En sis minuts serà un quart de dotze.
Com dèiem, tenim pendent una sortida a l'exterior,
sortida amb la unitat mòbil,
ben a prop d'aquí, a la Rambla Nova,
a l'alçada del Monument dels Castells,
i tenim els nostres companys,
Jo, Maria Bertran i Josep Sunyer.
Es troben aquí, davant d'un dels kioscos,
perquè, vaja, ja saben, al mes de setembre
es produeix una autèntica allau de col·leccionables,
de fascicles.
Pep, què tal? Bon dia.
Hola, Jordi, bon dia.
El kiosc físicament es veu entre tant cartró o no?
És difícil, perquè, mira, hi ha uns vuit metres de parador
aquí a l'exterior, fora del kiosc,
amb tot de fascicles, de tota mena.
Perquè aquí, mira, ara estic veient, per exemple,
tu recordes com era el cotxe antigament de la Guàrdia Civil?
La mítica pel·lícula o vaquilla, saps?
Sí, vaja, no sóc contemporani d'aquella època,
però sí que el tinc present.
Era un 731 Supermira Fiori,
doncs aquí el pots comprar per un euro amb 95,
aquest cotxe miniatura.
Tu hauries d'haver fet meravelles, no?, amb aquest cotxe, Pep?
Amb aquest, doncs, mira, jo amb aquest record no haver-ne conduït un,
que el seient queia i no havia manera de posar-lo dret.
I malgrat tot conduïa, i recordo haver anat a siurant amb aquest cotxe,
imagina't, amb aquest Supermira Fiori.
Era un cotxe, que era un clàssic, no?,
i que aquí es venen amb un dels col·leccionables
que han sortit en aquest mes de setembre,
que és aquest sobre cotxes de policia.
I aquest i també hi ha el furgor, per entendre'ns,
dels antiabalots,
el furgor aquest de policial que hem vist
en tants i tants situacions que hem hagut de cobrir,
i, doncs, bé, aquí també pots comprar en miniatura aquest Mercedes 310,
en aquest també, doncs, cicle de cotxes de policia en miniatura.
I això, i també un que triomfa moltíssim,
no només aquí, sinó que també arreu de Catalunya,
m'atrevia i fins i tot,
a l'altre dia ho escoltava en un altre mitjà de comunicació,
que és el col·leccionable Jordi de Rosaris.
Col·leccionable de Rosaris.
De Rosaris, símbol de la devoció cristiana
en una col·lecció única pensada per l'oració i la meditació.
Què passa?
Però, mira, el primer exemplar, el número 1,
ara ja està la segona entrega,
el primer valia uns 3 euros,
i el segon ja en val 6,95.
El tema pica, eh?
El tema va picar.
Això passa una miqueta en gairebé tots, podríem dir.
Ara bé, al costat, per exemple,
estic veient que pots aconseguir per un tant som un euro
una Crisididia Madagascariensis.
No t'ho faré repetir, eh?
Però sabries dir-me què és això?
Suposo que deu ser un diamant o una pedra preciosa, pot ser?
Vas bé, però no...
Sí, perquè és molt bonica, però no és ben bé això.
És una papallona.
Una papallona?
Una papallona...
Vaja, aigua, fora, res.
De grans dimensions.
Aquest és també el número 1, clar.
Després suposo que també serà una mica més car.
Em comentava, ara parlem amb la Paquita,
que està tenint una clienta,
però em comentava que estan triomfant molt també
el col·leccionable de Star Wars,
de la nau, diguéssim,
que també va a peces.
Tu vas fent la nau a peces
i que, bueno, pots passar, diguéssim,
tot el que queda d'any fent...
muntant la nau, eh?
A peces.
Per cert, deixa'm comentar
que si hi ha algun ollent de Tarragona Ràdio
que s'està fent enguany algun col·leccionable
o se l'ha fet en anys anteriors,
línies obertes 977, 24, 47, 67,
per si vol compartir la seva experiència.
Això, si hi ha algú que ens vol explicar
com va això dels col·leccionables,
si s'està fent alguna col·lecció enguany,
si hi ha alguna cosa que li ha cridat l'atenció
o bé té experiència en anys anteriors,
doncs línies obertes per compartir l'experiència.
Digues, Pep.
Mira, per exemple,
sense anar més lluny
et pots girar el cap una mica a l'esquerra,
veuràs la Marisa Sús,
que és la persona que té aquí entre Tarragona Ràdio
i ja n'ha fet un de punts de creu.
Ah, sí?
Sí, sí, de punts de creu.
Ara ja...
La farem entrar, la farem entrar, Marisa.
Ja vam pel número, crec, ara, a veure.
Número 1, número 2, crec que és, ja?
Oh, primer, em diu la Paquita.
I la Marisa Sús l'ha fet
perquè hi havia unes agulles de ganxet
i llavors, clar, li feia gràcies tenir-les
i va comprar aquest d'aquí.
Mira, el de la sèrie UV,
la mítica sèrie d'estraterrestres
que ens envahien,
te'n recordes?
Que es menjaven llargandajos...
Sí, de fet, l'estan tornant a fer, crec,
aquests cap de setmana a 4, d'acord?
Sí, la gent que li venava això de la Diana
i els ratolins i totes aquestes coses...
Es menjaven els ratolins, exacte.
Això mateix.
Doncs aquí la tens l'oferta de llançament
per pràcticament 3 euros, 2,99
i ja crec que és el DVD, eh?
El DVD, o sigui, pots fer-te la sèrie
amb...
Vaja, el col·leccionable aquest
va donant els DVDs de la sèrie.
Perquè la Paquita me l'està ensenyant uns quants.
Paquita m'ho ja molt bon dia, com estem?
Esperi, esperi, que la perseguiré
perquè si no l'escolteran.
Vull cobrar aquesta senyora.
Cobre, cobre.
Ara ve corrent sense explicar.
Ella, per cert, ens explicava,
ens deia fa una estona,
que estaria bé que el primer...
Sí, molt bé.
Un de mostra, diguéssim, així gran,
amb cartró i tal,
però que la resta els portessin més petitons
perquè si no, és clar,
és que és el que comentàvem
a l'inici de la conversa,
que no hi ha espai.
és que, clar, són grandiosos.
És que, mira, un, per exemple,
que tinc aquí davant,
que es diu
el millor de Placio del Domingo,
doncs, aproximadament fa uns 70 centímetres d'ample,
per uns 50 d'alçada,
com aquests,
i no és el més gran, aquest, eh?
És a dir, que, clar, imagina't,
un al costat de l'altre,
perquè, a més a més,
es puguin veure tots la mar de bé,
doncs, això és espai,
és molt d'espai.
Ella em comentava, doncs,
que sí, que en podrien tenir un de mostra,
com si diguéssim,
però que la resta,
doncs bé que podrien ser més petitons,
els que es venen,
per entendre'ns,
més petitons.
Aquí n'hi ha un, per exemple, Jordi,
ja que som una ciutat,
eminentment, romana,
i que ahir es va fer un homenatge
a un dels investigadors
que ha descobert moltes coses de la ciutat,
doncs bé, n'hi ha un que diu
cine històric,
i veig, doncs, que en aquest lliurement
ens ofereixen tres pel·lícules romanes
al preu d'11 euros.
Quines són?
Mira, Julià César,
tot un clàssic,
el conquistador,
el conqueror de la Gàlia.
En aquestes totes són clàssics,
l'altre,
Genis Khan,
que no sabria dir-te massa quina és,
i l'altre,
francament,
no puc llegir el títol
perquè no l'entenc.
A veure si la Paquita
està ja disponible per nosaltres.
Paquita,
com estem?
Ai, agobiada de cartronxa, tu.
Ella no para, eh?
És a dir, no para...
Aquesta, per exemple,
d'aquesta,
això és la Glamour,
la Cosmopolitan,
també, digues.
Quina és la triomfa més
de col·leccionable?
Bueno, la triomfa molt
els abanicos,
primer,
perquè els abanicos
ja porten tres anys
fent-los
i encara funcionen,
ara que li hem demanat
quatre o cinc vegades.
El rosari,
aquest any,
que és la novetat,
el primer número,
el segon ja...
Pica una mica més, no?
Sí,
ja a la gent
els costa més d'agafar-lo.
I, bueno,
i després ja tot el que veiem
aquí,
la belleza,
aquesta d'aquí,
del ganxillo,
punto de cruz,
tots aquests són els que es venen molt.
Són diferents, doncs,
ganxillo i punto de cruz
són diferents?
Exactament,
totalment diferents.
I després tenim el manga
per crios,
pokémons,
i després ha sortit
les tres bessones
per l'anglès
i català,
que també es venen molt.
Paca de fresa,
moltíssim.
Què és això?
De crios.
També és una cosa
que porta una batidora
i una tassa,
un plat
i coses de la cuina
per ajudar la mamis.
Quant duren
aquests col·leccionables
a Pequita?
Tot l'any?
Tot l'any,
perquè ara comencen,
ara el setembre,
i pensa que el gener
tornen a portar-ne més.
I ara ja és tot l'any,
abans era només setembre
i prou.
I bueno,
i anaven portant,
no?
Però ara ja el gener
se tornen a enganxar,
per Nadal,
ja és tot l'any.
I vostè sap dir-me
per què ho treuen
en aquesta època de l'any
i no per exemple un altre més?
Perquè suposo que ara
és quan la gent
ha acabat dels col·les,
ai, ha acabat
de les vacances,
i els crios,
per acabar d'aguantar
els crios
fins a que comencin
el 15 al col·le,
surten coses baratetes
i van picant.
Per mi que és el ganxo aquest,
perquè després
quan els crios van al col·le
ja les mames passen de tot.
Passa molt això,
no?,
que la primera oferta
de llançament
és més barata, no?
Molt bé,
correcte,
perquè això el rosari
és 2,99,
el primer número,
el 6,
el número 2
ja va al 6,
90 i pico,
que ja s'omenta el doble
i la gent ja s'ho pensa més.
I aquí a Tarragona
anaven molts de rosaris,
doncs?
N'he venut,
mira,
pensa que l'he repetit 5 vegades,
eh?
5 vegades el primer.
Tinc una comanda
de 50 i pico més,
eh?
Que estan ja venuts.
Vull dir que ja...
Déu n'hi do, eh?
Estem celebrant l'any jubilar,
potser hi té alguna cosa a veure,
no?
No,
no els tinc ni idea,
però ha agradat molt.
A més,
que encara ja es porten
com a collar,
ja saps què vull dir?
No es porten
per anar a missa només.
Ara,
els nens
venen de la universitat
i venen nens,
que tens el collar,
l'obren aquí davant meu,
se'l pinja en el coll.
Carai,
quines coses,
no?
Sí, sí,
vull dir que allà és com una moda.
Té un client,
Paquita,
ara...
És com a moda ja.
Ara torno,
ara torno,
Paquita,
que pugui tendre els clients.
A veure,
jo ara m'imaginava,
estic mirant això
dels rosaris,
per cert,
que estan treballats
a mà,
material de gran qualitat,
eh?
I fets,
segons la tradició,
objectes únics,
plans d'història.
És que a més a més
de la rosari,
pròpiament dit,
que pots veure aquí
amb una capceta així
molt ben presentateta,
a més a més,
hi ha, diguéssim,
l'explicació
del que correspon
cada rosari.
Aquest, per exemple,
el número dos
és el rosari
de Nostra Senyora
de Lourdes.
Aquest segurament
tindrà molt d'èxit, eh?
Déu-n'hi-do,
no ho dubto,
però clar,
m'he quedat de passamoni
a tu quan diuen
que no, no,
és que hem fet
una cinquena comanda,
una cinquena comanda
de més de 50 exemplars.
A mi em sembla
impressionant.
És moltíssim,
però és que és el que deia
la Paquita,
que no només diguéssim
amb finalitats
de votes o religioses,
sinó també, doncs,
que com a complement de moda,
és a dir,
que hi ha qui li agrada
posar-se el rosari
i mira com qui porta
un collar qualsevol, no?
A mi m'agradaria
que li preguntessis
a la Paquita,
ara quan torni
a estar operativa,
quanta gent
s'acaba aquestes col·leccions,
perquè aquestes col·leccions
poden durar 50, 60 números,
quanta gent realment
és capaç de completar-se
una col·lecció
d'aquestes característiques?
El Jordi,
el company que estàs a l'estudi,
se'm pregunta,
Paquita,
quantes persones creu
que són capaçes
d'acabar la col·lecció sencera,
diguéssim,
perquè això, clar,
aquest és un altre, no?
Molt seleccionat,
molt poquetes.
Per exemple, mira,
primer que després
tu fas fer la col·lecció
i ells tallen,
perquè volen
que se suscriguin a la casa,
Planeta Agustín
i volen que se suscriguin
amb ells.
I nosaltres estem aguantant
els cartrons,
estem aguantant tot
i ens tallen
i te portes unes enrabiades
tan grans
que això no és just,
això ho trobo injust.
I per això la gent
s'avorreix,
se suscriu,
després a vegades
venen també enfadats
amb les subscripcions
perquè tenen problemes
d'enviu i de coses
i en fi,
vull dir que és una...
que molta gent
l'acaba poca gent, eh?
O sigui, o sigui,
Pep, que...
Digues, Jordi, digues, digues.
O sigui que
els quioscos funcionen
com de parador
en els primers números
i després
aquestes empreses editores
demanen a la gent
que se suscrigui
directament a la casa,
llavors no ha de passar
pel quiosc
i, vaja,
el quiosque per negoci,
no?
Vull dir,
feu la feina bruta.
Feu la feina bruta,
feu de parador
per les grans productores,
per les grans empreses.
Exactament, sí.
Fan servir de parador,
vaixer.
Molt bé, de parador
i si ens portessin
els cartrons més petits,
a part que aniria molt bé
perquè tal com està
tota l'economia i tot,
que ens portessin dos de mostra,
que els podríem posar de mostra
i els altres tots envasats petitets,
s'estalviaria molt més cartrons
i tots anirien més còmodes
i no sé on serien tants a la brossa.
Seria més ecològic també.
Més ecològic,
correcte,
encara que se reciclin,
però, bueno,
seria una altra història.
No tindríem que tallar
tants eucaliptus
i tanta història.
Però fixi's que
tots són cartrons, eh?
És a dir,
tots anem amb el cartró, eh?
Un helicòpter que quan arribi
m'agradaria que el veiéss-ho,
que arriba,
està medit,
d'aquí on estem nosaltres
els temits es rambla.
Què en diu ara?
Com fa això?
4 o 5 metres?
És enorme el cartró,
que no cap allà l'has de doblegar,
és cert que és finet
i el pots anar doblegant
i només hi ha un trosset
d'helicòpter.
Ah, carai.
Vull dir que és impressionant
aquest cartró,
també és impressionant.
Després tenim l'Equipo A,
que també es veient molt.
La com, com?
L'Equipo A,
també d'aquests...
Bueno,
hi ha una infinitat
de coses tremendes.
Déu-n'hi-do, Paquita,
quina paciència que teniu, eh?
Sí, Déu-n'hi-do.
Mira,
que és el que toca.
Hi ha un altre client per aquí, eh?
No ho fem esperar.
Anem fent pauses, Jordi,
perquè la Paquita està sola aquí.
Tu de quina sèrie eres més
que t'agrada més,
això d'UV o l'Equipo A, Pep?
Jo hem de cantar més pels joves,
per l'Escurso Negre.
Ara, mira,
aquest estiu m'he mirat
la sèrie de Pea Pa de Roma.
Saps la sèrie de Roma?
Sí, i tant.
Que feien de 4,
que era una que estava
més ambientada a l'època.
Això mateix.
Doncs em van deixar els DVDs
i me'n van deixar els...
O sigui, bueno,
els vaig veure tots, eh?
Tots.
Del primer a l'últim.
I ara com va acabar?
Pensava,
i ara què farem?
Que s'acaba la sèrie.
que ara no tornem a començar.
Ara et comença el cor de la ciutat,
aquest setembre.
No, aquest no m'he acabat d'enganxar mai, eh?
Mira, per exemple,
aquí tens Mario Moreno Cantinflas,
també tens aquí un col·leccionable
sobre Cantinflas.
Però aquesta deu ser ja la 28è edició,
perquè jo crec que les pel·lícules de Cantinflas
les han editat 25 vegades, eh?
Però mira, poca broma,
dues pel·lícules més 4 fascicles,
4,95.
Clar, perquè tu imagina't,
pots dir,
haver-hi gent que tingui les pel·lícules
de Cantinflas,
primera no ve aquesta,
ara les surten en DVD,
d'aquí 5 anys sortiran en Blu-ray
i acabes tenint allò de la volta al món
en 80 dies,
l'acabes tenint en 4 formats diferents.
Doncs sí, efectivament.
També n'hi ha, per exemple,
ah, un altre també,
jo crec que aquest és un clàssic de cada any,
que és el dels rellotges aquests
dels que portàvem els nostres avis
a la butxaqueta petita de l'Hermilla.
Saps el rellotge aquest?
Sí, i tant.
Models Antics,
doncs també n'hi ha un col·leccionable
que també surt a veure oferta de llançament,
això, per 9 euros,
el rellotge,
que per cert veig que no hi és.
No sé si és que diguéssim
algú per aquí s'ha estimat massa
i no ha passat per Vicaria per Baixa,
en qualsevol cas no hi és.
I un altre que diu
Jocs d'ingeni,
i aquí, per exemple,
hi ha un joc que es diu
La Caixa de Pentacubos,
que això no sé pas com deu anar,
i un altre que és el de Mero,
o sigui també de Jocs de Taula,
també tenim un col·leccionable.
Hi ha un altre aspecte
que no hem comentat
i és a veure on redimonis
fiques totes aquestes coses,
perquè, clar, dius,
mira, si et fas una col·lecció de DVDs,
20 DVDs més o menys els pots acabar col·locant,
però, per exemple,
si et fas la col·lecció aquesta de rellotges,
que no sé quants lliurements poden ser,
però poden ser tranquil·lament 50 o 60,
clar, rellotges tampoc no els pots amuntar
en una caixa,
perquè es poden fer malbé,
es poden, vaja,
tenen un mecanisme, etcètera.
Vull dir que has de també
buscar un recipient adequat per buscar-los,
o sigui que tot plegat,
tot aquest sector del negoci
està envoltat d'una infraestructura
una mica peculiar.
Saps aquelles armilles d'explorador,
doncs, com pots fer una armilla d'aquelles
i cada butxaca un rellotge.
I l'armilla després no te la pots posar
perquè pesa 80 quilos.
Pesa total.
En fi, bé.
Doncs sí, sí,
aquí, per cert,
en l'estona que hem estat esperant
per la connexió,
han anat venint clients,
imagino que habituals de la Paquita,
que li pregunten
que ja ha arribat aquest,
que ja ha arribat l'altre Paquita,
vull dir que estem...
A més a més,
diguéssim de vendre's,
has de fer aquí una mica
de reaccions públiques, no?
Molt bé, correcte.
I el que es veu molt,
que m'he enrobat de dir-te,
és el plat Disney.
Aquest també és molt maco.
De porcelana.
Saps que es vendria molt,
ara estic pensant en un plat del Titanic,
potser es vendria molt, no?
Poca broma,
que ha hagut l'exposició aquesta aquí a Tarragona,
que hi han passat 86.000 persones.
Però els tarragonins, eh?
Fer-ho aquí,
fer-ho nosaltres, diguem,
algú que faci ceràmics o faci alguna cosa,
i fer-ho aquí,
que se'ns emportem, diguem...
Saps que vull dir,
Tarragona s'emporta el benefici.
Perquè així...
I servim per fora.
Aquí te recorda algun col·leccionable
a Tarragoní, Tarragoní,
d'aquests que així ha tingut molt d'èxit
en la història de...
Tarragoní no, no.
Jo he venut castells,
d'aquests que han fet aquí l'estàtua aquesta,
estàtues d'un senyor
que es va dedicar a fer-ne.
I en venia moltíssimes,
sobretot als estrangers.
En venia moltes,
però aquest senyor ja ha desaparegut.
Perquè creu que tindria èxit,
no? Un motiu, diguéssim,
Tarragoní, Tarragoní, allò per...
Mira que aquests castells,
els va fer ell amb figuretes,
i els estrangers els posava aquí,
marxaven com a xurros.
Sí, sí, molt maco va ser.
A més, el veure aquí al costat encara millor.
Mira, ara mateix hi ha un munt de turistes fotografiant-se.
I pugen a damunt,
pugen a dalt fent...
Sí, pugen a damunt,
i es fan fotos als estrangers,
bueno, van bojos,
i amb les costals en venia un munt.
Tornem, tornem als col·leccionables.
Ja hem parlat d'aquest plat de Disney,
que és un plat que suposo que t'aniran sortint
la vaixellera sencera també, no?
Exactament, mira,
t'ensenyo per darrere,
i veuràs tot el que hi ha aquí darrere.
Sí, sí, hi ha de tot.
Bessons, plats, de tot, de postre, soper,
tot, tot, a tope.
Hi ha el Mickey, el Goofy, el Pluto...
Sí, hi ha nens que diu que volen menjar amb aquests plats,
i fins que no veuen el dibuixet de baix,
el Mickey o així, no acaben de menjar.
Això està molt bé perquè mengin,
perquè a vegades costa, eh?
I als pares els hi va la mar de bé.
Les papallones també surten, aquestes que hi ha aquí?
Varen arribar ahir,
penso que em van arribar a 64,
i en tinc 6 o 7, només.
Ara és un euro, eh, val?
La segona ja valdrà més.
Deixa'm preguntar-la, Pepa.
Digue-s, digue-s.
Pregunta-li a la Paquita
quin és el marge de benefici
que se n'enduen els quiosquers,
perquè, clar, sempre parlen
que especialment el primer número de llançament
es venen a preus relativament còmodes,
un, dos, tres, quatre, cinc euros.
Quin és el marge de benefici
que en treuen els quiosquers,
i no sé si fins i tot si sap
si les empreses d'editores guanyen calés,
perquè, clar, jo no sé si entra el cartró,
la papallona, tot això, un euro,
aquí, si realment hi ha benefici.
Esperi, Pepa, que el company, el Jordi,
em pregunta si veritablement
vostès amb això es guanyen la vida,
amb aquests col·leccionables,
és a dir, si hi ha molt de marge de benefici
o més aviat és poquet.
No, molt poquet, molt poquet, gens.
Ara, si hi ha el suscriptor
que te la fa tot l'any, sí.
Però si només has de comprar
els primers números, no, gens, al contrari.
Per exemple, posem un exemple,
perquè la gent ens faci la idea.
Aquesta que val un euro de les papallones,
què es pot quedar aproximadament d'això?
Un tant per cent?
Un cèntim, un cèntim i prou.
I sorganyant, diguem,
el que és propietari del quiosc.
Saps què vull dir?
Sí.
Però nosaltres, que estem aquí treballant, no.
Un cèntim, poquet.
I el treball d'entrar i treure,
i tots, fins al tercer número,
són cartrons grans.
Després al quart ja abaixo una miqueta.
Vostè ara m'ho vol ensenyar una cosa aquí darrere,
però atengui, atengui.
Aquí entri jo, puc entrar?
Entro, entro, Jordi.
Estic entrant a l'arrera botiga i...
Oh, carai.
Aquí, Jordi, hi ha una pila,
una autèntica pila de col·leccionables.
Diferents.
Diferents que encara no els ha pogut treure.
I aquests són els que els teves venen molt.
Déu-n'hi-do.
Dels cincos.
Ah, sí, el del Lame Blyton,
dels cincons,
i això ho llegim quan érem joves.
Tot torna, eh?
Torna a V, l'equipo A, els dos cincos.
Els llibres romàntics, també, un col·leccionable.
Aquesta també són altres llibres romàntics,
però aquí, per exemple, veig de soldadets,
d'aquests que es poden pintar, en fi.
No, no, hi ha uns quants que encara no s'ha pogut treure.
És a dir, si abans de començament deien que tenia, diguéssim,
poc espai per col·locar-los,
imagina't, en vuit metres de llargada que hi ha aquí,
en aquest aparador,
doncs encara, diguéssim, encara ni faria falta més d'espai, eh?
Perquè això, no hi ha dos, eh?
És a dir, a dintre en té moltíssims que encara no han pogut col·locar.
Mira, també hi ha un curs de dibuix del manga aquí,
si et veien ara,
en matèria d'exclusió per practicar i tenir resultats des del primer dia.
Escolta, en Pep, ja per anar acabant,
si te n'haguéssit de fer un,
o vaja, ara veient tot aquest mostrari,
tota aquesta oferta, si n'haguéssit de fer un,
per quina et decantaries?
Ui, doncs ara tindria dubtes,
però estaria entre aquests del cinema històric,
aquest seria una possibilitat,
i si no, per tenir-los, allò per la canalla,
diguéssim, aquest del Supermira Fiori
de la Guàrdia Civil,
del 731, aquest Supermira Fiori.
Jo crec que tu estaries entre aquest,
per rememorar vells viatges a Ciurana,
i de l'altre, el tema de la vaixella Disney,
per les criatures.
T'ho dic que no descartaria provar també això,
el rosari com a complement de moda,
perquè, francament, és molt bonic,
aquest que hi ha aquí, és molt maco,
t'ho dic de veritat,
és bonic per penxar-te'l'hi i per lluir-lo.
És el rosari de Nostra Senyora de Lourdes,
és molt bonic, aquest és preciós.
Aquest se vendrà també,
per ser de Lourdes,
i va molt buscat, aquest també es pot vendre.
Ara, el tercer ja no.
El tercer d'on és?
El tercer ja...
Però per què no, a veure?
El papa, bueno, hi ha molta gent que són del papa.
Sí, sí, podria vendre's aquests tres,
se podrien vendre bastant bé.
Ara, com el primer, no.
El primer de què era?
La primera de què?
La primera de la... com se diu?
La mare de Déu de Lourdes,
la primera de la... com se diu?
La mare de Montserrat?
La mare de Déu de Fàtima.
De Fàtima, de Fàtima.
Sí.
I a part d'això, te puc dir una cosa?
De part d'això, tenim...
que s'ajunta tot,
perquè se'ns ajunten ara tots els col·leccionables dels diaris.
Ara, tu per bares, mira,
les Vanguardies...
Les Vanguardies fa tu per bares.
Els tu per bares del periòdic, mira.
Tu mateix els pots veure.
Ja m'ha queixec impressionant, Jordi.
Està inundada.
Ara això és un primer repart.
Ara m'han de portar tota la resta.
Després olles, després tisores.
Mira, els gabinets del Barça.
Bueno.
Veig una anúncia aquí que m'ha cridat l'atenció,
que és una persona que ven un vestit de nòvia,
i surt la foto aquí,
això no té res que voren col·leccionables,
però potser algú que s'ho ha repensat,
que ven el vestit de nòvia,
el posa a la marca que no cal dir-la,
i en fi, el ven per 300 euros.
Si algú el vol ja ho sap.
I talla 38.
Eh, 38.
La nòvia...
Bueno, no sé si és la nòvia aquesta,
la que el ven, però vaja.
La nòvia és aquella pel i en tapar la cara,
com és natural, no?
Es pot trobar tot.
Sí, sí, sí, el ven.
I 38, la talla 38, 300 euros.
Doncs ja ho sabeu.
Pep, si et sembla...
Paquita, molta gràcia.
A vosaltres, que us vagi tot molt bé.
Si et sembla, ho deixem aquí,
i et deixem, Pep,
uns instants d'acabar de posar ordre aquí
amb la Paquita al quiosc,
però vaja, no tardis gaire en tornar,
perquè després de la una t'espera per fer l'agenda, d'acord?
Doncs vinga, vindrem ràpidament amb el Supermira Fiori.
Vinga, fins ara.
El Pep Sonyer i jo, Maria Bertran,
des de la Rambla Nova,
ens han explicat alguns d'aquests col·leccionables
que, vaja, ja ens ho deien,
inunden els quioscos durant aquestes primeres setmanes,
però pocs són els que s'acaben una col·lecció.
En punt, dos quarts de 12,
a la tornada de la publicitat,
parlem de vins.