Comencem per vostè, senyor Fontel. Explica'ns una mica, i de manera molt sintètica,
com s'ha fet aquest estudi de viabilitat? Quins paràmetres, en fi, quin sistema de treball han utilitzat?
Molt bé. Aviam, nosaltres som una empresa d'enginyeria i, com a tal, tenim especialistes en les diferents disciplines
que composen una instal·lació d'aquestes característiques, és a dir, temes mecànics, temes de software,
electromecànics, temes d'obra civil, amb la qual cosa hem constituït un equip multidisciplinar
que ha estat analitzant cadascun d'aquests components a la instal·lació des del mes d'abril
fins a la fi de juliol, per arribar a les conclusions que ja hem comentat.
I, justament, de les conclusions que, d'alguna manera sintètica, també vam parlar el passat dijous,
quan es va fer aquest anunci, quines són les principals les que vostè destacaria més com a expert en la matèria?
Aviam, la problemàtica principal que ens hem trobat és que és una instal·lació amb un disseny
ja originalment, podem dir, complexa, complexa en el sentit que és una instal·lació
de la qual no hi ha un referent al mercat, amb la qual cosa això també aporta una sèrie d'incerteses
a l'hora de portar a el que es diu a productiu, és a dir, a funcionament real, la instal·lació,
però, a banda d'això, el que hem trobat és que clarament el projecte i la situació actual
de la instal·lació deixa, com explicar-ho, aviam, seria que manca encara un alt grau de desenvolupament
per poder certificar que això podria funcionar.
És un disseny complex, ha dit vostè, des del principi. És un disseny erroni?
No, nosaltres, en qualitat de tècnics, no podem arribar a dir que, en qualsevol cas,
és un disseny erroni. Sobre aquestes qüestions, en aquest punt nosaltres no incidim.
El que podem certificar és que no hi ha al mercat un sistema d'aparcament robotitzat
amb aquestes característiques, el qual no vol dir que pugui funcionar.
La gran diferència entre dir que és erroni o que falta desenvolupament,
és com tot, podria ser un prototipus, podria ser una idea,
però, evidentment, portar-la a terme i poder justificar la seva explotació
és una cosa ben diferent.
És a dir, dit d'una manera també concisa i clara, el sistema robotitzat era possible,
és a dir, és possible que funcioni el sistema robotitzat en aquest aparcament,
però, segurament, seria inviable des del punt de vista econòmic.
Evidentment, és una de les principals conclusions a les que hem arribat.
És a dir, nosaltres no descartem la viabilitat de l'instal·lació
si diem que està en un baix grau de desenvolupament actual.
Senyor Fontela, sembla que s'ha tallat aquesta comunicació que teníem
amb el responsable de l'empresa d'enginyeria, Àgora, autor, com dèiem,
principal responsable d'aquest estudi.
Sembla que hem tingut aquest problema, mirarem de recuperar de seguida la comunicació.
Com dèiem, aquí també ens acompanya la presidenta de l'empresa municipal d'aparcaments,
que, recordem, va constituir una unió temporal d'empreses amb sistemes àlem
en l'anterior etapa política per tirar endavant el projecte.
Senyor LR, a banda de poder continuar de seguida coneixent les explicacions
del senyor Fontela, la decisió que hem pres,
anunciada de canviar el sistema convencional,
n'estan plenament convençuts.
Vostès, com a responsables polítics, què és la millor?
Sí, realment sí, perquè el problema que té el robotitzat
és que en el suposat que funcionés bé,
té un payback absolutament negatiu.
És a dir, que si es posés en marxa robotitzat,
imagines que al final fos possible,
costaria a la ciutat entre 250.000 a 400.000 euros a l'any.
O sigui, que ho poses en marxa i en lloc de guanyar alguna cosa de diners
per pagar la inversió total que s'ha fet,
doncs tindries que posar tots els anys entre 250.000 i 400.000 euros.
O sigui, que són molts diners que no ens ho podem permetre,
vull dir, de cap manera.
O sigui, no pots posar en marxa alguna cosa que ja d'entrada
te donarà pèrdues importantíssimes i que tindrà que pagar la ciutat.
O sigui, només per aquests motius és que tens que dir que no.
Recuperem la conversa que teníem amb el senyor Fontela.
El senyor Fontela ja havíem escoltat els seus arguments.
Per tant, el que proposen vostès, han proposat a l'Ajuntament,
és reconvertir el pàrquing en un sistema convencional,
amb el que tot això suposa de canvi en el projecte, no?
Bé, un matís, només sobre el que estaves comentant.
Realment, la nostra proposta no passa per dir
que ha de ser un pàrquing convencional.
I això m'agradaria deixar-ho clar des del nostre punt de vista.
Nosaltres hem sigut una empresa que, com a tècnics,
hem arribat a unes conclusions sobre la possible instal·lació robotitzada.
Les decisions, òbviament, de què fer amb la instal·lació,
corresponen a l'Ajuntament, estan fora de la nostra base.
Havien vist o havien analitzat un cas similar alguna vegada en la seva empresa?
La instal·lació és una instal·lació absolutament singular.
Podem dir, però al final estem parlant de ferro i d'elements electromecànics.
Tenim experiència, evidentment, sempre dins de l'àrea industrial.
Amb això què vol dir?
Vol dir que cotxes no, però no hi ha empreses realment especialistes.
Els pàrquings automàtics són instal·lacions molt singulars a qualsevol...
A tot arreu.
Perquè, de fet, pàrquings automàtics robotitzats no n'hi ha gaires, no?,
en el nostre entorn, en el nostre país.
En el nostre entorn tenim una experiència a Barcelona,
que funciona amb un sistema d'amagas de marxa diferent,
i tenim una experiència també al nord d'Espanya, a Vigo,
i alguna cosa al País Basc, i res més.
Una curiositat.
De les explicacions que va fer l'alcalde el passat dijous en roda de premsa,
n'hi ha alguna dada que segurament haurà copsat molt a la gent que ho va escoltar.
deia que, fins i tot, en situacions amb molts cotxes en el pàrquing robotitzat,
costaria treure el vehicle fins a cinc hores.
Això suposo que ho va dir l'alcalde a partir de les dades del seu estudi.
Ens ho pot explicar?
Sí.
Realment és molt senzill, però també és una dada que s'ha de matitzar.
Vull dir, nosaltres hem arribat a obtenir temps de procés bastant millors
que les cinc hores esmentades.
Si bé és veritat que amb condicions,
amb les condicions de disseny que nosaltres hem pogut observar
a partir del contrast de la informació que ens han donat els proveïdors
i reproduint, és a dir, simulant, mitjançant eines de software
que simulen el comportament d'una instal·lació a règim,
amb el disseny inicial que teníem,
podríem arribar fins a cinc hores.
Fins a cinc hores.
Vull dir, estem partint d'un disseny que és molt, molt millorable.
Aquest és el missatge que s'hauria d'entendre.
Queda clar.
Una última qüestió, senyor Fontela.
Jo sé que vostès són una empresa de tècnics, experts en enginyeria,
i aquesta és una pregunta de caire polític,
però l'hi he de fer perquè alguns partits de l'oposició
a l'Ajuntament de Tarragona han dit que l'informe de vostès
estava dirigit pel propi alcalde, pel propi equip de govern.
És a dir, que era un informe amb interessos polítics al darrere,
un estudi el que han fet vostès.
Què n'han de dir des de l'empresa Àgora
davant d'aquestes acusacions d'alguns partits polítics?
Aviam, nosaltres, com vostè ha dit clarament,
som una empresa de tècnics, tècnics que no ens dediquem a la política.
Per tant, queda absolutament fora de la nostra missió professional
fer una tasca dirigida, com s'ha esmenat a algun medi de mitjà de comunicació.
Nosaltres tenim clar els resultats del nostre estudi,
amb la qual cosa, evidentment, si qualsevol tècnic pot, diguem-ne,
qüestionar l'abundat dels nostres resultats,
nosaltres el que convidem és que qualsevol que ho dubti,
que pugui consultar, es pugui adreçar a nosaltres
per contrastar la informació o, simplement,
que faci l'estudi corresponent de contrast.
No tenim res a dir al respecte.
Com a empresa, senyor Fontela, ja han acabat, doncs,
aquesta feina relacionada amb el pàrquing Jaume I,
o tenen algun altre encàrrec?
Fins a l'edat podem dir que la nostra missió ha estat completa, evidentment.
Molt bé, doncs, senyor Pau Fontela,
responsable d'aquest estudi de viabilitat de l'empresa d'enginyeria àgora.
Moltes gràcies per atendre en directe la comunicació de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres, bon dia.
Bon dia.
Era el responsable tècnic d'aquest estudi de viabilitat,
recuperant la conversa que també tenim aquí als estudis
amb la presidenta municipal d'aparcaments
i en la mateixa línia del que li preguntava el senyor Fontela,
davant d'aquestes acusacions o d'aquestes crítiques
d'alguns partits de l'oposició,
dient que l'informe estava dirigit o està dirigit
i que el que vostès han encarregat és un estudi
per tenir les conclusions que ja volien escoltar?
En fi, com a responsable política, què n'ha de dir?
Bueno, que no té cap sentit.
O sigui, no té cap sentit perquè seria tornar-nos a enganyar.
I jo penso que durant aquests anys el que ha passat
és que s'han anat enganyant,
pensant que una cosa havia de funcionar i no funcionava.
O sigui, vull dir que si vols ser una mica realista,
el que tens que situar-te és saber la veritat.
O sigui, què és el que passa?
Perquè nosaltres, quan vam arribar,
la veritat és que vam donar un vot de confiança a la direcció
i vam dir, vale, endavant.
Cada dia ens deien que es posava el pàrquing
a els 15 dies següents i van tenir,
jo penso que potser massa paciència.
A partir d'aquí, quan van decidir que se fes un estudi
per veure on estàvem,
perquè l'objectiu de l'estudi era veure exactament on estàvem,
a part, una vegada tenim aquest resultat,
ja prenem una decisió,
però l'objectiu inicial és veure com està.
Per veure com està,
ho hem de deixar fer als tècnics,
perquè realment nosaltres no som tècnics
i jo absolutament no soc tècnica.
Puc analitzar els números, això sí,
però no la tècnica.
O sigui, que no té cap sentit.
Seria absurd.
Seria treballar com s'ha vingut treballant.
És que jo penso que aquest estudi no s'hauria de haver fet ara.
S'hauria de haver fet fa quatre anys
i hauríem estalviat un munt de diners
i hauríem estalviat mal de cap
i el pàrquing estaria funcionant.
Parlem de números.
Vostè diu que sí que s'ha mirat, evidentment,
els números que no entén de qüestions tècniques,
però sí de números.
A dia d'avui,
el pàrquing Jaume I ha costat més de 25 milions d'euros?
Sí.
És aquesta...
Sí, sí,
el que s'ha gastat en tota aquesta estructura és això,
perquè, és clar,
estem pagant els crèdits
que Allen va demanar per muntar la UTE.
Estem pagant el renting inicial,
que també no sé si està tot o no està,
però nosaltres l'estem pagant.
Estem pagant el segon renting,
que és quan es va decidir que se refeia el pàrquing.
O sigui, jo realment el que penso és que aquest estudi
s'hauria d'haver fet quan van decidir que això no funcionava.
Perquè això ja es veia.
O sigui, és que jo no comprenc com una persona...
Si jo en sis mesos he pogut aprendre tot això,
la gent que ha estat hauria d'haver-lo sapigut.
És que no té cap sentit que tothom l'aprengui
com si fos una cosa nova.
No té cap sentit.
Anem a coses concretes i pràctiques
perquè la gent també ens entengui.
A partir de la decisió que fan públic
l'alcalde i vostè el passat dijous,
quins són els propers passos que s'han de fer?
Bé, tenim dues qüestions.
Per un costat tenim la qüestió legal.
O sigui, com ja hem dit,
aquest tema està supeditat a la qüestió legal
d'un jutjat de Madrid
que és on el sistema Salen ha presentat una concursal.
Quan una empresa està en concursal
es té una sèrie de limitacions
i nosaltres, l'UT,
encara que nosaltres hem demanat la extinció,
però que s'ha de legalitzar per un jutge.
tenim això,
tenim que el jutge digui que l'UT no està dissolta.
Per altre costat,
com el soci de l'UT està en concursal,
totes les accions que ha de prendre aquest soci
estan relacionades o han d'estar firmades
per un interventor judicial.
O sigui, que nosaltres tots els moviments que fem a partir d'ara
han d'estar avalats per un jutge.
O sigui, el jutge ha de dir que podem desfer el que hi ha al pàrquing
o que podem fer, etcètera.
O sigui, que estem molt supeditats a la qüestió legal.
El que passa és que nosaltres, al mateix temps,
que hem de seguir la legalitat,
perquè és imprescindible,
anirem fent l'altre projecte per no perdre més temps del necessari.
De totes maneres, vull dir,
les dues opcions que l'empresa Agora va dir,
que va dir o l'opció robotitzada
o l'opció pàrquing convencional,
el temps variava tres o quatre mesos,
entre 18 i 24 mesos.
L'única cosa és que el robotitzat,
a part de les incerteses,
que serien gairebé les mateixes que les que tenim ara,
o almenys part d'elles,
és la qüestió que a la ciutat li costaria
entre 200.000 i 400.000 euros
perquè el manteniment és molt més car
i perquè hi ha una sèrie de problemes
i perquè és més costós.
O sigui, vull dir,
que les opcions eren dues.
Evidentment, nosaltres el que hem fet
és dir la convencional.
Per què?
Perquè més places, 350,
perquè els robotitzats eren menys places
i, a més, dona una mica de marge
per anar pal·liant, no sé en quants anys,
tots aquests diners que s'han gastat.
Ara, de moment, però, estem en mans dels jutges,
per dir-ho d'alguna manera, en mans dels tribunals.
Tenim les dues vies.
Una, els tribunals que han d'anar dient
i nosaltres hem d'anar demanant.
I l'altra, la qüestió tècnica,
que, evidentment,
hem de seguir treballant en fer el projecte, etcètera.
I això es pot fer a la mateixa vegada.
Però el tema dels tribunals es pot allargar
senyora Herrera tenint en compte
que el sistema Salem,
que recordem que és l'empresa sòcia
de l'Ajuntament...
No, de l'Ajuntament, no.
No, perdó, de l'empresa municipal d'aparcaments.
En aquesta UT, la Unió Temporal d'Empreses,
si el sistema Salem manté una postura
molt radical de continuar
barallant-se als tribunals,
podem estar aquí mesos i mesos, no?
Home, sí, però, per l'altre costat,
l'Alem té que pagar.
O sigui, el problema és que jo el que veig
és que l'Alem parla i parla,
però el problema és pagar i pagar.
I jo veig que és que nosaltres,
almenys jo que he arribat ara,
veig que nosaltres estem pagant
el crèdit que el sistema Salem va demanar
per muntar la UT,
que estem pagant el renting de les màquines
que teòricament no funcionen, etcètera.
O sigui, vull dir que suposo que això,
encara que sigui el jutge,
ho tindrà que definir bastant ràpid,
perquè és massa evident,
és molt evident, no?
Mentre va tot el tema dels tribunals,
vostè ja deia que es farà
el projecte executiu del nou pàrquing,
si em permeta que s'expressiu nou,
en el sentit que és un projecte renovat,
un projecte de pàrquing convencional
amb unes 350 places,
un pàrquing convencional vol dir
que hi hagi rampes, evidentment,
perquè els cotxes pugin i baixin.
Sabem ja tot el tema, per exemple,
de les plantes, quantes plantes hi haurà,
o tot això és el que s'ha de definir?
Això és el que farem,
això és el que definirem.
Això és el que definirem,
però al voltant de 350 places sí que sortien.
Potser està una mica més,
però tampoc volem dir-ho
fins que no sigui una realitat.
I no es podrà intervenir dins del pàrquing
fins que no acabi tot el tema judicial?
No, és clar.
O almenys fins que el jutge
no ens doni el vistiplau.
I a partir que pugui intervenir l'Ajuntament
amb el nou projecte,
quan calculen que pot ser això?
Una vegada el projecte estigui fet,
18 mesos.
18 mesos.
Déu-n'hi-do.
Això ens portaria...
El 2010.
El 2010.
Són dos anys a partir d'ara, diguem.
Pensant que en sis mesos
tinguem resolt tot el tema legal.
Haurà estat el pitjor negoci,
creu-vos-te,
que ha fet la ciutat en els últims anys?
És el pitjor negoci.
Esclar, no tinc coneixement d'altres negocis,
però aquest és molt dolent, honestament.
És molt dolent perquè és sense cap gràcia.
És gastar i gastar per no parar-se a pensar.
O sigui, realment és que a vegades
una reflexió a temps estalvia molts diners.
No s'han arribat a plantejar a l'equip de govern
la possibilitat de no fer ni pàrquing convencional
ni pàrquing robotitzat?
Jo penso que això és el que menys tindria,
perquè a la part alta hi ha un problema
d'aparcament
i hem de sol·lentar el problema
i nosaltres estem aquí per sol·lentar problemes,
no per crear nous.
I això,
hem de donar una solució d'aparcament a la ciutat.
Però hi hauria la possibilitat
fins i tot d'haver-se plantejat un altre emplaçament
o de buscar algun altre espai
fora muralles, al voltant,
per intentar donar resposta a aquest problema que diu vostè.
Seria més llarg i costós, també.
Jo penso que això es pot pensar
però en una segona etapa.
Però inicialment jo crec que hem d'aprofitar
una cosa del que s'ha fet,
perquè almenys aquí ja està el forat fet.
El projecte de nou pàrquing,
de pàrquing convencional,
el farà en solitari l'empresa municipal d'aparcaments?
Sí, sí, sí.
Inicialment.
Sí, sí, això sí.
No hi ha previst una...?
No, és que si nosaltres hem de recuperar diners
per pagar els desperfectes,
ho hem de fer nosaltres.
No podem compartir els teòrics beneficis.
I creu que a la llarga,
o a mig o a llarg termini,
el pàrquing serà rendible?
El pàrquing...
El pàrquing, o sigui,
serà rendible en la inversió d'ara.
En els 25 milions d'aquestos,
tardarem...
Per recuperar són molts anys.
molts i molts anys.
Però, bueno, o sigui, vull dir...
És el que hi ha.
Això ja està.
No podem fer res al respecte, no?
No tenim cap lloc d'on treure aquests diners que s'han gastat.
Perquè a partir d'aquí,
quan calculen que es pot gastar encara,
és a dir, quin pressupost tindria...?
El pressupost d'aquest pàrquing
han dit entre 4 milions i mig i 5.
Però això, aquests dos sí que estan contemplats
en la compta d'explotació del pàrquing.
O sigui, jo quan dic de guanyar una mica,
és tenint en compte que aquesta nova inversió
ja estaria contemplada
i una mica de benefici per pagar tot l'altre.
En fi, aquests són grans trets...
Però, bueno, això és el que hi ha en aquest moment.
És que pot més se pot dir.