Aquest matí ens acompanya aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio,
Rosa López, que és una de les dones tarragonines
que participen a la campanya i que, de fet,
és la presidenta aquí a Tarragona de Hamada,
l'associació que du a terme aquesta campanya
de recepció de nens i nenes del Sàhara.
Rosa López, bon dia.
Molt bon dia.
I ve molt ben acompanyada perquè ve amb dos nens
procedents del Sàhara, la BD, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya la Ratja, la nena Ratja.
Nena, buenos dias.
Buenos dias.
I també tenim l'Elian, que és fill de la Rosa López
i que, per tant, conviu amb aquests nens saharauis.
Elian, també bon dia.
Bon dia.
Rosa López, explica'ns una mica en general,
després parlarem del cas concret,
perquè aquesta nena, la Ratja, i el nen, la BD,
estan convivint amb ella i amb tota la seva família
durant aquest estiu, però explica'ns una mica en general
quants nens i nenes saharians aproximadament
ja aquest estiu per aquí, per les nostres comarques.
Doncs mira, en la província de Tarragona
ens hem apropat els 100 nens, ens hem quedat en 98,
i al que correspon al camp de Tarragona en tenim 57.
17 més que l'any passat.
O sigui que ha sigut un èxit fulgurant, no?
Meravellós.
A més a més, el que t'ha pogut dir és que fa una setmana
que han arribat i que estan tenint una adaptació...
Ens han arribat molts nens i nenes petitets, molt petitets,
i estan tenint una adaptació fenomenal.
Així com altres anys, teníem algun que plorava.
Aquest any la veritat és que estan anant tot meravellosament
i espero que així acabi, que així continuïn.
Quan parlem de nens i nenes molt petits,
de quines edats estan parlant?
Estem parlant de nens de 7 anys,
però que, clar, aparentment, quan els veus,
sembla que tinguin 4 o 5 anys, perquè són molt petitets.
El seu desenvolupament sempre no és el més correcte,
no és com el dels nostres nens,
degut sobretot a la malnutrició,
i són nens que estan per de sota de les estatures i dels pesos.
Llavors, quan els veus, realment, encara que tinguis 7 anys,
diries que tenen 4 o 5 anys.
Déu-n'hi-do.
Deies que pràcticament són un centenar de nens.
Repartits entre quantes famílies, aproximadament?
A veure, el centenar de nens està repartit
en tota la província de Tarragona,
incluent Terres de l'Ebre i Baix Penedès.
En les nostres tenim 57 nens
que estan repartits entre 54 famílies.
És a dir, pràcticament, en tots els casos,
és un nen per família,
menys en algun altre cas, com el de la Rosa López.
Com funciona tot aquest procés previ?
És a dir, suposo que això no és una qüestió
d'un dia per l'altre,
que s'aconsegueix que un centenar de nens
vinguin aquí a les comarques tarragones.
Com funciona tota la logística,
l'organització d'aquestes vacances d'estiu
per als nens saharians?
Bé, d'entrada, per part de l'associació,
hi ha un treball de difusió
que no para en tot l'any.
Encara que els nens només vinguin aquests dos mesos,
el treball de xerrades,
d'anar, de fer conèixer la causa saharaui,
s'està desenvolupant al llarg de tot l'any,
sobretot a través de les ampes i a través dels esplais,
on realment són els jocs on trobem famílies,
que és el que ens interessa,
trobar famílies que després puguin ser possibles
famílies acollidores dels nens saharauis.
Bé, després, en el mes de març,
és quan comença realment la campanya
de recollida de famílies interessades
en acollir els nens saharauis,
i és quan tenim una sèrie d'entrevistes,
perquè s'entrevista a tothom,
es va a casa seva,
després tenim una entrevista particular,
fem reunions de famílies,
de totes les famílies,
famílies repetidores i famílies noves,
també perquè hi hagi aquesta complicitat entre elles,
que també les famílies que ja repeteixen
al llarg de diversos anys
puguin explicar la seva experiència
a les famílies noves,
perquè no sempre surti de la meva veu,
que hi hagi més opinions
i que puguin fer-se una imatge més correcta
del que significa acollir un nen o una nena saharaui durant l'estiu.
I, definitivament, després, a finals de març,
ja és quan complimentem tota la documentació,
perquè s'han dessinat una sèrie de documents,
sobretot en el sentit que són nens menors
i, evidentment, tenen uns drets com a menors
que s'han de complimentar i de complir absolutament,
i, després, assegurar que cap de les famílies
podrà procedir a fer l'adopció d'aquest nen,
que no és possible,
però que siguin conscients que això és impossible.
Tot aquest és el procés previ,
volia dir, a l'arribada dels nens,
que van arribar, com dèiem, ara fa una setmana.
S'estaran pràcticament dos mesos, no?
Dos mesos sencers.
Ells marxaran a principis de setembre.
Quina és la vida d'aquests nens, bàsicament,
la resta de l'any?
Perquè les persones que ens estiguin escoltant
siguin conscients de la seva situació personal.
A veure, ells, a nivell, diguem-ne, emocional,
estan absolutament complets, no?
Perquè, de fet, és de l'única cosa que poden viure, no?
De les emocions, del carinyo que els dona la seva família.
Són nens escolaritzats,
des dels tres anys fins als setze.
Com nosaltres, els tres anys no és obligatori,
però tenen les seves llars d'infants
per poder-los portar.
L'educació obligatòria comença als sis anys
fins als setze anys,
igual que nosaltres.
Per tant, la seva vida al llarg del curs
és com els nostres nens,
un curs escolar que van a escola, matí i tarda.
I després, a veure,
el patiment està en tota la qüestió més material, no?
En tot el que fa referència a l'alimentació,
perquè ells sobreviuen de l'ajut humanitari.
Bàsicament, és d'això,
de què sobreviuen.
Sí que poden tenir cabres i camells,
però, clar, no tenen mitjans tampoc
per poder cuidar-los.
Tenen molt poquets.
Això, sobretot, ho tenen
si han tingut alguna família espanyola,
perquè això es fa a tot Espanya d'acollida,
que els ajudem quan venen,
sempre els donem alguna coseta.
Després, al llarg de l'any es fan dos viatges
on podem anar a les famílies a visitar-los
i, bueno, doncs sempre que anem
o portem un sobre d'altres famílies
que ens el donen perquè els portem
o, bueno, els hi portem nosaltres mateixos, no?
Llavors, la seva vida, a veure,
a diferència dels nostres,
és que el que no tenen
són totes aquestes activitats extrascolars
que poden tenir els nostres,
de poder fer esport
de la manera que fan els nostres
d'una forma tan fàcil,
això no ho tenen.
De poder anar a un centre d'activitats
a fer, doncs, que et diré jo,
manualitats o altres coses
que són més activitat extrascolar
o de tipus lúdic,
això sí que no ho tenen.
Quan surten de l'escola,
tornen a la seva jaima
i normalment estan sempre
allà al desert jugant a futbol,
que és el que poden jugar
amb pilotes que es fan ells,
si no en tenen,
i a jocs, sobretot, de carrer,
dels jocs que fèiem aquí
quan érem molt petitets
o fa molts anys.
Ara ja no veiem pel carrer.
Viuen tots o gairebé tots
en jaimes enmig del desert,
en camps de refugiats?
Sí, això sí,
viuen en camps de refugiats.
Aquests camps de refugiats
estan compostos per jaimes de tela
o jaimes...
La jaima és el nom que rebu la casa,
o jaimes d'adop,
d'adop que es fan ells mateixos,
que no és cuit,
que també és un problema
perquè quan de tant en tant
plou,
allà dilúvia,
llavors es destrossa absolutament tot.
La jaima més bona
és la de tela,
però darrerament
tenen moltes dificultats
també per adquirir alguna.
Aquí què faran,
aquests dos mesos?
Primer,
també els hi faran una revisió mèdica?
Sí, ja.
Una mica,
o ja els hi han fet
potser els primers dies?
Pràcticament a tots,
perquè això és una recomanació
que fem,
que el primer de tot
és que es faci a la revisió mèdica
per descartar
que puguin estar malalts
o tenir alguna malaltia
que necessiti un tractament
de llarg termini
i que, bueno,
doncs que poden tenir temps
per a fer-lo,
i per tant,
pràcticament tots
ja han passat pel metge,
jo avui mateix
acabem d'arribar
a fer-li l'analítica
i, bé,
un cop superat
aquest petit trauma
que han de passar tots ells,
doncs disfrutar
de tot el que tenim aquí,
a la platja,
a la muntanya
i bé,
de tot allò
que la família vulgui donar-los,
perquè ells disfruten
amb qualsevol cosa,
i si tenen platja,
tenen muntanya
o tenen espai,
ja són feliços,
llavors,
si tenen una pilota
per jugar,
una bicicleta,
bé,
vull dir,
en poqueta cosa,
som molt feliços.
Necessiten espai,
això sí.
Cada nen o cada nena
està amb la seva família,
però es fa alguna activitat
conjunta
de tots els nens saharians
al llarg de l'estiu?
Sí.
Es fan algunes trobades conjuntes?
Sí, moltes.
Mira,
ahir mateix ja vam tenir
la primera trobada a Reus,
on vam,
jo penso que ens vam
arreplegar
uns 30 nens saharauis
amb les respectives famílies.
El diumenge
tenim una festa a Cambrils,
on també poden venir
tots els que vulguin.
El diumenge que ve
hi ha la festa,
grossa, diguem-ne,
que és la festa
que es fa a Barcelona,
on s'arrepleguen
tots els nens i nenes
saharauis
que han vingut a Catalunya
amb les seves famílies
i, per tant,
és una festa,
la veritat,
molt emotiva
perquè hi ha molts nens,
moltes nenes,
disfruten molt d'aquesta festa
i les famílies
també disfruten molt
i, bueno,
és molt vistosa,
perquè, clar,
el número 1
és molt ampli.
Després tindrem
una altra festa
aquí a Tarragona,
en diversos,
a Torre d'Embarra
també hi haurà festa.
Cada població
que té nens saharauis
normalment els hi fan
alguna mena,
a banda de la recepció oficial,
diguem-ne,
els hi fan
alguna mena
de festeta
perquè també
els nens
del poble
puguin contactar
amb els saharauis
i hi hagi
aquesta integració
diversa
i que sigui
recíproca
entre els nostres nens,
els nens autòctons
i ells mateixos.
Anem, doncs,
al cas particular
de la Rosa López,
del seu estiu
familiar
ben acompanyada
perquè,
com dèiem,
aquest estiu
ella acull
dos nens,
un nen i una nena
que, a més a més,
ens podràs explicar
en casos
completament diferents
perquè un ja té
experiència
i molta
i l'altra,
la nena,
s'estrena, no?
Bueno,
és el segon any
que ve aquí a Catalunya
però que està
amb la meva família
amb mi,
vaja,
és el primer any,
sí.
A la BD no,
a la BD ja porta
quatre anys
amb nosaltres
i aquest és el seu últim any.
L'any que ve
ja no pot venir.
Per una qüestió d'edat?
Sí,
sempre hi ha
una limitació.
Ja ho vaig comentar
l'altra vegada.
Hi ha una limitació,
comencen els set anys
i acaben els dotze anys.
A vegades,
aquests dotze anys,
no es compleixen
perquè hi ha algun nen
més gran que escola,
que això és inevitable
perquè en total
venen 10.000 nens a Espanya
i llavors a vegades
és molt difícil
de portar un control
tan extrema
ja a l'aeroport
de Tinduf,
no?
però en el cas teòric
i posat en pràctica
la BD
aquest any
farà 13 anys
i per tant
ja serà el seu últim any
d'estar amb nosaltres
durant l'estiu.
La Ratja no,
la Ratja encara
li queden uns quants senyets
perquè és la segona vegada
que ve a Catalunya
i llavors
tindrem amb nosaltres
uns 3 anys més.
Molt bé,
doncs anem a parlar amb ells
a veure si ens volen dir alguna cosa.
La BD,
bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Bé.
Què tal?
Per aquí,
per Tarragona.
Bé.
Què has fet aquests dies?
Jugar
i jugar
i banyar
la playa
i disfrutar
de tot.
Què és el que més te gusta?
A mi?
Sí.
M'agrada banyar
a la playa.
A la playa.
Banyar-te.
Sí.
O jugar a la playa.
Sí.
A què juegas
a la playa?
No juegas.
No juegas?
Eh?
Todavía no.
Todavía no.
Has venido muchos veranos aquí,
no?
Sí.
¿Te gusta mucho venir aquí
las vacaciones de verano?
Sí,
me gusta mucho venir aquí.
¿Y en tu país
qué haces el resto del año?
Pues juego
y después
en la escuela
y todo.
¿Qué tal en la escuela?
Bien.
¿Qué es lo que más te gusta
de estudiar?
Sahara.
¿En la lengua?
Sí.
¿La lengua?
La lengua.
¿Y apruebas todo o no?
Apruebas
toda la lengua
y español.
Dime qué haces
un día aquí
en Tarragona
normal.
¿Qué haces
con Rosa
y con Raja
y con Elian?
Pues a ver...
Por la mañana
te levantas...
Con Pedro.
¿Eh?
Con Pedro.
¿Y Pedro?
¿Quién?
¿Pedro es otro niño?
No,
Alme o Amar.
Ah,
claro.
Sois una familia
de cinco personas.
Pedro Rosa
y vosotros tres.
por la mañana
me despierto
y me lavo la cara
y los pies
y los manos
y la nariz
y la boca
y las orejas
y la cabeza
y me rezo.
Y después
me desayuno
y después
me rochele
y después
a veces
después
después
no,
a veces
nos vamos
a
a Cambrils
si hay uno
si hay pinchar
o...
A Cambrils.
Sí.
Y a veces
y baneamos
y bici.
¿Sí?
¿Sabes ir en bici?
¿Te gusta ir la bici?
Sí.
Mucho.
¿Y qué desayunas?
¿Qué te gusta desayunar?
Bisco.
¿Eh?
Va,
dilo.
Un discurí.
¿Y comer?
¿Qué te gusta?
Para comer
y para cenar
¿qué es lo que más te gusta
de lo que te hace rosa?
Carne
y pizza.
Pizza.
La pizza te gusta.
Sí.
¿Y carne?
Sí.
¿Y verdura, no?
No.
No.
Sí que comes.
Sí,
pero comes, ¿no?
De vez en cuando.
Sí.
¿Y espaguetis
o arroz
te gustan estas cosas?
Sí.
¿Sí?
Bueno.
¿Qué tal con Racha?
¿Bien?
¿Te lo pasas bien con ella?
Sí.
¿Sí?
Se ríe.
Racha, buenos días.
Buenos días.
Tú eres la segunda vez, ¿no?
Que vienes aquí.
Sí.
¿Y qué?
¿Cómo estás?
Bien.
¿Te gusta venir aquí?
Sí.
A ver, ¿qué es lo que más te gusta?
¿El qué?
¿Qué es lo que más te gusta hacer aquí?
Pues jugar
y hablar con la familia
y a ver la tele
y bañar en la playa.
¿Qué te gusta?
¿Qué programas te gustan de la tele?
Los dibujos.
Los dibujos.
¿Y te gusta ir a la playa?
Sí.
¿Te bañas cada día cuando puedes,
cuando vas a la playa?
Sí.
Y explícame,
¿tú qué haces el resto del año?
¿Qué?
¿Qué haces el resto del año
en tu país?
Pues jugamos
y estudiamos en la escuela
y eso.
¿A ti qué es lo que más te gusta
de la escuela?
Árabe.
Árabe también.
¿Y apruebas?
¿Qué?
Si apruebas.
Si lo haces bien.
¿Lo haces bien?
Sí.
¿Y qué más haces?
¿Qué más te gusta?
¿De qué?
De estudiar.
Mi lengua.
Bueno, ¿y con la BD
¿te lo pasas bien?
Sí.
¿No os peleáis?
¿La BD?
¿No te peleas?
No.
¿No?
Solo a veces
a veces
a veces
jugar.
Sí.
¿Jugar sí?
Sí.
¿Pero pelearos no?
No, pelear.
¿No?
De moment no.
Raja, ¿tú tampoco
te peleas con él?
No.
¿No?
¿A qué jugáis?
¿Jugáis los dos a lo mismo
o ella juega a una cosa
y tú juegas a otra?
Sí.
Sí.
Uno dice que sí
y otro dice que no.
I entre mitjans
els dos nens
del Sahara
hi ha com
si fos el seu germà
que t'estiu
que es l'Elean.
Elian,
què tal?
Bé.
Bé.
Bé.
A veure,
què jugueu?
A tenis,
a la platja,
amb l'assa.
Banyem una mica.
Amb les pales.
Sí.
Fem castells,
una mica de tot.
Castells de sorra.
Sí.
A tu què és el que més t'agrada
de les vacances d'estiu?
Jugar
amb persones
i que ens divertim
tots.
Aneu amb bici?
Sí.
i tu la resta de l'any
què estudies?
Quin curs estàs fent?
Tercer.
I què?
Què és el que més t'agrada
de l'escola?
Naturals.
Naturals.
I aproves bé,
sí?
Ho aproves tot?
Regulín-regulant.
Regulín-regulant.
No va gaire bé
l'escola?
No ho sé.
T'agrada o no estudiar?
Una mica.
Una mica.
Bé,
doncs aquest és l'Alian,
com deia,
el fill de la Rosa,
que està compartint l'estiu
amb la Ratja
i amb la Bede.
En fi,
no sé si formen
un trio
perillós,
Rosa.
No, no, no,
són criatures
i ja està.
Com qualsevol altre,
evidentment.
T'ho han dit molt clarament,
a vegades s'enganxen
i altres no,
però bueno,
normal,
és una cosa de criatures.
Però no,
s'entenen força bé
els tres,
eh?
no...
Ah, bueno,
l'Alian,
la Bede el coneix ja de fa molt de temps,
la Ratja ha sigut la primera vegada,
però bé,
no hem tingut cap problema
fins ara.
Espero que no el tinguem,
no.