Dos minuts i mig, a tres quarts d'una del migdia,
ho comentàvem en el temps del sumari,
l'Institut Català de la Salut i l'Hospital Joan XXIII
han promogut un projecte que ha aconseguit
en reduir la llista d'espera de cirurgia dels Caixals,
que, poca broma, era de gairebé dos anys.
Ens acompanya el director de la Unitat de Salut Bucodental
de l'Atenció Primària de l'Ix al Camp de Tarragona,
doctor Ramiro Soler, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Primer que tot, és obligat donar-li l'enhorabona a vostè
i naturalment tot l'equip que ha fet possible
reduir una llista d'espera, jo no m'atreviria a dir històrica,
però quasi no.
Bé, com a històrica hauria d'haver durat molts més anys,
però realment sí que era llarga i ferragosa de gestionar.
Clar, i la demanda era importantíssima.
Sí, és una patologia de gent jove,
i de gent jove n'hi ha molta,
i que demanda cura de tots aquests problemes també.
Perquè aquesta patologia en què consisteix, exactament?
La cirurgia dels Caixals, el Caixal del Seny, què és?
Exactament el que passa.
El Caixal del Seny, que tècnicament se'n diu cordal,
són peces que creen molta patologia per dues causes,
o per la pròpia erupció de la peça,
o per la malposició per falta d'espai,
que implica també tota aquesta patologia,
que consisteix fonamentalment en patologia inflamatòria i dolorosa.
Hi ha qui diu que aquests Caixals no serveixen de res,
tal amb els estils de vida moderna,
que com que no els fem servir,
dius, escolta, ja quasi que no sortissin, no?
Antropològicament diuen que és una peça en recessió
i que moltes persones no la tenen per sort d'ells.
Clar, el problema és que causa dolor, inflamació,
i l'única opció que hi ha,
jo m'imagino després de molt d'endinflamatori,
de molta pastilla de dir, escolta,
treiem-ho i fora.
Sí, arriba un moment que el tractament farmacològic
és innecessari i s'ha d'optar pel tractament quirúrgic,
és a dir, el treure-les.
I són intervencions complexes, doloroses?
Són intervencions que precisen diferents professionals en una mateixa persona?
Bé, el que hem fet nosaltres és protocolitzar aquest tipus de peces
fins al punt que n'hi ha unes molt senzilles de fer
que es fan en els centres de salut directament
pels odontòlegs que hi ha allí.
Hi ha unes que són molt complexes
i que tenen altres processos afegits
com quistes maxillars
o relacions amb els nervis i artèries.
O sigui, tots els que impliquen prou complexitat
es fan, inclús amb anestèsia general,
en el medi hospitalari, en quiròfan.
I els intermitjos, que no són ni molt senzills ni molt complexes,
són els que fem a la nostra unitat
i que són la majoria
i que engloben l'immensa quantitat
que s'ha de fer d'aquesta manera.
Diguem que la quantitat és la patologia més banal, no?
Que no és aquella que té més complicacions afegides, com vostè deia.
Afortunadament, les molt complexes són menys, esclar.
Són intervencions que acaben amb èxit.
Són molt doloroses?
Tenen una recuperació llarga?
Bé, com tota intervenció quirúrgica,
tenen el seu postoperatori
que pot durar entre 8 i 10, màxim 15 dies
i que consisteix en això,
en inflamació, és a dir, està molt inflat,
pot ser dolorós,
però, evidentment, això es pot tractar farmacològicament
amb analgèsics i amb antiinflamatoris.
I també, evidentment,
la persona necessita una certa cura higiènica
i dietètica, alimentació tova
i totes les coses que comporten
que no pot menjar bé, no?
A veure, aleshores, vostès,
tenint en compte aquesta demanda,
veien que no donaven a l'abast.
Com van crear tot aquest protocol
que després ha donat aquests resultats tan positius?
Bé, el protocol formava part
de la creació d'aquesta unitat quirúrgica
d'atenció primària
que, en augmentar molt
l'oferta de persones
que fan les intervencions,
de professionals que s'hi dediquen,
va descongestionar aquesta llista d'espera
que era pròpiament de l'hospital
i que estava els dos anys ben bé
perquè es anaven amuntegant la demanda
i el descentralitzar-ho,
el fer-ho a l'atenció primària,
el transformar-ho en persones derivades
des d'àmbits com Tortosa o Reus,
fent les intervencions allà mateix,
evidentment,
al no arribar tanta gent a l'hospital,
a poc a poc s'ha anat disminuint,
disminuint fins al punt
que en aquest moment podem dir
que aquesta llista d'espera
pràcticament està eliminada.
Ara pararà una persona
que hagués de fer-se una intervenció,
quant s'hauria d'esperar, més o menys?
Bé, depèn,
ara estem en un moment de vacances
que és l'agost...
Posem-ne a l'octubre,
que vaig jo,
que tinc...
No, no, no, aniré que...
Afortunadament no tinc aquest problema,
però jo vinc a l'octubre
i em diuen
no, no, això s'ha d'operar,
que m'estaria dos, tres mesos?
En un entorn normal
pot ser que des del primer dia
que se la visiti la persona
fins que es faci la intervenció
en condicions normals
puguin passar tres mesos
fa la visita i supera la setmana següent.
Evidentment,
sempre tenim uns espais disponibles
per qualsevol eventualitat
que pugui aparèixer.
Home, de dos, tres mesos a dos anys
la diferència és ben notable.
Per tant, pel que explica,
hi va haver, doctor Soló,
un principi de descentralització
del que és la cirurgia ambulatòria,
amb la qual cosa
l'Hospital Joan XXIII
es descongestiona
i a partir d'aquí també
incorporen més personal,
creen un equipament diferent.
Com continua tot aquest procés?
Bé, el projecte inicial
era disposar d'una dotació econòmica
i d'una dotació en persones.
Què vam fer?
Vam muntar la instal·lació nova,
vam comprar equipaments,
cadires dentals, instrumental,
i vam contractar persones,
vam contractar un cirurgià maxilofacial
a l'atenció primària
i vam crear una estructura
perquè aquesta persona
es dediqués a formar metges
perquè fessin aquesta cirurgia,
que eren dos estomatòlegs inicialment
i que després van acabar sent set persones.
Totes aquestes persones,
una vegada formades,
han anat fent la cirurgia cap a Reus
i a Tortosa
i, a més a més,
el concert era,
amb el servei de maxilofacial de l'hospital,
que els cirurgians d'aquest servei
també es desplacessin a fer intervencions
a l'atenció primària.
És a dir, el que s'ha creat
és una sinergia,
una col·laboració
entre el servei hospitalari
i el servei d'atenció primària
fins al punt que els cirurgians de l'hospital
es desplacen a fer intervencions
a l'atenció primària
afegides a les que fan
els propis cirurgians de l'atenció primària.
A vegades no és només un tema
de més recursos que mai n'hi ha prou,
sinó de gestionar-los d'una altra manera,
posar-hi també una mica d'imaginació
a banda de posar-hi més mitjans materials i humans,
Sí, és clar, aquest servei hospitalari
de cirurgia maxilofacial
que dirigeix el doctor Gabriel Forteza
es va brindar d'entrada
a col·laborar amb nosaltres
amb la màxima obertura
i amb la màxima disponibilitat
i el resultat salta a la vista.
Dades facilitades pel propi Departament de Salut
diu que l'any 2004 ja es van fer
més de 700 intervencions
a la unitat de salut bucodental
i actualment se'n fan més de 1.500
per any entre Tarragona i Reus.
Per tant, a veure,
s'ha doblat pràcticament
el nombre d'intervencions en aquest àmbit.
Sí, esclar,
si volíem reabsorbir tota la gent
que estava en llista d'espera,
els vam haver d'anar recuperant
i augmentant progressivament
el nombre d'intervencions.
Evidentment, ara no es pot parlar
de llista d'espera,
es pot parlar de persones
derivades a la unitat,
de persones derivades a l'hospital
i de les intervencions
que es van fent sobre la marxa
amb la dinàmica pròpia
de cada centre.
Només parlem del que és cirurgia de cordals.
Altres patologies
que puguin arribar
al que és la unitat bucodental
del servei de Joan XXIII
es tractarien, diguem-ne,
per un altre circuit?
Evidentment,
el circuit del servei
de cirurgia maxilofacial
és un circuit propi
que atenen patologies,
per suposat,
infinitament més complexes.
Aquest servei quirúrgic
no oblidem que és un servei
que intervé
tota la patologia
tumoral
maxilofacial,
que intervé
tota la patologia
traumatològica
maxilofacial
i altres intervencions
de cirurgia oral,
que això és un món a part,
a part del nostre.
No, no, clar,
de saber, doncs,
crear aquest circuit
i amb la voluntat
d'anar millorant-lo encara,
a la mesura del possible.
Bé, la voluntat
és de seguir existint,
que no és poc,
i de continuar funcionant
de la manera més òptima possible.
Evidentment,
això ens implicarà millorar.
Bé, la intenció hi és,
ja ho veurem,
el problema de persistir
en l'intent, no?
Doncs recordem allò,
ja que està aquí
un especialista
que tinguem cura
amb les nostres dents,
sobretot,
que sembla que abans
parlàvem d'hàbits
de vida saludable
i també passen
per aquesta àrea, no?
Bé, la patologia
bucodental
forma part
de la patologia
de la persona
i a la persona
ja sabem tots
que el que més
influència en la salut
són els estils de vida,
molt més
que la pròpia
assistència sanitària
i molt més
que els mitjans
de què es disposin,
que també compten,
evidentment,
però l'estil de vida propi
marca la pauta
i marca el futur
de la salut
de la persona.
No oblidem mai, això.
I la prevenció
que hem de fer
nosaltres mateixos,
eh?
i quan no es pot més
doncs es va
al centre del metge
però en principi
aquesta prevenció
és fonamental.
Doctor Ramiro Soler,
director de la unitat
de salut bucodental
de l'atenció primària
de l'ICS
al Camp de Tarragona,
enhorabona,
novament i moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Adéu-siau.