Les 10 del matí, 38 minuts.
Aquest matí de dimarts seguim pendents
de l'inici de les feines de desmuntatge
del restaurant del Fortí de la Reina.
Des de les 8 del matí tenim la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
a les portes del Fortí,
observant i explicant tot el que està passant
en aquell punt de la ciutat
amb l'arribada dels primers operaris
i dels tècnics municipals.
I han estat una bona estona els nostres companys
Joan Maria Bertran i Laura Casas
i ara ha pres el relleu Jordi Soriniac,
amb qui podrem conversar tot seguit.
Jordi Soriniac, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Què veus ara mateix des d'aquí, des del Fortí de la Reina?
Doncs la veritat, en moviment pel que fa operaris,
pocs.
Hi ha companys dels mitjans de comunicació,
companys de mitjans gràfics, de televisions,
que s'han agafat plans de recurs,
com s'anomena en l'argot periodístic,
però poca cosa més,
perquè de fet els mitjans de comunicació
no podem ja no tan sols accedir al recinte
ni passar per aquesta tanca instal·lada fa uns mesos,
que no permet ni de fet l'accés
al que havia estat anteriorment al pàrquing de restaurant.
Ens hem de conformar amb veure tot aquest procés des de fora
i un procés que, pel que sabem,
doncs constarà més aviat de tasques de supervisió.
sí que fa una estona han entrat un mòdul prefabricat
que segurament servirà com a vestuari
o com a centre d'operacions dels operaris
que al llarg d'aquests tres mesos treballin
en aquestes tasques d'enderrocament de la Fortí de la Reina.
Per tant, activitat podríem dir que no n'hi ha gaire,
sí que veiem sis o set vehicles,
algun vehicle d'obra, algun camió, alguna furgoneta,
en aquests moments a l'interior
que havia estat el pàrquing del restaurant,
però ara, activitat com a mínim nosaltres és a fora,
no en podem veure molta.
I a banda de l'expectació mediàtica,
hi ha persones, curiosos, ciutadans,
que s'han apropat ara a mig matí a veure què passava
o on hi ha això?
Fa una estoneta que estem aquí
i ara saludarem el nostre convidat,
el senyor Jaume Fontanet,
que havia estat el responsable de la plataforma Salvem el Fortí.
Mentre estàvem parlant amb ell,
ha passat una veïna que ens ha explicat
que és veïna d'aquí, de la zona del Miracle,
i lamentava, molt gràficament,
havia dit el que s'han fet amb el Fortí,
i això tornarà a ser un lloc ple de brutícia,
d'indigència,
lamentant una miqueta el que ha acabat passant.
La veritat, però, sí que quan en passa algú
s'ho mira amb deteniment,
veu que aquesta situació ha canviat,
però la veritat és que no hi ha gaire moviment
en aquesta zona,
ni tampoc no hem vist gaire curiosos.
Molt bé, doncs tenim un convidat,
perquè l'hem citat justament avui,
per recordar, en fi,
que en el seu moment es va crear una plataforma ciutadana
que volia evitar l'enderrocament del Fortí.
Doncs sí, és aquesta plataforma,
ara en repassarem la seva actuació,
el seu president, el seu responsable,
el senyor Jaume Fontanet.
Senyor Fontanet, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot, deixin fer-li una pregunta,
no sé si sentimental,
però quan veu avui que comencen a entrar els operaris,
que comencen a entrar ja a primera maquinària,
a primers utensilis,
com se sent, què sent?
Personalment, i crec que bastants tarragonins,
per no dir la majoria,
estem tristors,
perquè és un dia gris i fred,
com el temps també meteorològic que estem passant,
perquè estem pelats de fred.
Aquesta cita aquí davant del Fortí sí que té una broma avui.
Deixant de banda la situació meteorològica,
que som plenament conscients que és més aviat a freda,
com el dia de Tarragona,
en qualsevol cas,
per què se li dona tanta importància
l'endarròcament d'un establiment privat,
d'un restaurant, en aquest cas?
Sempre és discutible que un restaurant sigui...
Bé, és un establiment privat,
però que dona un servei públic.
Tenim altres exemples,
abans ho parlàvem amb micròfon tancat,
el Nasti, que és una entitat privada,
i la considerem com a pública,
i tots paguem per anar-hi,
doncs per anar al restaurant també es paga.
Però aquest és un restaurant característic de la ciutat,
que no n'hi ha d'altre com aquest,
que era una meravella i una enveja de la gent que ens visitava,
i perdre un lloc emblemàtic com és el restaurant del Furtí,
doncs és trist, és trist,
encara que legal.
O sigui, quan el 2001 van muntar la plataforma,
això van muntar les federacions de veïns,
es van associar, les dues federacions que hi ha a Tarragona,
i van buscar, segons van dir,
una persona que no és despolititzada
i que més o menys estimés Tarragona,
i vam estar parlant i jo vaig agafar la direcció de la plataforma.
La plataforma mai va estar en contra de la llei,
és a dir, vam acceptar que l'Ajuntament ho havia fet malament,
va donar una llicència que era indeguda,
i això no era estar penalitzat.
El que nosaltres demanàvem és que,
passat el temps que havia passat,
i sent que el restaurant s'havia consolidat
i la majoria de tarragonins volia que es quedés,
que el càstig pel delicte que va fer l'Ajuntament,
entre cometes, el del delicte,
doncs fos un altre.
El primer que vam fer quan vam muntar la plataforma
va ser demanar una entrevista amb la senyora Rosal Díaz,
que és la que va denunciar el fet,
i vam tirar una conversa de prop d'una hora de duració,
però no vam treure aigua clara
perquè hi havia uns posicionaments molt personals.
A partir d'aquell moment,
la plataforma va endegar una campanya
de sensibilització de la ciutat,
vam recollir unes 16.000 firmes,
vam recollir les adhesions d'unes 200 entitats ciutadanes,
i amb tot aquest plec vam anar a Barcelona,
al Tribunal Sobret de Justícia,
parlar amb els jutges que portaven el cas.
Els vam presentar aquest dossier,
van quedar parats una mica del volum que portava,
i dins de la conversa vam explicar una mica
el transfons que hi havia amb aquesta denúncia,
fet que desconeixin els jutges,
que ells creien que simplement es tractava
d'una picabaralla política.
Al final d'aquesta conversa,
els jutges personalment ens van dir
que si aconseguíem que l'alcalde i la denunciant
parlessin i se vinguessin,
doncs això podia quedar parat.
Parlem d'aleshores l'alcalde de Joan Miquel Nadal.
Sí, sí, això crec que era el 2001-2002.
Això no es va aconseguir,
no es va aconseguir,
i després va portar el camí que ha anat portant.
Hi ha hagut més recursos, més contrarrecursos,
i fins a arribar avui.
Vostè és la plataforma amb la presentació
d'aquestes firmes, amb aquests moviments,
amb aquestes entrevistes que van fer.
De fet, van aconseguir aturar momentàniament
durant uns mesos tot el procés.
No durant uns mesos,
si parlem del 2001,
estem al 2008,
ho vam aconseguir aturar-ho set anys.
Això ha permès que Terragona disposés del restaurant
encara a aquest temps,
que molta gent hi fes els casaments,
o batejos,
o fins i tot entitats esportives,
socials,
facin les seves convencions en aquest restaurant.
Abans explicava que la plataforma
era conscient que s'havia fet una tramitació
en un moment que era incorrecte,
que això havia de tenir un càssic,
però reclamaven que el càssic no fos tan saber
com el tancament del restaurant
i el seu posterior enderrog,
sinó que demanaven un altre tipus de càstig.
Quin càstig creien vostès que era el just?
Nosaltres vam proposar al jutge,
a vegades es pot prendre com una broma,
li vam dir que hi ha una llei
que diu que un monument
s'ha d'anar molt al tanto
i no es poden tocar pedres que siguin històriques,
no es pot malmetre.
Per tant,
que la sentència que deia
que s'havia de deixar el fortí
com estava exactament abans,
era impossible de fer-la materialment impossible,
no podia quedar exactament com abans
sense tocar les pedres
que també es havien tocat i encastat.
Com que ja era impossible
fer al peu de la lletra la sentència,
doncs que es fes d'una manera més simbòlica,
és a dir, enderrocar una part,
enderrocar la tribuna de dalt
o la terrassa,
amb això es complia la sentència
i després ja tornar a funcionar.
Però bé, això doncs no va ser.
El càstig podia haver sigut econòmic,
podia haver sigut donar uns diners
amb una ONG, per exemple.
Un càstig...
O sigui, que tots els...
l'alcalde i tots els regidors
de l'època anessin de genolls
amb un siri de la Rambla
fins al bacó del Mediterrà, no?
És a dir, podríem buscar...
Aquesta és una broma, no?
El que es va dir amb el seu temps.
Qualsevol cosa,
menys que perdéssim aquest lloc emblemàtic
perquè a Tarragona de pèrdues
ja en portem unes quantes.
El futur d'aquest equipament
ara és incert.
El fortí de la Reina
és bé cultural d'interès nacional.
El nou POUM,
que s'ha aprovat inicialment,
contempla que això passarà de ser
una zona verda
a una zona patrimonial,
a una zona monumental.
Tenint en compte això,
la situació urbanística,
que és una de les claus del procés,
quin creu que ha de ser
l'ús futur del fortí de la Reina?
Jo en aquest moment ignoro
el que voldrà fer l'Ajuntament amb això.
No hem d'oblidar de totes menes
que això és un lloc privat.
Sí que és patrimoni,
però el recinte, el terreny, és privat.
Llavors, suposo que s'ho han de posar d'acord les parts.
No és d'estranyar
que hi hagués un restaurant dintre d'un fortí
històric.
Si tenim en compte que
els paradors nacionals de turisme,
estan tots ubicats dintre
d'edificis històrics.
Si hi ha gent que es va posar les mans al cap
dient això no pot ser,
que hi hagi un restaurant dins del fortí.
Bé, doncs llavors haurem de tancar
també tots els paradors, no?
De fet, el que sempre
vostès havien reclamat
durant el tot temps d'existència
de la plataforma
és que en cap cas
el fortí tornés
a la situació anterior
de la instal·lació del restaurant,
que és una situació que els ciutadans,
vaja, els veïns més
més veterans de Tarragona,
doncs recordaran una zona bruta,
degradada,
que acollia indigents en molts casos.
Jo crec que això no serà.
Les ciutats han canviat,
el temps han canviat,
i crec que això no...
que l'Ajuntament actual
no permetrà que torni a ser
un lloc d'indigència.
Alguna cosa es farà,
igual que es va remodelar
el fortí de Sant Jordi,
doncs suposo que aquest també
es cuidarà que estigui tancat
i que estigui cuidat.
Ara, jo crec que aquests fortins
han de tenir alguna utilitat.
Comentava ara el fortí de Sant Jordi,
el fortí de Sant Jordi
també tenia un projecte
en aquesta ocasió
d'un centre d'estudis marins,
un projecte dels quals
ara fa temps que no en sabem res.
Sembla que ha quedat parat.
Bé, doncs estem tots parats.
A Tarragona estem molt parats,
com que no tenim tren
que ens vagi viatjar,
doncs estem parats.
No sé si, Ricard,
des dels estudis centrals
teniu alguna pregunta
pel nostre convidat,
pel senyor Jaume Fontanet,
qui va ser president,
responsable d'aquesta plataforma
Servem al Fortí.
Home, ha quedat ja prou clas.
Saludem des d'aquí el senyor Fontanet.
Hola.
Ja ha recordat
aquelles vivències.
En fi, ara caldrà veure
quin és el futur
que li espera aquest espai.
Ja per acabar, en tot cas,
sí que se sent avui
vostè a nivell personal
una mica frustrat
en el sentit
que aquella plataforma
no acabés d'aconseguir
el subjectiu.
Sí, doncs la veritat
és que sí.
Quan un engega
una tasca,
doncs li agradaria
acabar-la
amb la idea que té.
Però, bé,
el món no s'acaba.
Seguirem.
Exacte.
Doncs, senyor Jaume Fontanet,
moltes gràcies
per haver acudit
fins a aquest punt de la ciutat
i haver compartit
amb nosaltres
una mica aquest dia,
que alguns també
han qualificat d'històric,
malauradament històric,
però no deixa de ser notícia
el desmuntatge
d'aquest restaurant.
Gràcies, senyor Fontanet.
Gràcies.
Gràcies al doctor Jaume Fontanet.
Jordi,
alguna cosa més
per tancar la connexió?
No,
simplement recordar
que aquest procés
d'enderroc,
que a més que enderroc
podríem parlar
de desmantellament,
perquè el que s'ha
és desmantellar el restaurant
que hi ha a l'interior
de l'estructura del Fortí,
són uns treballs
que s'han de realitzar
en un període
d'uns 90 dies,
que tindran
un cost
d'uns 640.000 euros,
uns diners
que en primera instància
abonarà
l'Ajuntament
de Tarragona
amb el compromís
però que després
els apagui
el propietari
del restaurant
del Fortí de la Reina,
el senyor
Enric Cacatà,
i uns treballs
que constitueixen
en desmantellar
la superfície
del restaurant,
que ocupava
uns 2.400 metres quadrats
dels 3.400 metres quadrats
que té la superfície
total
del Fortí de la Reina.
Avui comencen,
han de durar
uns 3 mesos,
per tant,
suposem que
a principis
de febrer
ja serà
derrocat completament
el que havia estat
el restaurant
del Fortí de la Reina.
Molt bé,
doncs tanquem aquí
definitivament les línies
amb la unitat mòbil
al Fortí de la Reina,
amb el suport tècnic
de Joan Maria Bertran
i el micròfon
al nostre company
Jordi Soniac.
Gràcies, Jordi,
i fins després.
Era la connexió
amb la unitat mòbil,
falten 9 minuts
per arribar
a les 11 del matí,
anem a la publicitat
i de seguida
obrirem l'agenda cultural
d'aquest 2 de desembre.