Doncs parlem del Teatre Metropol i d'una producció
que sorgeix justament de la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona
i Drama Nou.
Es tracta de l'espectacle Bruna de nit,
una coproducció, com dèiem,
que s'estrenarà aquest dissabte al Teatre Metropol de Tarragona.
Hi haurà sessió doble dissabte i diumenge.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic l'autor del llibret,
que és Joan Durán. Joan Durán, bon dia.
Hola, bon dia.
Parlar d'òpera de Butxaca no té res a veure
amb el concepte d'òpera tradicional que tenim tots,
i no només, diguem-ne, per les dimensions físiques,
sinó fins i tot pel concepte, no?
Sí, sí, sí, evidentment.
I, a més a més, aquesta òpera té unes particularitats
que la fan molt especial.
Primerament, perquè és una òpera que ja quan ens la van encarregar,
ens van encarregar que fos una òpera per tots els públics,
o sigui, que es pogués veure des de l'òptica infantil
fins a l'òptica adulta, o sigui, que tingués diversos plans de lectura.
i després perquè és una òpera on el treball escènic
és absolutament interdisciplinari,
perquè hi intervenen els músics, evidentment, els cantants,
però, a més a més, com que és una òpera que tracta del circ celeste,
doncs intervenen artistes de circ, concretament dos artistes de circ.
De fet, és un conte, no?
És un conte, sí, sí, és un conte.
Que cal que entre la realitat i el que és irreal
és tractar d'un país on hi ha una sèrie de problemes molt greus,
molt greus, molt estrambòtics,
perquè resulta que la lluna ha deixat de passejar-se pel cel de la nit.
i llavors hi ha un personatge que és el que fa de pont
entre el món real i el món de la fantasia,
que és un clown, que és un pallasso,
que condueix el personatge central de l'òpera,
que és la Bruna, que és una noia,
que la condueix des del seu món fins al món del circ celeste,
que és el món de la fantasia,
per intentar solucionar aquest problema del circ, del cel.
Clar, com bé deies, és multidisciplinari,
aleshores hi ha acròbates, hi ha cantants,
hi ha actors, actrius, músics, lògicament.
Bé, hi ha set músics, més el director musical,
i després hi ha sis cantants i dues acròbates.
I després tècnics i tota la gent que no es veu...
No, no, i Déu-n'hi-do, eh?
Hem vist que hi ha un munt de gent implicada
i hem vist amb moltíssima il·lusió.
Però, si no ho tinc malentès,
bé, tenim la informació que Bruna de nit la vau estrenar
ja fa potser quatre anys en versió concert, no?
Això mateix, sí.
Bruna de nit ens la van encarregar
al Festival d'Òpera de Butxaca de Barcelona,
el Xavier Pagès, que és el compositor,
i a mi mateix, que sóc el llibretista,
ens la van encarregar fa quatre anys
i es va estrenar pel Festival d'Òpera de Butxaca d'aquella edició,
però només en versió concert,
és a dir, amb els músics i amb cantants que cantaven
però que no feien...
O sigui, que no hi havia una posada en escena, només un concert.
Això és diferent, per tant, jo no sé fins a quin punt...
És molt diferent.
Diferent i inclassificable,
si és que t'ha de classificar alguna cosa,
perquè al final, quan fas una aposta en escena extraordinària,
en un escenari amb qualitat,
ja pots tocar tots els pals, com diuen el flamenc,
que no cal classificar res, no?
No, no, no, clar, clar.
A veure, nosaltres hem intentat que sigui un espectacle molt coral,
és a dir, on tothom ja ha tingut la seva cosa a dir, no?
O sigui, tant des de la direcció artística, de rama nou,
com des de la direcció escènica, la direcció musical,
l'escenografia, les llums...
Jo mateix, que sóc el llibretista,
tots hem posat el nostre arrel de sona
perquè sigui una obra molt coral
i com que està feta des de molts punts de vista diferents,
doncs, i per això que s'aconseguirà un resultat
inclassificable, com dius tu.
Prèviament el treball devia ser molt interessant, no?
Perquè hem de fer un procés creatiu
que ho vas fer amb el Javier Pagés, que és el compositor.
Vau treballar allò...
Nosaltres vam treballar...
En una mateixa taula, tots dos, allò, mirant-vos i anar compartint, o què?
Pràcticament.
Artesania pura, no?
Artesania pura.
Nosaltres, a veure, quan ens ho van encarregar,
tampoc ens ho han donat tot el temps del món
per fer l'òpera.
Crec que el plaer màxim era d'un any
i una òpera és una cosa molt complexa de fer.
Llavors, el que vam fer va ser...
Jo vaig pensar un argument,
una estructura de l'obra en escenes,
una trama i tal,
i llavors ho vam anar comentant amb el Javier,
ens vam posar d'acord, vam decidir que aquella trama
era la que ens interessava,
i llavors el que jo vaig...
Jo anava escrivint escena per escena
i quan tenia una escena completa
li passava al Xavi.
Llavors, ell, amb allò,
anava estructurant com anava la música,
deia, doncs aquí em falta lletra,
aquí me'n sobra, tal...
Llavors anava avançant escena per escena
i anàvem...
Ell anava fent la composició,
sobre el que jo li vaig pensar,
i va ser un treball,
o sigui,
absolutament coordinat
i conjunt,
perquè vam treballar molt colze a colze,
i perquè no ens podíem permetre el luxe de dir
jo escric el guió tot sencer
i quan l'he acabat tal passo
i llavors tu t'hi poses...
No, perquè, vull dir,
s'havia de fer d'una forma més resolutiva.
Clar, després tinguen des que també hi ha
doncs elements d'humor,
és una òpera còmica,
que hi ha elements surrealistes,
fins i tot en referències de Dalí, de Bunyol.
Ja l'aposta en escena, diguem-ne,
que s'ha intentat, doncs, també
afegir-ne, doncs, més elements
que donin aquesta dimensió d'espectacle
molt coral, molt variat, no?
Sí, sí, a veure,
quan tu escrius el llibret
o quan escrius la música
fas una primera proposta.
O sigui, tu escrius i dius,
bueno, i m'imagino els personatges així,
m'imagino les situacions així,
fas unes acotacions,
però evidentment,
quan un director es troba un text,
si el text és suficientment bo,
doncs, li ha de suggerir
una sèrie d'imatges
que no necessàriament estan
dins del llibre especificades.
Llavors, aquí ve on el text,
on la música s'enriqueixen
gràcies a la visió
dels altres artistes
que fan el muntatge.
El muntatge no el fa una persona.
Vull dir,
no està al cap d'una sola persona,
està en molts caps,
per sort.
Ara veurem, aquí al Teatre Metropol,
la intenció és que s'integri
dins d'algun circuit determinat,
es podrà representar, no sé,
ara penso al Festival de l'Opera de Butxaca
i Noves Creacions, per exemple.
El Festival de l'Opera de Butxaca
en guany per qüestions
que no les podem solucionar,
doncs aquest any no es fa,
però crec que hi ha tota la intenció
que l'any que ve es torni a realitzar
i seria una sortida perfecta,
però a més a més s'intentarà entrar
en els circuits teatrals clàssics
que hi ha a Catalunya,
a Tarragona primerament,
gràcies al circuit de la Diputació de Tarragona
i després intentar entrar
als altres circuits d'arreu del país.
El que passa és que, bueno,
és una altra feina, diguéssim,
moure l'espectacle.
I no sempre és fàcil, sobretot,
perquè és un tipus d'espectacle
que no entra dins dels circuits clàssics
de teatre comercial.
I és un altre tipus.
Llavors, és saber on s'ha de col·locar.
Però la intenció és, evidentment,
moure'l i, a més a més,
per això a l'estrena
estan convidats crítics, programadors,
perquè vegin la feina
i perquè s'involuquin
en programar aquesta producció.
Clar, nosaltres només podem parlar
des de la perspectiva d'espectadors
i la veritat és que ens estan donant
moltíssimes sorpreses
a produccions modestes
que es fan des de més enllà
de la ciutat de Barcelona.
Sí, sí, és que és evident.
Que quan les veus als escenaris dius
home, no hi ha color
amb aquella que venia
doncs precedida
d'una gran maquinària propagandística, no?
Dius, home, doncs estan fent autèntic...
La veritat és que estem
gaudint molt últimament
amb aquestes produccions més de butxaca
que s'estan fent a petits teatres, no?
Sí, sí, sí.
Tant produccions de butxaca
com produccions que es fan
fora de la centralitat barcelonina.
I això és evident.
Vull dir, hi ha artistes i creadors bons
a Barcelona, a Tarragona, a Lleira, a Girona
i a qualsevol poble de Catalunya
perquè, per sort, la cultura i la formació
està democratitzada, socialitzada
i tots tenim les mateixes oportunitats
i tots hem de tenir la mateixa oportunitat
de fer produccions, de moure-les
i de ser centres d'interès
fora del que tradicionalment
havia estat el principal centre,
que és Barcelona.
Joan, a veure, t'hem trucat per parlar de l'òpera
però és que no puc evitar-ho.
Tu ets poeta.
Sí.
Tu ets poeta.
Et podia preguntar, què fa un poeta
escriure una opera?
Escolta, és un conte, són cançons,
per tant, té molt de sentit.
És el que t'anava a dir,
que té absolutament sentit.
A veure, i no vull fer un acudit fàcil,
però a mi preguntar-te allò de lletres o ciències
és perquè tu ets bioquímic de professió.
Sí, sí, sí, jo soc bioquímic.
Per tant, jo no sé si ets una rara avis en aquest sentit
o sou molts bioquímics poetes pel món, no?
O poetes bioquímics, no sé què és més encertat.
No, a veure, la poesia sempre va abans de tot,
abans de tota professió.
Primer hi ha, primer un és o no és poeta.
i després, doncs, la professió que agafis
depenent del teu interès.
Jo no soc cap persona excepcionalment estranya
perquè hi ha molts poetes que es dediquen
a fer feines científiques, molts.
Bueno, a veure, molts, molts, també tenint en compte que...
Tampoc no exageris, eh?
La població de poetes tampoc és tan gran.
Per això t'ho anava a dir.
També hi ha, evidentment que hi ha més poetes, diguéssim, de lletres,
però això va canviant.
Molt bé, en Joan Durant, poeta, autor del llibret,
anava dient el seu temps lliure bioquímic investigador,
però crec que no deu ser així.
Sí, sí, mira, no ho havíem dit mai, però està bé,
em trobo molt divertit.
Què et sembla, digui? Poeta, escriptor i en temps lliure bioquímic.
És això mateix, em sembla perfecte.
D'entrada et quedaràs amb tota la gent que t'envolti.
Moltíssimes gràcies, de veritat.
Ha estat un plaer conversar amb tu
i segur que serà un plaer anar aquest dissabte o aquest diumenge
a gaudir d'aquesta òpera.
Això esperem, jo intentarem que sigui el màxim de ressò
i intentar atreure el màxim de públic possible
perquè és una obra que vol emocionar
i que crec que ho aconsegueix.
Bueno, estic segur que aconsegueix emocionar.
I reiterem allò que deies, que és una obra per tots els públics.
Podem anar tots, nens, grans, qui vulgui.
Sí, sí, sí.
Molt bé, Joan, moltes gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Adéu-siau, molt bon dia.
Adéu.
Adéu.