D'aquí 5 minuts seran dos quarts d'una del migdia.
Seguim aquest recorregut per les propostes de tota mena
que podem trobar avui o els propers dies a la ciutat de Tarragona.
Parlem ara d'un cicle de conferències sobre el futur de les ciutats
que avui mateix, avui dijous, comença el Caixa Fòrum de Tarragona,
el carrer Colom número 2, a la seu social i cultural de la Fundació La Caixa.
A partir d'avui hi ha un cicle, com dèiem,
on es parlarà sobre el futur de les ciutats
amb qüestions tan diverses com la nova arquitectura
o la massificació dels nuclis urbans.
Ara mateix coneixerem una mica els detalls de les xerrades
i de l'objectiu d'aquest cicle de conferències
parlant amb el Catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional
de la Universitat de Rovira i Virgili
i impulsor i coordinador d'aquest cicle, el senyor Josep Oliveras.
Senyor Oliveras, bon dia.
Bon dia.
Quin és, per mi, l'objectiu d'aquest cicle de xerrades
per reflexionar sobre el futur de les ciutats?
Home, gairebé ho has dit tu.
El dir reflexionar és això, és donar uns motius de reflexió,
de pensar, d'entendre, de comprendre
què està passant a les ciutats d'avui dia
i bàsicament en un món que és de ciutats,
que cada vegada la població mundial s'aglomera més a les ciutats
i que presenta tota una sèrie de problemàtiques.
Bàsicament és això.
i llavors hi ha tot unes persones,
bàsicament les quatre primeres que són de fora d'aquí
i d'elles n'hi ha dues amb uns currículs,
uns internacionals molt importants
i que crec que poden donar i ajustar molt la visió
d'aquestes ciutats del futur.
El cicle, senyor Oliveras, són cinc xerrades
que es faran a partir d'avui en cinc dijous consecutius, no?
Exacte.
Repassem una mica les temàtiques
i els ponents que vindran aquests dies al Caixa Fòrum de Tarragona.
Mira, avui la primera conferència la dona el Jorge Gaspar.
El Jorge Gaspar és portuguès,
és de la Universitat de Lisboa,
però és una persona d'importància internacional
perquè ell va estudiar a Suècia, a la Universitat de Lund,
en un moment en què es van divulgar unes teories noves
sobre la difusió en l'espai per a la geografia
de tota una sèrie de fenòmens
a través d'uns mètodes quantitatius.
Llavors, és una persona de molt renom internacional
i que ha treballat en qüestions d'aprenejament urbà, etcètera, etcètera,
i ha treballat també bastant per a la Unió Europea.
Llavors, ell farà la presentació general del tema
d'aquestes ciutats que han d'afrontar el repte de la globalitat.
Llavors, el dijous que ve hi ha una altra persona
bastant coneguda perquè, a més a més,
escriu a la premsa espanyola,
que és el Jordi Borges, que és el Jordi Borges urbanista,
i que ell parlarà de revolució urbana
i el dret a la ciutat,
i temes de segregació de l'espai,
de problemes que hi ha a les ciutats,
a les ciutats d'avui.
I en Jordi Borges, bàsicament,
ell ha treballat molt a l'Amèrica Llatina,
per tant, coneix molt
i ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona,
entre moltes altres coses,
i per tant, coneix molt de prop
la problemàtica d'aquesta ciutat.
Recordo, a més d'ell, que el 68
ell estava a París,
i després té una sèrie de treballs, també,
sobre ja la problemàtica urbana
del París d'aquests temps.
Després, a l'altre dijous,
hi ha el Salvador Rueda,
que és el director de l'Agència d'Ecologia Urbana
de Barcelona,
i aquest és un temàtic,
és molt diferent,
perquè ell,
de formació,
és biòleg,
i és una persona que ha treballat molt
les problemàtiques de sostenibilitat,
aigua, residus,
problemes ambientals de la ciutat,
i, per tant, donarà una visió diferent
de la que hagin pogut donar
els dos primers conferenciants.
Després hi ha
l'altra conferència,
la quarta és el Pedro Fraile,
que ell és catedràtic
de la Universitat de Lleida,
però el Pedro Fraile
ha treballat durant molt de temps
amb les problemàtiques
d'espai individu,
de l'incuència a la ciutat,
problemes com les transformacions
econòmiques o socials de les ciutats
dos porten a tota una sèrie
de problemàtiques socials.
Per tant,
presentarà més qüestions relacionades
amb el conflicte urbà,
el conflicte que hi ha a la ciutat.
I, finalment,
l'última és la que em toca donar a mi,
jo parlaré una mica
del present i futur
de la ciutat de Tarragona,
tal com ho veig jo.
Ara parlarem,
si un cas del tema concret
de la ciutat de Tarragona,
però vist precisament
des de la perspectiva d'aquí
i amb tots aquests ponents
que vindran aquests dies,
les problemàtiques,
les qüestions que plantejaran,
podem dir que la ciutat del segle XXI,
la que no sé si ha començat ja a néixer ara,
serà molt diferent
a la que hem conegut fins ara?
La ciutat del futur
serà molt diferent?
Pot ser molt diferent,
segurament serà molt diferent,
si tenim en compte
que s'hauran de variar
els sistemes energètics
o les provisions d'energia
de les ciutats.
I això pot fer canviar moltes coses
en funció dels substituts
que hi puguin haver del petroli.
Per tant,
això mateix,
quan aquí s'està parlant
de nou xarxa ferroviària,
del tram baix,
en realitat,
el que hi ha
és que el cotxe privat,
el transport de,
a vegades,
un cotxe per individu,
està una mica
condemnat a morir
o a extingir-se
a les ciutats.
I això pot fer canviar
quantitat de coses
a la ciutat.
La mateixa provisió
de noves fonts d'energia,
les placas solars,
que ja et veurem
a molts edificis
de la ciutat.
O sigui,
la ciutat del futur
serà ben diferent
de la ciutat del 20
com la del 20
ho era del 19.
Clar,
hi haurà de ser
unes ciutats
necessàriament més sostenibles?
Ho hauran de buscar
aquesta sostenibilitat?
A la força, tu.
A la força, no?
Allò que es diu
per nassos.
Per nassos,
perquè si no,
mira,
pensa només una cosa
i posa un exemple
de Tarragona.
Les ciutats abans,
en bona part,
s'havien d'autoabastir
d'aliments
les pròpies ciutats.
Allà mateix,
on ara jo estic assentat
a l'edifici d'Imperial Tàrraco,
doncs,
això eren hortes
i aquestes hortes
no eren per enviar
productes a fora d'aquí,
eren perquè la gent
de Tarragona
pogués menjar.
Ara ens refiem
que el menjar
ens vingui
d'Almèria,
vingui del Brasil,
vingui de no sé on.
Per tant,
fixa't si canvien coses
i possiblement
les ciutats
hauran de mirar
de ser molt més sostenibles
per elles mateixes
en determinats aspectes.
I cada cop
hi haurà més gent
vivint a les ciutats
arreu del món?
Sí,
gairebé té de dir que sí,
sinó canvien molt les coses
perquè hi ha una tendència
a anar a les ciutats
a marxar,
a viure a les ciutats
encara que no hi hagi feina.
De tal manera
que en el món actual,
i és una cosa
bastant impressionant,
i a les grans ciutats,
no només a les ciutats,
a les grans ciutats.
O sigui,
actualment
hi ha una part important
de la població mundial
que ja està vivint
en poblacions
amb ciutats
de més de 750.000 habitants.
Europa és el 23%
de la població
que viu amb aglomeracions
d'aquest tipus,
però que visquin
ciutats a Europa
doncs passa
no només
del 50%
i del 70%.
Hi ha en algun estat europeu
que pràcticament
tota la seva població
és urbana,
o sigui,
viu amb ciutats.
I en la línia
del que dèiem,
fins i tot també
pot haver-hi ciutats
cada cop més grans,
és a dir,
megalòpolis,
allò de milions de persones.
Es parla de les megaciutats,
s'està parlant
de les megaciutats,
de les grans aglomeracions
que són un problema,
perquè, per exemple,
fa uns anys
a Mèxic
hi havia 20 milions
d'habitants
a tot l'estat
i a la ciutat de Mèxic
la capital
n'hi havia 5.
Actualment
n'hi ha 20 milions
a la ciutat de Mèxic
i 110
a tot l'estat.
Però
aquesta gran ciutat,
aquesta megaciutat
que és la ciutat de Mèxic,
de 20 i pico
milions d'habitants,
no té un riu.
És una gran aglomeració
sense una corrent d'aigua contínua
i les aigües brutes
les han de drenar
i les han de fer pujar
unes muntanyes
perquè puguin anar al Carip
i unes altres
puguin anar
a l'altra banda
cap al Pacífic.
O sigui,
és que les grans aglomeracions
plantegen una sèrie de problemes
i no estan creixent
i no les ciutats africanes,
Al-Qaire,
per exemple,
per dir-ne una
i així
moltes ciutats del món.
Què passa?
que si alguna vegada
vas amb alguna d'aquestes ciutats
o parles amb gent,
el que em deien uns
diu
mira,
és que en la ciutat
malvivimos,
pero algo comemos,
però on estàvem
no podíem menjar-nos
a la terra.
I això és el que passa
en molts llocs,
que la població rural
està en una situació
que pot tenir una mala collita,
que està ben bé
a la pobresa
i a la ciutat
més o menys
hi ha alguna possibilitat
d'espavilar-se
de vendre alguna cosa
i deixant de banda
els que passen
a l'emarginació
o a la delinqüència,
que les grans ciutats
també són molts.
Amb aquest panorama mundial
que estem traçant
sobre les grans ciutats,
quin paper pot jugar
una ciutat
de les dimensions
de Tarragona?
O dit d'una altra manera
i apuntant
el que ens explicarà
a finals del mes de novembre
tancant aquest cicle,
com veu vostè
el present i el futur
d'una ciutat
com la nostra,
com Tarragona?
Bueno, present,
avui bé perquè fa sol,
eh?
Millor que ahir.
Sí, avui ho veig millor,
la veig millor que ahir.
Al futur Tarragona
hi ha d'haver un esforç
de la pròpia ciutat
de saber realment
què vol ser quan sigui gran,
de dir quins han de ser
els objectius,
això ha de ser molt clar,
molt treballat,
molt consensuat
i això,
i moltes qüestions
d'aquest consens
ja no poden quedar
només a la ciutat de Tarragona
i és una qüestió
que cal,
hi ha temes
que depassen
la pròpia ciutat
de Barcelona
i s'han de planejar
a nivell de ciutat del camp.
Està apareixent,
vull dir,
aquí hi ha una conurbació,
pensa que aquells pobles
que estaven a mar,
que no arribaven
a 5.000 habitants,
en aquests moments
passen de 20,
alguns ja estan passant
de 30,
com per exemple
a Cambrils
i realment
s'està formant aquí
una aglomeració
a la costa
important
i a més a més,
més a l'interior,
pensa la importància
que té el nucli d'arreus
i llavors és clar,
parlar del futur
de Tarragona
és parlar del futur
de la ciutat de Tarragona,
sí,
que hi ha un futur
i hi ha d'haver
objectius
per anar fent
aquest futur,
però també
hi ha qüestions
que depassen
aquesta ciutat
i s'han d'elaborar
els projectes conjuntament
amb aquestes altres
conurbacions que hi ha,
especialment
amb la ciutat de Reus
i amb aquests
neuclis costaners.
I preveu que creixerà
molt la població
a Tarragona a ciutat
i en el conjunt
de la conurbació
que s'està creant?
Bé,
això depèn
d'altres factors,
això depèn
bàsicament
de les conjuntures
econòmiques,
si hi ha
algun moment
en conjuntures
econòmiques
favorables
és gairebé segur
que aquí
torna a haver
creixement
i torna a haver
creixement
perquè hi ha àrees
que estan saturades
i perquè a Catalunya
el creixement
tendeix
també
a situar-se
cap a la costa
i aquí jo crec
que independentment
d'aquest fet
hi ha altres,
hi ha uns motors
econòmics
que poden possibilitar
que continuï
a haver-hi creixement.
Però això
sempre
lligat al panorama
econòmic mundial
l'espanyol
i el català.
En fi,
del cas de Tarragona
ja s'han parlat
al final d'aquest cicle
que avui comença.
Això serà
el dijous 27 de novembre
amb el senyor
Josep Oliveres,
el catedràtic
d'anàlisi geogràfica
regional de la Universitat
de Rovira i Vergili
que ara ens ha acompanyat
a través del telèfon.
Recordem que el cicle
de xerrades
de conferències
sobre el futur
de les ciutats
i la ciutat del futur
el Caixa Fòrum Tarragona
comença
aquesta mateixa tarda
i que serà
cada dijous
una conferència
un tema diferent
cada dijous
a les 7 de la tarda.
Senyor Oliveres,
moltes gràcies
per les seves explicacions
i per haver atès
la trucada de Tarragona Ràdio.
Molt bé, a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.