Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ara ho fem per parlar d'una de les notícies dels últims dies.
La setmana passada, a finals de la setmana passada,
coneixíem les notes de tall de les universitats catalanes
i un any més les notes de tall més elevades
corresponen a les facultats de Medicina.
En concret, per accedir a la Universitat Rovira i Vergila
o a la Facultat de Medicina de Reus,
els alumnes necessiten com a mínim una nota força elevada,
un 8-28, una mica més elevada fins i tot que l'any passat.
Per reconèixer quins poden ser els motius d'aquesta nota
i com es valora aquest fet, tenim a l'altra banda del fil telefònic
la de Gana, de la Facultat de Medicina de la URB a Reus,
la professora Montserrat Giral.
Senyora Giral, bon dia.
Hola, bon dia.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Aquesta nota, aquest 8-28, és bo, és dolent?
Com hem d'interpretar-ho?
Home, una nota alta d'accés sempre és allò
de senyal que hi ha molts estudiants que volen fer aquella carrera
i que, per tant, hi ha un bon interès per fer aquesta formació.
Ara, valorar-la sempre no deixa de ser que és el nombre de gent que vol fer la carrera,
però en aquest cas és de tota Espanya que vol fer la carrera,
perquè estem en districte obert o districte europeu
i això vol dir que en aquest moment estem atraient aquí a Catalunya
molts estudiants de fora.
És bo, també, perquè la universitat també busca això,
però si ens ho hem de mirar com a metges que formarem per la zona,
això no serà bo.
Ara parlarem d'aquestes qüestions de la procedència d'estudiants de fora,
d'altres punts de l'estat espanyol, fins i tot d'alumnes estrangers,
però si mirem les dades,
la nota de tall, insistim, aquest 2008 és un 8-28
i l'any 2005, tampoc fa gaire temps, era d'un 7-65.
A què s'ha pogut produir aquest augment?
Només a un augment de vocacions a la medicina?
Home, és una carrera vocacional, això estem tots d'acord.
El que hi ha és ara molta més gent que vol estudiar Medicina,
també perquè hi ha hagut molts més missatges
que fan falta molts metges.
Llavors, bé, a vegades quan un ha de decidir
la seva orientació professional,
també valora això i en quins llocs podrà tenir sortida professional.
No sé si una dada com la nota de tall
ens pot donar idea de les grans vocacions que hi ha o no hi ha.
Ha pujat molt la nota perquè en aquest moment
també hi ha moltes demandes repetides,
perquè aquí hi haurà un percentatge d'estudiants
de la zona que volen estudiar,
que probablement no sé si ha variat l'aspecte
a les que hi ha hagut sempre,
potser sí que ha augmentat una mica,
perquè doncs és això.
Es diu que falten metges,
per tant, és allò que clarament un veu
que pot tenir sortida professional cap aquí.
Les vocacions sempre han existit cap de medicina,
però també a part s'hi afegeix
doncs un gruix d'estudiants
que fa també augmentar la demanda
i per tant la nota d'entrada,
que fan la demanda aquí
i fan la demanda a totes les comunitats autònomes d'Espanya.
En aquest moment,
que doncs entrar a medicina costa molt
i si hi ha districte obert
el que fa que ho pugi molt la demanda
és que hi ha persones que han fet
quatre o cinc sol·licituds,
una en cada comunitat autònoma.
Les notes de tall a la Universitat de Rovira i Virgili
i en el conjunt de Catalunya
són més elevades o menys?
És més fàcil o és més difícil
accedir a medicina a Catalunya
que no pas en d'altres punts de l'estat espanyol?
A veure, és més...
Les notes d'aquí de Catalunya
són bastant altes
i més altes en aquest moment
que a moltes altres comunitats autònomes.
Bé, no sabem les d'aquest any,
però l'any passat hi havia comunitats
que estaven per sota
de les notes de la Rovira i Virgili.
Hi havia el País Basc,
hi havia Aragó,
hi havia Cantàbria,
hi havia Càdiz,
alguna d'Andalusia també
que estaven per sota.
Per tant, no és que sigui més fàcil.
El que passa que sí,
que...
Doncs bé,
venir a estudiar aquí a Catalunya
em sembla que a vegades
sembla que tingui de fer poc a l'idioma
però no és així.
Entenc que també estem fent
una formació que cada vegada
es va entenent més,
que la fem molt més adaptada
a l'espai europeu.
La realitat és que
aquest any
els estudis que hi haurà
ja adaptats de grau
són de les dues facultats
de Medicina Noves aquí,
bé, i també la privada,
i en el curs pròxim,
clarament,
les que estaran adaptades
al grau de Medicina
sobrem bé nosaltres mateixos,
si tots els tràmits
els passem correctament,
però som els que presentem
per fer-ho,
tant la de l'UB
com la de Lleida
com nosaltres,
i en canvi la resta de l'Estat espanyol
són poques les facultats
que estan fent això
en aquest moment,
perquè ho coneixem
per conferència d'Avacants
i encara van molt
retreçats.
Nosaltres mateixos,
doncs,
ja teníem tota una tradició
de formació
que és coneguda,
tenim un rotatori
que en aquest moment
en totes les facultats
de Medicina
les directrius
obliguen a posar-ho,
nosaltres ja ho teníem,
un fet que tenim
és que per nosaltres
abans
teníem,
acollíem més estudiants,
per exemple,
de Barcelona
que de València
i, doncs,
quan era el moment
de fer la formació clínica
anaven cap a Barcelona,
els valencians
no marxen
perquè
la formació clínica
que hi ha aquí
és molt millor
que la que tenen
a València
per les hores
de pràctiques
que fem nosaltres
aquí als hospitals,
oi?
És a dir,
que es poden ajuntar
a diverses coses,
és a dir,
que podríem fer
a diverses lectures
i segur que, doncs,
també alguna sortiria
que van a valorar
també la qualitat
de l'ensenyament aquí.
Les dades
d'aquest 2008
òbviament no es coneixeran
fins que no es formalitzi
la matrícula,
però sí que tenen
dades d'anys anteriors.
Quin percentatge
aproximat hi ha
a la Facultat de Medicina
de la Rovira i Virgili
d'alumnes
que no són catalans,
alumnes que han vingut
d'altres comunitats?
Mira,
nosaltres l'any passat
vam analitzar-ho
molt bé
totes quatre facultats
juntes,
posant les dades
comunes entre nosaltres,
perquè eren unes dades
que tampoc
no es havia plantejat,
eh?
Direcció General
d'Universitats
de pensar
que hi podia haver
tants estudiants
i una mica
vam posar-ho
en manifest,
oi?
I, per exemple,
doncs,
nosaltres sabem
que la Rovira i Virgili
l'any passat
estàvem amb un 28%
d'estudiants
de Catalunya.
la resta
eren de la fora
de l'estat.
Només un 28%
eren catalans
i la resta,
el 72% recent,
provenien de fora
de Catalunya.
De fora de Catalunya.
Un percentatge molt alt
del País Valencià,
però també s'hi havien
incorporat
les altres comunitats
autònomes.
Són percentatges
que difícilment
es repeteixen
en d'altres carreres.
Sí, sí, sí,
això és molt.
El districte obert,
clarament,
quan es va crear
fa uns 5 anys
o 6,
on ha funcionat
ha estat
per medicina,
però en altres carreres
l'estudiant
no es mou.
Es mou després
amb els programes
de mobilitat,
però no va allò
de dir,
vaig a triar
a anar a estudiar
amb una altra
comunitat autònoma
de la que sóc.
Pocs ho fan, eh?
La comissionada
d'Universitats
de la Generalitat,
la senyora Blanca Palmada,
preguntada precisament
sobre aquesta qüestió
la setmana passada,
deia que s'estudiava
en moda d'hipòtesi
la possibilitat
de ponderar
les seves notes
per les d'aquests
alumnes de fora
per equiparar-les
a les dels alumnes catalans.
Creu vostè
que s'hauria de dur a terme
aquest sistema
o un altre
per intentar equilibrar
una mica
aquests percentatges?
A veure,
jo penso que
un pot ser
districte obert
si hi ha una mateixa
nivell d'entrada,
una mateixa prova
d'entrada
per tothom igual.
En aquest moment
cada comunitat autònoma
i cada...
té el seu
examen de selectivitat
i la seva manera
de fer la valoració.
Per tant,
si això és diferent
no podem fer
que tothom
després tingui accés
indistint
a qualsevol lloc,
oi?
No sé si això
és possible
perquè el districte obert
fa uns anys
que es va fer
però no es va valorar
que cadascú tindria
a la seva comunitat autònoma
diferent manera
de mesurar-ho.
És com si un
ho mesura
amb un peu de rei
i l'altre ho mesura
amb un metro,
oi?
Per tant,
per entendre's,
perquè els ullens ens entenguin,
la selectivitat de Catalunya
i la de València
són diferents
i pot ser que
un buit a València
sigui més o menys difícil
d'aconseguir
que un buit a Catalunya.
els números
de les notes
de selectivitat
i d'expedient acadèmic
perquè hem de comptar
les dues coses,
clarament donen
els últims anys
que es veu que és això,
les notes més baixes
quan ajuntem
expedient acadèmic
i notes de selectivitat,
els catalans
són els més baixos,
en canvi
doncs hi ha comunitats
clarament molt més altes
i sempre es repeteix
això,
vull dir que
el parlament
potser es podria
ponderar.
el fet és que
et trobes
en que
els nostres estudiants
a part de la selectivitat
que sempre són notes
més baixes
d'aquí tant
ja han pujat a Tarragona,
ja no hem estat
els més baixos,
però
la nota
més baixa
de selectivitat
més una cosa
que també sols fem
aquí a la comunitat autònoma
i que està molt bé
perquè els nostres estudiants
venen molt ben informats
i això ho podem veure
la diferència,
és el treball de recerca
que els fa
treballar molt
a l'últim any
amb els conceptes
ja molt d'introducció
cap a la universitat
però totes les comunitats
autònomes
no el fan
llavors això
fa que
amb algunes comunitats
autònoma
els estudiants
l'últim any
de BAT
es dediquin clarament
a preparar la selectivitat
de manera exclusiva
i en canvi
els nostres estudiants
es preparen
molt d'entrada
a la universitat
en uns temes
ja molt importants
de recerca
i això els treu
temps
per dedicar
a preparar exclusivament
el treball
de selectivitat
Aquí a la Universitat
Rovira i Virgili
preocupa
en certa manera
aquesta gran quantitat
d'alumnes
de fora
de Catalunya
i de les comarques
de Tarragona
perquè per exemple
aquesta gran quantitat
d'alumnes
de la comunitat
valenciana
quan acaben
la seva formació
universitària
no es queden a exercir
en molts casos
aquí a Catalunya
i a Tarragona
sinó que se'n van
cap a la seva zona d'origen
és així?
Sí, clar
en aquest moment
que hi ha manca de metges
a tota Espanya
lògicament
i la tendència
sempre és anar
a ocupar
les places
en el lloc
més pròxim
a l'origen
tenint en compte
que quan acaba
estudiant la formació
a la universitat
després també
té la part
d'especialització
que també aquí
és un accés
a una plaça
amb un examen
comú
per tota Espanya
la diferència
seria aquí
allò està totalment igualat
i s'ha triat a plaça
segons la nota
que s'ha tret
d'un examen
comú per tothom
però
tampoc li toca
a la seva comunitat
però la tendència
que hi haurà després
és que aquell metge
al final
farà cap
a exercir
en el seu
lloc d'origen
i en aquest últim
anys
el que estem fent
perquè he dit
les dades
de la de Rodiria i Virgili
però les dades
que van posar en comú
l'any passat
els quatre de Gans
és que la mitjana
de Catalunya
era més o menys
un 50%
de les places
de l'any passat
que a això
se formaven
de catalans
unes xifres
insistim
força diferents
o molt diferents
de les que es registren
en d'altres carreres
una altra ocasió
senyora Giral
enguany
com a novetat
tenint en compte
que aquesta ocasió
no és nova
sinó que ja
l'anem arrastrant
en anys anteriors
la Generalitat
havia impulsat
la creació
de dues noves facultats
de Medicina Públiques
a la Universitat
Pompeu Fabra
i a la Universitat
de Girona
a vostès
quan es van reunir
els degans
a les facultats
de Medicina
havien expressat
en alguna ocasió
que aquesta potser
no era la millor opció
No, no, perquè pensem
que s'ha de revisar
l'entrada
avui
la justificació
de per què
fèiem més places
aquí
és perquè
faltaven metges
i és real
però
no formarem
els metges
que falten
aquí a Catalunya
bé
podem formar
els d'Espanya
però nosaltres
continuarem
tenint el problema
hem de revisar
també el sistema
d'entrada
hem de revisar
també
que després
d'aquests metges
es puguin formar
com a especialistes
si no augmentem
les places
de formar
especialistes
continuem faltant
el que falta
que són pediatres
anestesistes
sí
el metge
quan surt
de la nostra
formació
a la universitat
no pot exercir
encara
perquè s'ha de formar
com a especialista
per tant
s'ha de fer
tot de conjunt
i nosaltres
el que volem
és una revisió
amb tots els aspectes
l'entrada
valorem bé
l'entrada
que tinguem realitat
que l'esforç
que estem fent
com hem fet
aquí aquest any
a Catalunya
fent dues facultades
noves
també hi ha
la privada nova
creant 220 places més
en què s'ha traduït
corregir
que tindrem
més dels que volen
formar-se
aquí a Catalunya
com a metges
jo el que vaig fer
amb les dades
dels primers
que tenim ara
he revisat els números
i de moment
he comptat
a 26 persones
dels que s'han enviat
per matricular
la setmana que ve
que siguin catalans
només 26
27
26 a 117
clar
això ara són dades
totalment d'estimació
que no
veurem al final
quan se matriculen
que aquí se matricula
però d'entrada
la proporció
ens tornem a estar
exactament igual
per tant
hem anat
a solventar
un problema
sols fixant-nos
en un punt
de tot el procés
quan hem de mirar
com han d'entrar
fem la mateixa
mesura d'entrada
per tothom
que tothom
tingui les mateixes
possibilitats d'entrada
perquè hi ha
una desigualtat
mentre hi hagi
uns nivells
d'exàmens
o d'entrada
diferents
si fos el mateix
examen per tot arreu
tothom té
les mateixes
oportunitats
mentre estudien
aquestes opcions
per equiparar
o no
aquesta entrada
dels estudiants
arreu de l'estat
el que sí que va comentar
la senyora Blanca Palmada
la comissionada
d'universitats
és que es volen crear
carreres
emparentades
en biologia
com per exemple
especialitats
relacionades
amb la genètica
que puguin resultar
més atractives
per a aquells
alumnes
que no poden
aconseguir
entrar en una facultat
de medicina
com a mesura
dissuasòria
o compensativa
com ho valora
senyora Giral?
A veure
aquell que vol fer metge
em sembla
que no li atrau
ser biòleg
humà
vaja
que el carrer de metge
té unes competències
i unes habilitats
clarament definides
i a més
està regulada
la professió
i si no té
el grau de metge
no sé què ell pot fer-hi
oi?
si ha fet
biologia humana
no ho sé
probablement
sí que
aquell que ha dit
vaig a provar
perquè
ara sembla que
si tinc nota alta
haig d'anar a medicina
però la seva
no és vocacional
doncs potser sí que
si no ha pogut entrar a medicina
i tampoc no li passava res
si entrava a biologia
hagi fet biologia
no ho sé
però jo
jo ara em poso
en la pell
de quan jo començava
a estudiar medicina
que tenia claríssim
que volia ser metge
i que em diguessin
que volia fer
biologia humana
no hagués acceptat
que em diguessin
mira com que no pots fer
medicina
fes biologia humana
no ho sé
no ho sé
aquell que vol fer metge
vol ser metge
i el cas és que
per exemple
hi ha una dada
que
una de les vies
d'entrada
que té ara
el nostre estudiant
d'aquí de la zona
que clarament
que vol fer medicina
és entrar per la via
del cicle formatiu
és a dir
fer una carrera
de cicle formatiu
de grau superior
aquesta
en els últims anys
la nota
fa 3 o 4 anys
era d'una nota
d'un 5
5 i mig
d'acord
aquest any
la nota
també per aquesta via
ja és del 838
i ells
tots són catalans
i a més
és que
són aquells que
fins i tot
et vénen desesperats
i dius
no pot tenir-me
una plaça
i l'altre dia
reveia una carta
d'un noi
que em deia
si no em puc
sentar
perquè no tinc cadira
deixi'm
ja em sentaré a terra
però doni'm una plaça
llavors en què
tu els recomanes
l'última solució
que tens
és fer un cicle formatiu
i allarguen
la seva carrera
d'estudiar
dos anys més
i entren per aquesta via
allarguen
els alumnes
allarguen dos anys més
els seus estudis
amb l'esperança
que pel cicle formatiu
tinguin una nota d'accés
més baixa
i aquest any
aquesta nota ja
està a 838
quan fa 3 o 4 anys
la nota era de 5
i en moltes comunitats
encara està de 5
aquesta nota
però aquí a Catalunya
totes les notes
aquest any
han pujat
per sobre de 8
i nosaltres està
la UB
per davant nostre
i la segona
ja som nosaltres
amb un 838
aquestes són dades
que no es donen
perquè són un nombre
més limitat
de places
que les d'accés
per selectivitat
però no deixa
de ser significatiu
sí
i els nostres estudiants
aquí tots
són de Tarragona
i tots
que allò
que han tingut
de fer això
perquè la seva
idea era
fer medicina
i no veuen
res més
que fer medicina
ja per acabar
senyora Giral
creu que
aquesta situació
pugui anar
empitjorant
fins a certa manera
any rere any
si no s'acaben
de solucionar
sobretot
aquests problemes
en l'accés
dels estudiants
creu per tant
que aquesta nota
d'accés
pot ser més alta
encara?
Si continuem
pensant
que el que hem de fer
és anar
augmentant places
i no controlar
l'entrada
que sigui
igual
per tothom
doncs
ens podem trobar
que sí
perquè si
les altres comunitats
no van creant
noves places
ens trobarem
que nosaltres
serem el reclam
de la resta
d'Espanya
que una mica
pot haver passat
això
aquest any
les notes
són
la més baixa
és la de Girona
amb un 814
i aquesta nota
l'any passat
doncs
no era ni
a Tarragona
ni a Lleida
nosaltres teníem
un 811
l'any passat
i fent
220 places
més
ha passat això
Montserrat Girald
de la facultat
de Medicina
de la Universitat
de Rovira i Virgil
i queda clara
la problemàtica
l'extensió
de la problemàtica
global
no només
de Tarragona
sinó en el conjunt
de Catalunya
i fins i tot
de l'estat espanyol
i queda també
clara
quina és
la seva postura
moltes gràcies
i a veure
si la propera vegada
que en parlem
parlem en uns altres termes
molt bé
a reveure bon dia
d'acord
gràcies