortinglès
hi compra mils.
Llavors aquest és el gran problema.
I clar,
això,
el botiguer contra això
poca cosa hi pot fer.
té que posar de la seva part,
té que lluitar molt,
seleccionar molt
el producte
que vol vendre
perquè no es trobi
en conflicte
amb altres venedors
però clar,
tot això és complicat.
Una de les armes
Joan Anton Fàbre
és que té el petit comerç
seria, per exemple,
que si un té un problema
amb un producte
tampoc es pot generalitzar
perquè llorar de tot,
però si un té un problema
amb un producte
i el vol tornar
a un petit comerç
potser no li caldrà
fer cues,
no li caldrà
passar per diferents departaments
i el més probable
és que li tornin
amb més efectivitat.
més probable,
perquè ja dic
no es pot generalitzar,
però creu que pot ser
que és una de les armes
del petit comerç,
el tracte personal
de tu a tu,
la coneixença amb el client?
Evidentment,
el tracte personal
és la gran virtut
del petit comerç.
El comerciant
normalment coneix
el seu client,
sap qui és,
sap qui és la seva família,
què és el que necessita,
li pot donar
moltes avantatges
amb el tracte
i en recomanar-li
el producte
que més li convé.
Ara bé,
la devolució del producte
és que jo no he detectat
mai que hi hagi
realment problemes.
jo puc dir
que en algun cas
de defectuós
que m'he trobat
l'he canviat
i com jo sé
que ho fa
la majoria de la gent.
No sé si pot haver,
pot ser
sempre una petita illa
d'un comerç
que posi dificultats,
però els que jo conec
no he vist mai
que es presenti
cap problema
d'aquest tipus.
en resol el problema
sigui bé
si hi ha de ser
reparació o reparació,
si hi ha de ser
canvi o canvi
i no han donat
mai cap conflicte
i evidentment
és molt més ràpid
que anar a un centre
d'aquests
on a més a més
ja han sortit
escrits els diaris
que alguns centres
de les Gavarres,
per exemple,
han creat
multitud de problemes
a la gent
a l'hora de tornar
a producte.
Amb cues,
fins i tot
a l'hora de fer
la devolució,
pèrdua de temps
i després
que no hi ha la garantia
que te l'acabin
tornant a aquest producte.
Vostè ho ha dit,
sortir les mitjans
de comunicació
és una realitat,
no s'inventem res.
Sí, sí, és així.
La prova és que
hi ha cartes de gent
queixant-se del tema,
que aquesta persona
si hagués anat
a una botiga
no li hauria passat.
Jo he tingut
algun cas,
recordo que vaig comprar
fa no massa
una tele
i al cap de tres dies
em va fallar.
Jo la vaig comprar
en una botiga.
Doncs aquesta botiga
em van vindre
al cap de tres dies
i me van portar
una tele noves
o me la van portar aquella.
Això jo no penso
que sigui possible
amb cap gran superfície.
Jo d'entrada
per defecte
o per definició
no hi poso mai
els peus
a comprar
en aquests llocs.
Jo no sé
fa quants anys
que no he estat
en cap gran superfície
de Tarragona
i tot el més
amb algun cas
que m'he trobat per allí
he entrat
i he sortit immediatament.
Però tinc la política
de no comprar i res.
Però potser
és un defecte,
no ho sé.
Però crec
que el que a mi m'agrada
és la comoditat
de la botiga
al centre de Tarragona
i del tracte
amb el propietari
de la botiga.
Jo quan vaig a comprar
m'uns pantalons
el botiguer
que jo vaig
té la meva talla
sap quins colors
m'agraden
i les camises
tres quarts del mateix
i això és el que a mi m'agrada.
Ara,
hi ha gent
que potser prefereix
anar més
d'alguna manera
en ramat
més uniformat
potser sí
però a mi personalment
no,
no m'agrada.
Escolti,
no puc obviar
aquesta realitat
que ens en val
d'aquí al costat
estem pràcticament
a tocar
d'aquest mercadet
dels dimarts
i dels dijous
que es va traslladar
aquí a la Rambla
a l'epicentre
el principal eix comercial
un dels principals eix comercials
de la ciutat
n'hi ha d'altres
però en qualsevol cas
es va traslladar
per les obres
del mercat central
per l'habilitació
de la carpa
provisional
entre cometes
el Barça Corsini
això va per anys
això pot trigar
quatre o més anys
fins i tot
podem veure aquesta imatge
aquí a la Rambla
vostès des del petit comerç
des del via
té en aquest cas
quina opina
el s'hi mereix
és a dir
creu que s'hauria
de remodelar això
no sé
de canviar d'aspecte
a veure
el mercadet
és evidentment
que se'ls va treure
de Corsini
se'ls ha passat a la Rambla
la Rambla
és el punt emblemàtic
de Tarragona
el punt central
del turisme
i l'imatge
que tornem
que estem donant
amb aquest mercadet
és tercermundista
i africana
i jo crec que nosaltres
hem de mirar cap al nord
cap a Europa
no hem de mirar cap al sud
llavors
aquesta imatge
a mi em sembla
nefasta i negativa
per Tarragona
o sigui no podem dir
som patrimoni de l'humanitat
i anem amb un mercadet
d'aquest tipus
llavors jo crec que això
s'ha de dignificar
perquè potser
doncs tothom
es té que guanyar la vida
d'alguna manera
però sí
que crec que és important
que es dignifiqui l'aspecte
és a dir
el que no es pot permetre
són aquests draps
penjant ferros
de qualsevol manera
vull dir
això és nefast
i brut
a tope
llavors
jo per exemple
no fa gaire
vaig estar a Alemanya
amb una ciutat
però ja t'ho puc dir
Nuremberg
per exemple
una més
perquè això no està ple
a Suïssa
Alemanya
i a tot arreu
amb un mercadet
aquest mercadet
què tenia de diferència
amb aquest
doncs mira
tenia els mateixos productes
si fa o no fa
però
tenia taules
totes iguales
tenia uns toldos
tots iguals
tenia uns artesans
que venien
salxitxes
formatges i tal
amb el seu mostredor frigorífic
o sigui
l'alimentació
protegida
aquest tipus de coses
són les que dignifiquen
un mercadet
si això es fes aquí
ningú
es queixeria
que estigui a la rambla
perquè l'aspecte
seria bonic
seria l'aspecte
d'una fira per exemple
quan hi ha la fira dels vins
o una altra cosa
d'aquest tipus
ara
amb l'aspecte actual
la majoria de gent
ja està en contra
solucions
o es dignifica
o es canvia de lloc
canviar de lloc
ho veig difícil
perquè probablement
els costaria molt
aquesta gent
recuperar-se
econòmicament
però
doncs dignificar
ho han de fer
vull dir
si el botiguer
té obligació
d'invertir
el seu negoci
contínuament
fent aparadors
canviant mobiliari
il·luminació
per què aquesta gent
ha de portar
durant 40 anys
els mateixos
draps penjats
que no dignifiquen
la ciutat
i després
per què també
a l'hora de recollir
no són una miqueta
més nets
d'alguna manera
és a dir
per què no s'instal·len
contàiners
darrere dels llocs
i en lloc de tirar
les casques
i els papers a terra
no els posen ells mateixos
els contàiners
dignificant una miqueta
l'entorn
és que jo crec
que hi ha una mica
de pedagogia a fer
i aquesta pedagogia
passa
primera per aplicar-los
els propis venedors
i segons
l'Ajuntament
per entendre
que això va a llarg plaç
i si fossin 4 anys
jo votaria d'alegria
però és que em temo
que seran molts més
no sabem encara
què sortirà
de restes
al mercat
ni a l'entorn
del mercat
no sabem
quan les obres
començaran
vull dir
va per llarg
llavors
una solució
per una cosa
que va per llarg
ha de ser important
no pot ser un parxe
una darrera qüestió
abans que se'ns acabi el temps
volia preguntar-li
també quina opinió
li mereix el projecte
que es va presentar aquí
al costat
d'on som nosaltres
a la Cambra de Comerç
del tren final
de la Rambla Moua
que toca el balcó del Mediterrani
de semipetanolitzar-lo
deixar pas d'autobusos
de forma restrictiva
en fi
dignificar una mica
la zona amb pèrgoles
tot plegat
què en pensa vostè?
a veure
d'entrada
hi ha que reconèixer
que la Cambra
tenia raó
amb que allò
és una zona
degradada comercialment
és a dir
els locals allà
són més barats
que qualsevol altre lloc
de la Rambla
i n'hi ha de buits
hi ha molta diferència
sí, important
i a més a més
n'hi ha de buits
o sigui
això ja vol dir alguna cosa
per tant
què convé?
que hi hagi comerç
si no hi ha comerç
no hi ha vida
no hi ha llum
la gent no passeja
no es mou
llavors per tant
ja partim d'un problema
i li hem de buscar una solució
la solució que es va donar
potser no era
la
que es podia fer
se'n poden fer moltes solucions
ara bé
s'ha tret totalment de context
és a dir
el moviment veïnal
s'ha mogut
en una direcció equivocada
és a dir
ningú va dir
que hi haguessin
més terrasses
que les que hi ha ara
per exemple
que és el que a ells
els preocupava
la molèstia dels bars
l'horari nocturn
etc.
això no ho va dir ningú
ara ells ho han utilitzat
com a arma de guerra
llavors clar
això és important
veure que
que no és així
i que jo crec
que allò es dignificaria
i guanyaria qualitat
i la guanyarà
pels propis veïns
perquè en quan no hi hagi comerç
i allò sigui fosc
serà un centre
d'estada
dels senyors aquests
del cartó de vi
dels que porten gossos
dels que fan els seus excrements allí
i tot això
i veurem si els hi agrada als veïns
o sigui
no canviem
les llenties
pels cigrons
vull dir
cuidar-ho
amb això
una
si ara sí
la darrera qüestió
a nivell d'infraestructures
a la ciutat
què necessita
que posaria
una hipotètica carta
als reis
a veure
la ciutat necessita
un urbanisme comercial
potent
i ben dissenyat
per contrapassar
el pol d'atracció
que serà el cort inglès
o sigui
actualment a Tarragona
tenim
el parc central
que és un pol d'atracció
tenim les gavarres
que és un altre pol d'atracció
i tindrem el cort inglès
que és un altre pol d'atracció
això s'ha d'equilibrar
és com una taula
la quarta pota
és el centre de Tarragona
el centre de Tarragona
l'Ajuntament
ja ha d'invertir
en l'organisme comercial
l'organisme comercial
de tots els nivells
vigilància
neteja
il·luminació
comoditat
aparcament
ja no ho dic
perquè és un problema greu
però que és necessari
llavors
aquesta acció
ha d'anar
contrapassada
a més a més
amb un sistema
de comunicació
que permeti
fluïdés
i ràpidés
des d'un pol
amb un altre
és a dir
per exemple
del cort inglès
al balcó mediterrani
hi hauria d'haver
una línia
de microbusos
si pot ser ecològics
millor
petits
però amb molta freqüència
que des de Joan XXIII
fins al balcó
hi haguéssim
contínuament moviment
això donaria fluïdésa
per exemple
si jo
vinc de fora
i aparco el cort inglès
ja no trec el cotxe
no col·lapso la ciutat
perquè agafo aquest microbus
que em porta al centre
que vull anar a donar una volta
i al revés
per anar cap allà
tres quarts del mateix
llavors
això
és vital
vull dir
la comunicació és bàsica
i descongestionem
el centre de Tarragona
això és importantíssim
aprofitar
doncs
les places d'aparcament
que es faran allà
Joan Anton Fàbregas
gràcies
queda clar
la postura
des de la Vieté
del centre comercial
de la Vieté
de Tarragona
que avui
per cert
com dèiem al començament
a l'inici de la conversa
dos quarts de nou
concretament
si volen anar
vostès a la sala
de la Gèmius
del Palau
a la Fira de Congressos
podran escoltar
les noves activitats
quines són
de cara a aquest 2008
i també podran veure
in situ
aquest nou logotip
que han dissenyat
dissenyat pel juger
Joan Blázquez
i que podran veure
que hi posa
centre comercial
de Tarragona
i és una antiga moneda romana
Joan Anton Fàbregas
gràcies
de res
gràcies a vosaltres
jo també encoratjo
tothom que vingui
sigui comerciant
de la Vieté
sigui públic
o comerciant
d'altres zones
perquè tots
al final
tots acabem
amb el mateix barco
llavors
ens interessa
a tots
estar agrupats
forts i units
perquè això
pugui funcionar
per alguna de les peticions
que ha fet
a través d'aquest micròfon
tindran un interlocutor
bàl·lic
que és el segon
tinent d'alcalde
i coordinador
de l'àrea de promoció
de l'Ajuntament
Sergi Llorriós
senyor Fabres
gràcies
gràcies a vosaltres
això és tot des d'aquí
des de la Rambla Nova
Iolanda
molt bé
hem pogut mantenir
aquesta conversa
extensa
doncs amb ella
i en fi
ja ho heu vist
moltes peticions
per part del comerç
de la Vieté de Tarragona
sí o sí
es pot dir més alt
però no més clar
gràcies Pep
fins després
fins ara