Pilar, molt bon dia.
Hola, bon dia.
No fa gaire, amb modiu de la inauguració d'aquesta magnífica exposició
Les dones a la prehistòria, vam dedicar bona part de la conversa
a parlar justament de l'exposició.
I poc ens va donar temps a fer referència a totes les activitats
que havíeu muntat en paral·lel,
algunes específiques del museu, que era les festes de Nadal,
d'altres en col·laboració amb la Biblioteca Pública.
I en aquest sentit, val la pena destacar sobretot aquestes activitats
per al període de vacances escolars que he organitzat
per a nens però també per a adults.
És aquella aposta que feu vosaltres
que la gent gaudeixi del museu en família?
Sí, de fet, a veure, això hi ha diverses coses.
Hi ha activitats pensades específicament per a nens,
aquest Nadal en prehistòria, que diem,
nosaltres sempre fem el Nadal en història,
que és el que ens toca a nosaltres.
I aquest any, precisament perquè tenim aquesta exposició
de les dones en la prehistòria,
fem un Nadal en prehistòria.
I aquestes són pensades per a nens i nenes
que estan de vacances aquests dies,
que tenen més temps lliure
i que un del seu moment de lleure
el poden dedicar a apropar-se
a aquest àmbit concret de la història
que diem la prehistòria.
Sobretot fer una reflexió
des de bastants punts de vista de l'actualitat,
de la nostra actualitat,
de la nostra lluita per temes com la igualtat.
Però no és només això.
Durant tots els caps de setmana
tenim les visites guiades a l'exposició,
que són visites pensades per a adults,
fonamentalment per a gent que vulgui fer un recorregut
per a l'exposició des d'un punt de vista significatiu.
I també tenim les activitats per a famílies,
que són pensades per a aquesta combinació
de nens, nenes, pares, mares,
avis, àvies, tiets, tietes, etcètera, etcètera.
Totes aquestes estan al voltant de l'exposició
de les dones a la prehistòria.
Una exposició que està tenint molt d'èxit,
com ja preveieu,
perquè la veritat té un contingut
i trenca molts tòpics, no?
Segurament que tenim de la prehistòria.
Jo crec que reuneix des del punt de vista
del Museu Nacional d'Arqueològia de Tarragona
el fet de presentar una temàtica
que normalment no és la temàtica
que presentem nosaltres
en les nostres exposicions permanents, no?
I també és un dels àmbits
de les exposicions temporals,
però no exclusiu, no?
I, per tant, això de poder fer una mirada
en aquesta època que en diem la prehistòria,
la més llunyana dels nostres orígens, no?
Penso que és una bona cosa.
I, per altra banda,
perquè jo crec que és una exposició
que és trencadora,
en el sentit, des del punt de vista que ho fa, no?
Que és des del punt de vista
de la darrera recerca
sobre història i arqueologia,
tenint en compte el tema de gènere,
que jo penso que és molt interessant,
i que obre no només
la interpretació de la història
des del punt de vista feminista, no?
Sinó que obre precisament
la interpretació de la història
i la mirada cap a aquestes restes materials
de la història
amb altres ulls, no?
I jo penso que amb uns ulls
que aporten moltes coses també
per a la comprensió
de la nostra actualitat, també, no?
Jo recordo que quan vam parlar
arrel de la inauguració,
partint del contingut de l'exposició,
que després ja es poden fer altres valoracions,
se significava que aquests
diferents períodes de la prehistòria,
allò de societat matriarcal, societat patriarcal,
és un concepte cultural molt d'ara,
perquè realment, en funció del mòdus de vida
que tenien, una societat bastant paritària.
Clar, a veure, el que plantegem
i en aquestes activitats que fem
de cara a les escoles,
que ja portem des que va iniciar-se
l'exposició fent-les
i amb les visites guiades per adults,
també la tasca que hem fet,
que no ho hem comentat,
però la tasca que hem fet
d'apropar-se també als centres cívics,
a les associacions de dones,
a través de la col·laboració
amb l'Àrea d'Igualtat
de l'Ajuntament de Tarragona,
que també hem fet una crida
i que ha començat ara a donar resultats
de cara a que donen respostes
i hem començat ja a organitzar aquestes visites
específicament pensades per aquests grups.
Doncs, això que comentava,
el que comentem en aquestes tallers,
o el que reflexionem,
és una mica en una societat
en què el centre de les activitats
es fonamentava amb la supervivència,
tots els membres del grup
havien de tenir, per lògica,
una tasca important,
és a dir, tothom havia de col·laborar
en aquell que el grup pogués sobreviure,
i les tasques de recerca,
de recol·lecció, de cassera,
de manteniment del grup,
havien d'estar per força
encomanada a tots els membres del grup.
i que el que posem èmfasis és precisament en això,
en veure, no en aquest cas,
perquè l'exposició es digui,
les dones en la perhistòria,
la història vista només des del punt de les dones,
sinó la història vista des d'un punt de vista
paritari i complementari,
és a dir, d'un grup que el que cerca
és una millor vida
pel seu conjunt,
i que són homes, dones, nens, nenes,
adults i joves
els que col·laboren
per un millor funcionament d'aquest grup.
I una mica la reflexió
en aquesta exposició
està en aquest punt de vista,
és en el de portar
en el que tots els membres del grup
realment tenien tasques importants.
Jo imagino que adults,
però sobretot nens,
endavant d'aquests tallers
i aquesta exposició,
de cop i volta
deuen veure determinats perjudicis
que tots tenim,
com trontollen una mica,
idees preconcebudes
a les quals arriben
que es trenquen,
també, no?,
en un sentit positiu.
Sí, la veritat és que...
Veig que has portat
el material didàctic.
Jo crec que és molt visual, no?
Sí, sí, ja ho veig aquí.
M'ho deixaves per fer-ho jo, això?
Oh, que bonic és.
El primer que em fem
és preguntar què en penses, no?
Sí, a veure,
posem algun exemple
de les qüestions que plantegeu.
Llavors, comencem per aquí.
Què en penses, no?
Què en penses de la prehistòria?
I això es dona...
La reflexió es fa a partir
de tota una sèrie d'imatges
que hem proposat
estretes de llibres
i de difusió de la prehistòria
que tenim a l'abast, no?
Que s'ha fet sempre, sí.
Jo m'acosto a la pilar per veure-ho.
Sí, llavors, bueno,
ja ho pots veure aquí, no?
Qui està fent el foc?
És un grup d'homes, no?
I aquí veiem al fons
una dona amb un nen
sentada, eh?
I amb un nen als braços, no?
A veure, el nen i nena
ha d'escriure qui ho fa...
Qui ho podria...
Qui ho fa...
Qui ho fa en el dibuix?
Qui ho podria fer...
Actualment ho fa...
Actualment ho fa...
I actualment qui ho podria fer.
Això és un exercici claríssim de paritat, no?
Sí, sí.
I és un exercici molt curiós,
a més a més, un estudi,
jo diria, no només
del que en pensem de la prehistòria,
que està plena de tòpics,
d'estereotips,
que s'han anat una mica consolidant,
però no perquè fos així,
sinó que s'han anat consolidant
a partir de la mirada
que hem aportat
des de la nostra actualitat
cap a la prehistòria, no?
I de justificar
tota una sèrie de rols
i una sèrie de coses
des de la nostra realitat
i no pensant
en la realitat
de la prehistòria
i no pensant
en la realitat actual
de molts grups indígenes
que funcionen
amb un repartiment
de rols
que no té res a veure
amb els estereotips
que sempre hem transmès, no?
Clar, perquè en els exemples
ja estan els homes
encenent foc,
els homes estan pintant
pintures rupestres
a les parets de la cova,
en aquesta altra
estan fent tasques
diguem-ne de cuinar,
de...
De pescar.
I estan pescant.
I en el riu
és curiós
en aquesta imatge, no?
Perquè es veu els homes
pescant amb actitud
molt participativa
i en un racó
hi ha una dona
assentada
i diu
la dona,
les dones
es dedicaven
a assecar el peix.
A veure,
és una tasca importantíssima
també,
perquè està molt bé.
Sí, perquè si no
tot aquest peix
es faria molt bé.
Però vull dir,
és curiós, no?
La manera
amb què
fins i tot
els llibres
de difusió
de la història
fixen uns estereotips
que això es transmet
al llarg
de tota la nostra història.
És el resultat cultural d'ara,
però jo m'imagino
que no hi ha una nena
en unes circumstàncies normals,
dins d'un context normal,
a l'hora d'omplir aquest requadre
diria que ho podria fer
tant l'home com la dona.
Et quedaries parat
de la quantitat
de tòpics que hi ha?
Visc a la lluna?
No, no, no.
És curiós,
perquè jo crec que
per això et deia
que és una qüestió interessant
de plantejar això,
no només
per conèixer millor
la prehistòria,
que jo crec que és
una cosa important,
sinó el que comentem
del valor que té la història,
el coneixement de la història,
que no és només
com una erudició
per tenir coneixement,
sinó que això
ens ha de servir
precisament per crear
un pensament crític,
és a dir,
perquè a partir del coneixement
ho puguem aplicar també
a la nostra realitat.
I et quedaries parada,
i ho comentàvem
aquests dies
amb els professors
i les professors
que s'acostaven
per fer aquest taller,
que és un estudi també
psicològic
i sociològic
de veure
quins plantejaments hi ha
actualment
i quina problemàtica hi ha
actualment
també a la nostra societat.
Els nois i les noies
d'una determinada edat
segurament contestaran
en funció del rol
que veuen a casa seva
dels seus pares
i de les seves mares
i de l'entorn,
i del seu àmbit cultural,
d'una mica
el que veuen també
al seu voltant.
I jo crec que per això
és important reflexionar
i fer unes reflexions
serioses,
no gens superficials,
perquè penso que això
és el que ajuda
a millorar
i a canviar el món,
perquè si no malament.
És el que tu dius,
interessantíssim
veure el resultat
d'aquest primer test
entre nens i nenes
i en funció de l'edat.
Després els aneu...
Bé, els anem preparant
per una sèrie de coses,
situant-los
en el temps
i en l'espai,
vull dir,
la prehistòria
és allò
que ens queda tan llunyà
i una mica
els situem
en el temps
per veure també
la periodització.
Si tu sabés
si és el necessari...
Això sí que m'ho quedo
per l'IPES,
l'espai de l'IPES
que sempre em perdó
en la cronologia.
Gràcies, Pilar,
ja m'ho faig meu.
És fonamental,
per això està.
i després la situació
per veure una mica
que allò que tenim
el concepte aquest
de la prehistòria
que sempre...
Els límits, no?
Els menys tenim
aquests grups humans, no?
Sí, no?
I els límits, no?
Que sempre en diem
entre l'aparició de l'ésser humà
i l'inici de l'escriptura.
Veure que en els diferents continents
és molt diferent
aquesta aparició de l'ésser humà
i molt diferent també
o que hem de situar
quan s'inicia l'escriptura.
És a dir,
veure aquestes cultures
i veure que, per exemple,
a Europa, no?
L'aparició de l'ésser humà
estem parlant
d'un milió d'anys, no?
Però en canvi a Àfrica
parlem de dos milions
i siscents mil anys.
Vull dir,
situar tot en aquestes cultures
jo penso que és molt útil
també per veure
també l'origen
de la humanitat,
on és, no?
I tots aquests conceptes
que tenim
i que ens creiem
una mica el centre del món
i el melic del món, no?
Una mica situant-se també, no?
I veure...
Relativitzar una mica
el nostre paper, no?
En el món,
que pensem que són tan imprescindibles...
I llavors una mica
situant el temps i l'espai
que ens sembla molt important
però després passar
amb una sèrie de coses, no?
Què feien?
Qui ho feia, no?
Una mica.
A través de què?
A través de la cultura material, no?
Aquí els materials
no porten una etiqueta
que diguin
això era de fulanito,
això era de manganita.
Aquí hi ha una punta de fletxa,
hi ha diferents estris...
Sí, un braçalet,
un bol de ceràmica,
una destral de pedra...
I ells han de definir què és,
per què s'utilitzarà
i què creus que el farà servir
i com es pot saber.
I com es pot saber, no?
I tot això són preguntes.
Jo crec que els museus,
els centres que ens encarreguem
del patrimoni,
el que hem de fer són preguntes,
el que hem d'incitar és això,
és a la reflexió.
I és a través d'això, no?
De la recerca,
de la discussió,
el que es pot arribar
a esbrinar tota una sèrie de coses.
Què hi veus, no?
El tema de la imatge, no?
Són les imatges
a partir de pinturas rupestres
que representen unitats familiars
de dones, bàsicament, no?
I dones individualment.
Allò que en diem la pintura
dels caçadors, no?
Que diem sempre,
doncs que no només hi ha caçadors,
sinó que també hi ha dones representades
i dones amb accions
i actituds molt diferents, no?
Una mica recercar tot això, no?
Aquestes dones,
interpretar aquestes pintures.
A partir d'aquí,
en l'activitat del Nadal,
el que proposem
és que es facin la pròpia Nadala
amb els tampons d'aquestes pintures,
que facin un desig també
per la igualtat
i que ho envien a algun lloc, no?
per aquesta societat més igualitària, no?
I després, bueno,
interpretar, o interpretes,
interpretar el que ens ha donat l'arqueologia,
sobretot a través
del que són les restes funeràries, no?
I restes funeràries,
restes materials,
que també poseu aquí,
a partir d'aquí,
doncs es fa també tota una sèrie de qüestions.
I en aquest cas,
doncs és una dona
i és una mica interpretar tot això.
Relacionar,
ell ara i abans, no?
El que comentàvem una mica,
grups indígenes actuals
que realitzen unes activitats
i que tenen un repartiment
d'aquestes activitats
que ens poden fer reflexionar,
no podem extrapolar-ho
directament a la prehistòria,
però ens poden fer reflexionar
sobre qui podia fer-ho, no?
I ens trobem
a dones caçadores,
a dones guerreres,
ens trobem a dones que pinten,
a dones que treballen
en la ceràmica, evidentment,
que treballen la pell,
que treballen
tota una sèrie de coses
al manteniment del grup
i que podem relacionar
aquests testris
que trobem en l'actualitat
a grups indígenes
de diferents llocs del món
amb els testris
que trobem a l'exposició
provenients
d'aquesta prehistòria nostra, no?
I finalment,
aquell primer full
que hem dit
què en penses, no?
En què en penses?
Anem al full número 7.
Anem al final
de com ho veus ara, no?
A partir de tot el recorregut
poden fer la seva,
tenen aquí
un espai
que podríem dir
un entorn natural
de la prehistòria
i poden muntar-se
la seva...
Colorejar els personatges
que representen
homes i dones
que fan de tot
el foc,
caçar,
carregar llenya, no?
I que aquestes mateixes rols
estan tant
amb personatges masculins
com femenins, no?
I una mica veure
aquestes composicions
acaba de fer
una reflexió sobre això.
Un brà?
I que l'on youtuber
un fort